<$BlogRSDUrl$>

dimarts, de maig 23, 2006

Els infants confien més en la ciència que en la religió

Una investigació descobreix la importància dels pares per a la transmissió de les creences religioses

La forma en què els infants aprenen sobre ciència i religió ha sigut objecte d'estudi per part de les universitats d'Harvard i Chicago. Una de les conclusions d'aquesta investigació és que els infants confien més en la informació científica sobre objectes invisibles que en aquelles idees del domini de l'espiritual. Una de les possibles explicacions d'aquest comportament infantil té a veure amb l'actitud dels pares davant de la ciència i les creences religioses.

Les creences de molts adults estan basades en els testimonis proporcionats per tercers, més que en les seves pròpies observacions. Els infants també aprenen coses d'aquesta manera. Per exemple, aprenen que els processos mentals es produeixen al cervell, que la Terra és rodona i no plana, i que certs òrgans del cos que mai han vist funcionen sense que ells els moguin.

Investigadors nord-americans assenyalen, no obstant, que no tot el “invisible” s'aprèn igual: un estudi que investigà la forma en què els infants aprenen sobre ciència i religió ha revelat que els conceptes religiosos que no poden demostrar-se resulten menys fiables que els científics (també indemostrables) per als infants. L'adquisició dels coneixements sobre l'invisible o imperceptible indica que els infants aprenen coses que no experimenten, a través del que els conten. Alguns conceptualitzen de la mateixa manera les idees religioses i les idees científiques, però altres, en semblar, les agafen de manera distinta.

Tal com expliquen els autors d'aquesta investigació en la revista “Child Development”, els infants confien més en la informació científica sobre objectes invisibles que en aquelles idees del domini de l'espiritual.

Com es va fer la recerca

Segons el professor de la Universitat d'Harvard Paul Harris, artífex de la recerca al costat de Melissa Koenig, de la Universitat de Chicago, una de les possibles raons d'aquest comportament infantil té a veure amb l'actitud dels pares davant de la ciència i les creences religioses.

Quan els pares o professors parlen als infants de, per exemple, els virus o el fetge, ho fan de tal manera que semblen totalment convençuts de la seva existència i funcionament, encara que resulten tan invisibles com qualsevol deïtat. No obstant, quan parlen de Déu als infants, els adults tendeixen a ser massa efusius, la qual cosa tal vegada provoqui dubtes a les ments infantils.

Els científics preguntaren als infants sobre l'existència de diverses entitats o coses. Després d'una resposta afirmativa o negativa se'ls preguntà a més si estaven segurs o no del que acabaven de contestar.

Es descobrí que, en general, els infants afirmaven estar segurs de l'existència dels virus o dels gèrmens, però no tant de l'existència de Déu o d'altres entitats religioses.

Ambdós investigadors creuen que les diferències culturals i socioeconòmiques poden jugar així mateix un paper en la manera en què la informació és presentada als infants. Ressalten la importància d'aprofundir en el tema, que potser podria afectar a les teories del desenvolupament cognitiu.

Tres punts clau

En definitiva, la investigació revelà que hi ha tres punts clau sobre com aprenen els infants sobre els objectes no-observables, objectius o subjectius. El primer d'ells és que els infants extrapolen el que se'ls diu i fan les seves pròpies interpretacions, més poderoses per a ells que el que han escoltat.

Per exemple, si se'ls diu que la Terra és rodona, poden pensar que si es posen a caminar des d'un punt en algun moment tornaran a ell, encara que ningú els hagi explicitat això últim.

El segon punt clau assenyala que els infants aporten les seves pròpies contribucions a allò que aprenen. Si, per exemple, se'ls diu que el cervell fa possible que la gent pensi, ells deduiran que si dues persones s'intercanvien els cervells, també intercanviaran les seves personalitats.

El tercer punt clau és que, en general, els infants confien més en la informació que se’ls hi dóna sobre temes científics que ells no poden comprovar que sobre temes espirituals que tampoc poden provar, com l'existència de Déu.

Els científics assenyalen que aquest punt hauria d'estudiar-se en pròximes investigacions, a fi de comprendre millor la influència de la cultura en la formació del coneixement infantil, ja que els infants aprenen a través dels pares sobre allò que no vine: la cultura en què tots estan imbuïts és bàsica en la composició del seu corpus de coneixement.

Yaiza Martínez, Tendencias 21,


This page is powered by Blogger. Isn't yours?