<$BlogRSDUrl$>

diumenge, de desembre 10, 2006

Les claus de Dan Brown

Amb tota probabilitat l'escriptor Dan Brown no guanyarà mai un Nobel de literatura, però gràcies al fenomen sociològic que s'ha generat al voltant de les seves novel·les, sobretot d'El codi Da Vinci, serà tan estudiat com si hagués escrit una obra mestra. A més de les enormes xifres de vendes (més de 60,5 milions d'exemplars venuts d'El codi Da Vinci!, segons The Wall Street Journal), el fenomen Brown ha generat una moda imparable de literatura i pseudoliteratura de temes religiosos, misteris ocults i història alternativa. Un fenomen internacional, només comparable al de Harry Potter, ben fàcil de comprovar en qualsevol llibreria. Un element més de la cultura global i interconnectada d'aquest principi de segle.Amb tot això és normal que s'hagi creat una expectació tremenda al voltant de la pròxima novel·la de l'escriptor nord-americà. Des de l'exitàs d'El codi..., Brown no ha tret cap llibre nou perquè s'ha de dir que la resta de novel·les eren anteriors a aquesta obra. A l'Estat espanyol, de fet, els llibres de Brown han anat sortint en ordre invers a la seva publicació original: El codi Da Vinci, Àngels i dimonis, El gran engany i Fortalesa digital.Però ara va de debò i sembla que al llarg del 2007 sortirà (si més no, en el món anglosaxó) la nova aventura de Robert Langdon, el criptògraf que protagonitzava El codi Da Vinci i Àngels i dimonis. El mateix Dan Brown ha explicat ja alguns elements de la seva nova novel·la. El seu títol és La clau de Salomó, estarà protagonitzada de nou per Langdon i el seu tema central tocarà de ple els ciments de la nació nord-americana. Sembla ser que la intervenció de la maçoneria en la fundació dels Estats Units i en la política actual estarà en la línia argumental del llibre. Es repeteix el gust de Brown d'incloure en els seus llibres societats secretes, com més secretes millor, esclar, per poder fabular més.


Una guia prèvia

I si Dan Brown ha tingut deixebles i autors de tota mena que han emulat els seus arguments després d'El codi..., el que rebla el clau és que hagi sortit publicat un llibre sobre La clau de Salomó abans que ningú l'hagi llegit i sense tenir la seguretat que l'escriptor l'hagi acabat d'escriure. Es tracta d'una mena de prèvia del llibre, un tràiler en forma d'assaig sobre els temes que hipotèticament tractarà la novel·la i una guia perquè el lector es documenti mentre va fent boca abans que surti la novel·la. Los secretos de Dan Brown y la llave de Salomón, del periodista Greg Taylor, que a l'Estat espanyol ha publicat l'editorial Via Magna, fa una reconstrucció de la novel·la avant-la-lettre i apunta alguns dels elements que hi podrien aparèixer. Taylor s'ha basat primerament en la història documentada de la relació entre la maçoneria i alguns dels pares fundadors dels EUA, com Georges Washington, Benjamin Franklin, Thomas Jefferson i Thomas Paine. Brown explorarà en la seva novel·la si els Estats Units es van fundar amb la idea de ser "una república maçònica", una mena d'Estat i de "Nova Atlàntida" on es poguessin materialitzar les utopies de llibertat i democràcia somniades en el segle XVIII per aquestes societats.

Els símbols i les cerimònies, tan crucials en el món de les lògies, donen la raó a aquest argument. Un exemple és que per celebrar l'inici de la construcció del Capitoli es va realitzar una cerimònia maçònica, en la qual el primer president americà, Georges Washington, va lluir el seu propi davantal maçònic. El president va baixar als ciments de l'edifici on hi havia la primera pedra i hi va fer una ofrena típicament maçònica de blat de moro, vi i oli d'oliva.

En el llibre també es parla dels símbols maçònics que, no per casualitat, hi ha en la imatgeria nord-americana. En els bitllets d'un dòlar, que porten l'efígie del mateix Washington, hi apareix el gran segell que en el revers es representa amb una piràmide coronada amb un ull, amb la forma de l'anomenat "ull de la Providència" o "ull que ho veu tot". Tant les piràmides com aquest ull han estat històricament utilitzats per les lògies com a símbols. A més, en aquest revers també s'hi pot veure un hexagrama que forma la paraula Mason.


Arquitectura maçònica

Les traces maçòniques en l'arquitectura i monuments de la ciutat de Washington podrien tenir també un fort protagonisme a La clau de Salomó, segons indica Greg Taylor. El famós obelisc del monument a Washington va ser donat a la ciutat per Benjamin B., un membre de la Gran Lògia de Maçons Acceptats i Lliures del Districte de Colúmbia. Clarament maçó és el monument maçònic a la memòria de Georges Washington, mentre que alguns dels autors consideren que la forma d'estrella de cinc puntes del Pentàgon també podria estar relacionada amb simbolismes maçònics.

Curiosament aquestes possibles trames recorden l'argument de la pel·lícula La búsqueda (National Treasure), de Jon Turteltaub, estrenada el 2004 i protagonitzada per Nicholas Cage. Aquest discret però entretingut film d'aventures explica la recerca per part d'un arqueòleg del tresor dels cavallers templers, amagat pels maçons durant la Revolució Americana. En el film les claus per trobar el tresor es troben a l'original de la declaració d'independència del país. A la pel·lícula es fa una referència a la piràmide del bitllet de dòlar.

El que s'ha de descobrir, però, és si en la novel·la de Brown els maçons seran els bons o els dolents, tenint en compte el maniqueisme dels seus arguments novel·lístics, que comencen sempre amb un assassinat o més. En tot cas, la polèmica està servida.

Montse Frisach, Avui


This page is powered by Blogger. Isn't yours?