<$BlogRSDUrl$>

dissabte, de desembre 23, 2006

Ridículs: la majoria dels Nord-americans creuen en els àngels

Nova York.- Un 81 % dels Nord-americans creu que els àngels existeixen, encara que no hi ha consens a l'hora de definir què són, segons una enquesta publicada avui.
El sondeig realitzat per AP-America Online (AOL), que també mostra l'actitud dels nord-americans respecte a Santa Claus, indica que els protestants creuen més en els àngels que els catòlics (91% enfront de 80 %).
Els majors creients en els esperits alats són els cristians evangèlics (97 %), però fins i tot entre la gent sense cap tipus de creença religiosa, més de la meitat considera que els àngels són reals.
L'enquesta deixa clara també que una cosa és creure en els àngels i una altra prou diferent definir el que són i recull exemples de persones que diuen haver estat en contacte amb àngels.
És "una presència que sents al teu voltant", va dir Elizabeth Daves, de 63 anys, qui assegura que les criatures angelicals l'han reconfortat des que la seva sogra va morir a la casa.
Edward Pelz, de 80 anys, va dir creure que els àngels el guien, encara que es va declarar incapaç de descriure la sensació que sent quan té contacte amb ells.

Santa Claus, líder fins als vuit anys
Quant a Santa Claus, el sondeig indica que de nens el 86 % dels nord-americans creia en aquesta figura associada al Nadal i que l'edat mitjana en què van deixar de creure fou els vuit anys.
El 51 % dels adults considera que Santa Claus té un paper fonamental en les celebracions nadalenques, però un 47 % el culpa de la pèrdua de significat religiós d'aquestes festes.
El sondeig telefònic d’AP-AOL es va fer fet a 1.000 adults entre els dies 12 i el 14 de desembre per Ipsos, una empresa d'investigació especialitzada en enquestes. El marge d'error és de més o menys tres punts percentuals

EFE

Debaten la possibilitat que Homo sapiens i neandertals haguessin tingut descendència

La possibilitat que dues espècies d´homínids, com els Homo sapiens i els neandertals, haguessin tingut relacions sexuals amb descendència -el catedràtic de Prehistòria Eudald Carbonell va advertir d´entrada que és molt remota- va centrar un debat ahir a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la UdG.
La taula rodona Encontres entre poblacions humanes. Una visió multidisciplinar va comptar amb la participació del mateix Eudald Carbonell, Verena Stolcke (catedràtica d´Antropologia social de la UAB), Fina Birulés (professora de Filosofia de la UB) i Alejandro Pérez-Pérez (professor d´Antropologia Física de la UAB. L´acte estava organitzat pel Departament de Geografia, Història i Història de l´Art i l´Institut del Patrimoni Cultural de la UdG.
La possibilitat que dues poblacions humanes diferents -dues espècies diferents- s´hagin pogut trobar i coexistir en el passat és un tema que tradicionalment ha interessat a la literatura i al cinema i diferents exemples clàssics en són una prova (La guerra del foc, El clan de l´ós de les cavernes). Però més enllà de la ficció, en les últimes dècades la paleontologia i l´arqueologia han posat en evidència que això va ser una realitat i no tan sols una vegada, sinó diverses vegades al llarg de la dilatada història del gènere Homo, des dels seus orígens fa uns dos milions d´anys fins a l´extinció dels últims neandertals, fa uns 24.000 anys.
Segons Carbonell, Homo sapiens i neandertals van conviure a Europa durant 8.000 o 9.000 anys. La hibridació, va dir Carbonell, significaria que «petits contingents de sapiens s´haurien cruat amb femelles neandertals, no a la inversa».
Tot i que la possibilitat que hi hagués hagut procreació no s´ha comprovat, si s´hagués produït «nosaltres -els sapiens- hauríem rebut d´ells algun herència genètica que contribuiria a reforçar la nostra població», va explicar Carbonell.
La temàtica es pot ampliar a encontres entre dues poblacions d´humans moderns que es desconeixen mútuament i on les diferències culturals són tan grans que fa que no es considerin biològicament iguals. Seria el cas de la colonització d´Amèrica i d´Austràlia.

Diari de Girona


dimecres, de desembre 20, 2006

Un estudi parlamentari francès proposa una persecució legal contra les sectes


A França hi ha entre 40.000 I 80.000 nens que creixen en un entorn sectari i corren seriós perill de patir seqüeles la resta de la seva vida, no sols en la seva personalitat, sinó també en la seva salut. Una comissió parlamentària presidida pel conservador (UMP) George Fenech que ha investigat aquest tema va fer públic ahir el seu informe en què denuncia la "negligència" dels serveis públics en afrontar aquest fenomen.
Un informe Parlamentari denuncia la negligència dels serveis públics davant els perills que amenacen els menors que viuen en sectes.
L'informe considera que a aquests menors "se'ls roba la infància" i corren Seriós perill de patir greus problemes quan arriben a adults a causa de l'adoctrinament a què són sotmesos, les condicions sovint precàries en les que viuen, la falta de controls sanitaris com les vacunacions i la dubtosa escolarització que segueixen. A França, constitucionalment, els pares tenen dret a no escolaritzar els seus fills i educar-los en casa si així ho desitgen. A canvi, teòricament, han de sotmetre's periòdicament a controls del sistema educatiu.
Els parlamentaris denuncien que els controls que es realitzen no són efectius i acusen als serveis públics de "negligència" i fins i tot de "complaença" amb els moviments sectaris. L'informe fa un esment específic a determinades sectes que ofereixen serveis de "ajuda escolar" que en realitat són tècniques de proselitisme. I menciona concretament a l'Església de la Cienciologia, que des de 1985 disposa a París d'un institut de classes particulars de matemàtiques, que proposa "donar consells als pares i ajudar el xiquet a descobrir i aconseguir els seus objectius".
L'informe fa referència a altres sectes com la de Sokka Gakkai, d'inspiració budista, o la secta Tabitha's Place, una comunitat bíblica que pretén viure com els antics cristians, va eixir recentment a la llum pública quan dos membres de la comissió van visitar un dels seus centres prop de Pau, en el sud de França i els francesos van descobrir que aquells nens desconeixien tot del món exterior.
Els diputats, que van investigar sobre aquest assumpte durant més d'un any, fan en el seu informe 50 proposicions per a afrontar els perills del fenomen sectari que se centren a controlar les condicions d'escolarització de la canalla i reforçar el seguiment mèdic. Una d’aquestes propostes, per exemple, demana que es penalitzi el rebuig a la vacunació i que no sigui possible negar-se a una transfusió sanguínia en cas de necessitat.
Només un dels 30 diputats que formen la comissió, Christian Vanneste – també de la governamental UMP – es va desmarcar de l'informe. Entre les principals raons que indica Vanneste en un comunicat per a explicar per què no ha votat l'informe, figura el fet que es deriven proposicions discriminatòries en termes legals.
Els testimonis de Jehovà, que a França tenen l'estatut d'associació de culte i compten –segons dades del Govern– amb 45.000 adeptes, però que els parlamentaris inclouen a la galàxia sectària, van denunciar haver-se convertit en un "objectiu obsessiu" de la comissió.

J. M. Martí Font. El País


Això sí és criptozoologia i no el folklore del llac Ness

Trobades 52 noves espècies al cor de Borneo

Les jungles de les grans illes d'Indonèsia contenen un tresor biològic tan ric com amenaçat pel foc i l'erosió. El World Wildlife Found (WWF) va informar ahir que només en un any de treballs els científics han identificat almenys 52 espècies fins ara desconegudes d'animals i plantes a les regions muntanyoses de Borneo. L'informe del WWF detalla 30 espècies úniques de peixos, dues de granotes arborícoles, 16 varietats de gingebre i tres espècies de plantes de fulla ampla.
El WWF sosté en el seu informe que aquests descobriments subratllen la necessitat de conservar l'hàbitat de la tercera illa més gran del món i les espècies que hi viuen. "Com més hi mirem, més hi trobem", assegura Stuart Chapman, coordinador del Programa del Cor de Borneo del WWF. "Aquests descobriments --afegeix-- reafirmen la posició de Borneo com un dels centres de biodiversitat més importants del món".
Entre les criatures que fins ara eren desconegudes per a la ciència figura el segon vertebrat més petit del món, un petit peix que no arriba als nou mil·límetres de llarg i que viu en pantans d'aigua àcida, així com sis espècies de peixos lluitadors siamesos, una d'elles amb una brillant marca turquesa. També s'ha identificat un peix gat amb un ventre que li permet adherir-se a les roques.
Entre les plantes, el nombre de varietats de gingebre identificades dobla el nombre de plantes del gènere Etlingera conegudes fins ara. "Les remotes i inaccessibles selves del cor de Borneo són una de les últimes fronteres de la ciència", va concloure Chapman.

El Periódico de Catalunya


divendres, de desembre 15, 2006

Quan la fantasia intenta compensar la falta d'informació

Diuen que ha reaparegut el xuclacabres a Mèxic

Tulacingo, Hidalgo.- En la comunitat La Lagunilla, pertanyent a Tulancingo, despús-ahir, va succeir un cas excepcional que preocupa i manté atemorits els veïns. Va haver-hi qui va dir: "Va tornar el «xuclacabres»".
En clarejar, set borrecs van aparèixer brutalment lesionats. Un més presentava un clot en un costat, el que li va causar la mort. La resta presentava ferides, però va sobreviure.
Fa diversos anys, suposadament un estrany animal, a qui van denominar "el Xuclacabres", es va ficar a diversos corrals i va matar a desenes de borrecs i bocs.
El matí de dimecres passat, José Isabel Illes va acudir al corral situat en la seua propietat i terrible sorpresa Es va emportar en veure l'escena. Preocupat, va cridar a Seguretat Pública de Tulancingo.
El director de la corporació, Luis Alvarado Mayorga, va indicar que el borrec mort tenia un orifici d'uns sis centímetres de diàmetre. En aquest cas, va sorprendre que el cercle estava ben delineat.
José Isabel va relatar que aqueixa matinada va escoltar que els seus gossos lladraven, però ho va considerar normal. Fa com un mes, va afegir, va trobar també una ovella morta, sense ulls i sense rastres de sang. L'amo del ramat oví va dir estar desconcertat i no troba una resposta a aquests fets.

Ovelles de la família van morir en semblants circumstàncies

Al lloc dels fets, Isabel Illes va agregar que uns 30 borrecs de diversos familiars han estaven morts i també presentant greus lesions.
En diferents domicilis i temps, primer van ser oques o ànecs; després van seguir els ovins. Eladio Islas Duarte va perdre nou animals; Eufrasia, dels mateixos cognoms, set, i Porfirio Márquez, cinc.
Cap altre veí ha comunicat una situació semblant amb el seu ramat. "Estic segur que no es tracta de mossegades de gos", va exposar el queixós. A més, va precisar, el seu corral està protegit amb una arnès d'un metre 50 centímetres i damunt un tauler. Un ca no arriba a botar aqueixa altura.

Sol·licite que un veterinari faça proves els animals

José Isabel va demanar que un veterinari revise i faça estudis tant a l'ovella morta com a la resta. Tem que després de l'agressió estiguen contagiats d'alguna malaltia, considerant que l'atac va ser d'un altre animal. Així mateix, es determine quina espècie va poder haver causat aqueixes estranyes lesions.
Alvarado Mayorga va parlar amb el metge veterinari del Rastre Municipal, qui es posaria en contacte amb l'amo dels ovins. Mentrestant, José Isabel intentava curar les lesions dels seus animals.

Claudia González-Rubio, El Sol de Tulancingo

dimecres, de desembre 13, 2006

Personal d'una aerolínia turca sacrifica un camell a l'aeroport d'Istanbul.

Ara bé, si et menges a Déu no surt als diaris

Istanbul.- Els empleats d'una aerolínia turca van celebrar haver realitzat bé un treball sacrificant un camell a l'aeroport d'Istanbul , per el que el seu cap ha estat suspès.
L'aerolínia nacional va dir el dimecres que una part del personal de Manteniment va matar el camell a l'aeroport con més trànsit de Turquia després d'aconseguir enviar una sèrie d'avions al proveïdor abans del que es preveia.
Turkish Airlines ha suspès el director de manteniment dels avions a l'espera de realitzar una investigació, va dir la companyia en un comunicat.
Els periòdics turcs van publicar fotos del camell, amb dues estores tirades sobre les seves gepes, abans del sacrifici del dimarts. També van mostrar fotos de l'animal tallat en trossos.
El diari Hurriyet, de gran tirada, va dir que els 700 quilos de carn del animal van ser distribuïts entre els treballadors. Turkish Airlines va ser acceptada la setmana passada a l’Star Alliance, el grup liderat per Lufthansa.
Molts turcs sacrifiquen animals, habitualment ovelles o vaques, en una Festivitat anual dels musulmans anomenat Festival del Sacrifici, que se celebra a primers de gener.

Reuters


dilluns, de desembre 11, 2006

El primer submarí que fou enfonsat pels nazis

'Operació Úrsula' explica una acció decisiva de la Marina hitleriana en la Guerra Civil d'Espanya


La veritat sobre el submarí republicà C-3, enfonsat el 12 de desembre de 1936 enfront de les costes de Màlaga per un torpede alemany en el que va ser la primera acció de la Marina de guerra de Hitler, queda al descobert després de dècades de silenci i mentides en el documental 'Operació Úrsula'.
La pista del submergible va reaparèixer en 1997, quan l'advocat Antonio Checa pescava en un vaixell i va observar a la superfície del mar taques de fuel que un any després, en una immersió de bussos de l'Armada, es van confirmar com procedents del C-3, que Roman a 68 metres de profunditat amb les restes mortals de 37 dels seus tripulants - només tres van sobreviure - al seu interior.
Aquesta coproducció amb participació italiana i alemanya pretén "arribar al gran públic dins i fora d'Espanya", va dir el seu director, José Antonio Hergueta, amb motiu de la preestrena organitzat pel Festival de Cinema Espanyol de Màlaga per a aquesta nit, quan es compleixen setanta anys de l'última vegada que va pernoctar el submarí al port de la capital malaguenya.

Els dos protagonistes de la cinta, narrada per la veu de l'actor José Coronado, són Checa i l'investigador nord-americà Willard Frank, considerat el principal expert en enfrontaments navals durant la Guerra Civil, com aquest episodi que va ser un assaig de la contesa submarina en la Segona Guerra Mundial.
Hergueta creu "màgic" que, a pesar dels milers de testimonis a la ciutat que van observar la descomunal explosió que va enfonsar al C-3, la memòria del fet va desaparèixer, ja que la República va atribuir el succés a un accident intern "per a ocultar els seus errors", Alemanya mai va reconèixer la seva participació i el franquisme va assegurar que no va haver-hi enfonsament i els seus tripulants van passar al ban nacional.
El director va subratllar que, enfront d'altres intervencions alemanyes en la Guerra Civil ben conegudes com la de Guernica, aquesta es desconeix a pesar de la seva transcendència, ja que va ajudar a fer que Franco pogués creuar l'Estret de Gibraltar amb les seves tropes.
Willard Frank, amb quaranta anys d'investigació en els principals arxius del món, va descobrir en documents alemanys la denominada Operació Úrsula, en la que dos submarins d'aqueix país van Actuar a aigües espanyoles, i va destacar que "la primera actuació dels submarins de Hitler es va produir a Màlaga".
Per a Antonio Checa és "emocionant" veure el documental després d'haver visitat les llars dels familiars dels tripulants i conèixer "a una viuda que mai havia tornat a menjar peix" perquè pensava que aquest s'havia alimentat del seu marit o que no havia tornat a anar al cinema per a guardar el dol.

Recuperar la memòria

Aquest advocat impulsa junt amb els familiars una iniciativa per a reflotar el submarí, emparada per les actuacions del Govern per a la recuperació de la memòria històrica.
Els fills també reclamen procedir contra Alemanya "en virtut del tractat internacional de París de 1907 per l'acte de pirateria que suposa una acció bèl·lica en territori espanyol sense prèvia declaració de guerra", va explicar Checa, que va afegir que "no volen cap indemnització, només el reconeixement de l'error".
Va assenyalar que un terç del doble casc de les restes ha desaparegut, encara que la seva estructura es conserva bé a pesar de trobar-se partit en dos trossos de 62 i 8 metres, respectivament, i que és necessari un informe sobre l'estat de l'acer abans de procedir a reflotar-lo.
A més, té vuit torpedes armats amb 250 quilograms de trilita cada un, va apuntar Checa, que va recordar que, com a descobridor de les restes, aquests li pertanyen, encara que els va cedir a l'Autoritat Portuària de Màlaga, "l'única institució que es va interessar des del principi".

Agència EFE,


diumenge, de desembre 10, 2006

Les claus de Dan Brown

Amb tota probabilitat l'escriptor Dan Brown no guanyarà mai un Nobel de literatura, però gràcies al fenomen sociològic que s'ha generat al voltant de les seves novel·les, sobretot d'El codi Da Vinci, serà tan estudiat com si hagués escrit una obra mestra. A més de les enormes xifres de vendes (més de 60,5 milions d'exemplars venuts d'El codi Da Vinci!, segons The Wall Street Journal), el fenomen Brown ha generat una moda imparable de literatura i pseudoliteratura de temes religiosos, misteris ocults i història alternativa. Un fenomen internacional, només comparable al de Harry Potter, ben fàcil de comprovar en qualsevol llibreria. Un element més de la cultura global i interconnectada d'aquest principi de segle.Amb tot això és normal que s'hagi creat una expectació tremenda al voltant de la pròxima novel·la de l'escriptor nord-americà. Des de l'exitàs d'El codi..., Brown no ha tret cap llibre nou perquè s'ha de dir que la resta de novel·les eren anteriors a aquesta obra. A l'Estat espanyol, de fet, els llibres de Brown han anat sortint en ordre invers a la seva publicació original: El codi Da Vinci, Àngels i dimonis, El gran engany i Fortalesa digital.Però ara va de debò i sembla que al llarg del 2007 sortirà (si més no, en el món anglosaxó) la nova aventura de Robert Langdon, el criptògraf que protagonitzava El codi Da Vinci i Àngels i dimonis. El mateix Dan Brown ha explicat ja alguns elements de la seva nova novel·la. El seu títol és La clau de Salomó, estarà protagonitzada de nou per Langdon i el seu tema central tocarà de ple els ciments de la nació nord-americana. Sembla ser que la intervenció de la maçoneria en la fundació dels Estats Units i en la política actual estarà en la línia argumental del llibre. Es repeteix el gust de Brown d'incloure en els seus llibres societats secretes, com més secretes millor, esclar, per poder fabular més.


Una guia prèvia

I si Dan Brown ha tingut deixebles i autors de tota mena que han emulat els seus arguments després d'El codi..., el que rebla el clau és que hagi sortit publicat un llibre sobre La clau de Salomó abans que ningú l'hagi llegit i sense tenir la seguretat que l'escriptor l'hagi acabat d'escriure. Es tracta d'una mena de prèvia del llibre, un tràiler en forma d'assaig sobre els temes que hipotèticament tractarà la novel·la i una guia perquè el lector es documenti mentre va fent boca abans que surti la novel·la. Los secretos de Dan Brown y la llave de Salomón, del periodista Greg Taylor, que a l'Estat espanyol ha publicat l'editorial Via Magna, fa una reconstrucció de la novel·la avant-la-lettre i apunta alguns dels elements que hi podrien aparèixer. Taylor s'ha basat primerament en la història documentada de la relació entre la maçoneria i alguns dels pares fundadors dels EUA, com Georges Washington, Benjamin Franklin, Thomas Jefferson i Thomas Paine. Brown explorarà en la seva novel·la si els Estats Units es van fundar amb la idea de ser "una república maçònica", una mena d'Estat i de "Nova Atlàntida" on es poguessin materialitzar les utopies de llibertat i democràcia somniades en el segle XVIII per aquestes societats.

Els símbols i les cerimònies, tan crucials en el món de les lògies, donen la raó a aquest argument. Un exemple és que per celebrar l'inici de la construcció del Capitoli es va realitzar una cerimònia maçònica, en la qual el primer president americà, Georges Washington, va lluir el seu propi davantal maçònic. El president va baixar als ciments de l'edifici on hi havia la primera pedra i hi va fer una ofrena típicament maçònica de blat de moro, vi i oli d'oliva.

En el llibre també es parla dels símbols maçònics que, no per casualitat, hi ha en la imatgeria nord-americana. En els bitllets d'un dòlar, que porten l'efígie del mateix Washington, hi apareix el gran segell que en el revers es representa amb una piràmide coronada amb un ull, amb la forma de l'anomenat "ull de la Providència" o "ull que ho veu tot". Tant les piràmides com aquest ull han estat històricament utilitzats per les lògies com a símbols. A més, en aquest revers també s'hi pot veure un hexagrama que forma la paraula Mason.


Arquitectura maçònica

Les traces maçòniques en l'arquitectura i monuments de la ciutat de Washington podrien tenir també un fort protagonisme a La clau de Salomó, segons indica Greg Taylor. El famós obelisc del monument a Washington va ser donat a la ciutat per Benjamin B., un membre de la Gran Lògia de Maçons Acceptats i Lliures del Districte de Colúmbia. Clarament maçó és el monument maçònic a la memòria de Georges Washington, mentre que alguns dels autors consideren que la forma d'estrella de cinc puntes del Pentàgon també podria estar relacionada amb simbolismes maçònics.

Curiosament aquestes possibles trames recorden l'argument de la pel·lícula La búsqueda (National Treasure), de Jon Turteltaub, estrenada el 2004 i protagonitzada per Nicholas Cage. Aquest discret però entretingut film d'aventures explica la recerca per part d'un arqueòleg del tresor dels cavallers templers, amagat pels maçons durant la Revolució Americana. En el film les claus per trobar el tresor es troben a l'original de la declaració d'independència del país. A la pel·lícula es fa una referència a la piràmide del bitllet de dòlar.

El que s'ha de descobrir, però, és si en la novel·la de Brown els maçons seran els bons o els dolents, tenint en compte el maniqueisme dels seus arguments novel·lístics, que comencen sempre amb un assassinat o més. En tot cas, la polèmica està servida.

Montse Frisach, Avui


La Filmoteca del País Valencià estrena una pel·lícula valenciana sobre Bela Lugosi en el 50 aniversari de la seua mort

Santiago Estruch rendeix homenatge al cinema de terror dels anys 30 i 40

El realitzador valencià Santiago Estruch presentarà el dimecres 13 a la Filmoteca del País Valencià (IVAC) el seu llargmetratge ‘Bela Lugosi, Pickfair 5619 Hol·lywood', en el que rendeix homenatge a l'actor que va encarnar a ‘Dràcula' (1931) i es va especialitzar al cinema de terror de sèrie B.
Ed Wood està considerat el pitjor director de la història del cinema, com es va encarregar de subratllar afectuosament Tim Burton en la seua excel·lent pel·lícula sobre el foll i infame cineasta (Ed Wood, 1994). A Bela Lugosi, actor a qui va dirigir Wood en diverses ocasions, no Se li té pel pitjor actor, però quasi. No passa res. Aquestes qualificacions a la baixa són avui en dia més un element de reconeixement que de crítica.
Bo o dolent, Lugosi (Transsilvània, 1882- Hol·lywood, 1956) va ser un gran personatge i un intèrpret molt popular en la seua època daurada, quan va interpretar en 1931 Dràcula , de Tod Browning. Després va començar a desbarrar i a triar malament els seus papers i la seua carrera va declinar a poc a poc.
Però la pintoresca personalitat del centreuropeu Bela ha quedat com un dels més simpàtics referents del cinema de terror sèrie B dels anys 30 i 40 del segle passat. Poques pel·lícules seues són bones. No aterrien a ningú. Però totes són, a la seua manera, tendres i divertides. És a dir, el contrari del que pretenien.
El cineasta valencià Santiago Estruch, que va debutar al Festival Internacional de Cinema de Sitges de 2006, estrenarà dimecres que ve 13, a la sala Piqueras de la Filmoteca Valenciana el seu primer llargmetratge, Bela Lugosi, Pickfair 5619 Hol·lywood , “un argument senzill que rendeix homenatge al personatge i les pel·lícules que va fer, a través de recursos típics”, afirma el jove realitzador.

‘La marca del vampir'

La projecció de la pel·lícula, s'emmarca en l'homenatge que la Filmoteca dedica a Lugosi amb motiu del 50 aniversari de la seua mort.
El cicle dedicat a l'actor romanès comprèn també la projecció de La marca del vampir , de Tod Browning, protagonitzada en 1935 per Lionel Barrymore i amb Lugosi, que realitza una espècie de paròdia de si mateix, en un paper secundari tan sols quatre anys després del seu gran èxit amb Dràcula . El seu moment estel·lar va ser molt efímer.

Rafa Marí, Las Provincias

dissabte, de desembre 09, 2006

El governador de Virgínia creu en fantasmes

Richmond (EUA).- El governador Timothy M. Kaine no ha avisat als caçafantasmes, però tampoc ha dit que no li serveixin aquests caçadors d'esperits de Hollywood.
A una pregunta que se li va formular durant el seu programa de ràdio mensual, sobre si ell havia experimentat vivències paranormals semblades a les que van reportar ocupants previs de la mansió de l’Executiu, Kaine va respondre, "sí".
El governador va dir el dijous que sempre, a la mateixa "inconvenient hora", totes les setmanes sona el telèfon a les habitacions privades de la seva família i que quan alça l'auricular no hi ha ningú. Va dir que està esbrinant si en l’historia de la mansió "va succeir alguna cosa estranya" el mateix dia a la mateixa hora.
A diferència altres residents i personal previ de la mansió, Kaine va dir que la seua família encara no ha vist el fantasma simpàtic d'una jove que es diu espanta a la mansió.
No obstant, va dir que la primera dama, Anne Holton, va ser testimoni d'altres coses estranyes que van succeir en la dècada de 1970 quan va viure allí mentre son pare, Linnwood Holton, va ser governador. Com per exemple, un marcs va ser extret misteriosament d'una paret i posat en una altra habitació.
També està la història de la tempestat elèctrica que va deixar a tot Richmond sense llum, menys a una habitació que misteriosament es va mantenir enllumenada.
Sí el governador accepta aquestes beneiteries, què és pot esperar dels votants?

Agència AP

divendres, de desembre 08, 2006

Es presenta a Camprodon el llibre «Plantes i gent», de l´Alta Vall del Ter

Camprodon acollirà demà dissabte la presentació del llibre Plantes i gent. Estudi etnobotànic de l’Alta Vall del Ter, editat des del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès. És un volum de 632 pàgines, amb profusió de fotografies a tot color. L’autora principal és Montserrat Rigat i Coll, i viu a Sant Joan de les Abadesses.

Diari de Girona


diumenge, de desembre 03, 2006

Imatges de Sant Pancraci «made in Xina»

La Policía Nacional ha detingut cinc comerciants xinesos que es dedicaven a importar a diverses ciutats de l'Estat espanyol falsificacions d'imatges religioses. Els arrestos s'han fet a Barcelona, Madrid, València i Sevilla i van ser possibles perquè una empresa xinesa ho va denunciar.
En l'operació, segons va informar ahir la direcció general de la Policía Nacional i de la Guàrdia Civil, s'han intervingut 9.298 rèpliques d'imatges autèntiques valorades en 158.960 euros. Entre altres imatges, la policia va trobar les reproduccions de Sant Pancraci, una de les més sol·licitades pel sorteig de la loteria de Nadal; la Verge del Rocío i la Verge del Carme. Els cinc detinguts es dedicaven a la reproducció, importació, emmagatzematge, distribució al majorista i venda d'imatges religioses. Aquesta és la primera vegada que es detecta a l'Estat espanyol la falsificació d'aquest tipus d'imatges.
Una empresa xinesa que es dedica a la venta de ceràmica, sobretot d'imatges religioses, era víctima d'aquest frau i ho va denunciar a la policia. Els representants d'Anda Import Export, SL van denunciar Regal Liu, SL perquè importava massivament des de la Xina i comercialitzava a l'engròs aquestes falsificacions d'imatges religioses. Les dues mercantils havien intentat arribar a un acord mitjançant la negociació i el notari, però com que no ho van aconseguir, l'empresa perjudicada va denunciar el frau.
Arran de la denúncia, la policia va començar a investigar els fets i va comprovar que la majoria de la mercaderia que l'empresa importava a Madrid, després era derivada a les demarcacions de Barcelona, València i Sevilla. Aquí, altres mercantils xineses del mateix grup familiar feien l'autèntica distribució. Els agents van escorcollar naus industrials de Badalona, Fuenlabrada (Madrid), Manises (València) i Sevilla, on es van decomissar les falsificacions. També s'han detingut cinc xinesos, un dona de 39 anys a Barcelona, un home de 44 a Madrid, un home i una dona a València i un home a Sevilla. A Barcelona, la policia ha requisat un total de 3.320 imatges.

Núria Segura. El Punt

This page is powered by Blogger. Isn't yours?