<$BlogRSDUrl$>

dimecres, de maig 31, 2006

La justícia brasilera negligeix la ciència i la inteligència:

accepten com a prova el suposat dictat d’un esperit

Sao Paulo.- La justícia brasilera acceptà com a prova en un judici per homicidi una carta d'un presumpte mèdium, que al·legà que va ser dictada per l'esperit de la víctima, i el jurat absolgué la sospitosa del crim en Viamão, al sud de Brasil.

La carta, escrita per una tècnica anomenada 'psicografia' entre els espiritistes, fou presentada com a prova per l'advocat Lucio de Constantino, defensor de l'acusada, i no fou impugnada per la part acusadora.

La 'psicografia', utilitzada per mèdiums per a rebre suposats dictats del més enllà, és una pràctica habitual entre espiritistes brasilers, que fins han publicat llibres l'autoria de la qual assignen a escriptors morts.

La carta així obtinguda, presentada al jutjat de Viamão, regió metropolitana de Porto Alegre, capital de l'estat de Rio Grande do Sul, contenia el presumpte testimoni de l'esperit d'Ercy Cardoso, assassinat als 71 anys, suposadament per ordre del seu amant Iara Barcelos, de 63.

"El que més em pesa en el cor és veure a Iara acusada d'aquesta forma per ments tramposes com les dels meus botxins... Un abraçada fraternal d'Ercy", deia el text que va ser acceptat per la jutgessa del cas, "perquè es presentà en data", i que commogué al jurat.

L'assassí de Cardoso, Leandro Almeida Rocha, de 29 anys, ja condemnat, havia declarat que complia una ordre d'Iara Barcelos, que llavors va ser acusada per ser l’autor intel·lectual de l'homicidi. Però el marit d'Iara, Alcides Barcelos, amic del mort, no es conformà amb la versió d'Almeida Rocha, i acudí a la Societat Benefica Espirita Amor i Llum, on aconseguí que el mèdium Jorge José Santa María escrigués la carta obtinguda per 'psicografia', que absolgué finalment la seva dona.

AFP


dimarts, de maig 30, 2006

La vergonya nacional
Prop de 5.000 signatures contra el decret sobre teràpies naturals


La Coalició d’Entitats Professionals de Teràpies Naturals i la Coordinadora de Centres Formatius de Teràpies Naturals han recollit 4.808 signatures per demanar la paralització i un profund replantejament dels continguts de l’actual projecte de decret sobre teràpies naturals elaborat pel Departament de Salut. El col·lectiu reitera la seva predisposició a negociar amb els responsables del departament perquè el decret es modifiqui substancialment en la línia de no afavorir determinades pràctiques professionals per damunt d’altres, ni consolidar o «oficialitzar» un seguit d’itineraris o guies formatives concretes. El col·lectiu adverteix que si demà, quan s’acabi el termini per presentar al·legacions, no s’ha arribat a cap acord presentaran una impugnació a la totalitat, per demanar la retirada del decret.

El Punt


dilluns, de maig 29, 2006

Entrevista a l'il·lusionista Anthony Blake

Tot és fruit de la nostra imaginació


Una taula que levita, culleres que es trenquen, o paraules que només són dins la ment ell les escriu abans de sentir-les, i tot, diu Blake, ho acabem de veure però és “fruit de la nostra imaginació”. Des de quan és vostè Anthony Blake? Jo vaig estudiar medicina i, de petit em tornava boig tot el que estés relacionat amb la química, sempre estava fent experiments que barrejava amb altres materials. Després vaig fer la carrera de medicina, 7 anys. Vaig conèixer el món del mentalisme que em va agradar força com per dedicar-m’hi unint el mentalisme amb la màgia. Suposo que l’Anthony Blake és qui és des de ben petit. Se’t podria considerar un alquimista? No, encara no m’he ficat a la cuina. Per què aquest nom i aquest cognom artístics? Era d’una sèrie de televisió nord-americana que tractava d’un mag, que es deia així, té molt a veure amb mi, per això aquest nom. I José Luis González quin paper juga? És el “jo” que hi ha darrere de l’Anthony Blake. Li fa ombra? No, ni molt menys. Procuro que cadascú porti la seva vida, així, de la porta de casa meva endins sóc el José Luis, i de la porta enfora sóc l’Anthony Blake, encara que de vegades, dins de casa haig de divertir els amics o la família quan fem un sopar o ens reunim. Amb les seves actuacions posa en pràctica les seves teories, la finalitat seria el que pensem per nosaltres mateixos si de debò ha estat il·lusió? No. La finalitat és divertir, entretenir, fer passar a la gent una bona estona, que surtin amb la bona sensació que deixa la il·lusió, i que no es recordin del que han pagat, que això sigui el menys important. Quant de temps necessita per preparar-se per una actuació? Normalment una hora i mitja, en la qual faig els meus exercicis de respiració, i encara deixo que entri gent, que em parlin, però mitja hora abans tanco les portes, no em pot molestar ningú, sóc jo i el meu i la meva ment en complicitat fins a arribar a l’estat òptim per sortir a l’escenari i donar tot el que la gent ha vingut a veure. En trobar-se amb públic difícil a l’hora de col·laborar, és més fàcil que s’equivoqui o no s’equivoca? No m’equivoco. Bé, a veure, posem-li un 99 per cent, i la resta és que potser jo et digui, per exemple, “gamba”, quan el que tu volies dir “llagosta”. Aquest és el marge d’error que puc tenir. Està a punt de publicar el seu tercer llibre. Quin tema tracta aquest cop? Doncs la veritat és que l’haig de portar ja a l’editor, per no endarrerir-ho més. El títol serà, en principi, “Lo que yo sé del más allá, de la mente”, i tracta de com tenir el cap ben moblat després de controlar el poder de la ment i la intuïció, segueix la mateixa línia que els anteriors llibres. Per què dóna al públic la il·lusió en veure el que fa i en acabar diu allò de que “tot ha estat fruit de la nostra imaginació”, no és una contradicció? També és una contradicció anar al cinema i veure una pel·lícula que no és real i si et fa plorar les teves llàgrimes sí són reals, aleshores aquelles són producte del que has vist. El perfil... Un llibre: ’También los robots sueñan con ovejas eléctricas’. Una cançó: Qualsevol de Phill Collins. Una pel∙lícula: ’Blade Run’. Un actor o actriu: Peter O’Toole. Un menjar: La truita de patates amb ceba Un color: Per suposat, el negre. Un record inoblidable: Els ulls de la meva dona el primer cop que la vaig veure. Un partit polític: No jugo. Un equip de futbol: El del meu fill, el Reial Madrid. Un personatge digne d’admiració: Da Vinci, indiscutiblement.

Bianca Ortiz Camacho, Bon Dia Andorra

divendres, de maig 26, 2006

Un estudi confirma l'origen de la sida en ximpanzés del Camerun

Però segur que els traficants de misteris seguiran parlant de conspiracions

Les sospites es confirmen. Un equip internacional de científics dels Estats Units, França, el Regne Unit i el Camerun, assegura en un informe publicat a la revista Science que el virus causant de la major part de les infeccions de la sida, que avui afecta 40 milions de persones a tot el món, es va originar en la subespècie del ximpanzé comú que viu al Camerun (Pan troglodytes troglodytes). Les conclusions es basen en proves genètiques extretes del material fecal d'aquests ximpanzés recol.lectat en les selves d'aquest país centreafricà, que han determinat que el virus, el VIH-1, va sorgir d'aquesta població de primats.

Baula crucial

Fins ara s'havien identificat la versió del VIH-1 que afecta els simis sense causar-los la malaltia (el VIS) en ximpanzés en captivitat, i també s'havia confirmat que l'origen del VIH-2, una segona forma del virus de la sida, menys estesa, estava en un petit simi, el mangabei. Però la troballa d'una població salvatge portadora del virus és la baula crucial" que permet completar la història de la infecció i proporciona "per primera vegada un panorama clar sobre l'origen del VIH i la llavor de la pandèmia de la sida", remarquen els científics.

Les 599 mostres fecals recollides en 10 llocs diferents, segons l'informe, van revelar que la infecció era d'entre el 29% i el 35% en algunes comunitats d'aquests primats. Els científics van identificar individualment els ximpanzés seropositius, i van descobrir que diversos grups, que estaven separats per rius, portaven diferents soques del virus "algunes d'aquestes realment molt pròximes a les humanes", va destacar ahir Beatrice Hahn, la directora d'aquest estudi.

Hahn considera que un d'aquests rius, el Sangha, podria haver estat la via que va fer arribar l'epidèmia als humans. En aquesta zona del Camerun els ximpanzés són caçats com a aliment, i la infecció es podria haver traslladat per contagi humà a través d'aquest afluent del riu Congo fins a les actuals Kinshasa i Brazzaville, on s'ha demostrat que va començar l'epidèmia.

Els científics adverteixen que davant la diversitat genètica del virus i el fet que no s'han explorat àmplies regions de l'Àfrica central, "és molt possible que hi hagi altres línies del VIS que plantegin un risc d'infecció humana".

El Periòdico de Catalunya


Descobreixen rituals de vudú prop de Can Ruti, a Badalona

Aus sacrificades en un ritu practicat al poblat iber de Can Bosca, en el que, a banda d'animals, han utilitzat monedes durant la cerimònia.

La presència de persones amb espelmes caminant pel bosc de bon matí alarma els veïns. Les cerimònies inclouen el sacrifici d'animals.

A menys de 10 minuts del centre de Badalona, al poblat iber de Can Bosca, prop de Can Ruti, els veïns de la urbanització-colònia Sant Jordi han reaccionat alarmats a l'aparició de restes de ritus vudú sagnants.

Es tracta, segons experts consultats pel rotatiu 20 minutos, de rituals ancestrals que, per incloure el sacrifici animal, «són de màgia negra».

Els veïns de la urbanització afirmen ue les troballes «no ens esglaien però ens inquieten». El que sí que temen «és la presència d'individus que caminen de bon matí pel bosc de Canyet». Porten espelmes i entonen càntics. Es tracta, segons els testimonis, de persones d'origen en el Carib, que creuen en aquests ritus i que han despertat el recel del veïnat, per la qual cosa han presentant denúncia davant de la Guàrdia Urbana.

El lloc triat per a les cerimònies vudú és una torrassa ibera en el que, al matí següent, apareixen les restes de gallines, galls i faisans degollats, amb la sang de les quals impregnen monedes de curs legal. Escampats entre matolls apareixen ninots de drap «amb el sexe clarament definit» i restes de cereals, arròs, tabac i begudes alcohòliques.

Fonts municipals resten importància a les troballes i els atribueixen a «gamberrades juvenils» i a unes pràctiques relacionades amb els «jocs rol».

Màgia negra al poblat iber

Segons els experts, els Pai o Mai de Sant (sacerdots vudú) busquen llocs recòndits per als seus ritus. Si es tracta de «comandes en positiu», dedicats a Pomba Gira (deessa bona), les ofrenes no són sagnants, sinó «purs, alcohol, arròs, cereals, flors i espelmes». Si la demanda exigeix màgia negra per a buscar el mal l'enemic, s'implora a Exú. En aquest cas, se sacrifiquen animals i s'utilitzen ninots. El que troba el poblat iber de Can Bosca persegueix el mal a un col·lectiu nombrós, «potser una empresa», pel nombre de ninots de drap.

Fede, Cedó, 20 minutos


dimecres, de maig 24, 2006

La Lluna Plena de la Televisió Valenciana segueix traficant amb misteris

Les llegendes del castell de Santa Bàrbara


El castell de Santa Bàrbara domina la ciutat d’Alacant. Un castell on han passat sagnants guerres pel control de la ciutat. Conta la llegenda que els fantasmes d’estes acarnissades batalles continuen presents en els passadissos del castell.
Lluna Plena ha contactat amb el personal del castell que ens contarà hui que és el que hi ha de cert en eixes històries. A més, un grup d’investigadors ha realitzat un estudi durant tres nits en el castell i ens mostrarà els resultats: tres clares psicofonies.
I per a finalitzar analitzarem el poder de la suggestió. Amb l’ajuda d’un psicòleg i la col·laboració de sis persones realitzarem dos proves psicològiques per a comprovar si la suggestió augmenta la sensació de por en les persones.

http://www.rtvv.es


dimarts, de maig 23, 2006

Els infants confien més en la ciència que en la religió

Una investigació descobreix la importància dels pares per a la transmissió de les creences religioses

La forma en què els infants aprenen sobre ciència i religió ha sigut objecte d'estudi per part de les universitats d'Harvard i Chicago. Una de les conclusions d'aquesta investigació és que els infants confien més en la informació científica sobre objectes invisibles que en aquelles idees del domini de l'espiritual. Una de les possibles explicacions d'aquest comportament infantil té a veure amb l'actitud dels pares davant de la ciència i les creences religioses.

Les creences de molts adults estan basades en els testimonis proporcionats per tercers, més que en les seves pròpies observacions. Els infants també aprenen coses d'aquesta manera. Per exemple, aprenen que els processos mentals es produeixen al cervell, que la Terra és rodona i no plana, i que certs òrgans del cos que mai han vist funcionen sense que ells els moguin.

Investigadors nord-americans assenyalen, no obstant, que no tot el “invisible” s'aprèn igual: un estudi que investigà la forma en què els infants aprenen sobre ciència i religió ha revelat que els conceptes religiosos que no poden demostrar-se resulten menys fiables que els científics (també indemostrables) per als infants. L'adquisició dels coneixements sobre l'invisible o imperceptible indica que els infants aprenen coses que no experimenten, a través del que els conten. Alguns conceptualitzen de la mateixa manera les idees religioses i les idees científiques, però altres, en semblar, les agafen de manera distinta.

Tal com expliquen els autors d'aquesta investigació en la revista “Child Development”, els infants confien més en la informació científica sobre objectes invisibles que en aquelles idees del domini de l'espiritual.

Com es va fer la recerca

Segons el professor de la Universitat d'Harvard Paul Harris, artífex de la recerca al costat de Melissa Koenig, de la Universitat de Chicago, una de les possibles raons d'aquest comportament infantil té a veure amb l'actitud dels pares davant de la ciència i les creences religioses.

Quan els pares o professors parlen als infants de, per exemple, els virus o el fetge, ho fan de tal manera que semblen totalment convençuts de la seva existència i funcionament, encara que resulten tan invisibles com qualsevol deïtat. No obstant, quan parlen de Déu als infants, els adults tendeixen a ser massa efusius, la qual cosa tal vegada provoqui dubtes a les ments infantils.

Els científics preguntaren als infants sobre l'existència de diverses entitats o coses. Després d'una resposta afirmativa o negativa se'ls preguntà a més si estaven segurs o no del que acabaven de contestar.

Es descobrí que, en general, els infants afirmaven estar segurs de l'existència dels virus o dels gèrmens, però no tant de l'existència de Déu o d'altres entitats religioses.

Ambdós investigadors creuen que les diferències culturals i socioeconòmiques poden jugar així mateix un paper en la manera en què la informació és presentada als infants. Ressalten la importància d'aprofundir en el tema, que potser podria afectar a les teories del desenvolupament cognitiu.

Tres punts clau

En definitiva, la investigació revelà que hi ha tres punts clau sobre com aprenen els infants sobre els objectes no-observables, objectius o subjectius. El primer d'ells és que els infants extrapolen el que se'ls diu i fan les seves pròpies interpretacions, més poderoses per a ells que el que han escoltat.

Per exemple, si se'ls diu que la Terra és rodona, poden pensar que si es posen a caminar des d'un punt en algun moment tornaran a ell, encara que ningú els hagi explicitat això últim.

El segon punt clau assenyala que els infants aporten les seves pròpies contribucions a allò que aprenen. Si, per exemple, se'ls diu que el cervell fa possible que la gent pensi, ells deduiran que si dues persones s'intercanvien els cervells, també intercanviaran les seves personalitats.

El tercer punt clau és que, en general, els infants confien més en la informació que se’ls hi dóna sobre temes científics que ells no poden comprovar que sobre temes espirituals que tampoc poden provar, com l'existència de Déu.

Els científics assenyalen que aquest punt hauria d'estudiar-se en pròximes investigacions, a fi de comprendre millor la influència de la cultura en la formació del coneixement infantil, ja que els infants aprenen a través dels pares sobre allò que no vine: la cultura en què tots estan imbuïts és bàsica en la composició del seu corpus de coneixement.

Yaiza Martínez, Tendencias 21,


dimarts, de maig 16, 2006

Supervivència de ritual neolític a Cambotja

Els astròlegs cambotjans interpreten la gana dels bous per a predir les collites

Phnom Penh.- Els astròlegs predigueren avui un bon any de collites a Cambotja després d'interpretar la gana dels bous reials durant la Cerimònia del Llaurat Reial, ritual que marca el començament de l'estació de sembra al país asiàtic.

La cerimònia fou televisada a tot l’esta i estigué presidida pel rei de Cambotja, Norodom Sihamoni, que la contemplà al costat de centenars de cambotjans en el parc annex al Palau Reial.

Els moviments dels bous, les banyes dels quals anaven embolicats en tela de seda de color roig i or, foren seguits de prop pels astròlegs de la cort, que supervisaren el moment en què els va ser servit aliment i beguda en safates i bols daurats.

Els animals engoliren la major part de l'arròs, soja, dacsa i herba, però rebutjaren l'aigua i el vi que els fou servit, el senyal que aquest serà un any lliure de les inundacions tan temudes pels grangers cambotjans.

“Enguany hi haurà una bona collita”, digué a la multitud Okhna Heng Kim Pum, un dels oficials del Palau Reial.

Amb aquest missatge finalitzà la Cerimònia del Llaurat Reial, restaurada en 1993 pel rei Norodom Sihanouk, el pare de l'actual monarca, quan tornà al poder després de la caiguda del Khmer roigs, que prohibí el ritual durant el seu sagnant règim.

Agències


dilluns, de maig 15, 2006

Monja francesa atribueix guariment a miracle de Joan Pau II

ROMA - Una monja francesa que s’hauria recuperat del mal de Parkinson i que podria ser la clau per al procés de santedat de Juan Pau II, diu que sent que ha tornat a nàixer.

El cas de la monja francesa és investigat per funcionaris catòlics com un possible miracle. El Vaticà ha de verificar un miracle atribuït a la intercessió de Juan Pau a fi que el pontífex mort sigui beatificat, com a primer pas cap a la santedat.

La religiosa digué a "Totus Tuus", la revista oficial que porta el cas de la beatificació de Joan Pau II, que li havien diagnosticat el mal de Parkinson en el 2001, i que els seus símptomes s’havien deteriorat progressivament, en haver empitjorat el seu insomni, el dolor i els tremolors en les mans.

Indicà que la mort de Juan Pau el 2 d'abril del 2005, que també patia del mal de Parkinson deixà un buit en el seu cor. "Vaig perdre un amic que m'entenia i que em donà força per a seguir endavant", digué la religiosa segons la publicació. "Però també tinc la certesa de la seva presència".

La religiosa, que no ha sigut identificada, digué que la seva comunitat començà a orar per Juan Pau després que el papa Benet XVI anuncià el 13 de maig del 2005, que havia anul·lat el període de cinc anys per a iniciar el seu procés de beatificació immediatament.

Immediatament, la monja digué que recobrà l'habilitat d'escriure i de poder caminar sense dolor.

Com si els diagnòstics i malalties fossin ciència exacta!


AP


diumenge, de maig 14, 2006

Els sorolls del fons marí de Balears són de balenes

Ni perforacions petrolíferes, ni maniobres secretes de submarins, ni bases d'ovnis sota l'aigua, ni monstres marins, ni cap altra teoria paranormal o de ciència ficció. Els sons que gairebé cada estiu s'escolten en el fons del mar balear, en les proximitats de la costa Nord de Mallorca, tenen una explicació totalment lògica, d'origen natural, i per fi resolta per la comunitat científica. Segons les investigacions realitzades al Centre Oceanogràfic de Balears a les quals ha tingut accés Diari de Mallorca, el rorqual comú (Balaenoptera physalus) – un cetaci de gran grandària que cada any migra a través del mar balear– és el causant d'un tipus de so molt particular, com una espècie de cop sec, buit, metàl·lic i repetitiu, so que entre juliol i octubre del 2002 mantingué en tensió a pescadors, submarinistes i investigadors. Aquell estiu, les teories i especulacions sobre la procedència del “estrany soroll” ompliren pàgines de diaris i d'Internet tant locals com internacionals.

Des d’aquells dies, diversos investigadors han tractat de trobar una explicació lògica a tals sons, dels que ja hi havia constància abans de 2002, des de feia dècades. Cap d'aquests investigadors ha arribat tan lluny en les seves conclusions com Joan Miquel Batle, tècnic especialista en acústica que treballa al Centre Oceanogràfic de Balears, que ha anat descartant hipòtesi, una després de una altra, fins a quedar-se només amb una, que és la següent: els mascles de rorqual comú emeten un so de molt baixa freqüència amb què es comuniquen amb les femelles i que implica una espècie de comportament sexual o tal vegada un avís de localització. Al seu pas per Mallorca, i en determinades circumstàncies de proximitat i estat del mar, el so d'aquestes balenes pot ser perfectament audible sota l'aigua.

Segons explica Batle, el “cant” dels rorquals és molt intens; en semblar es tracta del so biològic més potent emès per un mamífer en tot el planeta, segons les investigacions de la University Rhode Island de Nova York. A partir de a les mesures realitzades, la intensitat d'aquest soroll oscil·la entre 184 i 186 decibels, que referits a l'aire equivaldrien a 150 decibels. Com a dada comparativa, és suficient recordar que un avió, en enlairar-se, desenvolupa un soroll de 120 decibels.

La Balaenoptera physaluses prou habitual en Balears entre primavera i estiu, ja que es desplaça des de l'Atlàntic, a través de l'estret de Gibraltar, fins al mar de Ligúria, al golf de Gènova, on es troba una gran reserva internacional de mamífers marins.

Els bussejadors del Centre Oceanogràfic identificaren clarament en 2005 el so emès per aquesta espècie de balena en distints punts propers a Mallorca, des de Dragonera fins a Formentor. Els treballs realitzats podrien ampliar-se amb la col·locació de hidròfons permanents a l'aigua sempre que l'Administració mostri interès respecte d'això, apunta Batle.

Enric Culat, La Almudaina. Diario de Mallorca


diumenge, de maig 07, 2006

Un document administratiu del Govern britànic causa revolt en mitjans ufològics, però el cert és que no té cap valor.

Un informe confidencial del ministeri de Defensa del Regne Unit sobre Objectes Voladors No Identificats (OVNIS) arribà a la conclusió que no hi ha proves de l'existència d’éssers extraterrestres. Gran novetat!

L’informe va ser redactat sembla que a finals de la dècada passada per intel·ligència militar, i assenyalaria que l'observació de la majoria dels objectes sense identificar es deuen a un fenomen meteorològic poc conegut, cosa més que improbable.

És la primera vegada que l’informe es dóna a conèixer al públic. Només es repartiren unes quantes còpies del mateix i no es coneix la identitat de la persona que l'escrigué. Les seves conclusions només es feren públiques gràcies a la Llei britànica sobre Llibertat d'Informació, després d'una sol·licitud presentada pel doctor David Clarke, catedràtic de la Universitat Hallam de Sheffield.


I el contactes de tercer tipus?

L'informe de 400 pàgines assenyala que "no hi ha proves per a suggerir que els fenòmens observats són hostils o estan sota qualsevol tipus de control més enllà de les forces físiques naturals".

Agrega que "no hi ha cap evidència d’objectes 'sòlids' que puguin provocar una perillosa col·lisió".

L’informe relaciona els fenòmens amb la caiguda de meteors i assenyala que és "gairebé segur que els esdeveniments són atribuïts a fenòmens físics, elèctrics i magnètics a l'atmosfera, mesosfera i ionosfera".

Normalment és difícil persuadir les persones que asseguren haver tingut un "contacte proper" que realment el que veren no existeix. L'informe ofereix una possible explicació mèdica. "La proximitat d’aquests plasmes pot afectar a un vehicle o a una persona", indica. "S'ha comprovat que els camps electromagnètics locals d'aquest tipus provoquen respostes als lòbuls temporals del cervell humà". Segons l'informe això fa que la persona retingui en la memòria un descripció inexacta del que cregué veure. Aquesta hipòtesi, encara que cientifista, és poc acceptable. Aquests casos de fabulació poden ser explicats perfectament en el marc de la psicologia individual i col·lectiva.

L'estudi no es refereix a altres causes de l'observació d'objectes voladors no identificats i segurament les seves explicacions no convenceran més que els escèptics desinformats.

A més, alguns ufòlegs sostenen que els governs amaguen la veritat sobre els OVNIS, no faltaria més, perquè tenen por a reconèixer que hi ha alguna cosa que està fora del seu control.

Mentrestant, sembla que el govern britànic no té pensat fer un estudi profund sobre el fenomen. "És poc probable que portem a terme altres estudis en el futur, a menys que apareguin proves que indiquen la presència de vertaders fenòmens aeris no identificats", assenyalà un portaveu del ministeri de Defensa.


L'escàndol de les teràpies alternatives

Les protestes dels fisioterapeutes només són corporativistes

El Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya i les escoles universitàries on es cursen aquests estudis van desconvocar finalment les concentracions previstes aquesta setmana com a mesura de protesta pel decret de regulació de teràpies naturals que va elaborar el Departament de Salut. El motiu és el compromís adquirit per la conselleria per d’incloure les propostes i al·legacions dels fisioterapeutes en el decret. El degà del col·legi, Daniel Jiménez, va especificar que són favorables a establir acreditacions per a les pràctiques no regulades, però el motiu principal del seu refús al decret és que «regula coses ja previstes en els plans d’estudi». Jiménez no veu bé que els estudiants de fisioteràpia, que han seguit «el camí jurídic adequat» hagin de revalidar els coneixements adquirits tal com preveu el decret. En aquest punt, el col·legi, que representa més de 6.000 fisioterapeutes, va arrencar a Salut el compromís que el text «no afectarà cap competència professional ni cap procediment de la fisioteràpia», va explicar Jiménez. A més, Salut ha allargat el període d’al·legacions fins al proper 31 de maig. Jiménez va aventurar que el decret «tindrà tants canvis que es convertirà en un altre de nou», durant el període de presentació d’esmenes.

N. Serret. El Punt


Més teràpia anticientífica

Tarragona debat la vigència de la psicoanàlisi en l’aniversari de Freud


150 anys després del naixement de Sigmund Freud, un centenar de persones van debatre ahir «la presència del discurs de Freud en les institucions sanitàries», va explicar Manuel Rebollo, delegat de publicacions de l’Asociación Española de Psicoanálisis del Campo Lacaniano, entitat organitzadora, juntament amb el Seminari de Psicoanàlisi de Tarragona.

Rebollo va destacar la vigència de la psicoanàlisi, malgrat que els mateixos assistents van reconèixer que eren minoria. Rebollo va criticar el fet que s’hagi estès «la lògica de mercat» en la clínica i que la indústria farmacèutica està guanyant el pols a la psicoanàlisi. Rebollo va explicar que la psicoanàlisi «no participa d’aquesta manera de fer». Va reconèixer que és cara, però «moltes persones agraeixen molt haver fet aquesta inversió», ja que «el psicòleg escolta el pacient i el porta a un gaudi que no s’imagina».

Els ponents de les jornades celebrades al Museu d’Art Modern de Tarragona van reconèixer que la psicoanàlisi «no es ven bé» i que s’hauria de fer un esforç perquè «la gent entengui què és».

N. Serret, El Punt


divendres, de maig 05, 2006

Un fanàtic holandès construeix l'arca de Noé

Schagen.- Johan Huibers està construint una versió moderna de l'arca de Noé a Holanda. El cristià, de 47 anys, dedica el seu temps i energia a recrear una rèplica llesta per a navegar del vaixell esmentat en la Bíblia.

El vaixell es convertirà en una atracció per als xiquets que podran visitar-lo i conèixer en ell la fe cristiana.

Huibers, que digué que la idea de construir una enorme embarcació li va venir en un somni fa 30 anys, i lamentà que a la canalla ja no els ensenyen la història de l'arca de Noé.

"Contarem aqueixa història, omplirem l'espai que està buit", Diu Huibers, qui està construint minuciosament la versió moderna de l'arca amb cedre i pi.

L'arca de Huibers és una estructura de 50 metres de longitud i 13 metres d'alçària construïda sobre una barcassa d'acer, i compta amb la forma i la porta lateral que figuraven en moltes il·lustracions.

Huibers començà a construir el vaixell, atracat en un moll secundari a 50 quilòmetres al nord d'Amsterdam, fa tres mesos amb l'ajuda d'amics i el seu fill de 17 anys. Espera invertir un milió d'euros en ell, que aconseguirà a través de préstecs bancaris.

Zoològic flotant

El pla de Huibers és avarar l'arca al setembre i navegar amb ella pels canals i vies fluvials que travessen Holanda, perquè els visitants puguin veure a les seves pròpies ciutats.

Després d'entrar a l'arca per la porta lateral, els xiquets podran veure animals allotjats en estables, jugar en un zoològic de mascotes i presenciar una recreació del diluvi.

Per als adults hi haurà un restaurant i, naturalment, una botiga de records.

La història de l'arca de Noé segueix atrapant fidels i aventurers, que realitzen expedicions cada cert temps per a tractar de trobar els seus rastres a la muntanya Ararat, on la Bíblia diu que es detingué.

Reuter


dijous, de maig 04, 2006

La Universitat catòlica de València amb idees de l’Edat Mitjana

Sobre el fals llençol de Torí

Reproduïm traduïda la següent notícia elaborada per la Universitat catòlica de València Sant Vicent Màrtir, que entre el seus màxims valors té la defensa de d’actituds contraris a la ciència, com el cas del llenç de Torí, i un rebuig a la llengua nacional catalana (valenciana), com es pot veure fent una visita al seu web: http://www.ucv.es/.


Més de 200 persones han seguit de forma directa la convenció que el Centre Espanyol de Sindonologia i moltes més han visitat l'exposició que sobre la Llençol Santa s'ha seguit a la Universitat Catòlica de València “Sant Vicent Màrtir”.

En l'última jornada diversos professors de talla internacional en l'estudi del Llenç de Torí han presentat les últimes novetats. Així, el catedràtic José-Delfín Villalaín ha donat una explicació sobre el moment en què es produí la imatge en el teixit. Especialment, ha detallat la “rigidesa cadavèrica molt intensa” que presenta l'home del llençol.

Igualment, el pare Carreira ha presentat una ponència sobre “El Llenç i la fe. Aclariments imprescindibles” que ha tractat sobre les diferències i punts de coincidència ens la ciència i la fe.

L'última sessió també ha comptat amb la detallada explicació de l'escultor Juan-Manuel Miñarro sobre el procés de realització del rostre i la talla de l'home del Llençol Sant, que s'ha presentat en l'exposició i que ha sigut molt visitada, donada la curiositat que desperta observar el sorprenent realisme d'una escultura realitzada de forma fidedigna a la imatge de la llenç.

Per la seua banda, el periodista i llicenciat en Teologia, Andrés Brito, ha exposat les nombroses confusions en què solen caure els mitjans de comunicació en tractar el tema del Llençol Sant.

La imatge es formà sis hores després de la mort

La formació de la imatge de l'home del Llençol Sant de Torí es produí entre quatre i mitja i sis hores després de la seua mort, segons un estudi presentat pel catedràtic en Medicina Legal i professor de la Universitat Catòlica de València "Sant Vicent Màrtir" de València, José-Delfín Villalaín, en la sessió de clausura de la Convenció Internacional sobre el Llençol Sant. Es tracta de la dada científica "més precisa i fitada" sobre el moment de la producció de l'empremta que "s'ha donat fins ara", segons ha indicat el propi Villalaín.

L'especialista ha fonamentat la seua investigació "en l'anàlisi mèdicolegal de la relíquia i, especialment, en la rigidesa cadavèrica de l'home de la tela". Segons Villalaín "si la relíquia pertangué a Crist, quelcom no totalment demostrat però del que sí que hi ha molts indicis, i si ens basem també en el relat dels evangelis i en l'informe forense, podríem dir que la imatge del Llençol Sant es formà entre les set i mitja de la vesprada i les nou de la nit, ja que el text evangèlic cita les tres de la vesprada com l'hora de la mort de Jesús".

Així mateix, l'anàlisi mèdicolegal "planteja noves preguntes especialment als que recolzen la hipòtesi que la imatge es pogué produir per la resurrecció de Jesús, ja que aquesta succeí segons els evangelis `al tercer día´". En opinió del doctor Villalaín, "caldrà aclarir des d'altres disciplines si la formació de la imatge implica necessàriament la desaparició del cos o la resurrecció". Per a l'investigador, també "caldria analitzar si l'expressió `al tercer día´? Al·ludeix al moment de la resurrecció o, per exemple, al dia en què veren al ressuscitat".

L'informe forense del Llençol Sant revela, a més, que la figura allí reflectida és la de "un home mort i sotmès a una tortura extrema". Segons Villalaín, "la precisió de les empremtes, per la seua localització i pel tipus de marques, ens porten a pensar que estem davant de la imatge d'un home real, ja que, per exemple, hi ha empremtes de sang venosa i arterial on es corresponen amb un cos humà", ha explicat Villalaín, que és també vice-president d'Investigació del Centre Espanyol de Sindonologia, organitzador de la Convenció.

Igualment, la imatge "és compatible amb els evangelis, ja que, entre altres similituds, hi ha empremtes de sang `post mortem´ en el costat, la qual cosa es correspondria amb la llançada que rebé ja mort Jesús, i `sang vital´ en el cap, que s'ajusta a la coronació d'espines, quan encara estava viu segons la Sagrada Escriptura".

Per a l'especialista en Medicina Legal i Forense, "aquestes dades són fermes indicis que la imatge del Llençol Sant no pogué elaborar-la cap persona, ja que coneixements anatòmics tan precisos no es tingueren fins al segle XVII". Segons Villalaín "ni tan sols en l'Edat Mitjana, època en què datà la tela la prova del carboni 14, hi havia coneixements anatòmics suficients per a haver creat artificialment una imatge tan precisa i sense errors des del punt de vista mèdicolegal", ha afegit.

Durant la clausura de la Convenció Internacional sobre el Llençol Sant a València, el científic nortamericà i assessor de la NASA, John Jackson, director de la investigació sobre el llenç de 1978, ha assegurat que actualment la formació de la imatge de la tela "segueix sent un misteri que la ciència encara no ha pogut resoldre".


Una secta satànica assassina una família a Calàbria

Les notícies sobre actuacions de sectes satàniques no deixen d’aparèixer als mitjans de comunicació. Normalment, es tracta de profanacions de llocs sagrats o actuacions que, tot i el seu innegable mal gust, no creen l’alarma entre els ciutadans. Tot i això, de tant en tant es produeixen successos que acaben amb víctimes mortals, com el que ha tingut lloc aquesta setmana a Itàlia.
Concretament, una família de quatre persones va ser assassinada a trets per una secta satànica a la regió italiana de Calàbria. Els cossos sense vida dels pares i els seus dos fills, de 22 i 18 anys, van ser trobats per la policia, que inicialment va pensar en una venjança, en una zona apartada de la localitat de Catanzaro.
Posteriorment, els investigadors van conèixer que l’assassinat múltiple havia estat realitzat per membres d’un grup satànic, al qual pertanyia el pare de família, tot i que també està relacionat amb problemes econòmics entre oncle i nebot. El nebot va ser qui va assegurar que els assassinats havien format part d’un sacrifici, i ara la Policia busca tres membres més de la secta per la seva relació amb els fets. Els agents van trobar un diari del nebot en el qual hi havia detalls de l’assassinat i hi constava un contracte amb Satanàs.


Més de 2.500 membres a Espanya


Segons el sacerdot Manuel Guerra, un dels majors experts en sectes del món, a Espanya hi ha aproximadament un centenar de grups satànics amb més de 2.500 adeptes o membres. La major part d’aquests grups estan a la zona de Llevant (Barcelona, Castelló i València, principalment), però també s’han detectat altres focus al sud d’Andalusia, Galícia, Castella i Lleó i Madrid.
A la comunitat madrilenya s’han detectat una vintena de petites sectes satàniques formades per no més de deu persones. Entre els grups més destacats de la capital hi ha l’Església de Satanàs, que celebra misses negres i que ha estat inspiració per a altres sectes. De la seva part, els membres de la Piràmide de Seth practiquen «misses vermelles», vudú i altres encantaments, mentre que l´SNE (Satan Nogard Etreum) ha protagonitzat diverses profanacions de cementiris i fins i tot alguna missa negra.
L’any 1988 es va investigar un presumpte sacrifici humà perpetrat per una secta a la localitat del Escorial, indagacions que es van repetir amb les Germanes de l’aureola de Belcebú, a les quals s’atribueix un homicidi ritual i pràctiques de zoofília.
A més, Guerra assegura que a Madrid es registren almenys dos rituals sexuals i sessions de bruixeria al mes, pràctiques que són més nombroses a la zona de València.
De la seva part, el sacerdot José Antonio Fortea, un dels dos exorcistes que existeixen a Espanya, assegura que les sectes «són grups tancats en els quals és complicat entrar si no és per invitació», tot afegint que «les persones que entren ja han tingut experiències anteriors amb l´esoterisme, l´ouija o la bruixeria».
Fortea considera que l’origen del creixement de les pràctiques satàniques a Espanya cal buscar-lo «en la forta secularització de la societat, que ha abandonat Déu en un calaix». Paradoxalment, el sacerdot afirma que «aquests grups creuen en l’Església i en el cos de Crist, fet pel qual ataquen els cementiris i temples i roben hòsties consagrades», ja que l´«Església és, per a ells, el gran enemic real».

Albert Martín de Vidales, Diari de Girona


dimecres, de maig 03, 2006

Represa del servei d’ovnis en el CNES francès

La revista d'astronomia Ciel et espace ja havia informat els seus lectors el juny de 2005 del tancament del Servei d'Estudis dels Fenòmens Atmosfèrics Rars (SEPRA), car el seu director Jean-Jacques Vélasco havia pres fet la seva causa una militància pro-ovnis en una obra titulada Ovnis, l'evidència. La revista ens presenta ara la continuació dels esdeveniments.

Un nou servei veu la llum: el GEIPAN, Grup d'Estudi i d'Informació sobre els PAN (Fenòmens Aeroespacials No identificats), reprenent així el primer sigla d'aquest servei, a la seva creació el 1977, el GEPAN. La paraula clau, el que farà tota la diferència entre el primer i el segon sigla, és la Informació. Una voluntat de transparència apareix per l'anunci que, des d’aquest 2006, els 6000 testimonis recollits pel desaparegut SEPRA, fins avui inaccessibles, seran oberts al públic via la xarxa, fugint de ser acusats d'opacitat.

Es poden observar dos parts en aquesta nova agència: una part, de la qual el director és Jacques Patenet, serà operativa, registrant els testimonis, duen enquestes, treballant amb els laboratoris, amb els psicòlegs, amb especialistes dels sòls, amb els gendarmes etc. I una part comitè de supervisió, del qual el director és Yves Sillard, ancià director del CNES (en l'època dels començaments del GEPAN el 1977), qual la missió del qual serà de «conseller del GEIPAN sobre les accions a portar». Conseller ? Supervisar ? El comitè de supervisió serà un garant científic, assegurant un control sobre la institució de tutela? Llegint les paraules del seu director recollides per Ciel et espace, es pot esperar que serà així. El comitè s'envoltarà en efecte d'un equip interessant d'especialistes «en meteorologia, en ciències de l'home, en astrofísica, en l'electromagnetisme, en propulsió.» L'última especialitat pot sorprendre: si experts en propulsió tenen una lloc reconeguda en l'equip, és que ja la idea d'artefactes extraterrestres està instal·lada a casa, connotant les hipòtesis.

El CNES i el director del comitè de control desitgen tota la transparència possible en aquest servei; insisteixen en el valor pedagògic com a valor afegit dels seus treballs, adreçats al públic. Ha dit «pedagogia»? Estrany... La pedagogia voldria més que, en aquest àmbit es desenvolupi l'esperit crític, i, de cara a les afirmacions extraordinàries, es faci crida a una xispa d'escepticisme. Si l'objectivitat és reivindicada alt i fort pel nou GEIPAN, cap d'aquestes dues eines intel·lectuals, esperit crític i escepticisme, no apareixen tanmateix en els seus objectius... Esperem a veure. Si la transparència és tal com se'ns promet, un vertader debat es pot instal·lar.

Agnès Lenoire, AFIS science


This page is powered by Blogger. Isn't yours?