<$BlogRSDUrl$>

divendres, de juny 30, 2006

Increïble: Romania estudia si hi ha un complot per a empitjorar el seu clima


Bucarest.- El Senat romanès ha obert una investigació sobre els "indicis" que les inundacions que ha sofert el seu país siguin el resultat d'una "guerra meteorològica instigada per un poder estranger", digué un senador romanès el dijous.

La Cambra Alta romanesa està pensant comprovar els indicis i informacions relatius que els fenòmens meteorològics extrems viscuts al juliol i agost del 2005 "van ser causats per tecnologia humana controlada des de l'estranger", digué a l'AFP Dan Carlan, que inicià la investigació.

Carlan explicà que alguns funcionaris del Ministeri d'Agricultura romanès suggeriren que les pluges caigudes en l'est de Romania el passat estiu eren resultat de "un patró d'humitat procedent directament a aquesta regió des del Mar Negre".

No obstant, el portaveu del Ministeri, Adrian Tibu, digué que els senadors s'han equivocat en interpretar les dades dels experts.

El líder d'extrema dreta Corneliu Vadim Tudor digué que ell estava convençut que Romania era "víctima d'un atac meteorològic".

Encara que rebutjà assenyalar directament a algun país, l'esment a "un gran poder a l'est de Romania" era una clara referència a Rússia.

Les inundacions que assolaren Romania el passat estiu van ser les pitjors en 30 anys, deixant 80 morts i danys materials per 1.500 milions d'euros.

AFP


dijous, de juny 29, 2006

El jutge decreta llibertat per a les dues úniques empresonades per la secta de Llíber
El magistrat fixa fiances de 6.000 I 3.000 € per a la líder del grup i la seva col·laboradora. Les dues úniques empresonades per la seva presumpta pertinença a la secta destructiva de Llíber eixiran de presó després del pagament d'entre 3.000 i 6.000 euros. El jutge de Dènia encarregat del cas decretà la seva posada en llibertat amb càrrecs, que es farà efectiva amb el pagament de la fiança. La Guàrdia Civil sosté el caràcter “destructiu” del grup.
El titular del jutjat d'instrucció número set de Dènia decretà ahir llibertat amb càrrecs i sota fiança per a les dos integrants de la secta destructiva de Llíber desmantellada fa dues setmanes per la Guàrdia Civil, segons assegurà el lletrat d'ambdues, Francisco Ballester.
“Estem agilitant els tràmits exigits perquè siguin posades en llibertat en les pròximes hores”, digué Ballester. L'advocat explicà que el jutge exigí una fiança de 6.000 euros per a la màxima responsable del grup sectari, Victòria A. R., de 48 anys i natural de Madrid, coneguda com Vibuti.
El magistrat establí una fiança de 3.000 euros per a l'altra suposada integrant del grup sectari, N C H., de 47 anys i passaport francès.
Segons el parer de Ballester, la interlocutòria judicial de posada en llibertat “dóna la raó a les tesis exposades per la defensa”. El lletrat sostingué que s'han exagerat les acusacions contra les dos empresonades.
Estructura piramidal
Tot i això, segons informa l'agència EFE, la Guàrdia Civil sosté que diversos dels adeptes d'aquesta congregació sofreixen quadres d’estrès, depressió i ansietat pel control de les seves personalitats exercit pel grup, que pretenia crear una espècie de comuna, segons fonts de la Benemèrita.
La Guàrdia Civil sosté que la secta presentava “característiques destructives” i una estructura piramidal composta pel líder espiritual i els adeptes de la seva confiança, els qui s'encarregaven “de fer complir els mandats del màxim responsable, exercir control i manipular a la resta de la comunitat”. Ballester felicità la rapidesa del jutge a respondre al recurs de reforma presentat per la defensa contra l'orde d' empresonament i agregà que, a partir d'ara, es dedicarà a “preparar la defensa per a buscar l'absolució” dels seus clients.
Infinitat de suposats delictes
La desarticulació de la secta es produí el passat 10 de juny, quan la Guàrdia Civil detingué 11 persones, dos de les quals ingressaren a la presó com a presumptes autores dels delictes d'associació il·lícita, lesions, estafa, intrusisme professional i contra la propietat intel·lectual.
Altres tres persones (dues dones i un home) van ser posades en llibertat provisional sense fiança, amb l'obligació de comparèixer cada 15 dies al jutjat.

Las Provincias




dilluns, de juny 26, 2006

Un llibre força ridícul afirma que la francmaçoneria "està ajudant" ERC


El periodista català, Albert Anglada, tot just ha publicat un llibre que defensa que "existeix una xarxa d'interessos maçònics francesos que ha ajudat, i està ajudant, al desplegament del partit de Carod-Rovira i Juan Puigcercós (ERC) per Catalunya". El llibre també parla de la història de la maçoneria, de Maria Magdalena i d'altres temes, i cita repetidament entre les seves fonts 'El Codi da Vinci' i 'L'enigma sagrat'.
Segons diu l'autor, la relació maçoneria-ERC és un "fenomen que es pot seguir molt de prop a les comarques d'Osona i el Ripollès" (zones de Barcelona més pròximes a Anglada) i al poble mateix de l'autor, Sant Quirze de Besora. "El que passa en aquests territoris", segons ell, "ens serveix d'exemple per entendre el que passa a tot Catalunya, la qual cosa afecta tot Espanya".
”Secrets de la maçoneria. Interessos maçònics francesos avui en dia a España”, publicat només en espanyol, dedica la presentació del llibre i el primer capítol a explicar la relació entre la maçoneria i ERC, i als altres nou capítols parla, respectivament, de la història de la maçoneria, la relació que tenia amb Francisco Franco, el sistema de graus maçònic, el culte al dimoni i altres moviments.

El Debat


dimecres, de juny 21, 2006

Celebració del solstici a Stonehenge per part de neopagans

Unes 17.000 persones s’han congregat avui al voltant dels monument megalític de Stonehenge, a Anglaterra, per a celebrar el solstici d’Estiu. Nous druides, seguidors de la “new age”, de diverses esglésies neopaganes com els “wicca” i curiosos procedents d’arreu del món han cantat i ballat enfebrats quan el primer raig de sol ha eixit per sobre de les famoses pedres.

A les 4.58 hora local, després d’una nit de celebracions, el sol ha aparegut per sobre la pedra de Heel, la més afamada dels complexa lític, mentre que desenes de persones tocaven tambors amb ritmes hipnòtics que convidaven a la histèria col·lectiva.

Tots els anys el 21 de juny, coincidint amb l’arribada de l’estiu, nombroses persones es congreguen en aquests indret considerat màgic per desenvolupar una cerimònia no gaire formalitzada d’unió amb les forces de la natura. Esdeveniments similars passen en altres indrets, com en el cas de Teotihuacà, a Mèxic.


dilluns, de juny 19, 2006

Tots els Dies 11 a la nit

Buscadors d'ovnis i altres crèduls es reuneixen cada mes al massís de Montserrat

La convocatòria és oberta i assisteixen a la cita al voltant d'un centenar d'ufòlegs i curiosos.

Ovnis, entitats espirituals, energies... les persones que el dia 11 de cada mes es reuneixen a Montserrat busquen quelcom difícil de definir i de trobar.

Però encara més difícil és demostrar la seva troballa. Són minoria els que reconeixen tenir la certesa absoluta d'haver-hi vist o sentit la seva presència, però són majoria els que almenys creuen haver percebut algun indici, així que la cita segueix guanyant adeptes, tal com pogué comprovar 20 minuts.


«Les històries de successos estranys corren de boca en boca entre els participants»

La mitjanit del passat dia 11, se'ls pogué veure una vegada més a Montserrat, contemplant el cel. Les històries d'albiraments, de successos estranys corrien de boca en boca.

"Més que a veure ovnis, aquí es ve a compartir històries", contava un grup d'amigues que havia instal·lat unes mantes al sòl per a contemplar còmodament l'espectacular cel estrellat.

A la carretera del Bruc

En el descampat –al costat de la carretera que porta del Bruc al monestir de Montserrat– Hi havia més de 30 cotxes aparcats. «En l'última reunió només albiraren estrelles fugaces»

Els més veterans aclarien que les llums corresponien a avions, satèl·lits i a estrelles que són especialment lluminoses. Aquella nit, el grup només albirà estrelles fugaces.

Traços que s'encreuen al cel

Ni els han abduït ni juguen al parxís amb extraterrestres. No obstant, les persones més veteranes de la congregació asseguren haver-hi vist grans i poderoses llums. Molts reconeixen que la seva experiència es limita a traços que s'encreuen al cel o fan zig-zag.


20 minutos


dissabte, de juny 17, 2006

L’Associació de Defensa Vegetal (ADV) de Lleida contra la ciència per motius econòmics

Maite Torà, portaveu de l’ADV, ha recordat que estan pendents de la reclamació realitzada al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) perquè els permeti continuar amb el llançament de iodur d’argent amb estufes al núvols. Segons explicà, els informes del DARP dubten que el iodur d’argent arribi al núvols”. Torà va recordar que a partir de 1983 aquestes pràctiques es van convertir en obligatòries i que la Conselleria les va interrompre la primavera de l’any passat.

Des de llavors, 77 pobles del Segrià han deixat d’abonar la quota a l’ADV de vuit euros anuals que permetia finançar-se a dita associació, cosa que explica la seva posició. També han reconegut haver rebut trucades demanant que se seguís llançant iodur a l’atmosfera.

Cal recordar que no està demostrada la eficàcia d’aquests mecanisme per a controlar les pedrades i que la creença d’unes inexistents avionetes que fan la mateixa tasca de manera aèria s’ha convertit en una llegenda urbana en el Països Catalans i altres indrets de la Península ibèrica.

La Manaña


dimarts, de juny 13, 2006

Pregàries de les “Mares elefants” de cara el partit de futbol Costa d’Ivori - Holanda

Abidjan. Les “Mares elefants, mares dels 23 jugadors de la selecció de Costa d’Ivori, que participa en el grup C de la Copa del Món de futbol d’Alemanya, organitzaran aquesta setmana “sessions de pregàries” per a “donar suport” a llurs fills abans del partit dels divendres a Stuttgart contra Holanda.

Les mares “ aporten el seu suport psicològic i espiritual”, capaç, segons elles, de “contribuir a la victòria de llurs fills”, declarà a AFP Alphonsine Zokora, mare del jugador de l’AS Saint-Etienne parisenc, Didier Zokora.

AFP


diumenge, de juny 11, 2006

Desmantellada una secta a la Marina que usava la meditació com a tapadora

Cinc persones van ser detingudes ahir per agents de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil d'Alacant, en una operació per a desmantellar a Llíber la secta AMBA, en semblar de caràcter destructiu. Entre ells es trobava la suposada capitost del grup. La secta es feia passar per un centre de meditació.

La Guàrdia Civil portava ja temps darrere de la investigació, encara que no va ser fins ahir quan finalment es materialitzà l'operació. Agents de la Policia Judicial de la Comandància d'Alacant es presentaren en un xalet de la partida Els Morterets a les afores de Llíber, a la Marina Alta, en l'operatiu desplegat per a desmantellar la secta, coneguda com a col·lectiu AMBA. La investigació se saldà amb la detenció de cinc persones, dos d'elles residents a Xaló i Xàbia, als qui se'ls imputa entre altres càrrecs, el d'estafa.

No obstant, la investigació es manté oberta, perquè no es descarten noves detencions i nous escorcolls. El titular del jutjat número 6 de Dénia es desplaçà fins al lloc dels fets i decretà el secret de sumari.

Centre de meditació

Entre els detinguts, tres homes i dues dones, es trobava la suposada capitost del grup, el centre neuràlgic de la qual era aquest habitatge que actuava com a centre de meditació. Allí s'impartien cursos de desenvolupament espiritual i de la persona, per la qual cosa vestien de blanc.

La seua activitat se centrava sobretot els caps de setmana i les jornades festives, quan més moviment es localitzava en l'habitatge, que també tenia una xicoteta granja. En semblar, el grup oferia, a través de la meditació, la possibilitat de la superació de problemes personals. Fonts coneixedores del cas van indicar que la capitost del grup els proposava l'hiperventilació com a mètode. Els mateixos informadors qualificaren la secta com destructiva de la persona.

Després de procedir a l'escorcoll i inspecció de la casa, tant al seu interior com als jardins, i decomissar certs objectes, començaren a eixir els detinguts. Els cinc van ser traslladats a diferents quarters de la Guàrdia Civil de la província, on prestaren declaració. Els dos primers a eixir, al voltant de les 13.30 Hores, van ser dos homes, acompanyats per agents de paisà. Minuts més tard, feia el propi una tercera detinguda. La investigació s'amplià a un segon xalet, situat a uns 150 metres de la seu de la secta, on entraren tres agents.

Aquest altre habitatge estava llogat, des de feia un any, a l'encarregada del centre de meditació, una dona estrangera, possiblement suïssa, qui compartia casa amb una altra, de nom Amparo, natural d'Ontinyent, qui isqué pel seu propi peu, al seu cotxe particular.

Els propietaris del xalet, que resideixen a la planta superior, no podien creure's la relació que tenia la seua inquilina amb la casa investigada. Després d'aquesta segona inspecció, i en tornar els agents al centre de meditació, eixia detinguda la suposada líder del grup en un tot terreny de la Guàrdia Civil.

Mentre els detinguts eren desplaçats per a declarar a les instal·lacions de la Guàrdia Civil, la resta de persones que es trobaven en l'habitatge, en el moment de la detenció, esperaven a la finca al costat de que acudissen els seus familiars a recollir-los. Després del desconcert inicial, els adeptes es canviaren de roba i passejaren pel jardí.

Els veïns creien que els detinguts practicaven una religió protestant

Sorpresos per l'impressionant desplegament policial, la majoria dels propietaris que posseeixen les seues finques al voltant de l'habitatge on es desenvolupà l'operació no donaven crèdit al que estava passant.

Cap es podia imaginar que aquella casa no era un centre de meditació, sinó que en realitat era una secta.

L'expectació i la curiositat s'apoderà d'ells després de conèixer la notícia de la detenció de diverses persones suposadament implicades en aquesta secta, el centre neuràlgic de la qual era “el xalet del xampinyó”.

Amb aquest peculiar nom és coneguda aquest habitatge entre els veïns de Llíber, a causa de la seua estructura. De color rogenc de les seues parets, rodejat de zones verdes, té una cúpula que sembla el cap d'un polp o un escafandre de bus

.“És una casa rara”, assenyalà José Luís Mes, veí de Llíber, on a més la gent que acudia “no solien ser persones que s'integressen, sinó que defugien el tracte amb la resta de veïns”.

Encara així, mai arribaren a pensar que podia tractar-se d'una secta, sinó que “pensàvem que eren protestants”.

Tant aquest ciutadà com altres corroboraren que “els caps de setmana és quan més cotxes es vine”. També coincidiren a afirmar que el primer propietari de l'habitatge era un home estranger “anglès o rus, amb barba i cabell llarg”. Però cap sabé explicar amb claredat què és el que es feia allí dins.

“Pensàvem que feien ioga”, apuntà un altre dels veïns. Precisament, un familiar d'una de les adeptes comentà en acudir a recollir-la, que es tractava d'un “centre de meditació”.

La Guàrdia Civil espanyola desarticulà la secta Congregació De l'Olivera amb 11 detencions fa dos anys a Benimantell

Fa un any i set mesos que la Guàrdia Civil desmantellà un col·lectiu sectari a Benimantell. Els agents actuaren també un dissabte, el 7 de novembre, en una espècie d'edifici als afores de la població, que simulava una església evangelista, quelcom que va ser negat per aquesta religió. En aquella ocasió detingueren 11 persones relacionades amb la Congregació de l'Olivera, entre elles, el líder del grup, que finalment entrà a la presó.

En aquella ocasió s'arrestà als integrants de l'organització quan es dirigien a la seua trobada setmanal dels dissabtes en una carpa habilitada com a temple.

L'operació s'organitzà des del Servei d'Informació de la Comandància d'Alacant. La denúncia prèvia d'un adepte va ser la clau. Setmanes d'investigació permeteren esbrinar l'escalafó de la congregació, així com les identitats dels seus membres, i les seues residències.

Professors, ames de casa i treballadors de Benimantell, Ondara i Callosa del Segura caigueren en els braços del líder, Joaquin de la Huerta. Un d'ells fins i tot, cedí Els terrenys a la congregació perquè es construís un temple d'oració per als adeptes.

De la Huerta està acusat d'estafa, lesions psicològiques, associació il·lícita, apropiació indeguda i abandó de menors. La suposada líder espiritual del Col·lectiu AMBA, una dona de nacionalitat suïssa, també està acusada d'estafa, de lesions psicològiques i associació il·lícita.

La Guàrdia Civil investigà durant diverses setmanes al capitost de la Congregació de l'Olivera. Les seues comptes bancàries, els seus moviments i les seues telefonades van ser estudiades a fons fins a esbrinar que de la Huerta s'havia convertit en un líder espiritual que vivia de les assignacions mensuals que els adeptes li passaven. El benefici era tal, que arribà a enviar la seua família d'Israel diners obtinguts de manera fraudulenta.

Detectats falsos terapeutes estrangers que s'instal·len en la Marina per a captar adeptes

Que les comarques d'Alacant són un bon amagatall per als grup sectaris és ben conegut per les forces de seguretat i pels familiars dels adeptes o seguidors. La falsa imatge de terapeutes estrangers que resideixen en zones allunyades del sarau ajuden als esperits descontents amb si mateixos a confiar en ells.

Fa menys de dos anys que la Guàrdia Civil desmantellà la Congregació de l'Olivera, sota les mateixes acusacions d'estafa, danys psicològics i apropiació indeguda, entre altres. En aquella ocasió els responsables residien a Benimantell, on havien edificat un temple, allunyat de les mirades dels veïns i de possibles opositors.

Aquesta és la segona ocasió que en menys de cinquanta quilòmetres a la rodona localitzen un grup de persones en què no està molt definida la diferència entre comportaments normals i sectaris amb el pagament per uns suposats serveis psicològics.

L'augment de la població estrangera en aquests xicotets municipis de la província també està relacionat, de manera directa, amb l'augment dels grups sectaris, siguen satànics o no. No obstant això, encara que els responsables siguen estrangers, els seus adeptes solen ser espanyols amb un poder adquisitiu mitjà o mitjà-alt-alt.

300 persones demanen ajuda per a alliberar els seus familiars

Més de 300 persones demanen ajuda cada any per a intentar treure als seus familiars o amics de les sectes que operen al País Valencià, on sumen prop de 9.000 adeptes.

L'Associació Valenciana de Víctimes de les Sectes, el Telèfon de l’Esperança, la policia o la Comissió Diocesana són alguns dels col·lectius a què les famílies recorren per a alliberar-los.

L'augment de la població d'origen nòrdic en alguns municipis ha provocat, al seu torn, un increment dels col·lectius sectaris de caràcter religiós en comarques com la Marina. El problema és que l'adepte mai es veu com tal.

Els adeptes paguen per ser-ho

La major part de les sectes tenen un fi comú: aconseguir la màxima rendibilitat econòmica dels suposades ensenyaments del líder. I l'única manera d'aconseguir-ho és que els adeptes o socis estiguen convençuts de la necessitat que la secta té d'ells.

Els líders o responsables d'aquests grups busquen sempre els candidats entre persones solitàries, que disposen d'un sou mensual i amb baixa autoestima. Les paraules d'ànim i de superació personal són bona prova d'això i quan ja aconsegueixen que formen part del grup, comencen les exigències de diners. Que si un donatiu, que si una mensualitat, que si la mensualitat puja fins a convertir-se en el 15 o el 20% del salari de cada adepte.

La intervenció de la Guàrdia Civil apunta a una denúncia formulada per un adepte que acusava a l'organització d'apropiar-se dels seus diners i de causar-li danys psicològics després dels mesos de suposada formació en el col·lectiu AMBA, a canvi d'una suposada millora espiritual.

Las Provincias


divendres, de juny 09, 2006

Agricultura de Catalunya nega coets aeris d'iodur d’argent per evitar-ne turmentes i Medi Ambient parla de llegendes urbanes

Els Departaments d’Agricultura i Medi ambient han desmentit avui que es realitzin tractament aeris llançant coets amb iodur d’argent per a desfer-ne turmentes de pedra a la zona de Lleida i evitar-ne que afectin a la recollida

La directora de Producció i Innovació en indústries agroalimentàries del Departament d’Agricultura, ha explicat a EFE que l’any passat es va abolir una resolució que permetia aquests tipus de tractament agrícoles.

L’eficàcia dels tractaments “es dubtosa, científicament parlant”, ha indicat la directora general, pel que es va optar per suprimir la norma que ho permetia.

Per la seva part, fonts del Departament de de Medi Ambient han assegurat que el tractament aeri amb iodur d’argent “són rumors i llegendes urbanes” que circulen especialment quan es produeixen períodes de sequera com el que es viu a l’actualitat i que “des de fa anys” no es realitzen.

EFE


dimarts, de juny 06, 2006

El dia dels tres sisos

La creença al servei de Hollywood

Ha passat 20 vegades en els últims 20 segles i el món segueix dret. Probablement tampoc s'acabarà avui, i això que la data al calendari ofereix una combinació de xifres banyada en una aura satànica i explotada en la cultura popular. Sigui com sigui, ni els experts ni la història aconseguiran evitar que avui alguns sentin un calfred: és 6 de juny del 2006: 6-6-6.

Tot va començar quan sant Joan va escriure en el capítol 13 del llibre de l'Apocalipsi tres números que marquen la bèstia, el suposat Anticrist que enviarà Satan a la terra. Encara que durant segles s'ha imprès el 666, un grup de la Universitat de Harvard que va estudiar un antic papir va assegurar fa uns quants anys que el que l'evangelista va escriure originalment va ser 616 i que va ser un error en posteriors còpies el que va crear la xifra maleïda.

A més a més, en el que coincideixen la immensa majoria d'estudiosos de la Bíblia és que la xifra, fos quina fos, era en realitat una referència en clau per evitar persecucions per criticar les autoritats. L'opinió majoritària és que sant Joan es referia a la brutalitat i crueltat contra els cristians del llavors ja desaparegut Neró --un nom amb una grafia que en hebreu és similar als tres sisos--.

El que és segur és que ni els estudis ni el sentit comú han aconseguit fer contrapès a l'arrasadora potència de la cultura popular que, per exemple, ha fet que aquest any proliferin als EUA les històries de dones parteres que han demanat als seus metges que indueixin els seus parts perquè els seus nadons no neixin aquest 6 del 6 del 6.

Xifres i lletres

L'anecdotari fa temps que en va ple. A això hi han contribuït personatges com l'expresident dels EUA Ronald Wilson Reagan --un 666 si es compten les lletres dels seus noms i el seu primer cognom, igual que l'actual ocupant de la Casa Blanca, George Walker Bush Jr.--. Quan va abandonar la presidència, Reagan es va mudar a una casa a St. Cloud Road al barri de Bel Air, a Los Angeles. El número original era el 666 i Nancy Reagan va trigar poc a fer que el canviessin pel 668. Un conegut hotel de Barcelona també està situat en aquest número de la Gran Via. El 666 d'aquest carrer, curiosament, no existeix. Tampoc al d'Aragó, on els parells acaben en el 664. Sí que hi ha un immoble a la Diagonal, 666. És propietat del Ministeri de Defensa, immune a la superstició.

Fa tres anys, va saltar a les notícies la decisió del governador de Nou Mèxic, Bill Richardson, de rebatejar una autopista entre el seu estat i Colorado. L'actual US 491 havia estat des del 1926 la Route 666, coneguda com l'autopista del diable, i Richardson va parlar de protestes dels indis navahos i de la "infàmia que comportava la inoportuna numeració" per explicar la seva decisió. El que no va dir és que el Departament de Transport estava fart de reemplaçar els senyals que la gent robava per emportar-se com a record.

Si es busquen, es troben combinacions de sisos per tot arreu. Constance Cumbey, una escriptora cristiana nord-americana, està convençuda que Javier Solana (sis lletres en el seu nom i en el seu cognom) és un Anticrist embolicat en una conspiració de la New Age per acabar amb el món. El preu oficial del primer ordinador d'Apple era 666 dòlars. Si en un casino se sumen els números d'una taula de ruleta, la xifra resultant és 666. I en tots els codis de barres n'hi ha tres sense numerar, cada una de les quals equival al sis.


El poder del cinema

Si un factor ha ajudat a estendre el mite del 666 és el cinema, i en aquest camp queda ben clar el poder de Hollywood per crear fenò- mens. Si Stanley Kubrick va col.locar en una escena de La naranja mecánica Alex (Malcom McDowell) entre dos presos amb els números 665 i 667, L'exorcista es va muntar en el 666 de la Cinquena Avinguda de Manhattan. I en el 666 d'aquest segle XXI ningú ha tret més partit de la superstició que la 20th Century Fox.

L'estudi ha escollit l'assenyalada data per llançar La profecía, una revisió de la pel.lícula de terror diabòlic que es va estrenar tal dia com avui fa 30 anys. Tota la campanya de promoció s'ha centrat en els tres números i en eslògans com "has estat avisat". En els dos últims mesos els cartells han aparegut en nombroses ciutats i fins i tot es va dissenyar una campanya de publicitat per aire que va anar massa lluny. Quan les avionetes amb les malastrugues advertències van començar a sobrevolar les principals ciutats on els estudiants celebraven les seves vacances de primavera, hi va haver ciutadans espantats que van trucar a l'FBI i a les policies locals. Les autoritats van arribar a enviar un caça militar per escortar una avioneta que sobrevolava amb el 666 i l'anunci una platja de Florida.

Idoya Noain, El Periodico


El dia de la bèstia i l'estrena de La profecia

Poques vegades una data com la d'avui (6/6/2006) ha ofert tantes possibilitats de fer por. Aquest dimarts ens ofereix el fatídic 666, dígit assignat al diable des de les pàgines bíbliques del Llibre de les revelacions. Per celebrar-ho, Hollywood proposa l'estrena a 37 països del remake de La profecia (1976), aquella fosca representació de l'arribada de l'Anticrist com a preàmbul de la destrucció final que va mortificar no només Gregory Peck, el seu protagonista, sinó tota una generació. La nova versió, dirigida per l'irlandès John Moore, no és més que una modernització d'una història inspirada en un text mil·lenari.

Rodada entre Praga i Itàlia, el film arriba en un moment en què la religió catòlica és al centre d'un gran enrenou mediàtic a causa de l'explosió d'El código Da Vinci. La profecía, protagonitzada per Liev Schreiber i Julia Stiles, a més del nen Seamus Davey-Fitzpatrick, ofereix una alternativa a la intriga basada en el best seller de Dan Brown en tant que no discuteix la Bíblia sinó tot al contrari. Tanmateix, Moore no espera que des de Roma hi hagi cap tipus d'acció en favor de la pel·lícula. "De fet, l'Església catòlica a Croàcia va aconseguir aturar el rodatge després que el govern ens havia autoritzat a anar-hi", es queixa el director. "És més, alguns decorats van ser vandalitzats i cremats".

Tot i l'escarment, l'equip de producció no es va donar per vençut. "Vam intentar que reconsideressin la seva posició parlant amb un dels bisbes, al·legant que La profecia confirma el que ells prediquen cada diumenge. El códi Da Vinci no està malament, però només és un treball de ficció. El nostre film, en canvi, es basa en un llibre que ha provocat moltes guerres, la massacre i la redempció de milions de persones". I quina raó van donar? "Cap, i aquesta és la gràcia de la religió. Només dient que no, ja en tenen prou", es queixa Moore.

En mans del diable

La religió és un fenomen de masses que necessita canviar, segons diu Moore. "No hi ha cap dubte que han perdut terreny. Abans quan era petit, la imatge del capellà ens espantava, ara no". Malgrat tot, és conscient que pel·lícules com La profecia serveixen a una gran quantitat de seguidors dels dogmes espirituals. "Simplement perquè tenim imaginació. La meva mare va a missa cada dia de l'any", analitza amb escepticisme. "I per què? Doncs per la por de morir. Comencem a resar i a comportar-nos bé per la possibilitat d'una vida posterior". Tot, gràcies a l'amenaça d'una condemna a mans del diable. Un malcarat que no té rival -excepte la bondat extrema i alguns exorcismes d'emergència-, i que ha manipulat la voluntat de milions d'ànimes amb els tres números fatídics.

El ja esmentat 666 és una xifra que té diverses interpretacions, a més de ser la suma del quadrat dels set números primers o la suma de tots els números de la ruleta (de l'1 al 36). Alguns creuen que és la representació de la humanitat, ja que el 6 és un número imperfecte. Un menys que 7, la perfecció. D'altres pensen que és un codi basat en el nom d'algú -l'Anticrist-. Des de Neró, que va perseguir els cristians a l'època que es va redactar el Llibre de les revelacions, passant per Hitler, fins a Ronald Reagan.

Malgrat tot el pes de la història i la tradició, Moore sap que La profecía només és una pel·lícula. Però no per això vol treure-li importància. Al contrari. "Algú va dir que el truc més gran que ha fet Satanàs és convèncer-nos que no existeix", explica. "Potser el nen de la pel·lícula no és tan diabòlic com pensem. ¿I si és un estat mental del seu pare alimentat per unes quantes casualitats?". De fet, Moore apunta que mai es veu la mà del nen directament involucrada en cap de les desgràcies que passen al seu voltant. "Potser tot és una metàfora del fanatisme religiós i la paranoia descontrolada que provoca, com els suïcides o els que maten metges avortistes".

Ferran Viladevall, Avui


dissabte, de juny 03, 2006

Una passejada nocturna al cementiri del Poblenou inclou notes divertidament supersticioses

Quan la nit comença a caure, quan els gats s'ajauen sobre les tombes de difunts de temps remots i quan l'únic soroll que trenca el silenci sepulcral és la riallada d'una gavina, una senyora de l'alta burgesia s'indigna a la part del darrere del cementiri del Poblenou davant la tomba de Josep Anselm Clavé, el músic, poeta i polític enterrat aquí des de l'any 1874. "Un senyor humil, un treballador, ¿què hi fa aquí, entre la crème de la crème de la societat catalana, entre l'alta burgesia que ha fet créixer aquest país?", es pregunta.

Resulta que la gent va recollir diners per poder enterrar Clavé en aquesta zona d'elit del cementiri en agraïment al que havia fet pel poble. "Doncs deu haver fet realment moltes coses per poder estar entre nosaltres", rondina la senyora. Ella és en aquesta curiosa nit una de les actrius que guia el públic entre nínxols, panteons, escultures, tombes i monuments, gairebé esglésies en miniatura, que componen el cementiri del Poblenou, el primer cementiri de Barcelona que es va construir fora de les muralles, el 1775.

Amb una passejada nocturna es va celebrar dijous passat la setmana europea dels cementiris, però va servir sobretot per promocionar la Ruta dels Cementiris, una iniciativa de Serveis Funeraris de Barcelona per destacar la bellesa d'aquests llocs eterns, que són molt més que simples llocs per enterrar-hi els morts. Si París mima amorosament el cementiri de Père Lachaise amb els seus difunts famosos procedents de tot el món, Barcelona té entre els del Poblenou i Montjuïc un fidel reflex de la seva història, arquitectura i creences al llarg dels temps, sobretot del segle XIX.


La febre groga

Per a la història hi ha, entre altres coses, les fosses comunes i un monument al centre del cementiri: "En el año 1821 apareció en esta ciudad de Barcelona una enfermedad cruel calificada de fiebre amarilla que arrebató la existencia a muchos millares de habitantes". En l'apartat arquitectònic, hi ha exactament els mateixos estils, sobretot el neogòtic, que podem trobar als edificis de l'Eixample. La ruta passa pel panteó d'estil romàntic d'Antoni Bruguera, erigit per la seva dona. Segons la guia, va ser una de les poques parelles que es van casar per amor. "La muerte que todo lo destruye no podrá borrar, ¡oh sombra querida!, el recuerdo del cariño de una esposa que te idolatraba".

Altres epitafis descobreixen que el sentit d'humor és de tots els temps, igual que passa amb els errors mèdics, com es recorda al nínxol 3719 en un escrit en primera persona. "Josep Verneda em diguí. Jo, que sense mals ni danys, passats setanta-nou anys, robust i trempat visquí. Un metge... no diré qui, sols un dia em visità, un vomitiu m'ordenà, responguí que no el volia; em digué que em curaria i vaig morir l'endemà".

Quan les gavines callen i el vent amaina, es pot escoltar com sobrevola el cementiri la melodia procedent d'un violoncel. És la Suite núm. 1 de Johan Sebastian Bach, una peça bastant habitual per recordar els difunts, i un altre al.licient d'una passejada nocturna que, més que impressionar per la foscor que comença a cobrir els morts, desperta curiositat. Els veïns dels pisos més alts del carrer de Taulat ja deuen estar acostumats a aquella escena, amb les vistes privilegiades que tenen cada dia sobre les tombes dels seus avantpassats, tot i que també a ells els deu inquietar veure aquesta nit centenars d'espelmes que il.luminen el camí.
La ruta acaba en un nínxol senzill de visita obligada, el del Santet, Francesc Canals Ambròs, un noi que va morir dins la vintena l'any 1899 i a qui la llegenda popular ha convertit en un difunt capaç de fer miracles. Desenes de papers amb desitjos s'han introduït darrere el vidre, uns escrits improvisats al sobre d'una companyia d'assegurances o a la part del darrere d'una factura. A l'acomiadar-se, la guia adverteix: no s'ha de girar mai l'esquena al Santet.

Edwin Winkels, El Periódico

divendres, de juny 02, 2006

La publicació del diari inèdit de sor Lucia i el tercer miracle de Fàtima, un atemptat contra el seny, ho considera d’interès el diari espanyolista La Vanguardia

El secret de Fàtima, conjunt de profecies que, segons l'Església catòlica, revelà la Mare de Déu a tres pastorets portuguesos en 1917, conté una predicció sobre la història contemporània fins ara no desvelada

Sor Lucia de Jesús dos Santos, carmelita de Coïmbra morta en el 2005 als 97 anys i fins llavors única supervivent dels tres xiquets vidents de Fàtima, escrigué en 1955 un diari sobre les aparicions, que romangué inèdit i que es publicarà el pròxim 10 de juny.

Al Costat de profecies ja conegudes entorn de les dues guerres mundials, la Rússia comunista, l'ateisme i l'atemptat terrorista contra Joan Pau II, el llibret - titulat “El missatge de Fàtima” - suggereix també una profecia mariana als tres pastors sobre l'holocaust que anava a sofrir el poble jueu.

"La guerra va a acabar, però si no deixen d'ofendre a Déu, començarà una altra pitjor (...) Els bons seran martiritzats, el Sant Pare haurà de sofrir molt, diverses nacions seran anihilades", resa una de les parts de l'anomenat secret de Fàtima, que era pública fa anys, i que vaticina la fi de la Primera Guerra Mundial, llavors en curs, i el perill d'una segona contesa a gran escala. En els fragments del diari de sor Lucia anticipats per l'agència d'informació religiosa Zenit, amb seu central a Roma, figura a més un altre espantós pronòstic: la vident anuncia "l'esclat d'una guerra atea, contra la fe, contra Déu, contra el poble de Déu". "Una guerra que voldrà exterminar el judaisme, d'on procedien Jesucrist, la Verge i els apòstols, que ens han transmès la paraula de Déu, el do de la fe, de l'esperança i de la caritat, poble elegit per Déu, elegit des del principi", i per tant, "poble de la salvació".

La publicació del diari inèdit de sor Lucia es produirà poc després de la visita del papa alemany als camps d'extermini que els nazis instal·laren en Auschwitz i Birkenau (Polònia), durant la Segona Guerra Mundial. Allí, Benet XVI pronuncià un raonament semblant al confiat al seu dia a la ploma per la carmelita portuguesa, inspirat per l'aparició mariana de la que, segons l'Església catòlica, va ser testimoni de xiqueta.

Al seu parlament en Birkenau diumenge passat 28 de maig, Joseph Ratzinger raonà que els nazis, "amb la destrucció d'Israel, volien, al cap i a la fi, arrancar també les arrels sobre les quals es basa la fe cristiana, substituint-la definitivament per una fe feta a la seua mesura, la fe en el domini de l'home, del fort". Aquell dia el pontífex no parlà d'antisemitisme - la qual cosa ha alçat crítiques-, però sí ho féu abans-d’ahir a l'audiència general dels dimecres en el Vaticà, on cridà a no oblidar "Auschwitz i les altres fàbriques de mort, en les quals el règim nazi intentà eliminar Déu per a ocupar el seu lloc", i a "no cedir a la temptació de l'odi racial, que està en l'origen de les pitjors formes d'antisemitisme".

Atès que les altres profecies ja es coneixien, la novetat sobre la possible intuïció de l'holocaust continguda en el secret de Fàtima confereix especial interès a la publicació dels escrits de sor Lucia, redactats en 1955 a petició del llavors general dels carmelites, Anastasio Ballestrero, en una visita al convent de Coïmbra. Allí ingressà sor Lucia en 1948, molt després de fer-se famosa a edat molt primerenca. En 1917, Lucia dos Santos, que llavors tenia deu anys, i els seus cosins Francisco i Jacinta Marto, de 9 i 7 anys, asseguraren haver-hi vist la Verge en una gruta de Fàtima en sis ocasions, durant les quals, segons digueren, els fora revelat un gran secret dividit en tres parts. L'Església catòlica, inicialment escèptica, els donà crèdit en 1930.

Joan Pau II sempre atribuí a la Mare de Déu de Fàtima la seva salvació en l'atemptat perpetrat per Ali Agca a la plaça de Sant Pere el 13 de maig de 1981 - aqueix dia és la festivitat de Fátima- i en el 2000 viatjà al santuari portuguès per a beatificar els pastors Jacinta i Francisco, morts de grip encara menuts. En aquest acte participà sor Lucia, i també llavors el cardenal Angelo Sodano, secretari d'Estat vaticà, revelà la tercera part del secret de Fátima, fins llavors inèdita. Parla de "un bisbe vestit de blanc", que "cau a terra com a mort, sota els cops d'un arma de foc", en la que s'ha vist una premonició de l'atemptat a Karol Wojtyla. El diari de sor Lucia, enviat al seu dia a Pau VI, dormí als arxius vaticans durant decennis.

María-Paz López, La Vanguardia


This page is powered by Blogger. Isn't yours?