<$BlogRSDUrl$>

divendres, de novembre 10, 2006

La cultura ioruba, en perill d'extinció

L'anglès, l'idioma que domina el món, és una llengua minoritària en algunes zones de Londres. A Peckham, per exemple, un districte poc afavorit al sud de la ciutat que sembla una prolongació de Laos, una de les llengües més parlades és el ioruba.
Les famílies d'ètnia ioruba, arribades del sud de Nigèria, han anat recalant allà portant amb elles llargues túniques, airosos turbants i aliments exòtics, a més de creences i divinitats pròpies. De religió cristiana la meitat d'ells, i de musulmana un altre 25%, esglésies i mesquites creixen a les torres de formigó d'uns blocs d’habitatges amb moltes carències.
La competència per la feligresia és gran i als predicadors homologats s'hi han d'afegir bruixots i curanderos molt competitius. Al veïnat no són gens estranys els sacrificis ocasionals a les divinitats d'algun pollastre viu, com a pagament per un bé atorgat o per poder allunyar el mal d'ull que, en forma de deutes, malaltia, atur o desdenys amorosos, fa la vida impossible a qui el pateix.
El que es cuina al barri també té un gust diferent. A la porta de les botigues de comestibles, els alegres colors de la fruita i les estranyes verdures parlen d'un altre hemisferi. Mangos, pinyes, melons i bananes s'apilen al costat de carbasses i nyams, aquells tubercles dolços que recorden els nostres moniatos. Les mestresses de casa de Yorubatown cuinen carns i peixos secs amb oli de cacauet, uns plats que acompanyen amb mongetes, sorgo o arròs.
A Radio Peckham, l'emissora de la comunitat, sona hip-hop, grime i garage. "Volem ser el primer lloc en què la gent descobreix el millor de la nova música que s'està produint al Regne Unit", diuen els programadors. Àfrica està també al cor de l'Escola d'Art de Camberwell. Allà, l'escultor britànic Sokari Douglas Camp rememora les seves arrels nigerianes amb una monumental escultura, Asoebi Women, visible per a tothom qui passi per Peckham Road. La peça va ser creada per al Jardí d'Àfrica del Museu Britànic, un dels llocs més visitats pels qui fan un viatge a Londres.
Els turistes, no obstant, mai s'acosten a Peckham, una zona plena d'energia però conflictiva, que va saltar a la primera pàgina dels diaris londinencs per l'assassinat, l'any 2000, d'un nen nigerià de 10 anys, Damilola Taylor. El nen estava tornant de classe quan va ser apunyalat a prop de casa seva per una banda juvenil. Els que el van matar tenien 12 i 14 anys. Van ser empresonats, finalment, a l'octubre.
La mort de Damilola va tenir l'efecte de descobrir als britànics l'existència d'una d'aquelles bosses de pobresa tercermundistes que, en ciutats com Londres, conviuen sense vergonya amb el més indecent dels luxes.
Després d'aquell incident s'han enderrocat immobles que mai s'havien d'haver construït, s'han rehabilitat espais comuns i s'han potenciat activitats socials, especialment dirigides als més vulnerables: els joves. Una generació que, inevitablement, ha perdut les seves arrels i aviat perdrà el ioruba, la llengua dels seus avantpassats.

Begoña Arce, El Periódico


This page is powered by Blogger. Isn't yours?