<$BlogRSDUrl$>

dijous, d’abril 05, 2007

Les presumptes restes de Joana d'Arc són una mòmia egípcia
La falsificació ha estat descoberta per científics francesos arran d'unes anàlisis


Les relíquies d'un dels grans mites de la història de França, Joana d'Arc, s'han revelat un fiasco. Un equip de científics ha descobert que les restes que es conservaven a l'arquebisbat de Tours no pertanyen a l'heroïna que va morir cremada a la foguera el 1431, sinó que corresponen a una mòmia egípcia de l'època faraònica, segons publica avui la revista britànica Nature. L'engany s'ha prolongat durant més d'un segle, ja que els vestigis --que l'Església no ha considerat mai relíquies, segons la diòcesi que els guarda-- es van descobrir al segle XIX coincidint amb el període en què els historiadors francesos van convertir la Donzella d'Orleans en mite nacional.
No és l'únic dogma de fe que ha caigut últimament a França. Al març, la ciència va posar fi a una altra creença relativa a restes funeràries i mantinguda durant un segle. En aquest cas no es tractava d'un heroi nacional sinó d'un dels tresors del Museu del Louvre: els canopis que suposadament contenien restes de Ramsès II guarden afaits.
En canvi, els ossos i el tros de tela que s'atribueixen a Joana d'Arc sí que pertanyien a una mòmia egípcia. ¿Com van arribar aquestes restes a França i van arribar a confondre's amb les relíquies de l'heroïna? El doctor Philippe Charlier, que ha dirigit la recerca, addueix que a l'edat mitjana alguns remeis medicinals utilitzaven restes de mòmies egípcies. Les suposades relíquies van aparèixer el 1867 en una gerra en una farmàcia de París sota la inscripció "Relíquies trobades a la foguera de Joana d'Arc".

Màrtir i santa
Cremada el 29 de maig de 1431, beatificada el 1909 i canonitzada el 1920, Joana d'Arc va arribar a encapçalar diverses campanyes militars franceses durant la Guerra dels Cent Anys. La jove assegurava que se li havien aparegut àngels i sants per transmetre-li el manament diví d'expulsar de França els anglesos. La Donzella d'Orleans va ser capturada i jutjada per heretgia i bruixeria per un tribunal eclesiàstic, que finalment la va condemnar a la foguera.
Tot i que la llegenda diu que les restes es van llançar al riu Sena perquè no quedés res que pogués ser venerat, l'aparició va resultar versemblant perquè el recipient contenia una costella humana aparentment carbonitzada, restes que semblen fusta cremada, un tros de lli i el fè- mur d'un gat, lligat a la pràctica medieval de llançar gats negres a les fogueres en què es cremaven les dones acusades de bruixeria.
A més de proves sofisticades com la del carboni 14, el doctor Charlier s'ha servit de l'olfacte dels perfumistes Sylvaine Delacourte i Jean Michel Duriez. Els seus nassos van revelar que les restes feien olor de guix cremat i de vainilla, cosa que suggereix que es va tractar d'una descomposició natural i no d'un procés de combustió.

Elianne Ros, El Periódico


This page is powered by Blogger. Isn't yours?