<$BlogRSDUrl$>

dimarts, de setembre 11, 2007

Els fantasmes de la Misericòrdia

Llums que s'apaguen i s'encenen de bon matí, crits de gent pobre i esperits de monges, passos i portes que s'obrin i es tanquen. Són alguns dels episodis que asseguren haver viscut els treballadors de La Misericòrdia, un dels edificis més emblemàtics de Palma i un dels més grans, un immoble amb molta història, part d'ella maleïda, protagonitzada per al·lots bords i ancians sense família ni mitjans de subsistència.
"Nosaltres no creiem en fantasmes ni hem vist cap, però a La Misericòrdia es van viure situacions no molt agradables temps arrere i potser hi haurà una energia" que es manifesta en forma de sons, assenyalen Pepita Mates i Carmen Rojas, que han treballat durant sis anys en una de les sales de La Misericòrdia, en la mateixa en què assaja el cor infantil del Teatre Principal. Elles són les encarregades de donar forma al vestuari de les produccions de la Fundació del Principal. En els dies previs a una estrena els han arribat a donar les tres de la matinada i han sigut diversos els successos que els han encongit l'ànima.
Més que de por, Pepita i Carmen prefereixen parlar d’"aprensió". La Misericòrdia "és molt antiga i molt inhòspita, i quan escoltes sorolls estranys, t'entren unes ganes boges de deixar-ho tot i anar per a casa, cosa que hem arribat a fer en alguna ocasió".
La resta del personal de La Misericòrdia els gasta bromes sobre els seus fantasmes, encara que elles no riuen quan conten un dels capítols d'esperits més coneguts de l'antiga casa de la caritat: "Diuen que en l'anomenat pati de les dones una vegada va aparèixer una monja amb una al·lota".
Va ser a principis del segle XIX quan van començar les obres de l'edifici, tal com el coneixem avui. En ser situat sobre un petit puig, el del Sitjar, era un lloc ideal per a tractar malalts ja que en aquell punt corria més aire. La Misericòrdia, que no sols acollia pobres, ancians i mainada, també va funcionar com a manicomi, i va ser construït sobre l'antic cementeri de Camp Roig. Sa Riera va servir d'enderroc per als ossos, tot i que encara avui, quan s'escomet alguna reforma, surten a la llum restes humanes.
L'immoble poc ha canviat des del segle XIX. Moltes de les seves sales, que es compten per desenes, romanen tal com eren llavors, en especial les de la planta superior, a l'espera d'una reforma que tarda a arribar. Quan cau la nit, la majoria del personal abandona l'edifici. Només són uns pocs els que es queden més enllà de la mitjanit, entre ells, els vigilants.
El guàrdia jurat Marc Adrover ha escoltat la història de l'aparició de la monja junt amb una al·lota, "una llegenda", diu amb un somriure. "És cert que jo he sentit coses, però segur que era el vent o algun animal. Jo no em crec això que narren de crits de gent pobra i esperits de monges".
Siga certa o no l'existència d'ànimes desencarnades, en els últims anys han sigut diverses les persones que han deixat de treballar allí farts de "sorollets i coses rares". Així ho afirma Joan Morlà, antic cap de seguretat, lligat a La Misericòrdia des de 1987. "Va haver-hi un obrer, que treballava en la zona de l'Hospital de Nit, que es negava a anar en horari d'horabaixa perquè deia que escoltava crits i xiulets estranys. I vaig tenir un company, guàrdia jurat, que també va abandonar la feina: deia que hi havia algú que ens feia la punyeta i de bon matí encenia i apagava els llums".
Fa unes setmanes un equip del programa d'IB3 "Misteris illencs", ja retirat de la graella, va entrar en La Misericòrdia a la recerca de fenòmens paranormals. "Buscaven presències i, encara que no la van emetre, es diu que van gravar unes psicofonia en què la famosa monja s'identificava", assegura Joan Morlà.

Gabriel Rodas. Diario de Mallorca


This page is powered by Blogger. Isn't yours?