<$BlogRSDUrl$>

dijous, de juny 28, 2007

Una expedició troba a Sibèria un cràter de la gran explosió del 1908

El 30 de juny del 1908 més de 2.100 quilòmetres quadrats de taigà siberiana a prop del riu Tunguska, un afluent del Ienissei, van quedar arrasats per una detonació a l'atmosfera que va tenir una potència equivalent a la de 500 bombes nuclears com la que es va llançar sobre Hiroshima. Vuit milions d'arbres es van doblegar i molts d'ells es van cremar. La regió estava gairebé deshabitada, per la qual cosa gairebé no hi va haver víctimes, però vells relats expliquen que l'ona expansiva va arribar a tombar persones que eren a 400 quilòmetres de distància. Més lluny encara, el conductor del Transsiberià va aturar el tren quan va notar una vibració violenta dels vagons. Van sorgir moltes hipòtesis per explicar aquell fenomen tan estrany, però la més versemblant sempre va ser que un objecte espacial de grans dimensions --80 metres de diàmetre-- havia esclatat i havia quedat fet miques just abans d'impactar sobre la Terra, a uns vuit quilòmetres d'altitud. Sembla que es tractaria d'un asteroide o, millor encara, d'un cometa de nucli rocós.Malgrat això, totes les expedicions que s'han fet amb l'objectiu de trobar alguna prova d'aquell objecte han acabat fracassant. El 1921, 13 anys després del succés de Tunguska, una investigació encarregada pel jove Govern soviètic va arribar a la zona i la va trobar realment destrossada, amb tots els arbres caiguts, però no hi havia ni restes de pedres estranyes ni cràters. Les primeres imatges aèries de la zona, del 1938, tampoc van detectar el més mínim cràter. Ara, en canvi, un equip de científics italians assegura haver localitzat una sorprenent herència de l'impacte: el llac Txeko, una depressió poc profunda situada a uns vuit quilòmetres de l'epicentre, és en realitat un cràter creat per l'impacte d'un cos rocós que va sobreviure al pas per l'atmosfera. No el mateix asteroide o cometa, sinó una porció despresa, possiblement d'uns 10 metres de diàmetre.


450 metres de diàmetre

Almenys això és el que asseguren Giuseppe Longo, Luca Gasperini i altres investigadors de la Universitat de Bolonya que van recórrer la zona el 1999 i ara publiquen les seves anàlisis a la revista Nova Terra. Un dels principals arguments de la seva tesi és que no hi ha cap evidència històrica ni cap mapa que avalin que el llac Txeko, que té 450 metres de diàmetre i una profunditat màxima de 50 metres, existís abans del 1908. Morfològicament, la particularitat principal del llac, sempre segons l'equip de Bolonya, és que té una forma que no s'observa en altres llacs subàrtics de les rodalies. A uns deu metres de profunditat, a més, els geòlegs asseguren que han localitzat un suposat fragment de la roca. No obstant, fins al 2008, quan tornin a la zona, no podran perforar el terreny per confirmar la troballa.L'inconvenient principal de la tesi de l'equip de Longo i Gasperini és que resulta molt estrany que es formés un únic cràter menor, en lloc d'uns quants. Així mateix, als voltants del llac hi ha arbres sencers que sembla que tenen més de 100 anys. Els detalls de la investigació es poden consultar a internet (www-th.bo.infn.it/tunguska).

Antonio Madridejos, El Periódico de Catalunya


This page is powered by Blogger. Isn't yours?