<$BlogRSDUrl$>

diumenge, de juliol 23, 2006

La Xina prohibirà que es difonguin en televisions i ràdios remeis miraculosos per millorar la imatge

Els fraus massius revelen la febre per la bellesa que hi ha al país

"No sóc l'única que vol més corbes, de manera que no vaig dubtar a trucar quan vaig veure com els creixien els pits a aquelles models de la televisió". Beibei, una noia de 20 anys, va creure que en unes setmanes els seus s'elevarien, turgents i voluminosos. Unes infusions dipositarien allà el que li sobrava del maluc, o sigui, que seria un transvasament natural. Però un any i 300 euros després, el seu maluc i els pits segueixen igual, tot i que adolorits. I a canvi, li han aparegut acne i trastorns menstruals, com a altres centenars de joves enganxades al producte Bolibao.

Un expert farmacològic va descartar tota relació entre el perímetre toràcic i la papaia i el kudzu, els ingredients de la medicina tradicional que li serveixen de base. Sí que va confirmar que els estrògens que contenen causen desordres glandulars i infecció d'úter. El miraculós Bolibao es publicitava en 17 canals de televisió i generava la gens menyspreable xifra de 240.000 euros diaris.

Aquest és un més de la llista llarga de fraus que ha portat el Govern a prohibir que es difonguin en televisions i ràdios els múltiples remeis miraculosos per perdre pes, incrementar els pits o blanquejar la pell. Els anuncis, que poblen la programació televisiva nocturna, calquen l'esquema: una jove plorosa explica el motiu de la seva depressió a un home en bata blanca i presumpte doctor, que li aconsella un producte determinat. A continuació, la noia torna a somriure.

La prohibició entra en vigor l'1 d'agost i és temporal, fins que es reguli el sector. Ja se sap que no es podran garantir resultats, exhibir metges ni oferir línies de telèfon perquè els usuaris parlin amb ells. Zhao Jian, director de publicitat, l'ha justificat en el fet que els anuncis atempten contra la credibilitat dels mitjans, els drets dels consumidors i la seva salut.

El fenomen és molt recent: les queixes dels espectadors durant l'any passat van ser 451; l'anterior, només una. També és massiu: l'estudi sosté que 18 dels 53 canals televisius emetien aquest tipus de publicitat dimecres passat.

A la Xina es va detectar recentment que 10.000 espots eren fraudulents o il·legals. El 62% dels emesos a la televisió ho eren, així com el 90% dels publicats en premsa. Ni tan sols els més prestigiosos se'n salven. La multinacional Procter & Gamble va ser condemnada a pagar més de 18.000 euros per publicitat enganyosa després de les reaccions adverses que va patir una consumidora. Una de les seves cremes va ser analitzada a la província de Jiangxi durant 20 dies en una infructuosa recerca dels "miraculosos" efectes amb què la pell havia de rejovenir 12 anys amb la seva aplicació.

Els abusos de la publicitat televisiva destapen el descontrol que impera en el sector farmacèutic xinès, atomitzat en diminutes empreses. Únicament a Rússia hi ha més pirateria. No són rars els casos de ciutadans xinesos morts per medecines. De les 6.700 empreses farmacèutiques, només el 15% compleix el certificat GMP nord-americà, que garanteix un nivell de control i qualitat internacional.

Però sobretot, els fraus massius revelen la febre per la bellesa que hi ha a la Xina. Queda més llunyana en l'imaginari que al calendari la uniformitat estètica que imperava en l'era comunista, abans que el país s'obrís al món als anys 80. Mao Zedong va condemnar el maquillatge perquè el considerava burgès, i l'ubic vestit Mao i els tallats de cabells amb ganivet donaven una estètica molt masculinitzada a les dones. Fins i tot avui és pràcticament impossible veure una dona gran amb faldilla.

Model occidental

Les joves xineses han fet del sector de la cosmètica el quart de més creixement a la Xina, on s'imposa el cànon de bellesa occidental. És tan gran el desig d'aconseguir aquest patró estètic que ni els models publicitaris ni els maniquins de les botigues solen tenir trets orientals.

I precisament per això, moltes xineses no tenen cap mania a passar pel quiròfan per adequar el seu perfil als gustos occidentals, cosa que fan, a més a més, a preus molt baixos. Així, una altra de les operacions més sol·licitades, a més de l'increment de pits, és la de la doble parpella, que proporciona un ull més gran. Tot i que al que encara segueixen fidels és a la seva mil·lenària pell blanquinosa, gairebé translúcida, que preserven amb cremes o obrint un paraigua quan entreveuen un raig de sol.

Adrián Foncillas, El Periódico


This page is powered by Blogger. Isn't yours?