<$BlogRSDUrl$>

dijous, de maig 04, 2006

La Universitat catòlica de València amb idees de l’Edat Mitjana

Sobre el fals llençol de Torí

Reproduïm traduïda la següent notícia elaborada per la Universitat catòlica de València Sant Vicent Màrtir, que entre el seus màxims valors té la defensa de d’actituds contraris a la ciència, com el cas del llenç de Torí, i un rebuig a la llengua nacional catalana (valenciana), com es pot veure fent una visita al seu web: http://www.ucv.es/.


Més de 200 persones han seguit de forma directa la convenció que el Centre Espanyol de Sindonologia i moltes més han visitat l'exposició que sobre la Llençol Santa s'ha seguit a la Universitat Catòlica de València “Sant Vicent Màrtir”.

En l'última jornada diversos professors de talla internacional en l'estudi del Llenç de Torí han presentat les últimes novetats. Així, el catedràtic José-Delfín Villalaín ha donat una explicació sobre el moment en què es produí la imatge en el teixit. Especialment, ha detallat la “rigidesa cadavèrica molt intensa” que presenta l'home del llençol.

Igualment, el pare Carreira ha presentat una ponència sobre “El Llenç i la fe. Aclariments imprescindibles” que ha tractat sobre les diferències i punts de coincidència ens la ciència i la fe.

L'última sessió també ha comptat amb la detallada explicació de l'escultor Juan-Manuel Miñarro sobre el procés de realització del rostre i la talla de l'home del Llençol Sant, que s'ha presentat en l'exposició i que ha sigut molt visitada, donada la curiositat que desperta observar el sorprenent realisme d'una escultura realitzada de forma fidedigna a la imatge de la llenç.

Per la seua banda, el periodista i llicenciat en Teologia, Andrés Brito, ha exposat les nombroses confusions en què solen caure els mitjans de comunicació en tractar el tema del Llençol Sant.

La imatge es formà sis hores després de la mort

La formació de la imatge de l'home del Llençol Sant de Torí es produí entre quatre i mitja i sis hores després de la seua mort, segons un estudi presentat pel catedràtic en Medicina Legal i professor de la Universitat Catòlica de València "Sant Vicent Màrtir" de València, José-Delfín Villalaín, en la sessió de clausura de la Convenció Internacional sobre el Llençol Sant. Es tracta de la dada científica "més precisa i fitada" sobre el moment de la producció de l'empremta que "s'ha donat fins ara", segons ha indicat el propi Villalaín.

L'especialista ha fonamentat la seua investigació "en l'anàlisi mèdicolegal de la relíquia i, especialment, en la rigidesa cadavèrica de l'home de la tela". Segons Villalaín "si la relíquia pertangué a Crist, quelcom no totalment demostrat però del que sí que hi ha molts indicis, i si ens basem també en el relat dels evangelis i en l'informe forense, podríem dir que la imatge del Llençol Sant es formà entre les set i mitja de la vesprada i les nou de la nit, ja que el text evangèlic cita les tres de la vesprada com l'hora de la mort de Jesús".

Així mateix, l'anàlisi mèdicolegal "planteja noves preguntes especialment als que recolzen la hipòtesi que la imatge es pogué produir per la resurrecció de Jesús, ja que aquesta succeí segons els evangelis `al tercer día´". En opinió del doctor Villalaín, "caldrà aclarir des d'altres disciplines si la formació de la imatge implica necessàriament la desaparició del cos o la resurrecció". Per a l'investigador, també "caldria analitzar si l'expressió `al tercer día´? Al·ludeix al moment de la resurrecció o, per exemple, al dia en què veren al ressuscitat".

L'informe forense del Llençol Sant revela, a més, que la figura allí reflectida és la de "un home mort i sotmès a una tortura extrema". Segons Villalaín, "la precisió de les empremtes, per la seua localització i pel tipus de marques, ens porten a pensar que estem davant de la imatge d'un home real, ja que, per exemple, hi ha empremtes de sang venosa i arterial on es corresponen amb un cos humà", ha explicat Villalaín, que és també vice-president d'Investigació del Centre Espanyol de Sindonologia, organitzador de la Convenció.

Igualment, la imatge "és compatible amb els evangelis, ja que, entre altres similituds, hi ha empremtes de sang `post mortem´ en el costat, la qual cosa es correspondria amb la llançada que rebé ja mort Jesús, i `sang vital´ en el cap, que s'ajusta a la coronació d'espines, quan encara estava viu segons la Sagrada Escriptura".

Per a l'especialista en Medicina Legal i Forense, "aquestes dades són fermes indicis que la imatge del Llençol Sant no pogué elaborar-la cap persona, ja que coneixements anatòmics tan precisos no es tingueren fins al segle XVII". Segons Villalaín "ni tan sols en l'Edat Mitjana, època en què datà la tela la prova del carboni 14, hi havia coneixements anatòmics suficients per a haver creat artificialment una imatge tan precisa i sense errors des del punt de vista mèdicolegal", ha afegit.

Durant la clausura de la Convenció Internacional sobre el Llençol Sant a València, el científic nortamericà i assessor de la NASA, John Jackson, director de la investigació sobre el llenç de 1978, ha assegurat que actualment la formació de la imatge de la tela "segueix sent un misteri que la ciència encara no ha pogut resoldre".


This page is powered by Blogger. Isn't yours?