<$BlogRSDUrl$>

diumenge, de juny 11, 2006

Desmantellada una secta a la Marina que usava la meditació com a tapadora

Cinc persones van ser detingudes ahir per agents de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil d'Alacant, en una operació per a desmantellar a Llíber la secta AMBA, en semblar de caràcter destructiu. Entre ells es trobava la suposada capitost del grup. La secta es feia passar per un centre de meditació.

La Guàrdia Civil portava ja temps darrere de la investigació, encara que no va ser fins ahir quan finalment es materialitzà l'operació. Agents de la Policia Judicial de la Comandància d'Alacant es presentaren en un xalet de la partida Els Morterets a les afores de Llíber, a la Marina Alta, en l'operatiu desplegat per a desmantellar la secta, coneguda com a col·lectiu AMBA. La investigació se saldà amb la detenció de cinc persones, dos d'elles residents a Xaló i Xàbia, als qui se'ls imputa entre altres càrrecs, el d'estafa.

No obstant, la investigació es manté oberta, perquè no es descarten noves detencions i nous escorcolls. El titular del jutjat número 6 de Dénia es desplaçà fins al lloc dels fets i decretà el secret de sumari.

Centre de meditació

Entre els detinguts, tres homes i dues dones, es trobava la suposada capitost del grup, el centre neuràlgic de la qual era aquest habitatge que actuava com a centre de meditació. Allí s'impartien cursos de desenvolupament espiritual i de la persona, per la qual cosa vestien de blanc.

La seua activitat se centrava sobretot els caps de setmana i les jornades festives, quan més moviment es localitzava en l'habitatge, que també tenia una xicoteta granja. En semblar, el grup oferia, a través de la meditació, la possibilitat de la superació de problemes personals. Fonts coneixedores del cas van indicar que la capitost del grup els proposava l'hiperventilació com a mètode. Els mateixos informadors qualificaren la secta com destructiva de la persona.

Després de procedir a l'escorcoll i inspecció de la casa, tant al seu interior com als jardins, i decomissar certs objectes, començaren a eixir els detinguts. Els cinc van ser traslladats a diferents quarters de la Guàrdia Civil de la província, on prestaren declaració. Els dos primers a eixir, al voltant de les 13.30 Hores, van ser dos homes, acompanyats per agents de paisà. Minuts més tard, feia el propi una tercera detinguda. La investigació s'amplià a un segon xalet, situat a uns 150 metres de la seu de la secta, on entraren tres agents.

Aquest altre habitatge estava llogat, des de feia un any, a l'encarregada del centre de meditació, una dona estrangera, possiblement suïssa, qui compartia casa amb una altra, de nom Amparo, natural d'Ontinyent, qui isqué pel seu propi peu, al seu cotxe particular.

Els propietaris del xalet, que resideixen a la planta superior, no podien creure's la relació que tenia la seua inquilina amb la casa investigada. Després d'aquesta segona inspecció, i en tornar els agents al centre de meditació, eixia detinguda la suposada líder del grup en un tot terreny de la Guàrdia Civil.

Mentre els detinguts eren desplaçats per a declarar a les instal·lacions de la Guàrdia Civil, la resta de persones que es trobaven en l'habitatge, en el moment de la detenció, esperaven a la finca al costat de que acudissen els seus familiars a recollir-los. Després del desconcert inicial, els adeptes es canviaren de roba i passejaren pel jardí.

Els veïns creien que els detinguts practicaven una religió protestant

Sorpresos per l'impressionant desplegament policial, la majoria dels propietaris que posseeixen les seues finques al voltant de l'habitatge on es desenvolupà l'operació no donaven crèdit al que estava passant.

Cap es podia imaginar que aquella casa no era un centre de meditació, sinó que en realitat era una secta.

L'expectació i la curiositat s'apoderà d'ells després de conèixer la notícia de la detenció de diverses persones suposadament implicades en aquesta secta, el centre neuràlgic de la qual era “el xalet del xampinyó”.

Amb aquest peculiar nom és coneguda aquest habitatge entre els veïns de Llíber, a causa de la seua estructura. De color rogenc de les seues parets, rodejat de zones verdes, té una cúpula que sembla el cap d'un polp o un escafandre de bus

.“És una casa rara”, assenyalà José Luís Mes, veí de Llíber, on a més la gent que acudia “no solien ser persones que s'integressen, sinó que defugien el tracte amb la resta de veïns”.

Encara així, mai arribaren a pensar que podia tractar-se d'una secta, sinó que “pensàvem que eren protestants”.

Tant aquest ciutadà com altres corroboraren que “els caps de setmana és quan més cotxes es vine”. També coincidiren a afirmar que el primer propietari de l'habitatge era un home estranger “anglès o rus, amb barba i cabell llarg”. Però cap sabé explicar amb claredat què és el que es feia allí dins.

“Pensàvem que feien ioga”, apuntà un altre dels veïns. Precisament, un familiar d'una de les adeptes comentà en acudir a recollir-la, que es tractava d'un “centre de meditació”.

La Guàrdia Civil espanyola desarticulà la secta Congregació De l'Olivera amb 11 detencions fa dos anys a Benimantell

Fa un any i set mesos que la Guàrdia Civil desmantellà un col·lectiu sectari a Benimantell. Els agents actuaren també un dissabte, el 7 de novembre, en una espècie d'edifici als afores de la població, que simulava una església evangelista, quelcom que va ser negat per aquesta religió. En aquella ocasió detingueren 11 persones relacionades amb la Congregació de l'Olivera, entre elles, el líder del grup, que finalment entrà a la presó.

En aquella ocasió s'arrestà als integrants de l'organització quan es dirigien a la seua trobada setmanal dels dissabtes en una carpa habilitada com a temple.

L'operació s'organitzà des del Servei d'Informació de la Comandància d'Alacant. La denúncia prèvia d'un adepte va ser la clau. Setmanes d'investigació permeteren esbrinar l'escalafó de la congregació, així com les identitats dels seus membres, i les seues residències.

Professors, ames de casa i treballadors de Benimantell, Ondara i Callosa del Segura caigueren en els braços del líder, Joaquin de la Huerta. Un d'ells fins i tot, cedí Els terrenys a la congregació perquè es construís un temple d'oració per als adeptes.

De la Huerta està acusat d'estafa, lesions psicològiques, associació il·lícita, apropiació indeguda i abandó de menors. La suposada líder espiritual del Col·lectiu AMBA, una dona de nacionalitat suïssa, també està acusada d'estafa, de lesions psicològiques i associació il·lícita.

La Guàrdia Civil investigà durant diverses setmanes al capitost de la Congregació de l'Olivera. Les seues comptes bancàries, els seus moviments i les seues telefonades van ser estudiades a fons fins a esbrinar que de la Huerta s'havia convertit en un líder espiritual que vivia de les assignacions mensuals que els adeptes li passaven. El benefici era tal, que arribà a enviar la seua família d'Israel diners obtinguts de manera fraudulenta.

Detectats falsos terapeutes estrangers que s'instal·len en la Marina per a captar adeptes

Que les comarques d'Alacant són un bon amagatall per als grup sectaris és ben conegut per les forces de seguretat i pels familiars dels adeptes o seguidors. La falsa imatge de terapeutes estrangers que resideixen en zones allunyades del sarau ajuden als esperits descontents amb si mateixos a confiar en ells.

Fa menys de dos anys que la Guàrdia Civil desmantellà la Congregació de l'Olivera, sota les mateixes acusacions d'estafa, danys psicològics i apropiació indeguda, entre altres. En aquella ocasió els responsables residien a Benimantell, on havien edificat un temple, allunyat de les mirades dels veïns i de possibles opositors.

Aquesta és la segona ocasió que en menys de cinquanta quilòmetres a la rodona localitzen un grup de persones en què no està molt definida la diferència entre comportaments normals i sectaris amb el pagament per uns suposats serveis psicològics.

L'augment de la població estrangera en aquests xicotets municipis de la província també està relacionat, de manera directa, amb l'augment dels grups sectaris, siguen satànics o no. No obstant això, encara que els responsables siguen estrangers, els seus adeptes solen ser espanyols amb un poder adquisitiu mitjà o mitjà-alt-alt.

300 persones demanen ajuda per a alliberar els seus familiars

Més de 300 persones demanen ajuda cada any per a intentar treure als seus familiars o amics de les sectes que operen al País Valencià, on sumen prop de 9.000 adeptes.

L'Associació Valenciana de Víctimes de les Sectes, el Telèfon de l’Esperança, la policia o la Comissió Diocesana són alguns dels col·lectius a què les famílies recorren per a alliberar-los.

L'augment de la població d'origen nòrdic en alguns municipis ha provocat, al seu torn, un increment dels col·lectius sectaris de caràcter religiós en comarques com la Marina. El problema és que l'adepte mai es veu com tal.

Els adeptes paguen per ser-ho

La major part de les sectes tenen un fi comú: aconseguir la màxima rendibilitat econòmica dels suposades ensenyaments del líder. I l'única manera d'aconseguir-ho és que els adeptes o socis estiguen convençuts de la necessitat que la secta té d'ells.

Els líders o responsables d'aquests grups busquen sempre els candidats entre persones solitàries, que disposen d'un sou mensual i amb baixa autoestima. Les paraules d'ànim i de superació personal són bona prova d'això i quan ja aconsegueixen que formen part del grup, comencen les exigències de diners. Que si un donatiu, que si una mensualitat, que si la mensualitat puja fins a convertir-se en el 15 o el 20% del salari de cada adepte.

La intervenció de la Guàrdia Civil apunta a una denúncia formulada per un adepte que acusava a l'organització d'apropiar-se dels seus diners i de causar-li danys psicològics després dels mesos de suposada formació en el col·lectiu AMBA, a canvi d'una suposada millora espiritual.

Las Provincias


This page is powered by Blogger. Isn't yours?