<$BlogRSDUrl$>

diumenge, d’abril 16, 2006

Un estudi preliminar relaciona les experiències properes a la mort (EPM) amb reaccions neurofisiològiques

Els que les han sofert expliquen que la vida desfila davant dels ulls, que a hom li envaeix una pau infinita o que sent una inexplicable atracció cap a la llum al final del túnel. Aquells que pateixen una experiència propera a la mort (EPM), sembla que 'tornen' no sols amb una altra actitud davant de la vida sinó amb el sistema que governa els estats de son i vigília alterat.

Científics de la Universitat de Kentucky (EUA), han comparat el patró de somni de 55 persones que havien sofert alguna experiència pròxima a la mort, com un accident de cotxe o un atac al cor, amb altres 55 de la mateixa edat i gènere que no havien passat per cap tràngol semblant.

L'equip observà que els afectats per una experiència d'aquest tipus tenien tendència a situar-se en un estat en què els límits entre vigília i son no estan ben definits. En aquestes circumstàncies la fase REM (moviment ràpid d'ulls) del somni irromp quan el subjecte es troba despert. Açò es tradueix en debilitat sobtada de les cames, escoltar sons immediatament abans d'adormir-se o la incòmoda sensació d'estar despert i ser incapaç de realitzar cap moviment.

En l'estudi, publicat per la revista Neurology (1), el 60% dels que havien passat per una experiència pròxima a la mort sofriren la irrupció de la fase REM en la vigília, en contrast amb el 24% dels participants que no havien tingut una experiència pròxima a la mort.

Kevin R. Nelson, l’únic doctor en medicina dels que signe l’article, creu que "les persones que han sofert una d'aquestes experiències tenen un sistema de vigília predisposat a la intrusió REM". És més, Nelson defensa que aquestes experiències pròximes a la mort tenen un origen neurofisiològic i està relacionat amb la mateixa intrusió REM.

"Per exemple, la sensació d'estar fora del cos s'ha associat en altres estudis a la fase REM del somni, així com la paràlisi esmentada ja que els músculs perden to i es relaxen intensament, la narcolèpsia i els síncopes. Segons explica l’investigador, la mítica llum que han vist molts de què han estat a punt de morir es pot atribuir a l'activitat visual que es produeix durant l'estat REM.

Els resultats són preliminars, però animen Nelson a seguir estudiant sobre aquest intens fenomen que en la majoria de les ocasions canvia la manera de viure, els valors i les creences personals dels qui l'han sofert.

Agències

(1) Kevin R. Nelson, MD, Michelle Mattingly, PhD, Sherman A. Lee, PhD and Frederick A. Schmitt, PhD. 'Does the arousal system contribute to near death experience?' Neurology vol. 66 (2006):1003-1009.


This page is powered by Blogger. Isn't yours?