<$BlogRSDUrl$>

divendres, de juny 08, 2007

Sembla que proven experimentalment que l’origen del 'déjà vu' és una fallada del cervell

Molta gent ha petit un “déjà vu”, la sensació d’haver viscut ja una situació. Una fallada en la capacitat del cervell per classificar nova informació, un problema de memòria. Aquesta és l'explicació que donen a aquesta sensació en un article publicat a Science un equip de científics de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (ITM) i la Universitat de Bristol (Regne Unit), liderats pel premi Nobel Susumu Tonegawa,.
Segons va explicar Tonegawa, el cervell emmagatzema de manera mecànica els records en una zona pròxima al seu centre, l'hipocamp. El nou estudi afirma que en una petita part de l'hipocamp es treballa amb els records episòdics, aquells que permeten distingir entre situacions i llocs similars però diferents, o reconèixer ràpidament una cara o un objecte. El déjà vu és la sensació que experimenta el cervell quan intenta discernir si dues situacions extremadament semblants són o no la mateixa. L'edat, si hi ha teixit cerebral danyat en aquesta zona de l'hipocamp o, simplement, una fallada puntual és el que origina el déjà vu.
"Aquesta part del cervell és molt important per a l'ésser humà, ja que gràcies a la mateixa sap el que passa al seu voltant i ho pot recordar després", va indicar Tonegawa. La investigació dels científics es va portar a terme amb ratolins genèticament modificats que no disposaven de la zona de l'hipocamp necessària per als records episòdics. Aquests rosegadors van ser col·locats en dues gàbies diferents: en una rebien descàrregues elèctriques quan volien alimentar-se i a l'altra no. Els ratolins modificats no distingien una gàbia de l'altra, mentre que els rosegadors sans sí que eren capaços de fer-ho. L'activitat cerebral dels animals sans era diferent de la dels modificats.
El descobriment obre ara moltes esperances de futur. "Tenint en compte que els nostres resultats ens permeten conèixer el camí molecular i cel·lular, hi ha la possibilitat d'utilitzar aquests objectius moleculars per desenvolupar fàrmacs que millorin aquestes connexions", va explicar Tonegawa. Això és especialment interessant per al cas de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer. També va afegir que l’estudi acaba amb 35 anys de debat sobre com el cervell pot distingir entre experiències i llocs similars. "S’ha donat solució a una de les grans preguntes sobre la memòria".

Font: Reuters (article reescrit)


This page is powered by Blogger. Isn't yours?