<$BlogRSDUrl$>

divendres, de maig 25, 2007

Turistes pelegrins a Koyasan rere la pista del nirvana

A principis d'estiu es compliran tres anys de la inclusió del mont Koya a la llista de patrimoni de la humanitat de la Unesco. En aquest període, els 4.000 habitants d'aquesta muntanya han vist augmentar sense parar el nombre de turistes estrangers. Molts d'ells s'hi arriben per la bellesa de la naturalesa i dels seus nombrosos llocs carregats d'història, i per la possibilitat de sentir de prop la vida dels gairebé mil monjos de la secta Shingon, una de les més importants del budisme japonès.
Segons Junko Tanimoto, recepcionista de l'alberg del temple Shojoshin, més del 80% dels que hi van pernoctar el 2006 eren estrangers. Koyasan (o mont Koya) està situat a la província de Wakayama, al sud d'Osaka, ciutat a la qual està unit per una línia de tren que connecta amb el cremallera que puja fins al cim. Allà es troba un complex de més de 100 temples i monestirs i un gran cementiri que serveix d'accés al lloc més sagrat, l'Okunoin, on es troba la tomba de Kukai, el monjo fundador de la secta i del santuari.
Kukai (774-835), conegut pòstumament com a Kobo Daishi, va ser un jove estudiant que va renunciar a la seva carrera política per fer-se monjo. Posteriorment, va viatjar a la Xina per estudiar i en va tornar convertit en un mestre del budisme esotèric, que defensa la possibilitat d'arribar al nirvana, l'estat espiritual de pau absoluta, en el transcurs de la vida. Kukai es va guanyar el favor de la cort, cosa que li va permetre la fundació de temples a la capital, com el majestuós Toji, i sobretot la construcció del santuari del mont Koya, a la qual dedicaria els seus últims anys, fins que, segons la tradició, va arribar ell mateix al nirvana, i es va convertir en Buda, als 62 anys.
Koyasan ha estat protagonista, i a vegades víctima, dels avatars de la política i la religió, dues esferes fins fa poc íntimament unides. En nombroses ocasions els seus temples van ser destruïts pels seus rivals i reconstruïts una altra vegada. El seu misteriós cementiri acull, entre cedres enormes, tombes de totes les èpoques i estils, moltes cobertes de molsa. A la part antiga destaquen, entre petites escultures budistes, el mausoleu de la família Tokugawa, que va governar el Japó durant gairebé tres segles, i la tomba de Toyotomi Hideyoshi, un dels samurais que van unificar el país a finals del segle XVI. A la part moderna hi ha rareses com el mausoleu d'una companyia comercialitzadora de cafè, amb les seves grans escultures en forma de tassa, o el d'una empresa aeronàutica, presidida per un coet de quatre metres d'altura.
Més de la meitat dels temples de Koyasan compten amb el shukubo, un alberg per a pelegrins. S'hi poden escollir des d'habitacions molt senzilles fins a altres on es té la sensació d'estar experimentant el luxe del segle IX. Això sí, el menjar que ofereixen és el shojin ryori vegetarià, encara que servit amb una presentació i una cura que fan les delícies dels més exigents. A més a més, dormir al shukubo permet assistir a la cerimònia ritual que se celebra a les sis del matí, en la qual els monjos fan la lectura dels sutres, les escriptures que recullen les ensenyances budistes.

Jordi Juste, EL Periódico (Títol canviat)


This page is powered by Blogger. Isn't yours?