<$BlogRSDUrl$>

divendres, de gener 26, 2007

Dones, pobres i bruixes

Ser dona, pobra i bruixa a Catalunya, especialment del 1616 al 1622, no devia ser gens fàcil. Són els anys més foscos de la caça de bruixes al Principat, on en conjunt es calcula que entre 1450 i 1750 -és a dir, més en època moderna i no medieval, com popularment es creu- la repressió va acabar amb la vida de 400 bruixes. La xifra global a Europa encara deixa més astorat: 60.000 execucions i 110.000 persones processades. Déu n'hi do. La crisi econòmica i la coneguda per petita edat glacial del segle XVII van influir en l'afer: calia trobar un culpable de tanta desgràcia.
Aquests són els grans números de la història que explica amb pèls i senyals, sense estalviar detalls escabrosos, la mostra “Per bruixa i metzinera”, que a partir d'avui es pot visitar al Museu d'Història de Catalunya i de la qual l'historiador Agustí Alcoberro i l'antropòloga Josefina Roma són els responsables intel·lectuals.
En la línia de recuperar els oblidats de la història, el museu ha fet un autèntic treball de recerca per mostrar i ajudar a comprendre una realitat catalana i europea sobre la qual sovint es toca d'oïda. Tant el muntatge, farcit de peces singulars i petites descobertes, i molt espectacular en les seves escenografies i recursos estètics, com el catàleg, que suposarà un punt i a part historiogràfic, fan de l'exposició una fita remarcable.
Els documents coetanis -l'exposició mostra exemplars originals d'obres procedents de diferents punts del continent- presenten una sospitosa coincidència a l'hora de descriure els aquelarres, sàbats i aplecs de bruixes i bruixots: arribaven volant damunt de cabrots, bastons o escombres. Adoraven el boc o dimoni fent-li un petó al cul. Després se celebrava una orgia en què el dimoni o boc copulava amb tots els presents pel darrere. Durant la festa, es dansava i les espelmes feien llum blava. I en acabat tornaven a marxar volant.
L'exposició corregeix alguns tòpics falsos. La repressió va venir dels poders civils més que de l'Església. Per exemple, als regnes hispànics no hi va haver quasi persecució gràcies a la Inquisició. Només a Catalunya, on aquesta era més dèbil, es va estendre la plaga. "També en això hi va haver un fet diferencial català", diu Alcoberro.
La mostra també regira les arrels intel·letuals de la caça en el debat teològic entre un sant Agustí que defensava que tot el que passava a la terra era obra de la divina providència i un sant Tomàs d'Aquino que ja veia la mà del diable en acció. Ja es podia començar a empaitar els qui hi entressin en contacte.

Ignasi Aragay, Avui


This page is powered by Blogger. Isn't yours?