<$BlogRSDUrl$>

divendres, d’abril 28, 2006

EL MISTERI DELS PAPERS

Alguns barcelonins estàvem bastant intrigats amb l'aparició regular als nostres carrers d'una gran quantitat de petits papers tallats en forma de rectangle; papers tots de la mateixa mida i que en la seva vida anterior han estat diaris, fullets o bosses de paper. Sol ser al matí quan apareixen aquests papers tallats en forma de rectangle, que la imaginació popular, sempre ben predisposada a la novel.la, fins i tot associa amb elements falsificadors. "Això ho utilitzen per falsificar coses. És segur".

Les ciutats sempre han generat aquest gènere literari que es denomina llegenda urbana i que ara triomfa en alguns programes de televisió en què ho barregen tot: catedrals, extraterrestres, fantasmes, Judes, endimoniats i Mari- lyn Monroe. Passa que, últimament, aquí, a Barcelona, l'única llegenda urbana i de baixa intensitat era la que assegura que, com a Nova York, també per les nostres clavegueres circula algun cocodril albí.

Un va començar a obsessionar-se amb els diantres de papers tallats en forma de rectangle des que dos lectors observadors em van trucar per parlar-me'n. "És que tots són de la mateixa mida. I te'ls trobes a tot arreu". O sigui, que la primera vegada que un es va topar amb aquests papers es va recordar d'aquelles his- tòriques sembres d'octavilles antifranquistes que prometien el paradís. Després vaig pensar, vagin vostès a saber per què, en plantilles d'alguna cosa o en algun establiment dels que es dediquen a les fotocòpies. Però com que aquests papers tallats en forma de rectangle igual apareixien a la Rambla de Catalunya que al carrer de Provença, l'origen començava a ser cada vegada més un misteri.

Va ser dimarts passat el dia en què el misteri va deixar de ser-ho. D'un camió que baixava pel carrer de Bailèn, travessant la Diagonal, i que potser venia d'alguna planta de reciclatge de paper, van començar a saltar esventats els diantres de papers tallats en forma de rectangle, que van deixar el carrer sembrat i sense misteri.

Arturo San Agustín, El Periódico


dimecres, d’abril 26, 2006

Una bèstia fantàstica ara a Rússia

Acaba de presentar-se la primera evidència de l'aparició d'una criatura semillegendària que succiona la sang dels animals, encara els més grans. A l'exterior se la coneix amb el nom de xuclacabres (chupacabras en l’original hispanoamericà). Ningú coneix el seu aspecte realment, però en el 2005 un granger de Texas atrapà quelcom que semblava un encreuament entre un gos barbamec, una rata i un cangur que li xuclava la sang als seus pollastres i titots.

I ara un depredador misteriós ha aparegut en Orenburg, a uns 1.500 quilómetres al sud-est de Moscou. Les preocupacions començaren a fins del mes de març del 2005 a poca distància del centre regional de Saraktash. A la granja Sapreka, dues famílies perderen 32 titots sobtadament. Els cadàvers de les aus, descoberts al matí, havien estat totalment buidades de sang. Cap dels grangers pogué veure ni escoltar la bèstia que els matà. Després, al poblat de Gavrilovka, els anyells es tornaren víctimes del vampir nocturn. L'animal desconegut també estava en els llogarrets de Vozdivzheka i Shishima. Durant el transcurs de la nit moriren 3 o 4 ovelles o cabres. En total, la regió perdé 30 espècimens de banya curta.

El vampir es distingeix per la seua alta intel·ligència. El granger acabava de refermar la porta als seus estables, on s'allotjaven 8 ovelles, tancant-la amb una barra de ferro. La bèstia tirà la barra a un costat i es féu amb quatre ovelles. A les aldees la gent ara tem eixir al pati quan cau la fosca, i més por al carrer. Els més valerosos han mantingut la vigília durant les nits esperant poder disparar contra l'animal.

No obstant, hi ha evidència d'aquesta enigmàtica criatura. Erbulat Isbasov recorda haver entrat en contacte amb el ser quan vigilava l'encerclat de les seues ovelles. "Els animals començaren a belar. Correguí cap a on estaven per a veure una ombra negra que semblava un gos enorme dreçat sobre les seues potes posteriors, i que saltà com un cangur. La bèstia pogué detectar la meua presència i eixí corrent. Pogué escapolir-se a través d'una obertura a les taules de la reixa".

http://www.pravda.ru


Romania accepta la bruixeria com a professió

Gabriela Ciucur viu a la ciutat de Targu Jiu i persuadí autoritats perquè acceptessin bruixeria com a professió després de mesos de negociacions. Finalment, assegurà davant dels mitjans locals que els semblà ridícul al principi, però després acordaren que la seva empresa s'ocupava de l'astrologia i del món espiritual. Aquesta situació no és estranya ja que diversos països occidentals disposen d’epígrafs de cotització a hisenda corresponents a astròlegs i nigromants de tota mena.

També declarà que ella guanya entre 5 i 11 dòlars per consulta, que inclou l'endevinació del futur, la comunicació amb el més enllà i la lectura de l'horòscop.

La bruixeria és molt popular a Romania, sobretot a les zones rurals, on encara es creu en vampirs. Fins i tot, la federació de futbol d'aqueix país considerà contractar una bruixa per a maleir als seleccionats rivals.

Agències


divendres, d’abril 21, 2006


Descobreixen noves línies a Nasca

Un grup d'investigadors japonesos anuncià que havia descobert un centenar de nous glifs (solcs) i línies a la vall de Nasca, el turístic complex arqueològic ubicat a Perú.

"Tinguérem confirmació d'això analitzant fotos de satèl·lit i visitant el lloc al març", explicà Masato Sakai, professor assistent a la Universitat de Iamagata.

Moltes de les noves formes van ser descobertes en el sud de la planura de Nasca, lluny de la zona més freqüentada pels turistes, on centenars de línies i imatges foren descobertes en el passat. La majoria de les noves figures són simples línies rectes, però algunes tenen formes desconegudes fins ara, Afegí Sakai


Fotos de satèl·lit

El director de l'equip i professor adjunt d'aqueixa universitat, Masato Sakai, explicà que després de detectar els nous gràfics en fotografies de satèl·lits comercials nord-americans es confirmà la seva existència sobre el terreny a principis d'enguany.

Alguns dels geoglifs, que van ser esborrats parcialment per les rodes dels camions que travessen la regió, presenten línies rectes i triangulars semblants a què decoren els objectes de fang del sud de la zona i es creu que evoquen les bones collites.

Segons l'agència de notícies Kyodo, l'especialista d'arqueologia andina del Museu Nacional d'Etnologia en Osaka, Yuji Seki, afirmà que els nous geoglifs ampliaran els coneixements existents sobre la filosofia del poble nasca.


Patrimoni Universal

Situats a 400 km al sud de Llima, els "geoglifs" de Nasca, considerats patrimoni mundial per la UNESCO des de 1994, ocupen prop de 450 km2.

Aquestes línies i dibuixos, traçats al sòl entre 500 anys abans de Crist i 500 anys després de Crist, constitueixen una de les fonts habituals d'especulació sobre creences en extraterrestres per part dels traficants de misteris i sacerdots de l’ocult .En realitat exerciren una funció ritual vinculada a l'astronomia.

Agències

dijous, d’abril 20, 2006

La productora de 'el codi Dóna Vinci' nega la realitat històrica del Priorat de Sió

Sony Pictures nega, en la seva nota de premsa sobre la pel·lícula El Codi da Vinci, l'existència del Priorat de Sió com una organització constituïda fa gairebé mil anys per a guardar el secret del Sant Greal.

"El Priorat de Sió -societat secreta europea fundada en 1099- és una organització real. A1975, a la Biblioteca Nacional de París es descobriren uns pergamins coneguts com Els Dossiers Secrets, en els que s'identificava a nombrosos membres del Priorat de Sió, entre els que destacaven Isaac Newton, Sandro Boticelli, Víctor Hugo i Leonard da Vinci", diu Donen Brown en la nota d'advertència que figura al principi de la novel·la.

Els responsables de la productora deixen clar que el thriller policíac que s'estrena el 19 de maig a tot el món és simplement ficció.

A la novel·la, Dan Brown sosté que el Priorat de Sió és una organització fundada l’any 1099, i que una sèrie de pergamins que es troben a la Biblioteca Nacional de París revelen que entre els seus membres es trobaven destacades figures de la literatura, l'art i les ciències. No obstant, els documents de la Biblioteca Nacional han resultat ser modernes falsificacions dipositades allí per Pierre Plantard, que admeté haver fundat el Priorat junt amb tres amics en 1956, per a riure's una estona.

Ell fou nomenat Gran Mestre del Priorat en 1981. En els falsos documents i manuscrits, que han arribat a ser coneguts com a Dossiers Secrets, s'afirma que l'organització secreta va ser fundada a 1099 per Godefreu de Bouillon, que guià el primer exèrcit que partí cap a Jerusalem en La Primera Croada i va ser el primer sobirà de la reconquerida Terra Santa. També es diu que fou obra del Priorat la creació dels Cavallers Templers, dels que se separaren uns cent anys més tard.

La productora no ha proporcionat cap novetat, però és significatiu que hagi cregut necessari donar aquestes explicacions segurament perquè hi ha molta gent que es pren com a veraços fets imaginaris. Només és una novel·la.

Agències


dimecres, d’abril 19, 2006

Una altra cas de llegenda urbana: el mite dels radiòlegs indis

Fa uns anys, començaren a circular relats sobre un nou tipus de deslocalització esglaiant. Aparentment, els hospitals començaven a enviar el seu treball de radiologia a Índia, on metges que cobren molt menys que els radiòlegs nord-americans interpretaven radiografies, ressonàncies magnètiques i escàners de tomografia computeritzada.

De seguida es convertí en un exemple típic que la globalització ascendia per la cadena alimentària, amenaçant no sols als treballadors fabrils i de centrals telefòniques sinó també als denominats treballadors del coneixement, suposadament immunes.

Si els radiòlegs i els seus salaris migs de 350.000 dòlars (280.000 €) a l'any no estaven segurs davant de l'èxode de llocs de treball qui ho estava?

El comentarista George Will digué en televisió que la deslocalització de la radiologia podia tornar a fer assequible l'atenció sanitària, a la qual cosa Charles E. Schumer, senador per Nova York, contestà que milers de radiòlegs nord-americans perdrien el seu treball. I a la Casa Blanca, un assessor del president Bush insinuà que en el futur menys estudiants de medicina triarien l'especialitat.

Però en Boston, Frank Levy, economista de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), s'adonà que encara no havia sentit o llegit molt sobre radiòlegs indis reals. Així que començà a buscar. Formà un equip amb altres investigadors del MIT, Ari Goelman i Kyoung-Hee Yu, i els tres se submergiren en el negoci mundial de la radiologia. Al final trobaren una sola empresa índia que interpretava les imatges dels pacients nord-americans. Dóna feina a tres radiòlegs. Potser hi hagi altres radiòlegs dispersos per L’Índia, però "no crec que arribi a 20", Diu Levy . Doncs quin èxode!.

Els mites urbans alimenten temors reals. I aquest s'estengué perquè els nord-americans no saben molt bé què pensar de la globalització. Existeix a més una escassetat de radiòlegs en EUA. Les noves màquines avançades de ressonància magnètica i tomografia computeritzada poden detectar tumors diminuts que abans passaven desapercebuts, per la qual cosa els metges demanen més escàners.

Basat en un article de David Leonhardt, The New York Times


dilluns, d’abril 17, 2006

Més dels draps bruts del periodisme paranormal

El món del periodisme esotèric no difereix gaire del que passa en altres entorns. Traduïm tot seguit un text que l’escriptor català, però de tendències espanyolistes, Miguel Aracil, a donat a conèixer per diversos canals. Fa referència al periodista basc Iker Jiménez que condueix un programa de temes ocultistes i similars al canal espanyol Cuatro.

“Envio aquest genèric als companys del món del misteri, per a comentar la vilesa de la que vaig ser objecte per part del programa de TV dirigit pel periodista basc Iker Jiménez, i para d'esta manera, no ser altres, les possible víctimes del dit senyor.
A mitjan febrer, i arran d'unes proves metgesses alarmants, comencí una penosa odissea per metges i proves clíniques, perquè el tema podia ser molt greu per a mi.
A principis de març, es posà en contacte amb mi (abans ho havia fet amb la meva esposa) un jove de nom Francisco (Fran) Contreras, que de part del director del programa televisiu Cuarto Milenio, em demanava fer una gravació sobre un tema concret de la crònica negra, amb l'excusa i l'afirmació, repetida diverses vegades, que el dit programa, era per a promocionar el meu llibre "Vampirs" d'editorial EDAF, publicat en la col·lecció que el periodista basc dirigeix.
Comentí al dit reporter (Fran) que, estava passant un fatal moment de salut, i que el dia que ells em demanaven per a gravar, estaria passant unes noves proves clíniques ( que lògicament guardo), on se'm faria un diagnòstic aproximat de l'abast de la meva malaltia, que repeteixo, podia ser en un dels casos, incurable i intractable. El reporter, i sempre adduint, repeteixo, que era per a promocionar el meu llibre, insistí, i fins i tot em demanà certa documentació pertanyent al meu arxiu personal, i que es remuntava a la dècada de 1970. Sense cap ganes, i francament preocupat per la meva salut (la meva esposa i filla, estaven feta pols), accedí a la dita gravació. Sobre la descoordinació del jove, loquaç i hiperquinètic Fran Contreras, millor no parlar, però arribat el dia de la gravació, i fent poques hores de més proves i anàlisis mèdiques, accedí, per fidelitat a l'editorial i a la col·lecció, a la gravació que durà exactament cinc hores.
Durant aqueix espai de temps, se'm repetí diverses vegades, davant de la meva filla, estudiant de periodisme i que ens acompanyà, que el reportatge era per a promocionar el dit llibre, per a això, es prengueren en el meu despatx multitud d'escenes meves amb el llibre a la mà, així com es realitzà un periple pel barri vell de Barcelona, recorrent els llocs on habità Enriqueta Martí, la "vampira" de Barcelona.
Aqueixa mateixa nit, el reporter enviat per Iker Jiménez, em demanà prestada la documentació (Crim i càstig) que m'havien sol·licitat, amb la promesa de tornar-la la setmana següent per missatger, perquè ja els comentí que m'era necessària per a alguns dies després, realitzar un reportatge.
Per a no allargar el tema, només comentar que passats més de 40 dies de la gravació, després de reclamar la meva documentació d'arxiu més de vint vegades (missatges electrònics a Iker Jiménez, a Carmen Porter, la seva esposa, telefonades als seus mòbils, telefonades i missatges al seu telèfon fix, etc.) l'única excusa, que se'm donà per part de l'esposa del basc ( ell no es posà mai al telèfon), va ser la mort feia setmanes, de l'àvia del periodista (sic).
Una vegada emès el programa (ni tan sols se m'avisà de quan s'emetia) poguí veure, que les cinc hores de treball, quedava reduït a tres petitíssimes intervencions, i que del meu llibre, suposat protagonista del reportatge, ni tan sols Iker Jiménez féu el menor comentari.
Parlant al parla finalment amb el reporter loquaç Fran Contreras, em prometé que no era culpa d'ell, sinó del seu "cap" (així el definí) i que l'endemà rebria la meva documentació per missatger.
Finalitzada la Setmana Santa, seguixo esperant, no ja la telefonada del meu examic Iker, per a preguntar per la meva salut, perquè sent un home tan important, no deu estar pels dits temes terrenals, però sí, que se'm torni el meu material d'arxiu, ja que fer-se un bon arxiu a compte dels altres, personalment no em mereix cap admiració.
Una salutació a tots, i si alguna vegada us trobeu en el meu cas, espero que tingueu més sort.”
Informació d'Ernest Gavaldà

Reapareix el Nahuelito, per a tortura dels escèptics

Un altre monstre aquàtic fantàstic.

Un home deixà en la redacció d'un diari de Bariloche imatges obtingudes el dissabte passat, on segons diu "la criatura aquàtica donà la cara"

Segons consigna el diari "El Cordillerano" un senyor s'acostà a la recepció i deixà un sobre amb tres fotos que contenia una escarida llegenda.

En el paper es llegia "no és un tronc de formes capritxoses. No és una onada. El nahuelito mostrà la cara. Llac nahuel huapi, dissabte 15 d'abril, 9 hores. No done les meues dades per a evitar-me futures molèsties".

En les imatges es poden apreciar distintes preses del que sembla un animal molt semblant a una serp, amb el cos semisubmergit.

"Nahuelito" és una criatura aquàtica desconeguda que, segons la creença popular, viu al llac Nahuel Huapi, a l’Argentina.

La llegenda es remunta a relats indígenes i la primera observació registrada data de 1910, quan George Garret pogué albirar "a uns 400 metres de distància una criatura la part visible de la qual mesurava entre 5 i 7 metres de llarg i sobreeixia uns dos metres per damunt de l'aigua".

A partir de 1897, el Dr. Clement Onelli, director del Zoològic de Buenos Aires, comença a rebre informes esporàdics sobre una estranya criatura habitant dels llacs patagònics i organitza una expedició de recerca que no aconseguir resultats positius.

Més recentment, en 1960, l'armada Argentina perseguí al llac un objecte submarí no identificat durant 18 dies, sense aconseguir identificar-lo.

La hipòtesi més popular és la del monstre prehistòric, "Nahuelito" seria un sobrevivent de l'època dels dinosaures, probablement un "plesiosaure".

També s'ha suggerit que podria tractar-se d'un "milodó", un mamífer terrestre extint fa molt de temps, encara que no tenia hàbits aquàtics.

Una versió més moderna i fantàstica suggereix que Nahuelito seria una estranya mutació d'algun animal local produïda pels experiments nuclears realitzats en la dècada de 1950 per científics alemanys o més recentment pel Centre Atòmic Bariloche.

És cridaner, no obstant, que la majoria dels observacions descriuen al Nahuelito de forma semblant, una longitud d'aproximadament 10 a 15 metres, dues gepes, pell de cuir i, en ocasions, un coll en forma de cigne.

Aquesta caracterització coincideix amb les descripcions que feren els Maputxes uns dos-cents anys arrere segons ressenya el periòdic de Bariloche.

Infobae


Augmenten les falses alarmes per rumors i llegendes urbanes al barcelonès
La seguretat té un nou enemic. Es tracta dels rumors i llegendes urbanes que circulen a través del correu electrònic i dels missatges del telèfon mòbil i també mitjançant el tradicional, i més perillós, boca-orella. En els últims mesos, les bandes imaginàries de segrestadors de nens i de violadors que marquen les víctimes amb l'anomenat somriure del pallasso han creat falses alarmes a diverses poblacions catalanes.
Una nena perd de vista la mare a la sortida de l'escola, una senyora amb discapacitat mental la intenta socórrer però la menuda s'espanta i surt corrents cap al col·legi. Aquest cas real va ser l'origen d'un rumor sobre una banda de segrestadors de nens que durant setmanes va atemorir Sarrià-Sant Gervasi. Una falsa alarma que fins i tot es va portar al plenari del districte i va obligar l'escola del carrer Mandri a contractar seguretat privada i als Mossos d'Esquadra a fer una nota de desmentiment.

Origen real
El sociòleg mexicà Francisco Javier Cortazar, autor de l'estudi Rumores y leyendas urbanas en Internet, explica que l'efectivitat d'aquest fenomen és que no és "ni totalment fals ni totalment veritat", ja que els rumors i llegendes urbanes tenen un origen real adobat amb dades inventades.
Les bandes imaginàries de segrestadors també han atemorit famílies de Granollers o Badalona. A Santa Coloma de Gramenet, el rumor presentava variacions i els delinqüents eren dones romaneses que no volien cap rescat sinó fer servir els nens per pidolar.
En aquest sentit, Cortazar destaca que una altra peculiaritat del fenomen és "la por a l'estranger" i per això circula, especialment a Internet, un rumor sobre bandes de joves d'origen llatinoamericà que condueixen de nit sense els llums encesos del vehicle per escollir les víctimes del seu ritu iniciàtic. "Qui els alerti, morirà", segons el text que també té versió en català.
Una altra llegenda urbana que ha col·lapsat els telèfons dels Mossos al Maresme ha estat la suposada acció d'uns joves que fan escollir a les víctimes entre la violació o el somriure del pallasso, que consisteix a tallar les comissures dels llavis. Aquest és un dels rumors més antics i, segons les versions, els agressors són skins o, de nou, joves d'origen llatinoamericà.
Tot i que les llegendes urbanes adverteixen de delictes molts greus, els ciutadans li atorguen una gran credibilitat. Una de les raons és l'aparent oficialitat dels mails.
Va passar en el cas dels segrestos de nens a Santa Coloma, quan des d'una guarderia municipal van reenviar el correu electrònic amb el rumor i, per tant, es rebia amb el membret de l'Ajuntament, segons destaca un portaveu dels Mossos.

Citar la policia
Una altra de les vies per donar veracitat a les llegendes urbanes és dir que la policia en té coneixement però que ho vol amagar per no crear inseguretat. Davant l'augment de falses alarmes, els Mossos d'Esquadra estudien l'adopció d'un protocol d'actuació davant d'aquests casos.
Des de l'anonimat, hi ha qui ha posat un toc d'humor a la inseguretat creada per les llegendes urbanes i, des de fa un dies, circula un rumor que adverteix que unes noies aborden els conductors en el pàrquing d'un conegut centre comercial per distreure'ls amb diversos jocs eròtics abans de robar-los la cartera.


Laura Nicolás, Avui

diumenge, d’abril 16, 2006

Un estudi preliminar relaciona les experiències properes a la mort (EPM) amb reaccions neurofisiològiques

Els que les han sofert expliquen que la vida desfila davant dels ulls, que a hom li envaeix una pau infinita o que sent una inexplicable atracció cap a la llum al final del túnel. Aquells que pateixen una experiència propera a la mort (EPM), sembla que 'tornen' no sols amb una altra actitud davant de la vida sinó amb el sistema que governa els estats de son i vigília alterat.

Científics de la Universitat de Kentucky (EUA), han comparat el patró de somni de 55 persones que havien sofert alguna experiència pròxima a la mort, com un accident de cotxe o un atac al cor, amb altres 55 de la mateixa edat i gènere que no havien passat per cap tràngol semblant.

L'equip observà que els afectats per una experiència d'aquest tipus tenien tendència a situar-se en un estat en què els límits entre vigília i son no estan ben definits. En aquestes circumstàncies la fase REM (moviment ràpid d'ulls) del somni irromp quan el subjecte es troba despert. Açò es tradueix en debilitat sobtada de les cames, escoltar sons immediatament abans d'adormir-se o la incòmoda sensació d'estar despert i ser incapaç de realitzar cap moviment.

En l'estudi, publicat per la revista Neurology (1), el 60% dels que havien passat per una experiència pròxima a la mort sofriren la irrupció de la fase REM en la vigília, en contrast amb el 24% dels participants que no havien tingut una experiència pròxima a la mort.

Kevin R. Nelson, l’únic doctor en medicina dels que signe l’article, creu que "les persones que han sofert una d'aquestes experiències tenen un sistema de vigília predisposat a la intrusió REM". És més, Nelson defensa que aquestes experiències pròximes a la mort tenen un origen neurofisiològic i està relacionat amb la mateixa intrusió REM.

"Per exemple, la sensació d'estar fora del cos s'ha associat en altres estudis a la fase REM del somni, així com la paràlisi esmentada ja que els músculs perden to i es relaxen intensament, la narcolèpsia i els síncopes. Segons explica l’investigador, la mítica llum que han vist molts de què han estat a punt de morir es pot atribuir a l'activitat visual que es produeix durant l'estat REM.

Els resultats són preliminars, però animen Nelson a seguir estudiant sobre aquest intens fenomen que en la majoria de les ocasions canvia la manera de viure, els valors i les creences personals dels qui l'han sofert.

Agències

(1) Kevin R. Nelson, MD, Michelle Mattingly, PhD, Sherman A. Lee, PhD and Frederick A. Schmitt, PhD. 'Does the arousal system contribute to near death experience?' Neurology vol. 66 (2006):1003-1009.


dissabte, d’abril 15, 2006


La piramidemania arriba a Bòsnia

Credulitat i esperança de negoci

La petita ciutat de Visoko, a uns 30 quilòmetres de Sarajevo, guarda el secret de la primera piràmide europea construïda per una civilització desapareguda, assegura Semir Osmanagic, un investigador bosnià resident ara als EUA, que avui inicia les labors d'excavació per a provar la seva hipòtesi.

"Tenim onze proves de fiar que la muntanya Visocica és en realitat una colossal piràmide de pedra, la primera d'Europa, i que, a més, hi ha altres quatre construccions piramidals a la vall", explica Osmanagic.

L’investigador assegura que les fotografies preses des de satèl·lits mostren una geometria regular de la muntanya Visocica i de les quatre elevacions a la vall.

"Totes aquestes construccions tenen forma de triangle, dels costats iguals, de caràcter d'escala, amb terrasses al cim, i estan regularment orientades cap als quatre punts cardinals", diu Osmanagic, en insistir que en la naturalesa no hi ha formes tan geomètricament regulars.

Explica que les anàlisis de les fotos preses per radars mostren l'existència de corredors rectangulars dins de la piràmide del sol. "El complex de túnels subterranis a la vall enllaça a totes les piràmides entre si, com és el cas a Egipte, o a Mèxic", assegura Osmanagic (a la foto).

.
Excavacions inicials realitzades aquests divendres haurien revelat una estreta entrada al que podria ser una xarxa subterrània de túnels. Un equip de rescat d'una mina de carbó de la zona, examinà el túnel de 3,8 km de llarg, al costat de geòlegs i arqueòlegs. Trobaren dues interseccions amb altres túnels que es dirigien cap a l'esquerra i a la dreta. La seva conclusió és que eren artificials. "Definitivament, açò no és una formació natural", digué el geòleg Nadja Nukic.


Osmanagic, que des de fa 15 anys viu en Houston (EUA), es dedica a la investigació d'antigues civilitzacions, i ha escrit una desena de llibres sobre els seus treballs. A més, ha escrit la seva tesi doctoral sobre la civilització Maia després d'una detallada investigació que suposà la visita a unes 50 ciutats a Guatemala, Mèxic, Hondures i Salvador.

La vall de les piràmides bosnianes

Osmanagic ha establert una fundació especial que s'ocuparà de les labors d'excavació i segons assegura, de la permanent protecció del "vall de les piràmides bosnianes com a monument arqueològic més important d'Europa".

Les excavacions en Visoko duraran fins a octubre pròxim. En aquesta ciutat regna una autèntica febre per l'esperança que un descobriment arqueològic sensacional podria portar profits incalculables a la zona.

Reclam turístic

Diversos restaurants ja s'han posat el nom de "Piràmide del sol", i en ells els visitants poden trobar plats en forma triangular, com se suposa són els piràmides de Visoko. Fins i tot les pizzes en pizzeries locals són triangulars.

A les nombroses places de la ciutat s'ofereixen records de ceràmica, sabatilles, samarretes i banderoles amb suposada imatge de la piràmide local.

Recentment ha augmentat considerablement el preu del terreny en les proximitats de la muntanya Visocica, i alguns dels propietaris de la terra de la zona ja han començat a cobrar el "peatge" als curiosos visitants que volen veure de prop el lloc que un dia pot arribar a ser famós.

El director del museu local, Senad Hodovic, que sonà suport immediatament la hipòtesi d'Osmanagic, assenyala que l'existència de les piràmides és "l'oportunitat del segle" per a desenvolupar la ciutat.

No obstant això, els arqueòlegs bosnians consideren que tota aquesta teoria manca totalment de fonament i que les ruïnes de pedra en Visocica són les restes de la fortalesa medieval dels reis de Bòsnia. Aqueixa fou construïda sobre les ruïnes d'un lloc de vigilància romà que al seu torn havia estat construït damunt d'un antic assentament.

Escèptics

"Hi ha gent que creu que Déu no existeix, i per què llavors no hi hauria els que creuen que en Visoko no hi ha piràmides", comenta Hodovic aquestes opinions.

Els membres de l'esmentada fundació es neguen de moment a comentar qui i quan pogué haver construït les piràmides en Visoko, en ple centre de Bòsnia.

"Esperem que quan entrem a l'interior de la piràmide, quan trobem matèries orgàniques, ossos humanes restes dels constructors de les piràmides, podrem donar respostes a aqueixes preguntes", diu Osmanagic.

"Una vegada que els científics d'altes esferes accepten el fet que hi ha el vall bosnià de piràmides, nosaltres contestarem qui, quan, com i per què les construí", conclou l'investigador.
Agències


dijous, d’abril 13, 2006

La Reial Societat britànica (Royal Society) alerta sobre el creacionisme a les aules britàniques

La Reial Societat de ciència del Regne Unit, ha entrat de ple en el debat sobre l'educació a les escoles britàniques amb un document en defensa de la teoria de l'evolució proposada per Charles Darwin fa 150 anys.

L'informe reacciona davant de l'expansió al Regne Unit dels centres de la Fundació d'Escoles Emmanuel, que inclouen el creacionisme en el seu programa escolar. Coincideix, a més, amb la reforma educativa del Govern de Tony Blair, que s'orienta a la promoció de centres escolars patrocinats per grups religiosos, els anomenats col·legis de fe.

La societat recorda que l'evolució està reconeguda com "la millor explicació del desenvolupament de la vida a la Terra des dels seus inicis i de la diversitat de les espècies". Els acadèmics accepten que alguns centres explorin la compatibilitat o no de la ciència amb diverses creences religioses, però adverteixen contra estratègies deliberades per a ocultar, distorsionar o tergiversar el coneixement per a promocionar particulars creences religioses.
Agències


dimarts, d’abril 11, 2006

Obligaven amb vudú a prostituir-se a 50 xiques

El cos de la policia nacional espanyola ha detingut vuit persones a València, que formaven part de dues xarxes nigerianes de tràfic de persones per a explotar-les sexualment.

Més de 50 dones han sigut víctimes de l'organització en l'últim mes. Els integrants captaven les xiques a Nigèria i, abans del viatge, les sotmetien a ritus de vudú per a esclavitzar-les. Ja a Espanya, les obligaven a prostituir-se en clubs d'alternació de tot el país i a entregar-los els seus guanys per a cobrir un deute d'uns 37.000 Euros. Les víctimes havien d'ingressar els diners en comptes bancàries. Si no, sofrien amenaces, pallisses i agressions sexuals, a més de nous danys mitjançant vudú.

Les investigacions començaren al novembre arran de la denúncia de dues víctimes. Així pogué determinar-se que el centre d'operacions de les dues xarxes estava a València, en una botiga de productes africans. S'acusa als detinguts d'agressió sexual i delictes relacionats amb la prostitució.

20 minutos


dilluns, d’abril 10, 2006

El parc de Von Däniken necessita un salvador

Fa molt de temps, astronautes de l'espai exterior visitaven la terra per a assentar les bases de la civilització humana, diu l'enganyababaus Erich von Däniken

Ara, l'escriptor i empresari suís espera que un visitant prou ric per a salvar el seu parc del temàtic de misteri a Interlaken de la fallida financera.

El parc, creat per l'autor de supervendes com Chariots of the Gods i The Gods were Astronauts no ha aconseguit atraure visitants suficients i necessita ara dos milions i mig d’euros en efectiu per a romandre obert. Les atraccions del parc, que poden tancar per a sempre si el grup no troba els diners, consisteixen en set pavellons dedicats a aspectes enigmàtics, segons la interessada opinió de Däniken. Nazca, els cultes «cargo», Stonehenge, el calendari maia, la piràmide de Gizeh, les màquines voladores de Vimana, i l’exploració de Mart. El Pavelló central disposa a la seva part superior de una esfera de 41 metres des de la que es pot veure tot el parc. El pavelló disposa també de una exposició de l’obra de Däniken.

L’entrada convencional costa 32 euros. La plana web http://www.mysterypark.ch, conté algunes informacions en anglès i francès, però el gruix de la informació està en alemany.

Les accions de Mystery Park, que va obri en mig d’una forta polèmica per l’enganyifa que significa, han pujat últimament mentre els inversors especulen sobre el seu futur i la borsa canvia ara les accions de mans en uns 2,50 francs suïssos. No obstant, els seus nivells encara estan molt per sota dels 20 francs amb els que sortiren el 2004.

El grup digué el dilluns que havia sol·licitat un tribunal protecció dels creditors per a guanyar temps a fi de proposar un pla de reestructuració a l'assemblea d'accionistes al maig.

No obstant, l'empresa es declararà en fallida si el pla no s'aprova, s'afegí en una nota informativa, i els dies del parc del misteri estaran comptats. A menys que algun poder major intervingui, financerament o d'una altra forma...

Agències


diumenge, d’abril 09, 2006

Investigant la fe: ciència i religió, dos móns apartats

Un dia d'octubre de 1947, el director del banc local de Marksville, Luisiana, es despertà i es trobà que havien caigut centenars de peixos del cel, i que havien aterrat al seu jardí. Aquell dia, a la gent li caigueren peixos damunt mentre es dirigia caminant al treball, i el relat de l'incident, redactat per un investigador del departament de fauna i pesca de l'Estat, formaria part més endavant dels annals de les anomalies científiques: fenòmens a l'espera de ser explicats.
També s'han registrat pluges de peixos a Etiòpia i en altres parts del món. Ja es tracti de bromes, al·lucinacions o autèntics successos meteorològics - igual els peixos poden ser elevats i transportats per una tromba marina - els científics parteixen de la base que hi ha una explicació física
Els miracles són escrutats de la mateixa manera: peixos i pans que es multipliquen per a alimentar a les masses i coses per l'estil. Però com es pot llegir en dos estudis recents, intentar explicar els miracles per mitjà de la ciència és una idea que no convenç a ningú, ni a creients ni a escèptics.
O es crea un mecanisme per a intentar explicar-los, com s'intenta fer en un dels estudis, o es demostra, com en l'altre, que no hi ha base científica. Els escèptics segueixen creient en la ciència, i els creients en els miracles.
La ciència i la religió ni s'acosten ni s'allunyen, la qual cosa planteja la qüestió de què pretenien aconseguir exactament les investigacions.
En el Journal of Paleolimnology (la paleolimnologia és la ciència que estudia els cossos d'aigua prehistòrics), un grup d'oceanògrafs de les universitats de Florida i Hebrea proposen una complexa teoria matemàtica segons la qual "els fluxes d'Ekman", "el flux geostròfic" i altres factors podrien haver sigut la causa que es formés una capa de gel en les càlides aigües del mar de Galilea, permetent així que Jesús caminés sobre elles.
Fa una dècada, en el Bulletin of the American Meteorological Society, dos d'aquests científics, Doron Nof i Nathan Paldor, proposaren una explicació per a un altre esdeveniment bíblic, la separació de les aigües del Mar Roig.
Sota determinades condicions, el seu model mostrava que els vents que bufen al golf de Suez podrien haver retirat les aigües just a temps perquè els israelites s’escapessin dels egipcis que els perseguien, que s'haurien ofegat en la inundació posterior.
De la mateixa manera s'analitzen altres esdeveniments i relíquies, i periòdicament apareixen investigacions sobre el que l'espectrometria de fluorescència de raigs X o la datació amb carboni 14 revelen sobre l'autenticitat del Llençol Sant de Torí.
L'any passat, en una sèrie televisiva de National Geographic, La ciència de la Bíblia, es pogué veure a científics intentant establir la veracitat dels relats del Nou Testament sobre la crucifixió i la desaparició de la tomba.
Aquestes investigacions sovint tenen l'atractiu d'una bona història policíaca, però els resultats mai són clarament interpretables. Deurien els creients alegrar-se quan es corrobora un miracle, la qual cosa li atorga credibilitat a les escriptures sagrades, o haurien de sentir-se desil·lusionats perquè el que semblava intervenció divina resulta deure's a causes naturals?
Com deia el filòsof escocès David Hume, un miracle és "una violació de les lleus de la naturalesa". Descobrir quelcom que ha ocorregut és científicament impossible ho faria encara més miraculós.
El segon estudi d'aquest mes, publicat en l'American Heart Journal, presenta un resultat negatiu: els pacients de malalties cardíaques pels que es resava no tenien més possibilitats de recuperar-se que aquells pels que no es resava.
De fet, els pacients que sabien que s'estava resant per ells van anar a pitjor, segurament a causa de l'ansietat per conèixer els resultats.
Tot i la decepció que causaren els resultats d'aquest projecte, que costà 2,4 milions de dòlars, als investigadors i al seu patrocinador, la Fundació John Templeton, no és probable que això afecti a la majoria dels creients.
Un dels coautors de l'estudi, degà Marek, capellà de la Clínica maig de Rochester, Minnesota, indica que en l'estudi la gent resava per pacients que no coneixia. Segons ell, les pregàries personals i de persones volgudes podien resultar més efectives.
Com digué a un periodista de The New York Times, "se senten quantitat d'històries sobre el poder del rés, i jo no les posi en dubte". A la majoria dels creients no els faran falta més proves que aquelles.
Aquell ha estat sempre el dilema. La ciència i la religió no es regeixen per les mateixes regles. No hi ha cap descobriment en laboratori que vagi a fer que algú renegui d’alguna cosa que ha acceptat per la seva fe.
Fins i tot si l'estudi hagués analitzat a amics i familiars, un resultat negatiu no hagués portat a molta gent a deixar de resar. Investigar un procés tan delicat podria desbaratar-ho, pensarien alguns, com quan un s'acosta massa a una dent de lleó i fa que les seves llavors sortin escampades.
En el seu llibre de 1902, The Varieties of Religious Experience (Les varietats de l'experiència religiosa), William James inclogué el que ell pensava que era la definició més àmplia i general de la religió: "La fe en què hi ha un ordre invisible, i que el nostre bé suprem resideix en ajustar-nos harmoniosament a ell".
Tot i els avanços que la ciència ha plasmat en l'últim segle -la relativitat, la mecànica quàntica, la teoria computacional- no ha trobat una manera de mesurar l'allò immesurable, o de demostrar que no existeix.

George Johnson, The New York Times, Week in Review Desk

Diuen que hi ha un fantasme en el monestir de Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols.- A Sant Feliu de Guíxols hi ha fantasmes, si més no al monestir. Des de fa tres mesos les dones de la neteja i gent de l’àrea de Cultura adverteixen que una de les cadires de la sala d’audiovisuals del museu es mou, fins i tot quan el complex cultural és tancat. La cadira que es desplaça sempre és la mateixa; es mou en la mateixa posició, uns 40 centímetres, cap a l’esquerra. El que va començar com un comentari juganer ara ja s’ha convertit en tot un motiu de conversa i provoca certa aprensió entre les senyores de la neteja quan han d’entrar a la sala.

El Punt


divendres, d’abril 07, 2006

Nova bestiola fantàstica a la Gran Bretanya: un conill voraç i gegant

Londres.- Unes parcel·les de Fèlton, un poble anglès ubicat a la regió de Nortúmbria, declararen l'estat marcial arran dels atacs d'un conill suposadament gegant.

Des de fa quatre nits dos xicots armats amb rifles vigilen els conreus per a evitar que l'animal torni a depredar-los, situació que té enutjats als propietaris, segons publicà el diari britànic "The Guardian".

Brian Cadman, de 17 anys i convertit en un dels rabiosos guàrdies, explicà: "És un monstre. Només un parell de persones lo han vist, però jo he vist les seves empremtes, i són gegants... Les seves petjades superen en grandària a les d'un gos gran".

Un dels propietari afectats, George Brown, de 76 anys, digué haver-lo vist al jardí posterior de sa casa: "Oh, és un gran conill".

L'animal, que de dia es refugia en un cau que ningú localitza, emergeix de nit amb una fam voraç per a arrasar les pastanagues, cebes i porros.

"Les nostres instruccions són tirar a matar, però fins al moment no hem tingut sort", conclogué Cadman.

Gran Bretanya es distingeix no només per l’estesa creença en els fantasmes, sinó també per l’aparició habitual de felins de grans dimensions que mai poden ser capturats. A aquestes bestioles conegudes com "aliencats", cal afegir-hi ara el voraç conill de Fèlton.

Els sociòlegs hauran d’explicar aquests aspectes tan particulars de la idiosincràsia de l’Albió.


Precisions sobre l’Evangeli de Judes

Els descobriments de texts relacionats amb els orígens del cristianisme i la vida de Jesús han tingut en els últims temps un gran eco i donen lloc a interpretacions en què abunda el sensacionalisme.

Va ser el cas en els anys 40 del passat segle dels pergamins del Mar Mort o de Qumram i dels còdexs en papir de Nag Hammadi a Egipte. El retard que per diversos motius experimentà la publicació d'aquests texts no féu sinó afegir especulacions estranyes i infundades sobre el seu contingut.

El seu coneixement ha servit per a ampliar enormement el coneixement del judaisme de l'època de Jesús i dels primers segles del cristianisme. Però totes les especulacions sensacionalistes es veren defraudades: són texts de gran interès per als especialistes però molt escàs per al gran públic, que a penes aconsegueix penetrar en el seu contingut.

Sospito que aquesta situació es va a repetir amb la publicació del que es presenta com un nou gran descobriment: un Evangeli de Judes (el traïdor, conegut pels evangelis com Iscariot). Tot sembla indicar que es tracta d'un evangeli gnòstic, la gran corrent del cristianisme que en els segles II i III disputà l'hegemonia de la interpretació del missatge de Jesús al corrent eclesiàstic, que acabà per imposar-se.

Ireneu de Lió, un bisbe de la segona meitat del segle II, escrigué el primer tractat que ens ha arribat per a refutar als gnòstics i altres corrents herètiques. A la seva obra Contra els Heretges 1,31,1 esmenta ja l'existència d'un anomenat Evangeli de Judes, utilitzat per una secta gnòstica coneguda com els cainites.

Si el manuscrit la publicació del qual se'ns presenta amb tot l'aparell propagandístic que és capaç una editorial com National Geographic resulta autèntic, i sembla que ho és, es tractaria de l'evangeli citat per Ireneu o d'un altre semblant.

I, encara que es diu que va ser descobert en els anys 70 del segle passat en una tomba egípcia, és possible que pertanga a un dels papirs de Nag Hammadi que s'extraviaren després del seu descobriment.

Igual que aquests, és una traducció del segle IV al copte d'un original grec del segle II, ja que el copte era la llengua més utilitzada pels cristians egipcis a partir del segle III. En l'Antiguitat era molt freqüent, tant entre els jueus com entre els cristians o els grecs, atribuir un escrit a un personatge famós per a donar-li major autoritat.

És el que es denomina la pseudoepigrafia o falsa atribució. Gairebé tots els escrits del Nou Testament, i en concret els quatre evangelis canònics, són pseudoepígrafs i ho són també els nombrosos evangelis, cartes, actes, etc, apòcrifes i gnòstiques dels segles II i III que han arribat fins a nosaltres.

S'acostumava a atribuir-los a un personatge històric relacionat amb Jesús, ben com a seguidor d'aquest, ben com a enemic. N’hi ha recordar l'interessant escrit conegut com a Actes de Pilat, basat en la creença que Ponç Pilat s'hauria penedit i convertit, tant és així que l'Església Copta el commemora entre els seus sants igual que la catòlica venera sant Corneli, el centurió que travessà amb la seva llança el costat de Jesús.

Aquest seria el cas de l'Evangeli de Judes, un personatge que els evangelis presenten com l'apòstol traïdor i del que, a més, es dóna la circumstància que degué ser una invenció dels evangelistes.

Les sospites sobre la no existència de Judes es basen que Judes és un personatge epònim, és a dir, el que donà nom a tot el poble jueu (la tribu de Judà) i amb gran rerafons bíblic. Si els dotze apòstols són un símbol dels dotze fills de Jacob, que donaren nom a les dotze tribus d'Israel, va ser precisament Judes el que, segons la narració bíblica (Gènesi 37, 26 ss.), proposà als seus germans vendre a José als comerciants egipcis per "vint monedes d'or". La narració de la traïció de Judes en l'evangeli de Mateu, que com els altres evangelis té un fort contingut antijudaic, sembla, doncs, una clara evocació de la traïció per diners del poble jueu als seus germans primer i a Jesús després.

Es tracta d'una atractiva hipòtesi dels moderns exegetes del Nou Testament de gran transcendència per a interpretar la realitat històrica de la vida de Jesús, però que no ha tingut l'eco de certes novel·les com El Codi da Vinci i altres. De vegades la realitat històrica és més apassionant que la ficció.

Que la figura evangèlica de Judes fóra utilitzada pels grups gnòstics que defensaven una interpretació críptica, esotèrica i simbòlica del missatge de Jesús, no té, doncs, res de sorprenent.

La recuperació d'aquest nou text serà de gran interès per a conèixer millor alguns dels corrents cristians dels primers temps, però no alterarà en res la fe dels creients ni els nostres escassos coneixements de la figura històrica de Jesús de Natzaret.

Representarà un gran negoci per als editors, però només un petit avanç per a la ciència.

Ramón Teula, El País


L'evangeli de Judes

National Geographic publicita un text gnòstic del segle III que relata que l'apòstol traïdor va complir la voluntat de Jesús . El papir va ser desenterrat a la dècada dels 70

"Altres diuen que Caín va néixer d'una Potestat superior, i es professen germans d'Esaú, Coré, els sodomites i tots els seus semblants. ... I diuen que Judes el traïdor va ser l'únic que va conèixer totes aquestes coses exactament, perquè només ell entre tots va conèixer la veritat per portar a terme el misteri de la traïció, per la qual van quedar destruïts tots els éssers terrenys i celestials. Per a això mostren un llibre de la seva invenció, que anomenen l'Evangeli de Judes". El misteri: Judes no va trair Jesús, sinó que, entregant-lo als romans, va complir els desitjos del seu mestre.
L'any 185, sant Ireneu, bisbe de Lió, descrivia així en el seu tractat Contra els heretges la secta dels caïnites i el seu evangeli particular, una de les moltes narracions i col.leccions de dites escrites en els confusos temps de formació del cristianisme, que no van ser assumits com a canònics per l'Església i van caure en les tenebres de l'índex dels textos apòcrifs (en grec, ocults).
No se sabia res més d'aquesta narració condemnada com a herètica per l'Església. Però acaba de sortir d'aquestes tenebres del passat amb un espectacular aparell mediàtic. Segons sembla, una còpia en papir de l'Evangeli de Judes, del qual fins avui només es coneixia aquesta referència indirecta del segle II, va ser desenterrada als anys 70 a Egipte i treta il.legalment del país. Va passar per les mans de diversos antiquaris i va quedar tancada durant 16 anys en una cambra de seguretat de Long Island (EUA).
El seu últim propietari, davant la impossibilitat de vendre els 26 fulls de papir legalment, va arribar a un acord amb la National Geographic Society. Això ha permès reconstruir-lo, traduir-lo i autentificar-lo com una còpia del text perdut, manuscrita entre els anys 220 i 340 i probablement traduïda a la llengua copta dels cristians egipcis des d'un original grec molt anterior. D'aquest projecte han sortit, en vigílies de Setmana Santa, un documental exclusiu que s'emetrà diumenge que ve en el seu canal de TV, el reportatge central de l'edició de la revista National Geographic del maig, un DVD, dos llibres i una exposició.

L'instrument necessari
"El relat secret de la revelació que Jesús li va participar a Judes Iscariot durant una setmana, tres dies abans de celebrar la Pasqua". Així comença el text, identificat com un evangeli elaborat en el si d'una secta gnòstica, paral.lel als evangelis apòcrifs de Felip, de Tomàs (tots dos trobats a Nag Hammadi el 1945) i de Maria Magdalena. Aquests textos, a més a més de donar llum sobre la pluralitat del cristianisme durant la seva etapa de formació, han inspirat des de grups new age fins a El codi Da Vinci.
Els gnòstics sostenien que determinades doctrines secretes de Jesucrist estaven destinades a ser revelades a una elit d'iniciats i el seu coneixement garantia la salvació, i preconitzaven una separació radical entre el cos i l'ànima, la matèria i l'esperit. L'Evangeli de Judes reuneix totes les característiques de la literatura d'aquests grups. En ell, Jesús manifesta a Judes: "tu els superaràs a tots, perquè tu sacrificaràs el cos en què visc". Al facilitar la mort del seu mestre, Judes l'alliberarà del seu cos físic. "Allunya't dels altres i t'explicaré els misteris del Regne. Els assoliràs, però patiràs molt", assenyala Jesús a Judes, que vaticina: "Seràs maleït per les altres generacions".
Altres apòcrifs (se'n coneixen uns 50) són també la font exclusiva de nombroses tradicions, com el nombre i nom dels Reis Mags, o la presència d'un ase i un bou en el pessebre, i representen els punts de vista de les múltiples tendències de l'Església primitiva, com els grups judeocristians que, per exemple, destacaven la primacia de l'apòstol Jaume davant de Pere i Pau. O de comunitats que seguien les ensenyances de Crist sense assumir-ne la divinitat, o que creien que no va néixer com a fill de Déu, sinó que va ser adoptat. Uns quants d'aquests textos són fins i tot font dels textos canònics del Nou Testament (els evangelis de Lluc, Marc, Joan i Mateu, els Fets i les cartes), que no van quedar establerts fins a l'any 367 per sant Atanasi, arquebisbe d'Alexandria.
L'Evangeli de Judes no esmenta la crucifixió o la resurrecció, però en ell l'apòstol traïdor sí que acaba elevat als cels: "Judes va aixecar els ulls i va veure el núvol lluminós i hi va entrar". El seu evangeli acaba així, abruptament, a causa de les nombroses llacunes del text: "Ells es van acostar a Judes i li van dir '¿Què estàs fent aquí? Tu ets deixeble de Jesús'. Judes els va contestar com volien. Va rebre alguns diners i els va entregar Jesús".

Ernest Alós, El Periódico

dijous, d’abril 06, 2006

Diuen que l’explosió de Tunguska datada fins ara el 1908 es va produir realment l’any 1945

L’Escriptor, nascut a Londres, Felipe Botaya exposa en el seu llibre ″Operació Hagen″ (només en espanyol) que el projecte nuclear de l’Alemanya nazi va incloure la missió d’un avió de la Luftwaffe que va llançar una bomba atòmica a la Sibèria el 23 de febrer de 1945.

Encara que no es pot jutjar sense haver accedit a la documentació del llibre, sembla com a mínim estrany que un esdeveniment datat fins ara a l’any 1908, es digui que en realitat succeí l’any 1945.

El tema de la capacitat nuclear dels alemanys es força controvertit i sempre s’ha envoltat d’una aura de misteris quasi bé esotèrica.

El fet de Tunguska també se l’ha relacionat fantasiosament amb un accident d’un ovni, com en el cas de Roswell, però sembla que fou un meteorit.


dimecres, d’abril 05, 2006

Jesús podria haver caminat sobre gel, no sobre aigua

Miami (Estats Units).- El Nou Testament diu que Jesús caminà sobre l'aigua, però un professor de la Universitat de Florida creu que podria haver-hi una explicació menys miraculosa: caminà sobre un tros de gel flotant.

El professor Doron Nof també desenrotllà una teoria a principis de la dècada dels noranta que la divisió de les aigües del Mar Rojo per part de Moisès tenia una base científica darrere.

Nof, un docent d'oceanografia de la Universitat Estatal de Florida, digué el dimarts que el seu estudi descobrí una combinació inusual de condicions atmosfèriques i aigua en l'actual nord d'Israel que podria haver portat a formar gel al Mar de Galilea.

El professor utilitzà arxius de les temperatures superficials del Mar Mediterrani i models estadístics per a examinar la dinàmica del Mar de Galilea, a què els israelians coneixen com el Llac Kinneret.

L'estudi trobà un període de baixes temperatures en l'àrea, entre 1.500 i 2.600 anys arrere, que inclouria les dècades en què visqué Jesús.

Una minva de les temperatures per davall del punt de congelació podria haver format una capa de gel sobre la superfície del llac prou gruixuda com per a suportar el pes d'un ser humà prop de la vora oest, digué Nof.

Hauria sigut gairebé impossible per als qui observaven des de lluny distingir un tros de gel flotant al mig de l'aigua.

Nof digué que oferí el seu estudi, publicat en l'edició d'abril del Journal of Paleolimnology (diari d'història de l'estudi dels llacs), com una "explicació possible" al recorregut de Jesús sobre l'aigua.

"Si em pregunten si crec que algú pot caminar sobre l'aigua: no, no ho crec", digué. "Potser algú caminà sobre gel, no ho sé. Crec que hi hagué quelcom natural que pot explicar-ho"."Deixem als altres la pregunta de si la nostra investigació explica el relat bíblic", afegí.

Quan 14 anys arrere donà a conèixer la seva teoria que la partició del Mar Rojo podia explicar-se a través de les condicions del vent i del mar, Nof contà que havia rebut correus electrònics plens d'odi, fins i tot quan per a ell aqueixa idea podia sustentar la descripció bíblica.

I a mesura que començà a circular la seva teoria que Jesús hauria caminat sobre el gel, rebé més correus.

"Em pregunten si ara vaig a tractar d'explicar la resurrecció", digué Nof.

Reuters


dissabte, d’abril 01, 2006

Un perruquer assassina el seu fill per ordre de Kali, o al menys això vol que es cregui
Lucknow (La Índia).- Un home indi ha llevat la vida al seu fill de quatre anys, després de començar a tenir visions de la deessa hindú Kali demandant un sacrifici.
"La deessa se m'aparegué i m'ordenà oferir-me a mi o al meu fill com a sacrifici", digué el divendres a la policia el perruquer de 28 anys, identificat només com Pramod, després de tallar la gargamella del xiquet amb una navalla als afores de Lucknow, la capital de l'estat d'Uttar Pradesh.
"Elegí el meu fill perquè si jo hagués mort la resta de la meva família hagués sofert", digué l'home.
L'esposa, Kusum, digué que el seu marit havia desenvolupat una personalitat paral·lela després que un familiar li donés un beuratge durant una disputa familiar per una propietat.
"Posteriorment, començà a acudir a un tàntrik (un màgic)", comentà la dona. Pramod li digué a la policia que el tàntrik li havia assegurat que la disputa per la propietat es resoldria si ell oferia un sacrifici humà.
"A partir de llavors, vaig veure repetidament la deessa Kali aparèixer-se davant de meu i demanar-me el sacrifici, que al final oferí", digué l'home. Kali és considerada la destructora del mal al panteó hindú.
El responsable de la policia Ashutosh Pandey digué que els oficials sospitaven de les raons per a l'assassinat.
"No descartem la possibilitat que el crim hagi succeït perquè Pramod sospitava que el nen fóra fill d'un altre home", explicà.
Reuters

This page is powered by Blogger. Isn't yours?