<$BlogRSDUrl$>

diumenge, de novembre 26, 2006


Torna Jack l'Esbudellador

Un exagent de Scotland Yard ha aconseguit elaborar un retrat robot d'un dels assassins més coneguts de la història d'Anglaterra
El retrat robot de Jack l'Esbudellador elaborat a partir de la informació recollida per un exdetectiu de Scotland Yard. Al costat, una carta que l'assassí va enviar a la policia el 27 de setembre de 1888 advertint-los que tenia «el ganivet a punt i ben esmolat per continuar treballant si es presenta l'ocasió». Els diaris de l'època van omplir planes i planes i vinyetes sobre els crims i la figura de l'Esbudellador.


La identitat de Jack l'Esbudellador continua sent un misteri més d'un segle després

Jack l'Esbudellador, un dels assassins en sèrie més coneguts de la història que l'any 1888 va atemorir la ciutat de Londres amb cinc crims macabres de prostitutes i el qual mai no va ser descobert, ha tornat a ser notícia. Un exagent de Scotland Yard ha aconseguit elaborar un retrat robot del popular assassí a partir de les descripcions i dades aportades per alguns testimonis i que consten en les anotacions policials de la investigació que Scotland Yard conserva en els seus arxius. La difusió de la suposada imatge de Jack l'Esbudellador ha donat la volta al món, però més d'un segle després el misteri sobre la seva identitat perdura.
Jack l'Esbudellador va aconseguir en poc més de dos mesos atemorir el districte de Whitechapel a l'East End de Londres, el barri més pobre de la ciutat on es concentrava gairebé tota la prostitució. Els carrerons estrets i la boira nocturna que acostuma a envair la ciutat del Tàmesi van aportar encara més misteri a una història de terror que Jack l'Esbudellador va començar el 31 d'agost de 1888 amb el primer crim. La policia va localitzar al mig del carrer el cos mig mutilat de Mary Ann Nicholls, una prostituta de 42 anys coneguda al barri amb el sobrenom de Polly. Jack va iniciar amb aquest crim una cursa que va costar la vida a quatre prostitutes més. En tots els casos, l'assassí va ser especialment cruel amb les víctimes, que van aparèixer degollades, obertes en canal i amb alguns òrgans mutilats perquè Jack se'ls va endur com a trofeu.
Amb el mateix misteri que l'Esbudellador va aparèixer en escena el 31 d'agost de 1888, el 9 de novembre del mateix any va cometre el darrer crim i es va esfumar com la boira. Alguns van atribuir aquesta desaparició sobtada a la mort de Jack. D'altres creuen que va ser detingut acusat d'altres delictes i que va morir a la presó sense confessar mai el crim de les cinc prostitutes. I altres sospiten que senzillament l'Esbudellador va deixar de matar perquè la policia se li va acostar massa i va decidir fugir per evitar que el detinguessin. Sigui com sigui, Jack va irrompre en la història d'Anglaterra per convertir-se en un mite que més d'un segle després perdura. Ara sabem la cara que tenia, però el seu nom continua sent un misteri.


Del perruquer misogin al príncep Albert

Al llarg de la història, investigadors, historiadors i novel·listes han fet mil i una teories, novel·les i pel·lícules sobre l'autèntica identitat de Jack l'Esbudellador i el mòbil dels crims. Des de l'assassí psicòpata que mata per plaer fins a una conspiració de la reialesa britànica per eliminar proves comprometedores. El nom de Montague John Druitt, un advocat de 40 anys fill d'un cirurgià de bona família i que va ser trobat mort surant al riu Tàmesi just un mes després del darrer crim de Jack l'Esbudellador, va ser un dels que més va sonar com a principal sospitós. Ràpidament, la llista es va anar ampliant i va aparèixer en escena el nom d'un perruquer jueu polonès, Aaron Kominski, que havia confessat odi patològic contra les dones. Michael Ostrog, un metge rus que va passar més de mitja vida a la presó per diverses estafes, també forma part de la llista de sospitosos. La noblesa britànica no es va escapar de les sospites i algunes veus autoritzades van proclamar que l'autèntic Jack l'Esbudellador era el príncep Albert, fill del rei Eduard VII i nét de la reina Victòria, que va morir molt jove i que, segons els seus metges, tenia una inestabilitat emocional que el podria haver portat a cometre els crims. El nom de James Maybrick, un comerciant de cotó que viatjava molt, va incorporar-se a la llista de sospitosos quan l'any 1992 un drapaire va localitzar un diari suposadament seu en què descrivia els crims i insinuava que ell era l'Esbudellador. En el cinema va fer furor la teoria d'una conspiració reial que hauria servit per eliminar proves sobre l'origen d'un suposat fill bastard o bé les aficions d'algun membre de la reialesa per les prostitutes. Una de les darreres teories acreditada per l'escriptora Patricia Cornwell revela que l'autèntic Jack l'Esbudellador va ser en realitat el pintor impressionista anglès Walter Richard Sickert. L'escriptora basa la seva teoria en diverses proves recollides per ella mateixa, principalment alguns quadres d'aquella època en què Sickert reprodueix amb molt de detall l'escenari dels crims i alguna de les víctimes. De totes les versions, la que ha estat menys explotada és la que l'Esbudellador en realitat era una dona.

Josep M. Flores, El Punt


dilluns, de novembre 20, 2006

El Lluçanès atraurà turisme amb la bruixeria i el bandolerisme

El Consorci del Lluçanès, entitat que integra 13 municipis, dinamitzarà el turisme basant-se en les bruixes, els bandolers i la transhumància. Aquestes tres realitats han tingut molta importància en la història del Lluçanès, una subcomarca rural de tot just 8.500 habitants, a cavall entre Osona, el Bages i el Berguedà.
El primer pas serà la creació de tres o quatre centres d'interpretació en el quals es donarà informació dels llocs i actes destacats dels tres temes. "Això facilitarà al visitant interpretar el territori i descobrir alguns dels aspectes més rellevants de la nostra història", explica Montse Barniol, responsable de l'àrea de turisme del Consorci.
El projecte es definirà durant el 2007. El punt estratègic de la iniciativa estarà situat a Sant Feliu Sasserra, on es crearà el primer centre dedicat a la bruixeria. Durant el segle XVII, en aquest municipi hi va haver una vertadera caça de bruixes i moltes d'elles van ser torturades, jutjades i penjades al Serrat de les Forques. I cada any s'hi celebra la Fira de les Bruixes.
A partir d'aquest centre d'interpretació es dinamitzaran elements vinculats a la bruixeria d'altres municipis, com el Gorg Negre de Sant Bartomeu del Grau o el Roc Foradat de Prats de Lluçanès.


Indústria tèxtil

La transhumància està registrada des del segle XII. "Santa Eulàlia de Puig-oriol o el carrer de Beulaigua de Sant Martí d'Albars, van néixer al peu dels camins ramaders", explica Jordi Torres, de l'associació Solc, Música i Tradició al Lluçanès. "La transhumància ens va portar la indústria tèxtil de la llana a la comarca", afegeix.
I el bandolerisme té el principal focus a Oristà, on va néixer Perot Rocaguinarda (1528), bandoler novel·lat per en Miguel de Cervantes.

Pere Pratdesaba, El periódico de Catalunya


diumenge, de novembre 19, 2006

Castells indis a Vilafranca

Un grup de 13 'govindes' actua a la plaça "més castellera"

La plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès, coneguda com la plaça més castellera, va aplaudir ahir la primera actuació d'un grup de govindes a Catalunya. Els govindes són castellers de la ciutat índia de Bombai i construeixen torres humanes per arribar al handi, una olla plena de llet, llard, fulles i fang i trencar- la. Així commemoren el naixement del déu Krishna, que de petit volia agafar l'olla que li amagava la seva mare.
Des de dimarts, es passegen per la geografia castellera 13 govindes, amb l'objectiu de conèixer les tècniques de les torres humanes que es fan aquí i explicar la seva. L'expedició ha estat apadrinada per Jitendra S. Awhad, un polític de Bombai, i aquí per l'empresa Damm. Amit Saraiya, portaveu d'Awhad, explica: "Per internet vam tenir notícia dels castellers i hem vingut per conèixer la tècnica de les pinyes, perquè aquí fan construccions de deu pisos i nos- altres només arribem als vuit".

Sorpreses

El promotor de l'intercanvi a Catalunya ha estat Fèlix Miret, dels Castellers de Vilafranca, que participa en la producció d'un documental d'Agustí Coromines sobre les torres humanes al món. Miret, després de conèixer els govindes, apunta: "L'estil que utilitzen és molt peculiar però alguns aspectes de la seva tècnica ens poden ser de gran interès".
En el grup de 13 govindes també hi ha una noia, Mohini Sawand. La seva participació ara en torres amb nois és una excepció perquè a l'Índia no ho fan. Hi ha grups íntegrament femenins, però no existeixen els grups mixtos. Sawand comenta: "M'ha agradat molt la integració de la dona en els grups catalans i tant de bo algun dia a Bombai també es produeixi aquesta barreja".
El govinda més jove és Omkar Sheramkar. És l'enxaneta i està "molt sorprès per l'amable rebuda que hem tingut". Omkar també fa servir un casc quan puja a dalt de tot de les construccions del seu grup, que arriben fins als nou pisos. La protecció que porta és com un casc de taekwondo. "Però a més a més em serveix per trencar el handi, l'olla amb llet de la qual quedo xop", explica.
Ahir, a Vilafranca, els govindes ajudats per molts castellers locals van aixecar les seves torres i van trencar l'olla sagrada. Així mateix, van participar en un quatre de set. Avui a Terrassa veuran els Minyons i demà visitaran Valls, el bressol dels govindes de Catalunya.

Josep Maria Soler, El Periódico de Catalunya


dissabte, de novembre 18, 2006

S'inaugura a Peníscola, Baix Maestrat, una exposició sobre els templers

Es titula '700 anys després. Els cavallers del Temple o la vigència d’un mite'

Amb la finalitat d'aportar nous elements al coneixement de la societat medieval de la Mediterrània avui s'inaugura a la sala estable del castell de Peníscola l'exposició '700 anys després. Els cavallers del Temple o la vigència d’un mite', que proposa una exploració de l'orde del Temple, el més important de l'edat mitjana. L’exposició, que es podrà visitar fins el 8 de gener, ofereix molts dels vestigis que van deixar els templers.
L'exposició vol explicar la cultura d'aquells religiosos guerrers, que van reeixir a formar un univers elitista i tancat a l'Europa dels segles XII-XIV.
“El cavallers de l’orde volien conquerir territoris per a la cristiandat des de l’Occident fins Orient i protegien els pelegrins que anaven a terra Santa”, explica Àngels Casanovas, comissària de la mostra en el castell de Peníscola. Res a veure amb lògies, maçons i ocultisme.
Els templers van morir perseguits. Acusats d’heretges, la Església per a la qual havien lluitat contra el musulmà durant dos segles, va expropiar el seu excels patrimoni. Exposicions com aquesta pretenen eliminar de l’absurda fama del Temple paraules com obscurantisme i clandestinitat.

Agències

divendres, de novembre 17, 2006

La maçoneria espanyola va al jutjat a dirimir disputes

Un sector de la Gran Lògia d'Espanya vol que s’anul·lin les últimes eleccions

El que es va veure en un jutjat de Barcelona ahir té poc a veure amb el pilar de la maçoneria que fa referència a la "unió fraternal, on regna la comprensió tolerant i una fructífera harmonia entre els homes". Per primera vegada a la història, dos sectors de la Gran Lògia d'Espanya es van citar en un jutjat per dirimir diferències que passen, en última instància, per anul·lar el nomenament de l'últim gran mestre.
Els cinc demandants, quatre dels quals tenen categoria de mestres, van assegurar que plantegen el plet per "democratitzar l'associació" mentre que el líder actual, José Carretero, assegura que és una maniobra dels que estan disconformes amb l'últim resultat electoral que va desbancar José Corominas al seu favor per l'escàs marge de 17 vots. Els que han plantejat el plet s'autodefineixen com el sector més obert davant el conservadorisme de l'actual líder.

Dret al vot

Concretament, els demandants han impugnat l'article 12 dels estatuts de la Gran Lògia d'Espanya a l'entendre que vulnera la llei orgànica reguladora del dret d'associació, aprovada l'any 2002. El citat article només dóna dret a vot als membres que ostenten la categoria de venerable mestre instal·lat, mentre que els demandants demanen capacitat de vot per a tots els membres --aprenents, companys i mestres.
Per extensió, els demandants demanen que s’anul·li l'última convocatòria electoral en la qual, a més a més, asseguren que van votar 70 mestres instal·lats britànics de forma irregular.
L'advocat dels demandants, Antonio Magaldi, va argumentar que la condició de mestre instal·lat és "vitalícia" i "antidemocràtica".

"Deslleial"

Hi ha un grup --va afegir l'advocat-- que s'ha arrogat la jerarquia dels grans mestres instal·lats, que són els que decideixen sobre les qüestions importants de la lògia".

L'advocada Marta Gispert, que representa els representants de la Gran Lògia, manté que l'article 12 dels estatuts no contravé, en absolut, la llei que regula el funcionament de les associacions. "La majoria de les associacions limiten el dret a vot a algunes categories de membres", va argumentar la lletrada per enumerar, a tall d'exemple, l'Associació de Víctimes de l'11-M, l'Associació de Geògrafs i l'Associació Espanyola de Pediatria. Per a la lletrada, el rerefons d'aquest plet és "deslleial" i la seva "raó" és la disconformitat amb el resultat electoral que va posar el poder en mans de Carretero.

Montse Martínez, El Periódico de Catalunya


dissabte, de novembre 11, 2006

A nova gent, noves bestieses

Investiguen la venda d’animals exòtics per fer màgia negra

La Policia Municipal de Madrid (Espanya) investiga si un magatzem de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà) és l’epicentre d’un negoci basat en la venda d’animals exòtics per usos esotèrics. Els agents han inspeccionat quatre botigues de la capital de l’Estat espanyol i han intervingut dues potes de mico, una granota africana i una peülla d'elefant.
En un primer moment la investigació es va encarrilar cap a un local de la ciutat de Girona (Gironès), i els municipals madrilenys van arribar a contactar amb la policia gironina, però ara les investigacions estan centrades a Santa Cristina. De moment no hi ha hagut cap detenció i es desconeix encara el magatzem que la policia té en el punt de mira.
La investigació està en marxa, però des de l’Ajuntament de Madrid ja van avançar ahir que entre les restes d’animals intervingudes hi ha també pells de jaguar, ossos i carn de serp pitó, nombrosos coralls, quadres amb insectes i restes de pells i de plomes d'animals exòtics que no s'han pogut identificar.
La Policia Municipal de Madrid va fer aquests comissos en el marc de les inspeccions que fa habitualment a les botigues de la ciutat on es venen articles de bijuteria, herbes i pocions d'origen desconegut, així com restes d'animals, molts dels quals estan protegits per convenis internacionals, per a usos de màgia negra i de santeria.
Algunes de les peces intervingudes són restes d’animals que estan específicament protegits pel Conveni Internacional Cites (Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestre) i és per això que s’ha donat l’avís a les autoritats competents.
Molts d'aquests objectes intervinguts per la policia estaven exposats per a la seva venda directa al públic, mentre que altres s'exhibien en sales condicionades per a consultes de vidència. Dos dels establiments investigats estan situats en el districte Centre de la capital espanyola, un a Chamberí i un altre a Chamartín.

Així mateix s'han requisat sabons, herbes i ampolletes amb substàncies que no han passat pel control dels serveis sanitaris. La Policia Municipal ha donat compte del material intervingut al Ministeri d'Economia i Hisenda i a l'autoritat administrativa Cites perquè prengui les accions que consideri oportunes.


Diari de Girona


divendres, de novembre 10, 2006

Joan Pau I sembla que té miracle per a accedir als altars

A la basílica catedral del Belluno (Itàlia) s’ha clausurat avui divendres la fase diocesana de la causa de beatificació i canonització d'Albí Luciani (Joan Pau I). Fa menys de tres anys de la seva obertura, el diumenge 23 de novembre del 2003.
Albí Luciani va nàixer el 17 d'octubre de 1912 en aqueixa diòcesi. Va ser elegit bisbe de Roma el 26 d'agost de 1978. Va triar el nom de Joan Pau I. Va morir el 28 de setembre, als 33 dies de pontificat. És conegut entre els catòlics com «el papa del somriure».
Per a la beatificació del Serf de Déu es necessita la constatació d'un miracle atribuït a la seua intercessió, i ja «hi ha un cas de curació» que podria tenir tals característiques, va esmentar el postulador. La valoració del miracle tindria lloc només després que el Ministeri per a les Causes dels Santos proclamés les virtuts heroiques d'Albí Luciani.
El fet a què es refereix el postulat va succeir a Apúlia (Puglia, en italià), regió del sud d'Itàlia: es diu que un home va curar d'un tumor, sense explicació científica possible, després d'haver pregat.

Agència Zènit


La cultura ioruba, en perill d'extinció

L'anglès, l'idioma que domina el món, és una llengua minoritària en algunes zones de Londres. A Peckham, per exemple, un districte poc afavorit al sud de la ciutat que sembla una prolongació de Laos, una de les llengües més parlades és el ioruba.
Les famílies d'ètnia ioruba, arribades del sud de Nigèria, han anat recalant allà portant amb elles llargues túniques, airosos turbants i aliments exòtics, a més de creences i divinitats pròpies. De religió cristiana la meitat d'ells, i de musulmana un altre 25%, esglésies i mesquites creixen a les torres de formigó d'uns blocs d’habitatges amb moltes carències.
La competència per la feligresia és gran i als predicadors homologats s'hi han d'afegir bruixots i curanderos molt competitius. Al veïnat no són gens estranys els sacrificis ocasionals a les divinitats d'algun pollastre viu, com a pagament per un bé atorgat o per poder allunyar el mal d'ull que, en forma de deutes, malaltia, atur o desdenys amorosos, fa la vida impossible a qui el pateix.
El que es cuina al barri també té un gust diferent. A la porta de les botigues de comestibles, els alegres colors de la fruita i les estranyes verdures parlen d'un altre hemisferi. Mangos, pinyes, melons i bananes s'apilen al costat de carbasses i nyams, aquells tubercles dolços que recorden els nostres moniatos. Les mestresses de casa de Yorubatown cuinen carns i peixos secs amb oli de cacauet, uns plats que acompanyen amb mongetes, sorgo o arròs.
A Radio Peckham, l'emissora de la comunitat, sona hip-hop, grime i garage. "Volem ser el primer lloc en què la gent descobreix el millor de la nova música que s'està produint al Regne Unit", diuen els programadors. Àfrica està també al cor de l'Escola d'Art de Camberwell. Allà, l'escultor britànic Sokari Douglas Camp rememora les seves arrels nigerianes amb una monumental escultura, Asoebi Women, visible per a tothom qui passi per Peckham Road. La peça va ser creada per al Jardí d'Àfrica del Museu Britànic, un dels llocs més visitats pels qui fan un viatge a Londres.
Els turistes, no obstant, mai s'acosten a Peckham, una zona plena d'energia però conflictiva, que va saltar a la primera pàgina dels diaris londinencs per l'assassinat, l'any 2000, d'un nen nigerià de 10 anys, Damilola Taylor. El nen estava tornant de classe quan va ser apunyalat a prop de casa seva per una banda juvenil. Els que el van matar tenien 12 i 14 anys. Van ser empresonats, finalment, a l'octubre.
La mort de Damilola va tenir l'efecte de descobrir als britànics l'existència d'una d'aquelles bosses de pobresa tercermundistes que, en ciutats com Londres, conviuen sense vergonya amb el més indecent dels luxes.
Després d'aquell incident s'han enderrocat immobles que mai s'havien d'haver construït, s'han rehabilitat espais comuns i s'han potenciat activitats socials, especialment dirigides als més vulnerables: els joves. Una generació que, inevitablement, ha perdut les seves arrels i aviat perdrà el ioruba, la llengua dels seus avantpassats.

Begoña Arce, El Periódico


dimecres, de novembre 08, 2006

El farmacèutics investiguen les noves demandes del col·lectiu d'immigrats

El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona investigarà les necessitats de la població immigrada amb l'objectiu de dissenyar estratègies que permetin atendre les necessitats d'aquests col·lectiu. S'avaluaran les dificultats relacionades amb aspectes culturals com ara l'idioma, els costums i les creences, segons va comunicar ahir l'entitat, per tal que els farmacèutics es formin en temes de diversitat cultural. Els resultats s'obtindran a través d'una enquesta que es distribuirà a les farmàcies amb més afluència de població estrangera.

El Punt



dilluns, de novembre 06, 2006

Màgic 2006. La crònica del diari ADN sobre la fira de l'absurd

Apuntin-se aquest número: 73.808. Es tracta de la xifra corresponent al número de loteria que venen en l’estant de la vident Rossana Lara, patrocinadora de la XXIIa edició de Magic Internacional que va tancar ahir després de la visita d'unes 50.000 persones.
Tractant-se d'una fira esotèrica, potser hi hagi més possibilitats d'atraure la sort amb aquest número que amb qualsevol altre. Però els diners no és el que més interessa als visitants que han passat per Màgic aquests tres dies. Vidents, tarotistes i beats coincideixen en el principal interès de les consultes (que oscil·len entre els 20 i els 30 euros): l'amor. "La gent pregunta molt pel sentimental", afirma la tarotista Jasmine. "És el que mou el món".
Per a Saray, "totes les preguntes tenen resposta". No tira les cartes del tarot per a guanyar diners i sosté que "aquí hi ha molt de fantasma". Considera que els que es dediquen a açò són simples catalitzadors i reconeix que la vidència no es té 24 hores al dia. "Primer que res, el que has de tenir és humilitat i ser honrada amb el que fas".
Igual que altres companys de professió, Saray creu que molts dels clients són persones amb dificultats "que no volen anar al psicòleg". Denuncia que hi ha molta gent que treballa en açò només pels diners i que coneix casos de vidents que cobren més de 120 euros per visita. Diu conèixer a persones que s'han gastat entre un i dos milions de pessetes per a llevar-los el mal d'ull. "I els mals d'ull no existeixen".
Algunes marques aprofiten l'èxit del saló per a intentar vendre els seus articles de neteja i descans. Així, planxes i aspiradors, coixins, sofàs i llits comparteixen espai amb pedres, espelmes, amulets i encens en aquesta fira espiritual. Entre les botigues esotèriques, destaca Divino Sabat que ha presentat, i amb molt d'èxit, una gamma de productes basats en la saviesa dels àngels.

Clara de Cominges, ADN


dissabte, de novembre 04, 2006

Jornades sobre el progrés científic i les seves amenaces a Castelldefels

Durant les jornades diversos experts analitzaran les amenaces que existeixen per al desenvolupament de les ciències mèdiques i la biologia, especialment des de certes postures religioses i de les pseudociències. Entre els assistent hi figura el filòsof Mario Bunge de la McGill University.
La interessant iniciativa promoguda per Alfonso López Borgoñoz de
l’Agrupació astronòmica de Castelldefels desgraciadament no sembla pas tenir el català com a llengua vehicular, segons es desprèn del programa (http://borgonoz.googlepages.com/programa).
ARP-Sociedad para el Avance del Pensamiento Crítico, que també col·labora en els actes, es distingeix sempre per les posicions culturalment unificadores i jacobines que van contra la diversitat i les cultures minoritàries a les que mai donen suport quan són tan perseguides com el pensament crític.


Estranyes explosions a Anglaterra provoquen rumors entre els crèduls

El passat 26 d'octubre del 2006, les xicotetes comunitats a la frontera entre Cornualla i Devon al Regne Unit van informar sobre misterioses explosions que van causar danys a les cases dels pintorescs poblats de la regió. Entre dos quarts de dotze i el migjorn d'aquell dia, una explosió descrita com "semblant a un boom supersònic" va produir esquerdes en algunes parets en Bude i Holsworthy. Els veïns es van queixar a les autoritats mentre que empreses de servici públic i la British Geological Survey emprenien investigacions sobre la naturalesa i la font del fenomen. Una de les teories que es van considerar en el moment va ser que un interceptor o bombarder de la RAF havia trencat la barrera del so massa prop de la terra, encara que molts dels veïns que afirmaren conèixer la força i intensitat de dites descàrregues van arguïr que es tractava de quelcom molt mes fort i misteriós.
Una veïna de la població de Bude va manifestar que s'havia eixamplat una esquerda a la seua cuina a conseqüència de l'explosió, mentre que altres van dir que havien tremolat les seues llars. Un oient de la BBC a Cornualla va dir que "els estables van tremolar, com abans passava amb el Concorde quan solia trencar la barrera del so. Però aquest so era molt més potent".
Uns dies després, els enginyers de la companyia elèctrica Western Power Distribution havien completat les seues anàlisis sense haver descobert cap avaria en el sistema capaç de produir semblant so. El ministeri de defensa va afirmar que cap de les seues avions havia sobrevolat la regió durant l'esdeveniment, i les autoritats d'aviació civil tampoc van aclarir res.

Agències


dimecres, de novembre 01, 2006


Torna el Magic i de nou guaridors i vidents a la premsa

Ara li toca a Eugeni de Diego

La primera predicció la va realitzar, sense ser plenament conscient del pas que havia donat cap al futur, als set anys i abans de complir els vuit. Els seus pares, Joaquín de Diego Prats i Rosa Orozco Esteve, que residien a Catalunya, eren aficionats a buscar bolets per boscos i muntanyes i aquell dia de tardor anaven a eixir de casa amb les cistelles a la mà i disposats a tot.

Eugeni de Diego, el noiet que estava marcant un futur, els va dir que no sortissin, que no anessin, perquè, si ho feien, patirien un accident i que ell, com a conseqüència d'aquell succés, hauria d'anar a dormir a casa de la seva tia Antònia, sense que aquella asseveració suposés cap crítica per a tal senyora. Els pares no li van fer cas, van eixir a buscar bolets, van tenir un accident de circulació i la tia Antònia va anar, efectivament, a buscar a l’Eugeni. La primera predicció fou correcta.

Eugeni de Diego i Orozco, nascut a Badalona l'1 de juny de 1958, guaridor, vident i ara, a més, coach, intervindrà el dissabte dia 4 en la important reunió de Magic Internacional, en la Fira de Barcelona, on es reuniran durant tres dies, de la mà de Sebastián d´Arbó.

La conferència que pronunciarà Eugeni de Diego a migdia girarà sobre la força del magnetisme animal i l'obra del metge alemany Franz Anton Mésmer (1734-1815), un clàssic que va arribar a certes cotes de popularitat encara que en els últims anys de la seva vida les seves teories sobre la sanció, magnetisme i hipnosi van ser discutides.

Cal assenyalar que en la família d'Eugeni de Diego, l'àvia Eulalia Prats Ors, n’era també guaridora i utilitzava, a més, la imposició de mans sobre els nois amb dolors, aconseguint resultats més o menys importants, segons referències. Els altres membres de la família no es van dedicar a aqueixa activitat. Un tal Fernando de Diego, besavi d'Eugeni, procedia, sembla, de família noble potser vinguda a menys; va ser mestre, va treballar a la Granja de Sant Ildefons, a Segòvia, i va casar amb María Pérez Vela, planxadora a Madrid i al servei de l'equip de tasques domèstiques de la infanta Isabel. Eugenio de Diego, el fill d'ambdós, va treballar com vidrier en la que seria la fàbrica de cristall del reial lloc de La Granja.

Alfons XIII fora d'Espanya i en plena Repúblic, l'avi Eugenio de Diego es va traslladar a Catalunya i durant la Guerra Civil va participar en algunes de les batalles potser del front de l'Ebre, amb els republicans. Després de la guerra va passar per presó i en sortir va casar amb Eulàlia Prats Ors, filla d'uns pescadors que vivien en el Poblenou, i l'única de la família amb traces de ser curandera i amb el son costum de la imposició de mans.

Els pares del curandero Eugeni de Diego, ell metal·lúrgic i ella perruquera, van viure primer en Sant Adrià de Besòs i després a Badalona. En aquesta localitat Eugeni va acabar el seu batxillerat, només fins al sisè curs, per a treballar després i durant cinc anys en una impremta, Inbotsa, propietat d'un tinent d'alcalde franquista.

En aquella impremta ubicada al carrer Miquel Servet, Eugeni de Diego, que ja havia fet la primera predicció i es veia dotat per a preveure més coses i més fets, va ser caixista, minervista, va treballar amb la màquina plana i es va iniciar en l'òfset. Després, ja als vint anys, va muntar la seva pròpia impremta, Ràpid Graf, a Terrassa, i ja s'iniciava com a guaridor i vident. "Un dia, i això seria cap a 1979 o potser 1980, circulava amb cotxe per la carretera de Terrassa a Viladecavalls i vaig poder veure al cel unes llums en zig-zag i vaig sentir una veu interior.

I aquella veu em va dir que en arribar a casa tornaria a veure aqueixa llum, i així va ser", assenyala sense confirmar ni desmentir l'existència d'objectes volants no identificats.

A 30 anys va deixar la impremta de Terrassa i ja es va dedicar en cos i ànima al seu treball de curandero tant en un pis quant en una botiga especialitzada.

Va estudiar el món espiritual, es va endinsar en la naturopatia, en l'homeopatia, en l'acupuntura i en les altres falses teràpies com la neurotecnologia, barrejant la imposició de mans amb consells sobre dietes sanes.

"En realitat, la major part dels pacients que acudeixen a les meves consultes a Barcelona o Madrid pateixen depressions o atacs d’angoixa, que són, d'altra banda, les malalties d'aquest segle i del passat. Puc entendre que la major part de les malalties són d'origen emocional", assenyala el guaridor.

Eugeni de Diego competeix ara amb la moda estrangera dels coach, entrenadors personals d'origen anglosaxó, que fan el mateix que els guaridors encara que, això sí, "no realitzen la imposició de mans, no s'interessen pels tractaments alimentaris, ni segueixen certament les teories de Mésmer", apunta de Diego.

Eugeni de Diego col·labora en diversos programes de divulgació, un d'ells a la ràdio a través de RAC 1, els dissabtes a la nit, i en hores lliures es dedica amb la seva família a l'art de la falconeria. Per la terrassa de la casa que habita han passat i volat àguiles i falcons pelegrins i en l'actualitat té un falcó brokey espanyol i un mussol reial siberià, de color blanc, com la neu, que fa les delícies de la seva família i de tots els veïns a qualsevol hora del dia i també de la nit.

Basat en un text de Rafael Wirth més amable amb Eugeni de Diego

La Vanguardia


This page is powered by Blogger. Isn't yours?