<$BlogRSDUrl$>

dimecres, de març 28, 2007

Pregàries per demanar la fi de la sequera
Quan la gent té por apareix més la irracionalitat

Una sequera com l'actual ens perjudica notablement, però fa un segle o més podia significar passar gana. La ciutat de Barcelona es proveïa especialment dels cultius del Baix Llobregat, i si no plovia, no hi havia cultius ni menjar. La fe religiosa sempre ha portat a demanar, en èpoques de penúries, generositats divines. Si no plou es demana pluja, i si plou massa, que s'aturi el temporal. La naturalesa segueix el seu ritme i fa el que ha de fer. Si sabéssim fer ploure, perjudicaríem les regions veïnes, ja que disminuiríem les possibilitats de pluja en aquestes zones.
En el califat d'Abdul-Rahman III, al territori d'Al-Andalus, es van fer pregàries durant dos mesos a partir de l'1 de juliol de l'any 941, a causa de la greu sequera als camps i la falta d'aigua a les cisternes, sobretot a Còrdova. Els anys 1567 i 1568 la sequera va ser extrema a Catalunya i es van fer nombroses pregàries a Tortosa i Barcelona. Els molins hidràulics van deixar de funcionar, ja que els rius es van quedar secs. A la capital catalana tenien una sèrie de sants classificats per categories. Si la sequera era lleu, treien un sant poc important. Si era greu, al sant de més rang.
A principis del segle XX hi va haver una gran sequera a les comarques del Pirineu de Girona. Un dissabte es van reunir habitants de pobles del Ripollès a Ribes de Freser per anar en processó fins al santuari de Núria. Una cop allà van demanar pluja abundant. A la tornada es va formar un cumulonimbus i va descarregar una calamarsada que va arrasar tots els cultius. Cal resar amb mesura.

Alfred Rodríguez Picó, El Periódico. Títol canviat


This page is powered by Blogger. Isn't yours?