<$BlogRSDUrl$>

divendres, de març 31, 2006

Un estudi mèdic posa en dubte el poder de les pregàries

Els resos oferts per estranys no tindrien cap efecte en la recuperació de les persones que han passat per una operació del cor, revela un estudi realitzat en els Estats Units.
És més, els pacients que sabien que s'estava resant per ells van tenir una taxa més alta de complicacions postquirúrgiques, com a ritmes cardíacs anormals, potser a causa de les expectatives creades pels que resaven, van suggerir els investigadors.
L'estudi en qüestió és la investigació científica més rigorosa sobre la possibilitat que resar pugui curar malalties: va començar fa quasi una dècada, va abraçar a més de 1800 pacients i ha sigut, durant anys, objecte d'especulacions.
Els defensors han sostingut que resar és potser la resposta més profundament humana davant de la malaltia i que podria alleujar el patiment per mitjà de mecanismes encara no compresos. Els escèptics ho han refutat i sostenen que estudiar els efectes de resar és una pèrdua de diners ja que és quelcom que es troba més enllà de l'abast de la ciència.
Almenys deu estudis sobre els efectes de resar han estat portats a terme en els últims sis anys amb resultats dispars. El nou informe estava programat per a ser publicat en The American Heart Journal la propera setmana però l'editor de la publicació el va difondre en línia ahir.
En una precipitada conferència de premsa, els autors de l'estudi, dirigit per Herbert Benson, cardiòleg i director de l'Institut Mind/Body Medical Institute, va afirmar que els descobriments no eren l'última paraula sobre els efectes de l'anomenat rés mediador.
Però els resultats plantegen dubtes sobre si els pacients han de ser informats que algú resa per ells.
"Una conclusió és que la funció de consciència del rés hauria de ser més estudiada", va assegurar el doctor Charles Bethea, cardiòleg de l'Integris Baptist Medical Center, de la d'Oklahoma City, i coautor de l'estudi.
Altres experts van dir que l'estudi va subratllar la qüestió de si el tema és apropiat per a un estudi científic.
"El problema amb l'estudi científic de temes religiosos és que violenta el fenomen al reduir-lo a elements bàsics que poden ser quantificats i això produeix una mala ciència i una mala religió", va afirmà el doctor Richard Sloan, professor de medicina conductista de la Universitat de Columbia.
L'estudi va costar 2,4 milions de dòlars i la major part dels diners va provenir de la Fundació John Templeton, que recolza la investigació sobre espiritualitat.
Per la seva banda, el govern dels Estats Units ha invertit més de 2,3 milions de dòlars en estudis sobre el rés des de l'any 2000.

Pregàries no ateses
En l'estudi, els investigadors van controlar a 1802 pacients de sis hospitals que van rebre by pass coronaris. Els pacients van ser dividits en tres grups, per dos dels quals es resava; pel tercer, ningú no ho feia. La meitat de què rebien resos van ser informats del fet, i a l'altra meitat no se li va dir res.
Els investigadors van sol·licitar als membres de tres congregacions que resaren utilitzant els noms de pila dels pacients i la inicial dels seus cognoms. Se'ls hi va dir que podien fer-ho a la seva manera, però se'ls va instruir perquè agreguessin la frase "per a una operació reeixida i amb una recuperació ràpida i sense complicacions".
Després d'analitzar les complicacions als 30 dies de les intervencions, es va observar que no havia cap diferència entre els pacients pels que s'havia resat i pels que no.
Una altra troballa va ser que un nombre alt de pacients que sabien que s'havia resat per ells ( 59%) van sofrir complicacions, comparats amb un 51% entre els que no tenien la certesa.
Els autors van dir que saber que estranys estaven resant per ells podria haver causat en alguns pacients una sort d'ansietat.
"Pot haver fet sentir insegurs i preguntar-se: "Tan malament estic que han cridat a un equip per a pregar?", va afirmar Bethea.
L'estudi també va trobar que en el grup de què no estaven informats va haver-hi un 18% que va sofrir complicacions severes, com a atacs al cor o al cervell, mentre que en el grup que no va rebre cap tipus de rés només va ser del 13%. En el seu informe, els estudiosos van suggerir que estos resultats podien ser casuals.
Encara que l'estudi va ser dissenyat rigorosament per a evitar diversos problemes que van sorgir en estudis previs, els experts van dir que no podia superar el major obstacle: la quantitat de resos no coneguts que cada persona rebia d'amics, familiars i congregacions de tot el món que resen diàriament pels malalts i moribunds.
Bob Barth, director espiritual d'una congregació de Missouri, va assegurar que els resultats no afectarien la seva missió.
"Una persona de fe diria que aquest estudi és interessant -va dir Barth-, però hem estat resant durant molt de temps i hem vist que funciona, sabem que funciona i la investigació sobre el rés i l'espiritualitat acabat de començar."

Benedict Carey, The New York Times

dimecres, de març 29, 2006

Detingut per obligar els seus fidels a resar despullades
Blantyre.- El pastor d'una església pentecostista de Malaui ha esta detingut per ordenar a 15 de les seves feligreses que es despullessin mentre ell resava per elles, anuncià el dimarts un portaveu de la policia.
Aquest sacerdot de l'Església de Creients de la Bíblia, una de la nombroses esglésies pentecostistes presentes en Malaui, va ser detingut al districte de Salima (centre del país), després que una de les dones el demandés, declarà a AFP el portaveu policial, Moienda Xitimbe.
Aquesta font precisà que el pastor havia demanat a les seves fidels que es desvestissin mentre ell pronunciava al costat d'elles "resos especials", afegint que aquestes "dones havien estat obligades a romandre despullades davall la mirada del pastor".
El sacerdot serà portat davant dels tribunals per atemptat contra el pudor i s'arrisca a una pena mínima de 18 mesos de presó.


AFP

L'elecció com a Gran Mestre maço d'un conegut simpatitzant del PP provoca una crisi en la Gran lògia d’Espanya

La recent elecció com a Gran Mestre dels maçons a Espanya de Josep Carretero -un conegut simpatitzant del Partit Popular que s’alinea amb les tesis del sector més ultra dels populars- ha provocat una crisi en la maçoneria espanyola. Si es compleix el guió, Carretero hauria de prendre possessió del seu càrrec el proper dos d’abril.

Carretero ha estat elegit al capdavant de la Gran Logia d’Espanya, amb seu a la Gran Via de Barcelona, mitjançant pràctiques criticades per la seva oposició. Fonts de la maçoneria han informat a El Debat.com que el candidat hauria pagat els viatges als membres anglesos -afins a Carretero- que resideixen a les illes i a la costa mediterrània per acudir a la votació celebrada a Barcelona. També hauria cobert la seva estada, amb barra lliure inclosa, a l’Hotel Barceló-Sants, tradicional feu de les celebracions del PP català.

D’altra banda, l’elecció de Carretero s’ha cobrat la destitució del secretari de la Gran Logia anglesa. Tot per haver escrit i enviat un carta recomanant als votants anglesos i residents a Espanya que es decantessin per la candidatura de Carretero.

L’elecció del nou Gran Mestre va constituir una gran sorpresa. No obstant això, l’oposició confia que Carretero no pugui formar equip de govern per l’aïllament del qual és víctima en saber-se la seva ideologia. Els seus detractors confien que es vegi obligat a presentar la seva dimissió abans del proper dos d’abril.
El Debat

dimarts, de març 28, 2006

Uns peixos atrauen a devots musulmans en una ciutat britànica

Londres.- Els devots musulmans estan acudint en massa a la ciutat britànica de Liverpool per a veure un parell de peixos que sembla que porten inscrites les paraules "Al·là" i "Mahoma", explicà el seu amo el dilluns.
Ali al Waqedi, de 23 anys i 'descobridor' dels peixos, els qualificà com "un missatge de Déu" i contà que li'ls ha prestat a un amic que viu prop d'una mesquita perquè tots els creients musulmans puguen observar-los fàcilment.
Més de 100 persones han anat a veure els peixos des que Waqedi els comprà fa una setmana, segons el seu relat.
Waqedi contà que aconseguí els peixos quan fou a una botiga de mascotes per a ensenyar alguns animals als seus fills. "Llavors vaig vore un peix amb la paraula "Al·là". Estava molt clar, i em féu molt feliç", explicà, afegint que després veren un altre que contenia la paraula "Mahoma", "que estava encara millor", afirmà.
Jeque Sadek Kasem, iman de la mesquita al Rahma de Liverpool, digué que la troballa és "una prova i un senyal no sols per als musulmans, sinó per a tot el món". De fet, des que Waqedi rebé aquest "missatge d'Al·là", explica que la seua fe és major.

AFP

dilluns, de març 27, 2006

La ridícula superficialitat del segle XXI omple els escenaris relacionats amb la pel·lícula El Codi da Vinci

"Des del punt de vista objectiu", destaca Rovell Griffith-Jones, "les tesis sobre Jesucrist de Donen Brown no aporten res". Però, d'altra banda, El Codi da Vinci és per a l'església dels Templers, prop de Fleet Street a Londres, "una vertadera benedicció". "Vénen milers de persones i això és meravellós", s'alegra el responsable d'aquest temple anglicà.

Una eufòria semblant es respira en altres escenaris de la novel·la El Codi da Vinci, que arribarà als cine el pròxim maig, després de la seva estrena al Festival de Cannes.

Des de Londres fins a la ciutat escocesa d'Edimburg, amb la pròxima capella de Rosslyn, passant per Lincoln, la catedral de la qual s'utilitzà en el rodatge per a simular els interiors de l'Abadia de Westminster, en totes parts creix la febre per la pel·lícula.

I el sector turístic aplaudeix amb entusiasme. S'espera un 'boom' de visitants fins i tot als llocs que no apareixen en el llibre però que van ser utilitzats com a localització per a rodar la versió cinematogràfica.

Entre aqueixos llocs, figuren els ostentosos castells de Belvour Castle i Burghley House, al comtat de Lincolnshire. El director Rom Howard rodà allí escenes que estan ambientades a la residència papal de Castelgandolfo, prop de Roma, així com a la casa d'estiu de l'assassinat director del Louvre Jacques Saunière i a la residència del milionari historiador anglès Sir Leigh Teabing, Château de Villette, prop de París.

"Aquí menjà Tom Hanks", anuncia orgullós Steve Johnson, propietari del restaurant 'Epernay', especialitzat en peix, en Lincoln, nord-oest d'Anglaterra. "La seva esposa i els seus fills també estigueren aquí. Tots van ser increïblement amables".Allí on Hanks, que encarna el protagonista de la història, Robert Langdon, menjà en Gran Bretanya, els amos dels restaurants destaquen la taula a què s'assegué.

Alan Ritson, propietari del restaurant 'Old Bakery' en Lincoln, té quelcom millor encara per a oferir. El director Howard i l'actor Ian McKellen, que interpreta a Leigh Teabing, li ajudaren a reunir els autògrafs de tot l'equip en una edició de butxaca de la novel·la. "El llibre se subhastarà en Internet abans de l'estrena de la pel·lícula", Digué Ritson . "Per a fins benèfics, clar".

"Costa unes 50.000 lliures per setmana mantenir oberta aquesta catedral", es llegeix en un cartell en l'ostentosa i necessitada reformes catedral de Lincoln. Pel rodatge, entrà molts diners. Però s'espera més.

"La xifra de visitants augmentarà, ni bé la pel·lícula mostre a tot el món que estem a la mateixa altura que Westminster", digué el responsable de l'església, John Campbell. "En el futur oferirem visites guiades sobre El Codi da Vinci i una exposició sobre el rodatge".El fet que l'Església com a institució no surti molt ben aturada en el llibre de Brown no preocupa als anglicans. "És crític, però això motiva les persones a ocupar-se de la nostra religió", Diu Campbell. "Fora d'una monja catòlica del veïnat, que durant el rodatge féu una guàrdia a la catedral de Lincoln, aquí ningú s'escandalitzà".

Amb el seu 'thriller', Donen Brown despertà de la letargia a la xicoteta capella de Rosslyn, a Edimburg, on Hanks i companyia rodaren durant una setmana.

En aqueix temple, Sophie Neveau (interpretada per Audrey Tautou) s'assabenta de "tota la veritat" sobre la seua descendència de Jesucrist i María Magdalena, així com de la protecció del Sant Grial.

"Abans fèiem una visita guiada quan reuníem prou gent de tant en tant", explica el guia turístic Simon Beaty. "Però mentrestant augmentàrem el personal, hi ha visites guiades cada hora i els autobusos turístics arriben constantment".

Agències


diumenge, de març 26, 2006

La vergonya nacional catalana de la sanitat

4.500 oscurantistes passaran un examen

Els més de 4.500 terapeutes que es calcula que exerceixen a Catalunya alguna tècnica guaridora naturista, oriental, complementària o alternativa --així es defineixen-- deixaran d'actuar de manera alegal un cop quedi aprovat el decret que la Conselleria de Salut preveu que entri en vigor la tardor que ve.

Un examen, preparat amb l'assessorament d'experts en aquestes teràpies alternatives, acreditarà les qualitats dels que ja exerceixen l'acupuntura, les teràpies naturals, l'homeopatia o alguna de les múltiples tècniques manuals que passaran a tenir reconeixement oficial. Aquesta credencial, sense precedents a Europa, serà obligatòria per poder treballar en el sector.

Per la seva cotització al Ministeri d'Hisenda, a través de l'Impost d'Activitat Econòmica, se sap que tots aquests professionals atenen diàriament unes 300.000 persones a Espanya. Un 30% de la població catalana els visita de forma assídua, en especial els afectats per malalties cròniques, indica un estudi de la Conselleria de Salut. Un 63% dels malalts de càncer recorren a una o dues teràpies.

El decret de Salut explica que l'aplicació de les teràpies naturals "en cap cas" autoritza els seus practicants a assumir les funcions de metges i infermeres, una puntualització que no ha evitat el rebuig del Col·legi de Metges de Barcelona (CMB) al text legal.

REGULAR LA REALITAT

"La polèmica que ha sorgit davant el nostre decret no té cap base perquè no qüestionem la funció del metge --assegura Rafael Manzanera, director general de Recursos Sanitaris--. Estem regulant una realitat. A partir d'ara sabrem qui practica les teràpies naturals, amb quina formació i en quin tipus d'establiment, de manera que donarem seguretat als seus milers d'usuaris".

El diagnòstic clínic d'un malalt, afegeix Manzanera, és i seguirà sent patrimoni dels metges. "Els metges defineixen de quina malaltia es tracta i quin és el tractament adequat --prossegueix--. Però el concepte de diagnòstic és molt ampli: les mares l'apliquen als seus fills, les àvies l'han practicat sempre i, de la mateixa manera, un terapeuta naturista pot determinar què li anirà bé a un client amb dolor als genolls que està fart d'anar al metge".

La secció de metges acupuntors del CMB en discrepa. Considera que l'aplicació d'agulles sobre la pell, fonament de l'acupuntura, és "un acte quirúrgic" que, diuen, "gràcies al decret de Salut, podrà ser executat per persones sense coneixements mèdics adquirits en una universitat".

"Les agulles d'acupuntura penetren dos mil·límetres l'epidermis, menys que la inserció d'una arracada a l'orella. No és equiparable a una intervenció quirúrgica", respon Manzanera.

La Coalició de Terapeutes Naturals, en canvi, critica que Salut pretengui conferir un perfil sanitari a uns professionals que no admeten els paràmetres curatius de la medicina oficial.

El decret de Salut defineix el material i les condicions higièniques que han de reunir els centres de teràpies naturals, que hauran de constar en un registre. L'examen dissenyat per als terapeutes que ja exerceixen, molts d'ells des de fa diversos decennis, no pretén qüestionar la seva preparació, sinó certificar la seva professionalitat, expliquen els tècnics de Salut.

AVAL OFICIAL

Les escoles dedicades a la formació de futurs terapeutes, en canvi, sí que hauran d'assumir uns programes elaborats per l'Institut d'Estudis de la Salut, que recolliran els criteris d'origen d'aquestes pràctiques terapèutiques. La finalitat, resumeix Salut, és estendre l'aval oficial a practiques ja acceptades per la població. "Hi ha moltes formes d'entendre les persones, la malaltia, el diagnòstic i el tractament --afirma el decret--. Cada cultura relaciona aquests aspectes amb les seves tradicions, i fixa el seu criteri terapèutic".

Basat en una notícia de Àngels Gallardo a El Periódico de Catalunya


dissabte, de març 25, 2006

Troben un 'vaixell fantasma' abandonat en aigües d'Austràlia

Sydney.- Oficials duaners australians informaren aquest dissabte sobre la troballa d'un 'vaixell fantasma, sense tripulació ni senyals d'una recent presència humana a bord, a la deriva en aigües d'Austràlia.

El 'Jiang Seng', un vaixell de càrrega de 80 metres d'eslora, va ser trobat en aigües del Golf de Carpentària, en l'extrem nord-est d'Austràlia, i segons els duaners, portava abandonat almenys una setmana.

És el segon 'vaixell fantasma trobat en aigües australianes des del descobriment de la nau taiwanesa 'High Aim Six', prop de les costes d'Austràlia Occidental en 2003.

En el cas del 'High Aim Six' mai es trobà una explicació sobre allò que s'ha succeït amb la seva tripulació, que tampoc mai va ser trobada.

Els agents duaners no trobaren a l'interior del 'Jiang Seng' cap senyal que hagués sigut usat en activitats il·legals de pesca o de contraban d'immigrants.

"Hi ha una corda de remolc tallada al front de la nau", assenyalà un portaveu dels serveis duaners, que creuen que el vaixell ja estava sent remolcat, sense la seva tripulació a bord, quan la corda es trencà i quedà abandonat a la seva sort.

Les autoritats costeres australianes no pogueren descobrir, fins al moment, el país de registre del 'Jiang Seng', el nom del qual trobaren gràcies a alguns objectes trobats a bord.

"Trobàrem una gran quantitat d'arròs a bord, per la qual cosa creiem que el vaixell probablement era utilitzat per a abastar amb aliments i combustible a pesquers que operen fora de les aigües australianes", agregà el portaveu.

Agència AFP


Canal 9 insisteix amb el tema paranormal

Ara investiguen sobre els pretesos fenòmens de la Biblioteca Valenciana

Un equip de la productora Acca Media, que realitza per a TVV el programa Lluna plena, s'ha endinsat en els suposats misteris del monestir de Sant Miquel dels Reis, seu actual de la Biblioteca Valenciana, a la caça de psicofonies procedents dels esperits que, segons els experts en parapsicologia, i com intenta demostrar aquest reportatge, habiten entre els murs de l'edifici.

L'equip es basà en els testimonis d'un expert, que assegurava haver escoltat veus a l'edifici, i un equip de cinc persones es traslladà fins a Sant Miquel dels Reis per a comprovar, in situ, quelcom del que “tot el món parla, però que ningú ha pogut constatar”, segons fonts de la productora. L'equip ha comptat amb suport audiovisual, i amb l'assessorament d'un paragnosta que reconeix que “el lloc transmet vibracions que fan pensar que ha albergat molt de dolor i patiment”. Testimonis crèduls que donen suport d’una manera totalment absurda i anticientífica, el que sempre han mantingut els habitants que resideixen prop de l'antic monestir, en afirmar que està embruixat.

El treball de l'equip de Lluna plena, que emetrà el reportatge el pròxim 6 d'abril, s'ha centrat en dues vies: “D'una banda, s'ha intentat gravar en àudio les possibles psicofonies, i per una altra, s'han registrat en vídeo imatges d'un túnel que construïren els presos per a escapar, i que s'assegura que arriba fins la platja”. Els resultats han sigut sorprenents segons els responsables de la productora, que no esperaven menys d'un espai tan emblemàtic per tot el que ha albergat de dolor i patiment al llarg de tants anys i segles. Com si les pedres tinguessin memòria...

Els enregistraments s'han realitzat, principalment, en horari nocturn, i en diversos llocs del complex, amb la intenció de «pentinar» la possible existència d'esperits en un edifici que, al llarg de gairebé cinc segles, ha sigut mausoleu, monestir, presó i cementiri, la qual cosa confirma, segons la productora, la seva idoneïtat com a nexe d'unió amb el més enllà, quelcom que no ha passat inadvertit als experts

Una història dramàtica

El monestir de Sant Miquel dels Reis atresora una història repleta d'esdeveniments dramàtics. De fet, el seu origen està lligat a la mort de la reina Germànica de Foix, que pensà en aquest lloc com el més adequat perquè reposés el seu cadàver, en 1537, amb la intenció de crear un lloc semblant a l'Escorial, que servís per al repòs etern de reis i prínceps. Alguns creients en fenòmens paranormals encara asseguren que l'esperit de la virreina de València encara vaga entre els seus murs.

A mitjans segle XVI, Sant Miquel dels Reis es convertí en monestir dels jeronis, i al seu cementiri van ser enterrats, durant segles, els monjos de l'ordre, fins que la desamortització acabà amb l'ús religiós de l'edifici. Arribaria llavors l'abandó, i el seu posterior ús, durant el segle XIX, com a asil de pobres i presidi.

El període més turbulent i dramàtic de l'actual Biblioteca Valenciana és també un dels més recents, i s'origina durant la Guerra Civil, després de la qual es convertí en presó en què van ser tancats i executats pel règim franquista centenars de presoners del bàndol republicà.

Basat parcialment en un article de Ricardo Rodríguez del diari Levante


Més sobre la vergonya nacional

La Federació de Teràpies Naturals dóna suport al decret de la Generalitat que regula el sector


La Federació d’Associacions de Professionals de Teràpies Naturals de Catalunya (Tenacat) –que aglutina uns 3.500 dels 6.000 professionals que exerceixen aquest tipus d’activitats– va mostrar ahir el seu suport a l’esborrany del nou decret que regularà el sector i que el Departament de Salut va presentar avui fa una setmana. La Tenacat va explicar que, «com en tots els processos de canvi», hi ha una part del col·lectiu «que hi està d’acord i una altra que ho rebutja, perquè veu en perill els seus interessos personals». Pel col·lectiu, «s’ha fet una bona feina» i creuen que ara només queda «polir-lo».

Aquest punt de vista contrasta amb la del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) que els darrers dies ha manifestat la intenció d’impugnar la norma. El col·legi agrupa 600 metges acupuntors, homeòpates i naturistes que estan a favor de regular el sector però que d’altra banda es queixen que «s’obriran les portes de la pràctica sanitària a persones que no estan qualificades per exercir», va denunciar Assumpte Mestre, presidenta de la secció de metges homeòpates.

El Col·legi d’Infermeria, en canvi, s’aproxima més a la visió de la Tenacat. Aquest col·lectiu es mostra satisfet perquè «per fi es regularà la situació dels professionals que exerceixen des de fa temps com a tal» va explicar Núria Rossel, del Consell de Teràpies Natural.

El Punt.


dijous, de març 23, 2006

Ha mort Robert Amadou, erudit i ocultiste

El conegut autor francès va morir el passat dia 14 i fou enterrat ahir en el cementiri de Père Lachaise, després dels actes religiosos celebrats en l’església siriana ortodoxa de Montfermeil, en el departament de Seine-Saint-Denis a la regió de l’Illa de França. Amadou era sacerdot d’aquesta congregació cristiana.
Nascut l’any 1924, es va doctorar en etnologia i posteriorment va fer una altra tesi sobre Louis-Claude de Saint-Martin i el martinisme. Tot i que va ocupar alguns càrrecs en institucions acadèmiques, com a creient en l’esoterisme, era escèptic pel que fa a la capacitat del món universitari per a entendre’n la seva complexitat. L’any 1955 va començar a editar la revista La Tour Saint-Jacques des del qual va donar a conèixer diversos autors esotèrics i místics.
Esoterista cristià, Amadou fou crític amb el corrent tradicionalista de René Guenon que cerca l’autèntic esoterisme en l’orient místic. Acceptava l’existència dels fenòmens paranormals, que trobava inútils des del punt de vista pràctics i irrellevants per a la religió. Tanmateix, va dedicar-hi molt de temps ...
La seva bibliografia és extensa i inclou llibres com “Louis-Claude de Saint-Martin et le martinisme” (1946), “L’Occultisme, esquisse d’un monde vivant” (1950), “Raymond Lulle et l’alchimie” (1953), “La parapsychologie” (1954), Les Grands Médiums (1957); La Télépahie (1958), “Trésor martiniste” (1969); “Occident, Orient, parcours d’une tradition” (1987), “Illuminisme et contre-illuminisme au XVIIIe siècle” (1989) i “Le soufisme même” (1991).


dilluns, de març 20, 2006


Iran: costums preislàmics i política

SFAHAN -. De dia i de nit durant el tercer cap setmana de e març, els principals carrers d'aquesta ciutat estaven abarrotada de compradors que tractaven d'aconseguir regals i dolços d'última hora per a preparar-se per a la celebració de l'Any Nou iranià, anomenat Nowruz.

Darrere del seu atapeït mostrador a l'interior d'una botiga d'antiguitats, Sayed Ali Zargabashi observa amb gran satisfacció com la multitud sobreïx les voreres.

"La gent no escolta al règim", afirma Zargabashi, de 63 anys. "Posen en relleu i adopten les celebracions tradicionals. La gent vol el millor que pugui aconseguir. Ara té els ulls oberts".

Després de la Revolució Islàmica de 1979, els aiatol·làs en el poder intentaren acabar amb moltes tradicions, com el Nowruz, una celebració amb certs vincles zoroàstrics que es remunta diversos segles fins a l'etapa preislàmica i que commemora l'arribada de la primavera. Molts consideren que aquesta celebració és la més típicament iranià de totes. Els aiatol·làs ho intentaren, però fracassaren. Ara, gairebé tres dècades després, alguns diuen que l'adopció cada vegada més entusiasta del

Nowruz i altres tradicions ancestrals encarna una resistència contra els governants religiosos més conservadors del país. Per exemple, uns dies abans del Nowruz, els iranians sortiren en tropell de les seves cases per a celebrar el Xahar Shanbeh Suri, botant focs artificials i saltant sobre petites fogueres enceses al carrer, una pràctica tradicional que pretén portar bona salut per a l'any nou.

Fa diversos anys, el Govern arribà a la conclusió que no podia impedir aqueixa pràctica, i creà parcs especials en els que podien encendre's fogueres. "Crec que actualment es dóna una resistència silenciosa a Iraq, especialment entre la classe mitjana", assenyala el sociòleg Hamidreza Jalaipur.

"No es una resistència política, sinó social i cultural". Igual que la majoria dels conflictes en una societat tan complexa i estratificada com l'iranià, la història contemporània del Nowruz no és unilateral ni tracta exclusivament sobre la resistència.

També és una qüestió de compromisos. Encara que els líders religiosos d'Iran han seguit una política d'enfrontament amb Occident pel programa nuclear del país, han cedit, encara que de mala gana, a la insistència ciutadana a conservar, i fins i tot reforçar, tradicions no fonamentades en el xiisme.

El fet que els líders religiosos iranians hagin acceptat el Nowruz i altres tradicions prerrevolucionaries com el Xahar Shanbeh Suri. També demostra creixent grau d'estabilitat, ja que les autoritats han intentat reconciliar fe i cultura, segons experts iranians.

Encara hi ha un camp de batalla entre els ultrarreligiosos als que els agradaria eliminar els elements de la identitat iraniana no explícitament islàmics, i altres, entre ells nombrosos membres de la comunitat d'expatriats, que tracten de soscavar la credibilitat del Govern islàmic apel·lant al nacionalisme iranià mitjançant tradicions com el Xahar Shanbeh Suri.

Recentment, mentre la gent es reunia a Teheran per a encendre fogueres i commemorar el Xahar Shanbeh Suri, celebrat l'últim dimecres de l'any iranià, molta gent deia sentir-se complaguda amb que el Govern hagués cedit.

Michael Slackman, The New York Times


diumenge, de març 19, 2006

El 'pitonís' del Nàstic

La salvació li va arribar del cel després de passar per un infern. Ara, set mesos després d'aquell malson, Massamba Lo, un senegalès de 39 anys, s'ha convertit en el gran pitonís dels seguidors del Nàstic de Tarragona. Les seves prediccions sobre els resultats de l'equip són infal·libles. Per ara ha encertat els últims sis pronòstics i fins i tot s'atreveix fer vaticinis de somni: "Inxaalà, Nàstic... Champions", diu Lo. Si el Vila-real està on està, per què no el club grana, que ha posat rumb a Primera Divisió. Per somiar, que no quedi.

Lo va arribar a Tarragona el 24 d'agost del 2005 després d'un viatge ple de peripècies i en què va estar a punt de deixar-hi la pell. Va trigar dos mesos a trepitjar terra marroquina després de marxar del Senegal, on va deixar la dona i quatre fills. Al país alauita, va pagar una mica més de 6.000 euros perquè una barca el portés, juntament amb altres subsaharians, fins a les Canàries. "Els van prometre una llanxa gran, però els van embarcar en una zòdiac robada de la Creu Roja amb un motor vell", explica Juan Carlos Martínez, Carlitos, president de la Federació de Penyes del Nàstic, que està tramitant els papers de Lo per poder donar-li feina al seu bar, el Petit Tarraco, seu de l'entitat.

Viure del 'top manta'

Tanta precarietat no feia presagiar res de bo. L'embarcació va naufragar a diverses milles de la costa de les Canàries i Lo, juntament amb altres immigrants, va ser rescatat per un helicòpter de la Guàrdia Civil. N'hi va haver d'altres que no ho poden explicar. Gràcies a un amic que viu a Salou, va poder aconseguir els diners per viatjar fins a Tarragona. "El vaig conèixer perquè venia pel bar venent discos compactes. Feia el top manta. Com que és un bon xaval, li donava dinar, sopar, i ell m'ajudava en la meva parcel.la", explica Carlitos, que va animar Lo a anar al futbol.

El que li va passar va ser un enamorament sobtat. Ara també és soci i no es perd ni un partit. Fins i tot ha viatjat amb l'equip en alguns desplaçaments gràcies a Carlitos, que segueix el Nàstic des dels 14 anys (ara en té 25) i viatja amb l'equip a tot arreu. "Aquest any només he deixat d'anar a Albacete i Gijón", explica mentre mostra amb orgull l'escut del club tatuat al braç dret.

El més inexplicable va començar a passar a principis de febrer. El Nàstic viatjava a Astúries per enfrontar- se a l'Sporting de Gijón i els aficionats no les tenien totes. L'equip acabava d'empatar a casa contra el Tenerife (0-0) i tot i que portava quatre triomfs consecutius a domicili, la por que es trenqués la bona ratxa era palpable. Vèncer lluny de casa és molt complicat i a Segona Divisió, on hi ha molta igualtat, encara més. Però les paraules de Lo van ser tranquil·litzadores: "Nàstic... ganar", va afirmar sense dubtar ni un instant amb el seu encara precari espanyol. I el Nàstic va guanyar: 0-1. Des d'aquell dia, ha encertat tots els resultats: cinc victò- ries i un empat, el de Llevant, on l'equip va comptar amb el suport de més de 2.000 aficionats.

La seva fiabilitat en la predicció ha arribat fins a l'extrem d'endevinar quan marcarà l'equip, com va succeir a Eibar. "Ens va assegurar que el Nàstic marcaria a la primera part a Ipurua i que a la segona meitat no hi hauria gols", recorda Carlitos encara al·lucinat pel do endevinatori de Lo, que a més a més es va endur els 50 euros de la porra del viatge.

El fax del divendres

El senegalès segueix tota una litúrgia per fer els seus pronòstics, que sempre són anunciats els divendres a la tarda, fins i tot a través de la televisió local. "No diu mai el resultat abans d'aquell dia", assegura Carlitos, que afegeix: "Cada divendres, al voltant de les set de la tarda, fa unes oracions i envia un fax al Senegal amb el partit del Nàstic. Diu que l'envia a un oncle seu. Després rep la resposta amb el resultat". Lo assenteix amb el cap mentre mira de seguir l'explicació del seu amic. "Ja fa sis setmanes que passa això, i la veritat és que estem una mica espantats", afegeix el president de les penyes, que avui estarà animant el seu equip a Ferrol. Carlitos està convençut que el Nàstic pujarà. "L'equip és molt compacte. Jugui qui jugui, ho fa bé", explica Carlitos, que lamenta les cinc derrotes encaixades a casa en la primera volta. "Imagina't on seríem ara amb aquests punts de més".

A Lo també l'han vist resar al Nou Estadi. "Algunes vegades el trobem al lavabo pregant abans del partit. Diu que demana ajuda a Al·là", explica Carlitos. Serà qüestió de no perdre la fe. Per al partit d'avui, Lo ha pronosticat un 1-2. Però passi el que passi, la Primera s'albira a l'horitzó.

Jordi Tió, El Periódico


La Generalitat de Catalunya cedeix i no perseguirà les pràctiques sanitàries obscurantistes

Els professionals que es dediquen a les teràpies naturals a Catalunya hauran de superar un examen si volen continuar exercint, segons el projecte de decret de regulació elaborat pel Departament de Salut. Per fer-ho disposaran d’un termini de dos anys a comptar des de l’entrada en vigor del decret, que Salut espera que s’aprovi en un parell o tres de mesos.

Quines teràpies naturals regula el projecte de decret? L’acupuntura i teràpies orientals afins, la medicina naturista, les teràpies i tècniques manuals i l’homeopatia. Quants professionals afecta? Es calcula que uns 6.000. En quin procés està? Avui entra en període d’audiència pública perquè tothom que ho cregui convenient hi pugui fer esmenes. Després anirà al Consell Executiu per a la seva aprovació.

El director general de Recursos Sanitaris del Departament de Salut, Rafael Manzanera, va explicar ahir que els metges que fan teràpies naturals no s’hauran de sotmetre a aquesta prova perquè han estat acreditats pel seu col·legi professional i Salut signarà un conveni amb aquest òrgan per tal que aquestes acreditacions siguin totalment vàlides per poder exercir. Els que hauran d’examinar-se sense remei són els anomenats «pràctics», és a dir, els professionals que no han cursat una diplomatura o una llicenciatura sanitària però que han rebut alguna mena de formació en teràpies naturals i s’hi dediquen professionalment. Aquestes persones hauran de sotmetre’s a una prova de caràcter teòric i pràctic que determinarà l’Institut d’Estudis Catalans.

Un cop s’aprovi el decret, els «pràctics» disposaran d’un termini de dos anys per examinar-se i obtenir l’acreditació que els permeti regularitzar la seva situació i continuar exercint. Si no ho fan, quedaran en la impunitat i podran ser sancionats. El projecte de decret preveu multes de fins a 250.000 euros per als professionals o centres que infringeixen la normativa. A banda d’aprovar l’examen, aquests professionals hauran de comprometre’s a fer seu un codi ètic elaborat pel Departament de Salut i hauran de revalidar l’acreditació examinant-se de nou cada deu anys.

Els responsables sanitaris esperen que el decret pugui ser aprovat en un parell o tres de mesos. Si és així, la primera convocatòria d’exàmens per acreditar professionals –se’n faran una o dues a l’any– es podria fer passat l’estiu.

Salut xifra en uns 6.000 el nombre de professionals que actualment es dediquen a les medicines alternatives a Catalunya. El nombre dels que han rebut algun tipus de formació en aquest àmbit és, però, molt superior, d’uns 19.000. Aquests 13.000 restants no podran acollir-se a la regularització perquè un dels requisits que els exigeix el Departament de Salut és que estiguin en actiu professionalment quan s’aprovi el decret i que ho demostrin documentalment. Paral·lelament, les persones que estiguin cursant estudis de teràpies naturals en l’actualitat hauran de sotmetre’s a una prova final, la mateixa per a tos els centres de formació, que validi i acrediti la seva formació. Amb vista al futur, l’Institut d’Estudis de la Salut definirà el programa formatiu de cada teràpia que han d’impartir les escoles.

El decret, que també estableix les condicions que han de reunir els establiments on s’ofereixen teràpies naturals, en distingeix de dos tipus –centres sanitaris i pràctics, segons els professionals que hi treballen– per tal que, segons Manzanera, «l’usuari pugui saber en tot moment quina és la formació del professional que l’atén». La normativa preveu, a més, que aquests centres i també els que imparteixen formació sobre teràpies naturals han d’estar autoritzats pel Departament de Salut. Durant el primer semestre d’enguany es crearà un registre de centres que es podrà consultar a la web de Salut.

La consellera Marina Geli, que ahir al matí va presentar el projecte decret als professionals del sector a la seu de conselleria, entén que la regulació era una qüestió pendent i «necessària» per posar fi a una situació «d’alegalitat». Geli considera que aquesta normativa servirà per «posar rigor en un sector vist amb poc rigor» alhora que garantirà la «qualitat professional» dels que l’exerceixen i «donarà seguretat a aquells» que se sotmeten a les teràpies naturals.

S’estima que un 30% de la població catalana ha fet ús «alguna vegada» de les medicines alternatives. Per tal d’avaluar la seva eficàcia, actualment s’està duent a terme un assaig clínic a l’hospital de Mataró mitjançant el qual més de 3.000 pacients –entre malalts de càncer i afectats de mal d’esquena– rebran alguna teràpia natural durant tres anys.

Un decret molt criticat pels metges

Fa 20 mesos que els responsables sanitaris van començar a dibuixar, amb els sectors implicats, el projecte de regulació de les teràpies naturals. La consellera de Salut, Marina Geli, es declarava ahir «orgullosa del procés que, tot i amb dificultats, ha estat molt parlat amb el sector» i que ha culminat amb «un ampli consens». Els responsables de la secció d’acupuntors del Col·legi de Metges van ser els primers a denunciar, poques hores després de l’acte de presentació del decret, que aquest «ampli consens no existeix». Els facultatius acupuntors asseguren en un comunicat que el decret «és ple d’irregularitats, de transgressions de lleis estatals i en comptes de protegir la població el que fa és acreditar mans no sanitàries per fer teràpies sanitàries». Per això, Isabel Giralt, portaveu de la secció de metges acupuntors, ja va avançar ahir a la tarda que «probablement» acabaran impugnant el decret perquè entenen que regular les teràpies naturals pertoca fer-ho al govern estatal i no pas a la Generalitat. La consellera Marina Geli va defensar ahir, en canvi, que el govern català té «prou competències» per poder fer aquesta regulació que, segons ella, és observada amb molt deteniment des de fora de Catalunya perquè estableix un precedent a l’Estat.

L. Campuzano, El Punt


dissabte, de març 18, 2006

La Universitat de València ofereix un Màster en Medicina naturista, acupuntura i homeopatia

A més la documentació només està disponible en espanyol


El curs adreçat a titulats en medicina, odontologia, veterinària o farmàcia es realitzarà des de juny d’enguany fins a l’octubre de l’any vinent a la seu del Col·legi de metges de València. És la cinquena edició d'aquest frau a la ciència.

Entre les burrades del curs cal destacar un apartat dedicat al pensament sistèmic i la teoria del caos aplicat a la medicina, tot una incursió del pensament analògic de l'ocultisme dins d’una disciplina teòricament basada en l’evidència.

El temari sencer es accessible, només en espanyol, mentre duri el procés inscripció a: http://www.adeit.uv.es/cgi-bin/php/info_curso/contenido.htm?apartado=programa&codigo=5711180_5


divendres, de març 17, 2006

Musulmans i hinduistes comparteixen supersticions i interessos econòmics a Benarés

VARANASI, Índia - Arribaven per a espantar esperits, curar èczemes, buscar socors per a un marit infidel o un xiquet rebel. Descalços, amb el cap coberta, els fidels, hindús i musulmans, entraven en tropell al santuari, detenint-se per a besar cada escaló.

Ocorregué el 9 de març a la tomba d'Hazarat Syed Bava Bahadur Shaid, musulmà, dos dies després que dues bombes casolanes destruïssin una mesquita i una estació de ferrocarril a la ciutat més santa de l'hinduisme, despertant el fantasma de la violència entre hindús i musulmans.

Però no hi hagué enfrontaments. Més prompte, l'escena al santuari de Bahadur Shahid servia per a recordar un fet que amb freqüència queda ocult després dels espasmes de la despietada violència sectària que assota Índia: que després de ser veïns durant tants segles, els hindús i els musulmans es troben aquí amb freqüència plàcidament trenats en els seus ritus i en la seva vida quotidiana.

Igual que molts grans santuaris sufís de tota Índia, el de Bahadur Shahid és sant tant per als hindús com per als musulmans. No és tan historiat com altres del país -des del d'Anantnag, a la zona índia de Caixmir, fins al d'Ajmer, al desert de Rajasthan - que atrauen a pelegrins hindús, musulmans i sikhs. Aquest és un temple ignot, de gent pobra, situat en una bruta extensió de terra on gandulegen les vaques i l'olor d'aigua estroncada augmenta mesura que avança el dia. Poc se sap dels seus orígens, llevat que l'home enterrat a la tomba probablement fóra un soldat del segle XI que arribà per a conquerir Varanasi, també coneguda com Benarés, i morí. "Està dins la imaginació popular", afirma Mohammad Toha, un professor de Sociologia de la Universitat Hindú de Benarés. "Forma part del folklore de Benarés. Simbolitza la integració d'hindús i musulmans, la cultura sincrètica de la ciutat".

El santuari és un símbol d'una ciutat en què hindús i musulmans han viscut amb diversos graus de tranquil·litat i pertorbació durant centenars d'anys. El famós temple hindú de Varanasi, Kashi Viswanath, custodiat per policies armats fins a les dents, s'apinya contra la mesquita més coneguda, la anomenada Gyanvapi.

Fa temps que Varanasi ha estat Meca de místics i iconoclastes, com Kabir. El poeta del segle XV que rebutjà amb igual vehemència les restriccions hindús i musulmanes. Era tan venerat que, en morir, fidels d'ambdues religions es disputaren implacablement les seves despulles. Segons narra la llegenda, s'arribà fins i tot acord per a dividir-los. Però quan s'alçà el sudari, no hi havia res davall.

Els hindús i els musulmans també participen en els mateixos negocis. Segons conjecturen alguns habitants de la ciutat, potser serà això el que millor explica que l'atemptat del 7 de març contra un temple, que la policia atribuí a un grup radical islamista amb vincles a Pakistan, no incités més violència.

Teixidors musulmans fabriquen els famosos saris de seda de Benarés per a les bodes dels hindús acabalats i també artesans musulmans elaboren les corones de les deïtats dels temples hindús. Els musulmans celebren concerts als temples hindús.

El músic més aclamat de la ciutat, el musulmà Bismilá Jan, de gairebé 90 anys, que toca el shehnai (una espècie d'oboè), és famós perquè començava el matí entonant cançons piadoses davant del temple hindú de Shiva

Fa pocs dies, al santuari de Bahadur es congregaven milers de fidels. En l'escalinata del sancta sanctorum estava assegut Ramsaran Prasad, un cronista de problemes, tocat amb un solideu verd, blanc i taronja, colors de la bandera índia. Un home sense afaitar amb camisa blava acudí a explicar-li la seva situació. "La meva ment i el meu cor estan atribolats", li digué l'home a Prasad. "No puc dormir. Per els matins estic cansat. Estic en un permanent estat d'ansietat".

Prasad ho apuntà tot en un tros de paper blanc. L'home s'anomenava Ram Kumar, i era hindú. Havia recorregut 32 quilòmetres per a anar allà. Prasad li vengué un amulet que contenia versos de l'Alcorà. El vers d'aqueix dia va ser elegit pels seus poders per a espantar als esperits. Li costà 11 rupies, uns 20 cèntims d'euro. Chandrakara Devi, també hindú, era la següent. Es posà aponat davant de Prasad. Li parlà d'un problema dental. "Escriga-ho amb atenció ", li digué, "perquè pugui millorar aviat". Però el mal de queixal no era el seu únic problema. El seu marit tenia una amant, li murmurà a Prasad, i li donà el nom d'ambdós. Tot quedà enregistrat en el petit tros de paper, que al final del dia es col·locaria a la capçalera de la tomba de Bahadur Shahid. També ella comprà un amulet.

Somini Sengupta, The New York Times


Aprofundint en la decadència televisiva

Un grup d'espiritistes tractarà de contactar amb John Lennon en un programa

Per als que pensen que la televisió ja no odia caure més baix, un equip de mèdium tractarà de "contactar" amb el Beatle John Lennon, assassinat fa 25 anys, en un programa de "pagament per visió" produït per a la petita pantalla.

L'espectacle s'emetrà el 24 d'abril en un programa que costarà prop de 10 dòlars (8 euros), digué avui Starcast Productions, la mateixa productora que ja tractà amb anterioritat de "contactar" en 2003 amb l'esperit de Lady Di.

El programa ja intentà contactar amb l'esperit de Lady Di l'any 2003, sense èxit

El programa en qüestió, anomenat L'esperit de Diana, aconseguí una audiència de més de mig milió de televidents a pesar del "plançó" de la princesa, que segurament tenia coses més importants que fer en el més enllà.

En aquesta ocasió, els productors confien Que Lennon, que en vida va ser una persona molt espiritual, segons ells, sigui més considerat amb els espectadors i ajudi a collir un èxit d'audiència de semblants proporcions. Els espiritistes viatjaran a llocs rellevants en la vida del músic, sobretot als apartaments de Nova York on va ser assassinat de cinc tirs pel seu fan Mark David Chapman.

El director espiritual tractarà de "contactar" amb Lennon per a rebre cançons i lletres del més enllà. A l’Índia, el director espiritual del centre tractarà de "contactar" amb Lennon per a rebre cançons i lletres del més enllà.

En el cas que ho aconsegueixi, un compositor s'encarregarà de realitzar els corresponents arreglaments i produir una nova cançó, informà la productora en un comunicat divulgat a Los Angeles (EUA).

"L'esperit de John Lennon" culminarà amb un "trobada" entre els mèdium i simpatitzants de la causa, els qui s'asseuran durant mitja hora rodejats de càmeres d'infrarojos suposadament capaços de capturar la presència de qualsevol esperit que s'aventuri al lloc.

Agències


Ara diuen que Einstein tenia raó. La part fosca domina l'univers

Un equip català comprovarà les dades presentades per la NASA


Fa uns 13.700 milions d'anys una gran explosió (Big Bang) va donar origen a l'univers. Però què ha passat en tot aquest temps? I, sobretot, quin és el futur de l'univers? Continuarà expandint-se o s'està comprimint i podem esperar un fenomen invers al Big Bang? Des d'ahir al vespre tenim més a prop la resposta a totes aquestes preguntes, amb la presentació dels nous mapes de la temperatura de la radiació còsmica de fons, del projecte Wilkinson de la NASA (WMAP).

La primera resposta és que l'univers s'està expandint de forma accelerada i continuarà fent-se gran de forma constant. Segona dada: l'univers és molt més complex del que podem imaginar a la major part dels humans. Albert Einstein va imaginar fa 95 anys que a l'univers hi ha més coses de les que podem veure o intuir. La teoria de la constant cosmològica ja apuntava la possibilitat que l'univers s'estigui expandint i continuï fent-ho de forma permanent. Per tal que això sigui possible, l'univers ha de contenir molta més matèria i energia de la coneguda i observada fins ara. Però fins fa poc això era rebutjat pels cosmòlegs. El problema d’aquesta branca científica és la dificultat per a recollir dades empíriques, cosa que no permet contrastar models teòrics de vegades fins a desenes d’anys després. Però no estem davant d’una pseudociència que no permet constatar mai cap fet i només és una tautologia basada en premisses errònies.

Les dades del projecte WMAP presentades ahir apunten que només el 4% de l'univers està format per la matèria ordinària que denominem àtoms. Més enllà de la nostra percepció, el 74% de l'univers l'integra una "misteriosa energia fosca" i el restant 23% és "la fins ara no identificada matèria fosca", segons la NASA.

La matèria fosca podria estar present a l'espai en forma de planetes flotant lliurement (fora de sistemes solars com el nostre) o com a estrelles de les denominades nanes marrons (matèria fosca calenta); però també és possible que una mena de matèria perduda estigui distribuïda a l'espai en forma de partícules massives que interactuen dèbilment (matèria fosca freda)

Explicar què és i on es troba l'energia fosca és més difícil. Els físics consideren que l'energia fosca es pot explicar amb equacions matemàtiques, però encara no han trobat exactament on pot amagar-se.

Un equip de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC-CSIC) analitza des d'ahir al vespre les dades presentades per la NASA per tractar de reproduir les anàlisis amb altres tècniques i intentar corroborar els seus resultats.

Basat en un article de Joaquim Elcacho de l’Avui


dijous, de març 16, 2006

I continuen els miracles a Lourdes...

El Comitè Metge Internacional de Lourdes ha reconegut un nou cas de curació excepcional, segons ha anunciat avui el seu copresident, el professor François-Bernard Michel.

“Es tracta d'una francesa, una persona que ha demanat mantenir l'anonimat”, declarà en una roda de premsa, en la que es presentaren, en presència de bisbe de Tarbes i Lourdes, monsenyor Jacques Perrier, noves normes per al procés de verificació científica d'aquests fenòmens que la ciència no pot explicar.

Michel afegí que “l'autoritat episcopal encara no ha donat el pas necessari per a declarar que aquesta curació és "miraculosa"”.

El professor explicà que el Comitè reconegué «el caràcter excepcional d'aquesta curació en l'estat actual del coneixement científic» en la seva reunió celebrada entre el 27 i el 28 de novembre a París.

Es tracta de «una malalta, que en 1992 va ser afligida per un linfoma maligne, complicat un any després per una leucèmia aguda. "Quedà curada sense seqüeles ni recaigudes des de fa tretze anys, a partir d'una pelegrinatge de fe a La Mare de Déu de Lourdes".

En la roda de premsa es revelà que l'any 2005 el Comitè Metge Internacional de Lourdes analitzà quaranta declaracions espontànies de curacions "de gravetat i naturalesa summament variable". D'aquestes, cinc estan sent examinades de manera més profunda pel Comitè.

L'11 de novembre es proclamà el miracle número 67 succeït en Lourdes. Va ser reconegut oficialment per l'arquebisbe de Salern, sud d'Itàlia, monsenyor Gerardo Pierro. Es tracta d'una dona que avui té 90 anys i que quedà curada en Lourdes en 1952.

Informació procedent de: http://www.lourdes-france.org/modules/actu/actualite.php?contexte=_&type=defilante#


diumenge, de març 12, 2006

Entrevista a Josep Maria Fericgla, un antropòleg esotèric


Tinc 51 anys. Nasquí a Barcelona i visc en el Montnegre. Sóc antropòleg, especialitzat en etnopsicologia, i he creat els Tallers d'Integració Vivencial de la pròpia Mort.

Estic solter i tinc una filla, Adriana (18 mesos). Els polítics són malalts mentals! Déu? És l'energia primordial que es manifesta en les distintes formes de vida, que són formes diverses de consciència



- Quantes vegades ha mort vostè?

- Mor cada setmana.


- Com és això?

- Faig revisió completa de la meva vida. Mor i reneixo.


- No entenc.

- La por major és morir.

Això et frena, impedint-te obrir-te a nous espais existencials. T'impedeix viure plenament!

- I?

- Que aqueixa por pot superar-se.

- Sí? Com?

- Vivint la teva mort! Li perdràs la por, i llavors sí que viuràs plenament! Aprèn a morir.


- Però, on s'aprèn això?

- Ho han ensenyat durant mil·lennis moltes cultures en ritus iniciàtics. Sobre les seves pautes he elaborat un mètode per a occidentals.


- En què consisteix?

- Un cap de setmana en un lloc apartat, un allunyament del teu entorn habitual. Aïllat. Sense rellotge. Sense mòbil. No saps a quina hora menjaràs

. Es trenca la teva ordre habitual. I amb certes tècniques de respiració de ioga, xamàniques, sufís...: sense perdre la consciència, arribes a sentir el que sentiries si morissis en aqueix mateix moment.

- I què sentiria?
- Cada un viu la seva experiència: veus la pel·lícula de la teva vida, veus els teus nusos interns, els frens que et retenen.


- I com influirà això en mi?
- Unes 3.000 Persones han passat ja per aquest taller, i totes coincideixen que, després, viuen més intensament, i vine que l'amistat, l'amor... tot cobra una renovada llum!

- Me'l recomana?
- Si un 1% de la humanitat visqués aquesta experiència una vegada en la seva vida tot aniria millor. És la meva utopia.

- No sé si és modesta o ambiciosa.

- Solucionaria tantes coses. La violència, el vandalisme juvenil, el consum compulsiu de drogues...


- Quina pinta la mort en això?

- Tots tenim una pulsió de mort-regeneració, igual que la serp necessita mudar la seva pell. I els joves, més! Però com la nostra cultura no canalitza aqueixa pulsió amb rituals, s'expressa de mode patogen, en conductes compulsives!



- Aqueixos caps de setmana sencers de alcohol, drogues i ´after´?

- Sí: són intents improvisats de ritual, mal tancats, insatisfactoris. Ara crearé tallers per a joves: serà un ritual iniciàtic amb el que posar ordre en la seva caos, que ajudi a reestructurar-se, a construir-se.



- No sabem construir-nos?

- Caminem sense objectiu: hem oblidat el sentit de la nostra vida.

- Ah. Té un sentit, doncs?

- El té, per molt que la major part de persones ho hagi oblidat. Si et contestes a la pregunta "per a què estic aquí?", trobaràs el teu sentit.

- I si no sé contestar-me-la, què?
- Hi ha tècniques rituals per a ajudar-te a reconnectar amb la teva essència i així reconèixer-te, i sentir així el que està en la teva naturalesa, quin és el teu sentit.

- Quin és el seu, senyor FERICGLA?
- El que ja faig ara: encoratjar el renaixement de rituals iniciàtics.

- No era vostè un antropòleg?

- Sí, i per això em bolquí en l'etnopsicologia, l'estudi de com cada societat construeix la seva ment, i, per tant, com construeix el món.

- I què ha après respecte d'això?

- Tots naixem amb un potencial de capacitats que no ensinistrem , i queden inhibides. I això em portà a dissenyar tallers per a entrenar-les.

- A quines capacitats es refereix?

- L'empatia. La intuïció...

- Per a què serveixen?

- Per a entendre a l'altre. I per a captar la realitat de mode directe. Alguns pobles, com els xuar, les tenen desenvolupades en uns graus inimaginables per a nosaltres.

- Qui són els xuar?

- El poble amazònic que aquí coneixem com a camperols.

- Aqueixos que ingereixen aiahuasca?

- L'aiahuasca és només una ferramenta per a accelerar aqueixos estats de consciència: la usen per a visitar parents llunyans, veure si la seva dona els dóna el bot, trobar un gos extraviat...

- I funciona?
- He fet els meus experiments: des de la selva amazònica visití amb aiahuasca a amics de Barcelona... i constatí després que les visions eren encertades en un percentatge molt superior a l'atzar estadístic!

- I com s'explica això?

- L'aiahuasca ajuda a dissoldre conflictes interns i et centra en la teva essència. I, si estàs reconnectat amb el teu ser, estàs connectat amb tot.


- Sona molt místic.
- És real. Tot ser viu és una forma de consciència. Una col té consciència!

- Seriosament? Avui he menjat col.
- Si no, no sabria cap a on dirigir les seves arrels ni els seus fulles ! És només una consciència reactiva, no dialèctica, però una forma de consciència!

- Què més ensenyen els xuar?
- Que cada un té un lloc en la vida, i que cal ocupar-lo . Sense discutir. Si connectes amb la teva essència, el trobes. I tot presa sentit!

Víctor M. Amela, La Vanguardia


divendres, de març 10, 2006

Jordi Bilbeny entronca Cristòfor Colom amb la noblesa catalana.
I Cervantes també era català

Història o pseudohistòria?

Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) fa divuit anys que recull documentació que certifiqui que Cristòfor Colom no tenia ni un pèl de genovès. La seva aposta per l'origen català del descobridor ha donat lloc a L'apropiació del descobriment d'Amèrica: una conspiració d'Estat, un documental realitzat per David Grau, i quatre llibres en els últims vuit anys. En l'últim, Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya (Proa), fa un pas més a l'assegurar que l'home que va comandar l'expedició al continent americà pertanyia a la noblesa catalana.
"Va ser un príncep de Catalunya" assegura l'escriptor, que denuncia que "Colom firmava sempre els seus documents com a virrei, una paraula catalana que no existia en el castellà de l'època, llengua en què s'utilitzava el terme visorrey". Bilbeny revela que, a més a més de navegant, el descobridor també va ser diputat, governador i militar. Membre del Consell d'Estat, el seu germà va ser Francesc Colom i Bertran, president de la Generalitat entre el 1464 i el 1467. Segons l'historiador, l'aposta de la família per Renat d'Anjou va portar Colom a exercir de corsari en contra de les forces que advocaven per Ferran d'Antequera, representant de la dinastia dels Trastàmara.
"¿Qui es pot creure que la Casa Reial li donés títols de responsabilitat a un estranger, analfabet i de baixa posició social?", es pregunta Bilbeny. Establint un paral.lelisme amb l'actualitat, sentencia que "seria inaudit que un marroquí acabat d'arribar denunciés el rei i, a sobre, guanyés". Com apunta el filòleg, només algú amb una sòlida posició social va poder portar una empresa així a bon port.
D'acord amb la seva teoria, la Pinta, la Niña i la Santa María van sortir del port català de Pals i no de l'andalús de Palos de Moguer. En opinió de Bilbeny, Colom s'acostava als setanta anys quan va arribar al nou món, en contra dels quaranta que fixa la historiografia oficial. Seguint la seva argumentació, l'aventurer va morir a casa seva, a Barcelona, ciutat en què també va ser enterrat. El 20 de maig, coincidint amb el cinquè centenari de la mort de l'almirall, té previst fer públic el lloc del seu sepeli.
Com el mateix escriptor reconeix, les seves teories han estat "menyspreades" i motiu de "burla" per part del món acadèmic: "És normal, els grans canvis necessiten temps", assenyala. Addicte sempre a la polèmica, el juny de l'any passat va obrir una nova línia d'investigació històrica al postular que, en lloc de ser fill d'Alcalá de Henares, Miguel de Cervantes era tan català com ell i com Colom.

Roger Pascual, El Periódico

El col·lapse de Rapa Nui i els moais

La tradició oral rapanui diu que el rei Hotu-Matua, de la terra d'Hiva, va enviar set joves exploradors a buscar la remota Te Pito o Te Henua, una illa mitològica situada just enmig de l'oceà on florien boscos exuberants. Te Pito o Te Henua, coneguda com a illa de Pasqua o Rapa Nui, és avui un paisatge bonic i tranquil esquitxat pels espectaculars moais o icones de pedra, però pràcticament erm: els escassíssims arbres són fruit de la creixent però encara jove consciència conservacionista.
Els historiadors consideraven fins ara que l'illa de Pasqua va ser colonitzada per pobles de la Polinèsia central en successives migracions a partir del segle IV i que l'harmonia amb l'entorn es va mantenir fins almenys el segle XIII. Després, les desavinences tribals van impulsar una sobreexplotació dels recursos amb fins bèl·lics que va portar a la destrucció. Quan els marins holandesos van arribar a l'illa el dia de la Pasqua de Resurrecció de l'any 1722, ben poc quedava de la vegetació primigènia i els natius amb prou feines tenien recursos per alimentar-se. La realitat, no obstant, encara pot ser molt pitjor.
Una investigació que publica avui la revista Science canvia les dates de la colonització i confirma la capacitat destructora dels humans. Els primers polinesis no van arribar a Rapa Nui cap a l'any 400, ni tan sols el 700, sinó al voltant de l'any 1200, i la desforestació insostenible va començar poc després del seu desembarcament. No hi va haver, per tant, un llarg període de convivència idíl·lica dels homes amb els boscos.
"L'impacte va ser immediat". A aquesta conclusió han arribat els investigadors Terry Hunt (Universitat de Hawaii) i Carl Lipo (Universitat de l'estat de Califòrnia) després de datar per radiocarboni --en alguns casos, redatar de manera més precisa-- els jaciments arqueològics més antics de l'illa. Es tracta dels estrats Anakena (un antic centre religiós), on hi ha restes de llenya que es va cremar per fer foc. "Les evidències no eliminen una ocupació cap a l'any 1000 després de Crist, però la probabilitat és molt baixa", explica Hunt.

Milions d'arbres
Un dels principals motius de la desforestació de l'illa va ser la tala indiscriminada d'arbres per poder moure els moais, encara que també van ser determinants, prossegueix Hunt, les rates transportades pels primers pobladors polinesis, que van devorar les arrels de milions d'arbres. Els autors de l'estudi insisteixen que l'illa de Pasqua "simbolitza una civilització aïllada que una vegada va florir i que després va patir una catàstrofe ecològica".
Diversos especulador i traficants de misteris catalans i d’altres nacions han aprofitat aquesta absència actual d’arbres per a justificar-ne mil i una històries fabuloses que inclouen extraterrestres o transport per levitació magnètica.
Els resultats actuals estan en consonància amb altres estudis elaborats recentment que insisteixen que els aïllats territoris del Pacífic oriental, incloent-hi Nova Zelanda, van ser colonitzats molt més tard que Samoa i altres illes de la Polinèsia occidental. Pasqua està ni més ni menys que a 2.000 quilòmetres de les illes Pitcairn, el lloc poblat més pròxim, i a 3.600 de la costa de Xile, país del qual depèn.
En qualsevol cas, no tot va ser culpa dels natius. Les malalties exportades pels europeus i el reclutament forçós per treballar als dipòsits de guano peruans van rematar l'illa al segle XIX. El 1877 només hi quedaven 111 habitants. Avui són gairebé 4.000, potser els mateixos que hi havia al segle XVI.

Basat quasi tot en un article d'Antonio Madridejos de El Periódico

dijous, de març 09, 2006

La robòtica centra la desena edició de la Trobada de ciència-ficció de Mataró

El record a ‘El planeta prohibit’ i els Premis Manuel de Pedrolo són dos dels esdeveniments més destacats, però també inclou una xerrada sobre el fenòmens paranormal en el cinema

Que ningú s’espanti en saber que aquest cap de setmana Mataró està ple de robots, científics i naus espacials. No es tracta de cap bogeria ni revolució científica. Sinó que la ciutat acull la seva trobada de ciència-ficció. I és que enguany, la Trobada de ciència-ficció de Mataró arriba a la desena edició. La robòtica serà l’eix central de la trobada d’enguany, una cita que també vol aprofitar l’ocasió per recordar un clàssic d’aquest gènere, “El planeta prohibit” (Forbiden Planet). La pel·lícula de Fred McLeod Wilcox es va fer a Estats Units l’any 1956 i s’ha convertit en protagonista d’aquesta trobada en motiu del seu cinquantè aniversari. “El planeta prohibit” es va projectar la nit del passat dijous 9 de març al Monumental i va ser la protagonista d’un col·loqui posterior dirigit per Toni Segarra.

Premis Manuel de Pedrolo

L’altre plat fort de les jornades és el lliurament dels premis de literatura Manuel de Pedrolo. Els premis es lliuraran el diumenge al migdia, en un acte que comptarà amb la presència de la filla de l’autor d’obres com “El mecanuscrit del segon origen” i que dóna nom al certamen. A més, els IX Premis Manuel de Pedrolo, ciutat de Mataró de narrativa de ciència-ficció compten enguany amb una novetat, la convocatòria a dues categories diferents: novel·la curta i relats. Els guanyadors del concurs aconseguiran una remuneració en metàl·lic i veuran publicades les seves obres a la col·lecció de ciència ficció de Pagès Editors, l’única col·lecció del gènere que es fa en català.
Però la trobada donarà per molt més. El bestiar de la ciència-ficció, la literatura del gènere per a joves, personatges com el professor Tornasol i Harry Potter i els fenòmens paranormals són alguns dels temes que es tractaran en aquesta trobada. Altres xerrades se centraran en temes com la sociologia mediambiental o la recerca robòtica. La Trobada de ciència ficció de Mataró va néixer ara fa deu anys amb l’objectiu de convertir-se en un punt de reunió anual per al debat i la trobada entre els aficionats a la fantasia i la ciència-ficció a Catalunya. Les jornades són gratuïtes i se celebren dissabte 11 i diumenge 12 a Can Palauet, tot i que els actes previs van començar ahir dia 8 de març.

Programa de la Trobada

Dissabte 11 de març

9.30h: Inscripcions i lliurament de credencials.
10h: Xerrada “Robots, cyborgs, clons, androides i més bestiar a la literatura de ciència-ficció” per Miquel Barceló.
11.30h: Xerrada “Una ullada a la ciència-ficció juvenil” per Montserrat Galícia.
13h: Xerrada “Del professor Tornasol fins a Harry Potter: entre la ciència i la màgia” a càrrec de Lluís Fonseca.
14.30h: al restaurant L’Atzucac. Dinar de la Trobada.
17h: Taula rodona “l’obra d’Àngel Torres Quesada” amb Eduard Gallego, José Luis González i Joan Antoni Fernández.
18.30h: Xerrada “Fenòmens paranormals i esperits malignes al cinema” per Manuel Moreno.
20h: Conferència “Cuando a eso de la ciencia ficción no sabían cómo llamarla (Breve historia de las novelas de veinte reales)” per Àngel Torres Quesada.


Diumenge 12 de març

9.30h: 1a Assemblea de la Societat catalana de ciència-ficció i fantasia.
11.00h: Xerrada “L’estat actual de la recerca robòtica” per de Carme Torras.
12.15h: Xerrada “Sociologia mediambiental a la ciència-ficció” per Louis Lemkow.
13.30h: Lliurament de premis als guanyadors dels IX Premis Manuel de Pedrolo.
14.30h: al restaurant L’Atzucac. Dinar de la Societat catalana de ciència-ficció i fantasia.


Volen exportar el model Nessie a Catalunya

“La gent visita Escòcia, entre altres motius, per un llac amb un monstre que no existeix”. Amb aquests exemple explicava ahir el Conseller de Turisme, Josep Huguet, la futura explicació de mites i llegendes catalanes com a reclam turístic previst segons el Pla Estratègic de turisme de Catalunya que es presentà ahir.

El pla fixa les polítiques turístiques catalanes per als propers cinc anys.


This page is powered by Blogger. Isn't yours?