<$BlogRSDUrl$>

dimarts, de juny 06, 2006

El dia de la bèstia i l'estrena de La profecia

Poques vegades una data com la d'avui (6/6/2006) ha ofert tantes possibilitats de fer por. Aquest dimarts ens ofereix el fatídic 666, dígit assignat al diable des de les pàgines bíbliques del Llibre de les revelacions. Per celebrar-ho, Hollywood proposa l'estrena a 37 països del remake de La profecia (1976), aquella fosca representació de l'arribada de l'Anticrist com a preàmbul de la destrucció final que va mortificar no només Gregory Peck, el seu protagonista, sinó tota una generació. La nova versió, dirigida per l'irlandès John Moore, no és més que una modernització d'una història inspirada en un text mil·lenari.

Rodada entre Praga i Itàlia, el film arriba en un moment en què la religió catòlica és al centre d'un gran enrenou mediàtic a causa de l'explosió d'El código Da Vinci. La profecía, protagonitzada per Liev Schreiber i Julia Stiles, a més del nen Seamus Davey-Fitzpatrick, ofereix una alternativa a la intriga basada en el best seller de Dan Brown en tant que no discuteix la Bíblia sinó tot al contrari. Tanmateix, Moore no espera que des de Roma hi hagi cap tipus d'acció en favor de la pel·lícula. "De fet, l'Església catòlica a Croàcia va aconseguir aturar el rodatge després que el govern ens havia autoritzat a anar-hi", es queixa el director. "És més, alguns decorats van ser vandalitzats i cremats".

Tot i l'escarment, l'equip de producció no es va donar per vençut. "Vam intentar que reconsideressin la seva posició parlant amb un dels bisbes, al·legant que La profecia confirma el que ells prediquen cada diumenge. El códi Da Vinci no està malament, però només és un treball de ficció. El nostre film, en canvi, es basa en un llibre que ha provocat moltes guerres, la massacre i la redempció de milions de persones". I quina raó van donar? "Cap, i aquesta és la gràcia de la religió. Només dient que no, ja en tenen prou", es queixa Moore.

En mans del diable

La religió és un fenomen de masses que necessita canviar, segons diu Moore. "No hi ha cap dubte que han perdut terreny. Abans quan era petit, la imatge del capellà ens espantava, ara no". Malgrat tot, és conscient que pel·lícules com La profecia serveixen a una gran quantitat de seguidors dels dogmes espirituals. "Simplement perquè tenim imaginació. La meva mare va a missa cada dia de l'any", analitza amb escepticisme. "I per què? Doncs per la por de morir. Comencem a resar i a comportar-nos bé per la possibilitat d'una vida posterior". Tot, gràcies a l'amenaça d'una condemna a mans del diable. Un malcarat que no té rival -excepte la bondat extrema i alguns exorcismes d'emergència-, i que ha manipulat la voluntat de milions d'ànimes amb els tres números fatídics.

El ja esmentat 666 és una xifra que té diverses interpretacions, a més de ser la suma del quadrat dels set números primers o la suma de tots els números de la ruleta (de l'1 al 36). Alguns creuen que és la representació de la humanitat, ja que el 6 és un número imperfecte. Un menys que 7, la perfecció. D'altres pensen que és un codi basat en el nom d'algú -l'Anticrist-. Des de Neró, que va perseguir els cristians a l'època que es va redactar el Llibre de les revelacions, passant per Hitler, fins a Ronald Reagan.

Malgrat tot el pes de la història i la tradició, Moore sap que La profecía només és una pel·lícula. Però no per això vol treure-li importància. Al contrari. "Algú va dir que el truc més gran que ha fet Satanàs és convèncer-nos que no existeix", explica. "Potser el nen de la pel·lícula no és tan diabòlic com pensem. ¿I si és un estat mental del seu pare alimentat per unes quantes casualitats?". De fet, Moore apunta que mai es veu la mà del nen directament involucrada en cap de les desgràcies que passen al seu voltant. "Potser tot és una metàfora del fanatisme religiós i la paranoia descontrolada que provoca, com els suïcides o els que maten metges avortistes".

Ferran Viladevall, Avui


This page is powered by Blogger. Isn't yours?