<$BlogRSDUrl$>

dijous, de març 29, 2007

La ciutat de les mil històries

Un llibre reuneix llegendes antigues i modernes de Barcelona


Una llegenda narra que el carrer Petritxol té el seu origen en el pacte d'un emir i un sacerdot. Encara que avui sembla que les llegendes es limiten a l'arxiconeguda noia de la corba, multitud d'històries ens envolten.
Relats sobre l'origen del nom de els seus carrers, els personatges més importants que han passat per la ciutat, i fins i tot vestigis de tresors ocults. Tot això ho ha arreplegat
Joan de Déu Prats en el llibre Llegendes de Barcelona, editat per Publicacions de l´Abadia de Montserrat.
"Les llegendes semblen una cosa rural, no es relacionen amb una ciutat urbana i cosmopolita com és Barcelona", afirma l'escriptor. Però res més lluny de la realitat.
Per exemple, un particular repte llançat per l'emir de Barcelona va donar origen al carrer Petritxol.
Explica la llegenda que en la Barcelona musulmana només estava permesa una església cristiana, la del Pi. Però el camí més curt per a anar a ella estava prohibit per als infidels. El rector va trobar en un pou un cofre de monedes d'or que els cristians havien posat a bon recapte, ja que no va haver-hi temps de fugir amb ell.
Va oferir a l'emir comprar el carrer que anava de la muralla a l'església, i aquest va posar un preu: les monedes d'or necessàries per a cobrir el terra des de la Portaferrissa fins a l'església. El rector va excavar i va trobar més cofres. Tants, que les monedes es van quedar a pocs metres de la Portaferrissa. L'emir, més cegat per l'or que per la benevolència, va decidir obrir una porta en la muralla i crear un camí. I aquest pòrtic va donar nom al carrer Petritxol, o Portitxol.
"Les llegendes existeixen perquè la gent té capacitat per a admirar el que l’envolta, però l'home actual ha perdut aquesta inquietud", comenta Prats. I en alguns llocs només cal fixar-se una mica per a descobrir tresors ocults, com les columnes del Temple de Júpiter dins del centre excursionista de Catalunya, en el carrer Paradís, o un tros de la muralla romana en un restaurant del carrer Avinyó.
Fins i tot la meteorologia té el seu punt llegendari. Si algú es pregunta per què moltes vegades les festes de la Mercé estan passades per aigua, deuria preguntar a Santa Eulàlia, antiga patrona de la ciutat, que es venja cada any de qui li va llevar el lloc.
Aquestes i moltes altres llegendes han sobreviscut gràcies a les persones que les han transmès al llarg del temps. Com afirma Prats, "tots som llegenda, perquè arriba un moment en què no ens en recordem del nostre passat però seguim aquí".

Rubén Moreno, La Vanguardia


This page is powered by Blogger. Isn't yours?