<$BlogRSDUrl$>

dimarts, d’octubre 24, 2006

Zimbabwe contra els mites de la SIDA

Una organització de lluita contra l'abús sexual de menors en Zimbabwe està portant endavant una campanya perquè els curanderos deixen de propagar el mite que tenir relacions sexuals amb una verge pot curar la SIDA.

"Les verges no curen la SIDA. Això és un mite", diu la samarreta.

Aquest mite ha portat que es violen moltes xiquetes ja que, segons els qui cometen aquests actes, la sang d'una verge servix per a "netejar" la sang del portador del virus del VIH.

Fa poc, l'organització Xarxa de Xiquetes va realitzar una trobada en l'est del país amb representants del govern, caps tribals i curanderos per a parlar del tema.

La reunió va tenir lloc en un poble on hi ha una clínica per a tractar xiquetes que han sofert aquest tipus d'abús.

Casos

Durant el trobo es va presentar una obra en què un guaridor li deia a un pacient amb SIDA que es gitara amb una verge i que així es curaria.

Després una xiqueta de huit anys va contar com son pare l'havia violat quan tenia a penes dos anys.

La mare de la xiqueta va denunciar el pare, que més tard va morir a la presó. Després la mare també va morir i la xiqueta va quedar òrfena.

Una altra xiqueta, de 14 anys, va dir que el seu oncle l'havia violat i deixat embarassada. La seua tia la va expulsar de la casa i la xiqueta va acabar avortant als sis mesos.

La directora de la Xarxa de Xiquetes, Betty Makoni, va reconèixer que ningú en la reunió va admetre haver recomanat alguna vegada que tenir relacions sexuals amb una jove curava la Sida, però encara així va dir que el trobo va ser positiu.

BBC News


dimecres, d’octubre 18, 2006

Bela Lugosi, el comte Dràcula

L'actor hongarès Bela Lugosi, que va saltar a la fama per interpretar el mític "comte Dràcula" i que acaba d'ésser homenatjat en el XXXIX Festival Internacional de Cinema de Catalunya Sitges 2006, Espanya, va nàixer el 20 d'octubre de 1882.

L’artista també donà vida a "Frankenstein", personatge de l'escriptora Mary Shelley, i fou aclamat el passat 12 d'octubre amb la projecció del film "Bela Lugosi, Pickfair 5619 Hollywood", realitzat pel director valencià Santigo Estruch, en commemoració del 50 aniversari luctuós de l'actor, ocorregut el 16 d'agost de 1956.

Bela Ferenc Dezso Blasko, el seu nom de pila, va nàixer en Lugos, Hongria, fou fill d'un banquer acomodat però va haver de treballar com a miner després de la mort del seu progenitor.

Va cursar estudis d'art dramàtic a Budapest; fou estrella de teatre i de cinema hongarès, a vegades sota el pseudònim d'Arisztid Olt. L’any 1919 va haver d'anar-se'n a Alemanya i després a Estats Units, a causa de la seva activitat política.

Als Estats Units, li van oferir el paper de "comte Dràcula", que va interpretar a Broadway el 1928. La funció fou tot un èxit i després d'això Lugosi es va fiançar com a actor cinematogràfic, encara que sense aconseguir encara renom.

També va interpretar aquests paper en diverses gires durant 1929 i 1930, i el va reprendre a la pantalla en: "Dràcula" (1931) i "La marca del vampir" (1935). Va ser així que en els anys 30 i 40, va posar la seva ombriua elegància i fort accent vocal al servei del cine fantàstic i de terror.

Bela també va actuar en cintes com "Doble assassinat al carrer Morgue" (1932), "L'illa de les ànimes perdudes", "Satanàs/El gat negre" (1934), "El corb" (1935), "L'ombra de Frankenstein" (1939), "Divendres negre" (1940) i "El lladre de cadàvers" (1945).

Però, a més va interpretar papers menors en produccions de sèrie o serials infantils d'estudi, encara que no va poder adaptar-s’hi bé. A finals dels anys 40 es va prestar a participar en un llavors decadent gènere fantàstic. Va treballar així mateix en cintes poc reeixides com "Zombis sobre Broadway" (1945), "Abbott i Costello contra els fantasmes" (1948) i "Bela Lugosi troba un goril·la de Brooklyn" (1952).

El títol d'aquesta última va mostrar el nivell d'identificació que tenia el nom de l'actor, amb els sinistres personatges que el van fer famós: savis boigs, servidors deformes i vampirs de cruel elegància.

Durant la dècada dels anys 40 la seva vida va perdre estabilitat, ja que va assumir en la realitat la personalitat de vampir que el va fer famós, i va acabar convertint-se en un addicte a les drogues, de manera que fou internat a l'Hospital Metropolità de Los Angeles a Califòrnia.

Oblidat pels grans estudis i immers en el món dels estupefaents, Bela va poder tornar a l'actuació gràcies al requeriment d'un estrany fan anomenat Ed Wood júnior., qui va ser considerat per molts com el pitjor director de la història del cine.

Sota les ordres de Wood, l'actor va aparèixer en tres pel·lícules de sèrie Z, totes elles de molt escassa entitat: "Glenn o Glenda" (1953), "La núvia del monstre" (1955) i "Pla 9 des de l’espai exterior" (1956).

El llargmetratge de ficció, projectat el passat 12 d'octubre, en l'homenatge celebrat durant el XXXIX Festival Internacional de Cinema de Catalunya, Sitges 2006, va arrancar amb les cèlebres paraules que Bela Lugosi va pronunciar poc abans de morir, "Sóc el comte Dràcula, el rei dels vampirs, sóc immortal".

Bela Lugosi va morir als 73 anys, el 16 d'agost de 1956. I diuen que acabà els seus dies convençut de ser la reencarnació del vampir més famós de tots els temps, en dormir en un taüt i ser enterrat embolicat en la seva famosa capa de "comte Dràcula".

Font: Notimex

Els budells de València: Sectes, diable, drogues i abusos

L'Audiència de València va deixar vist per a sentència el judici contra una dona i la seua parella per suposadament abusar durant anys de la filla d'aquesta.

La mare de la víctima assegura que era el dimoni Satanàs qui li ordenava agredir sexualment a la xicoteta. Els dos acusats asseguren que van cometre els delictes sota els efectes de les drogues.

La mare de la xiqueta abusava de la xicoteta i gravava els abusos sexuals de la seua parella a la filla.

Segons l'advocat de la defensa, Daniel Rodrigo, la parella "no sabia el que estava bé i el que estava malament i no era conscient del dany que li estava fent a la xiqueta".

Davant d'aquests arguments, la defensa eximeix als acusats per trastorns mentals pels efectes de les drogues. A més, Rodrigo assenyala que els acusats abusaven de la xicoteta coaccionats per una secta satànica que afirmava que la xiqueta estava possesa pel diable.

Per la seua banda, la Fiscalia sol·licita onze anys de presó per un delicte d'abús continuat que va acabar "anul·lant" a la xiqueta.

"Deien que estava endimoniada i que havia de sotmetre's als abusos com a teràpia perquè ella i la seua família foren feliços", assenyala l'advocada de l'acusació particular, Maria Carmen Lucas.

La víctima, que ara té 19 anys, va declarar davant de l'Audiència de València el passat 18 de setembre. Durant el seu relat, va explicar que les teràpies consistien en set dies en què tres vegades al dia era penetrada bucal, anal i vaginalment pel seu padrastre mentre sa mare gravava aquestes sessions.

La xiqueta no anava pràcticament al col·legi, passava dies sense menjar, no podia eixir de casa, no la van deixar seguir estudiant i la van obligar a treballar amb ells en un bar.

En complir els 18 anys es va anar de casa i va buscar son pare biològic, que és qui va presentar la denúncia fa un any.

La Guàrdia Civil va trobar abundant material pornogràfic amb els acusats practicant sexe amb la menor en un escorcoll del domicili que prova els fets narrats per la víctima.


Agències


dimecres, d’octubre 11, 2006

La cúria xamànica amb Evo Morales


Bruixots i savis de Tiawanacu invocaren aquest dimecres als seus déus en un ancestral ritu andí a les ruïnes d'aquesta cultura perquè "il·luminen" al president bolivià, Evo Morales, que afronta un dur conflicte social.

Els xamans esperaren que el sol s'alcés darrere de les muntanyes andines i il·luminés les ruïnes del que va ser la més pròspera ciutat de la civilització andina fa 10.000 Anys i en un temple “mil·lutxaren" (escamparen sort) i efectuaren una "neteja espiritual" a Morales.

El governant, a qui des de la setmana passada tenen sense respir miners estatals i privats, que dijous i divendres es disputaren violentament una mina a l'occident andí bolivià, amb un saldo de 16 morts i 61 ferits, rebé aquesta sort de benediccions enfundat en un vestit típic. A més dels problemes amb els miners, Morales té també a la principal organització sindical enfrontada, ja que cridà el dimarts a milers a manifestar-se als carrers de La Paz.

Al ritu de la "mil·lutxada", amb fulles de coca i encensos diversos, se sumà la "willantxa", és a dir el sacrifici d'un animal femella, una vaca o una llama, la sang calenta se ofrena de la qual a la "Patxamama" (mare terra en llengua nativa).

A l'alba, en l'esplanada del temple semisubterrani del Kalasasaia, al centre de les ruïnes de Tiawanacu, Morales agraí els gests dels natius, al mateix temps que digué sentir-se "molt encoratjat per la consciència del poble bolivià", en un acte a què també assistiren representants de pobles indígenes d'Amèrica i Europa, anomenat "Ab-ia Iala (Amèrica, en llengua aborigen).

AFP


dimarts, d’octubre 03, 2006

L’existència dels llimbs depèn d’uns debats i no de la seva realitat

Continua la discussió sobre la validesa de la tesi d'origen medieval que col·loca als llimbs els nens que moren sense ser batejats (amb la culpa del pecat original). La Comissió Teològica Internacional va reprendre ahir la reflexió sobre l'eliminació d'aquest lloc sense turments però allunyat de Déu. La intenció de la trobada és consensuar un document sobre el tema.

Agències




dilluns, d’octubre 02, 2006

Una dona mor de gana a l'Índia per un ritu religiós

Vimla Devi, una dona hindú de 60 anys, ha mort avui a la ciutat de Jaipur --al nord de l'Índia-- després d'estar 22 dies en dejuni, segons ha informat la premsa local.

La dona pertanyia a la religió jainista i ha mort seguint el ritu Santhara, que equival a una eutanàsia per defalliment. La pràctica es produeix en casos extrems, quan el creient sent la necessitat d'acabar amb la seva vida d'una manera pacífica i contemplativa i allunyant-se a poc a poc del món terrenal.

Devi va anunciar a la seva família la decisió de deixar de menjar i de beure després que se li diagnostiqués un càncer de cervell. El seu marit i els seus fills no van mirar de dissuadir-la fins que el deteriorament de la salut de la dona era irreversible.

Polèmica i investigació

El cas de Vimla Devi ha revifat la polèmica sobre si és lícit o no permetre que algú se suïcidi per motius religiosos. Una investigació oficial aclarirà si algun dels seus familiars o les autoritats locals, que coneixien els fets, hi tenen alguna responsabilitat criminal.

La religió jainista, amb quatre milions de seguidors a l'Índia, va ser fundada al segle VI i promulga el dejuni i la mortificació com a formes d'acostar-se a la divinitat, però condemna la violència i l'assassinat de qualsevol ésser viu, inclosos els insectes i els bacteris.

EFE

This page is powered by Blogger. Isn't yours?