<$BlogRSDUrl$>

dijous, d’agost 23, 2007

Primers passos en l'explicació racional de les experiències de desdoblament

La sensació de desdoblament d'una persona en què observa el cos fora de si mateixa pot ocórrer en cas d'infart, d'atac epilèptic, d'ingestió de determinades drogues o davant d'una experiència traumàtica. Una de cada deu persones al·lega haver tingut una experiència extracorporal en algun moment de les seves vides, segons la revista Science, que avui publica un estudi que proposa una possible explicació trobada després d'induir en persones sanes experiències semblants per mitjà d'ulleres de realitat virtual.
L'estudi, elaborat per l'University College de Londres i l'Institut Karolinska d'Estocolm, suggereix que aquest tipus d'experiències “fora del cos” podrien deure's a una desconnexió entre els circuits del cervell.
Els investigadors han utilitzat les ulleres de realitat virtual per a mesclar els senyals sensorials que arriben al cervell, aconseguint provocar reaccions semblants a les d'una experiència extracorporal, la qual cosa porta a pensar en una explicació plausible per a un fenomen que habitualment s'ha atribuït, de forma totalment absurda, a la imaginació o a trastorns mentals.
La visió del propi cos en un altre lloc, gràcies a les ulleres, mentre sentien que el cos real era tocat de forma simultània, va fer que els voluntaris van percebre que havien sortit dels seus propis cossos.
Els investigadors van dissenyar una sèrie d'experiments de realitat virtual simples en els que un subjecte veia una projecció d'una representació en tres dimensions del seu propi cos, el cos d'un maniquí, o un objecte simple directament enfront d'ell.
Llavors el subjecte veia com tocaven l'esquena de la imatge amb una brotxa de pintura, al mateix temps o no que algú tocava la seva pròpia esquena. Immediatament després, se li tapaven els ulls i se li donava la volta, per a demanar-li que tornés a la seva posició original.
Les persones a qui s'havia tocat de forma simultània a la mateixa acció en la imatge virtual de si mateix o del maniquí es giraven cap a la direcció en què es trobava la imatge, però els que no van veure la imatge virtual o van veure un objecte no ho van fer.
A més, els subjectes que havien esta tocats simultàniament van anar més enllà en la direcció de la imatge virtual que aquells que no havien sigut tocats al mateix temps.
Es tracta, segons H. Henrik Ehrsson, del Departament de Neurociències Clíniques de l'Inastitut Karolinska, a Estocolom, "d'una il·lusió perceptiva en la qual els individus experimenten que el seu centre de consciència, o el seu jo està situat fora dels seus cossos físics, i que miren als seus cossos des de la perspectiva d'una altra persona".
"Aquesta il·lusió demostra que el sentit de ser localitzat dins del cos físic pot estar determinat plenament per processos perceptius, açò és per la perspectiva visual junt amb l'estímul multisensorial del cos", explica en l'article de Science.
Segons els investigadors, diversos subjectes van manifestar sentir-se estranys però cap va dir sentir-se com si no tingués cos, com solen descriure els que diuen haver tingut una experiència extracorporal.
Tots ells sabien que la imatge del cos no era la seva. A pesar d'això, els subjectes seguien localitzant-se a si mateixos en una posició fora dels seus propis cossos, la qual cosa indica que el cervell està composant un sentit unitari espacial a partir d'una integració d'entrades visuals, somatosensorials i cognitives, en les que les visuals semblen dominar sobre les altres.
"No existia abans una forma d'induir una experiència extracorporal en persones sanes, a banda d'informes sense fonaments en la literatura esotèrica. És una troballa apassionant i té repercussions en diverses disciplines, des de la neurociència a la teologia", va puntualitzar Ehrsson
Aquesta explicació és un primer pas per interpretar correctament les vivències de les experiències properes a la mort (EPM).

Agències


This page is powered by Blogger. Isn't yours?