<$BlogRSDUrl$>

divendres, d’abril 07, 2006

Precisions sobre l’Evangeli de Judes

Els descobriments de texts relacionats amb els orígens del cristianisme i la vida de Jesús han tingut en els últims temps un gran eco i donen lloc a interpretacions en què abunda el sensacionalisme.

Va ser el cas en els anys 40 del passat segle dels pergamins del Mar Mort o de Qumram i dels còdexs en papir de Nag Hammadi a Egipte. El retard que per diversos motius experimentà la publicació d'aquests texts no féu sinó afegir especulacions estranyes i infundades sobre el seu contingut.

El seu coneixement ha servit per a ampliar enormement el coneixement del judaisme de l'època de Jesús i dels primers segles del cristianisme. Però totes les especulacions sensacionalistes es veren defraudades: són texts de gran interès per als especialistes però molt escàs per al gran públic, que a penes aconsegueix penetrar en el seu contingut.

Sospito que aquesta situació es va a repetir amb la publicació del que es presenta com un nou gran descobriment: un Evangeli de Judes (el traïdor, conegut pels evangelis com Iscariot). Tot sembla indicar que es tracta d'un evangeli gnòstic, la gran corrent del cristianisme que en els segles II i III disputà l'hegemonia de la interpretació del missatge de Jesús al corrent eclesiàstic, que acabà per imposar-se.

Ireneu de Lió, un bisbe de la segona meitat del segle II, escrigué el primer tractat que ens ha arribat per a refutar als gnòstics i altres corrents herètiques. A la seva obra Contra els Heretges 1,31,1 esmenta ja l'existència d'un anomenat Evangeli de Judes, utilitzat per una secta gnòstica coneguda com els cainites.

Si el manuscrit la publicació del qual se'ns presenta amb tot l'aparell propagandístic que és capaç una editorial com National Geographic resulta autèntic, i sembla que ho és, es tractaria de l'evangeli citat per Ireneu o d'un altre semblant.

I, encara que es diu que va ser descobert en els anys 70 del segle passat en una tomba egípcia, és possible que pertanga a un dels papirs de Nag Hammadi que s'extraviaren després del seu descobriment.

Igual que aquests, és una traducció del segle IV al copte d'un original grec del segle II, ja que el copte era la llengua més utilitzada pels cristians egipcis a partir del segle III. En l'Antiguitat era molt freqüent, tant entre els jueus com entre els cristians o els grecs, atribuir un escrit a un personatge famós per a donar-li major autoritat.

És el que es denomina la pseudoepigrafia o falsa atribució. Gairebé tots els escrits del Nou Testament, i en concret els quatre evangelis canònics, són pseudoepígrafs i ho són també els nombrosos evangelis, cartes, actes, etc, apòcrifes i gnòstiques dels segles II i III que han arribat fins a nosaltres.

S'acostumava a atribuir-los a un personatge històric relacionat amb Jesús, ben com a seguidor d'aquest, ben com a enemic. N’hi ha recordar l'interessant escrit conegut com a Actes de Pilat, basat en la creença que Ponç Pilat s'hauria penedit i convertit, tant és així que l'Església Copta el commemora entre els seus sants igual que la catòlica venera sant Corneli, el centurió que travessà amb la seva llança el costat de Jesús.

Aquest seria el cas de l'Evangeli de Judes, un personatge que els evangelis presenten com l'apòstol traïdor i del que, a més, es dóna la circumstància que degué ser una invenció dels evangelistes.

Les sospites sobre la no existència de Judes es basen que Judes és un personatge epònim, és a dir, el que donà nom a tot el poble jueu (la tribu de Judà) i amb gran rerafons bíblic. Si els dotze apòstols són un símbol dels dotze fills de Jacob, que donaren nom a les dotze tribus d'Israel, va ser precisament Judes el que, segons la narració bíblica (Gènesi 37, 26 ss.), proposà als seus germans vendre a José als comerciants egipcis per "vint monedes d'or". La narració de la traïció de Judes en l'evangeli de Mateu, que com els altres evangelis té un fort contingut antijudaic, sembla, doncs, una clara evocació de la traïció per diners del poble jueu als seus germans primer i a Jesús després.

Es tracta d'una atractiva hipòtesi dels moderns exegetes del Nou Testament de gran transcendència per a interpretar la realitat històrica de la vida de Jesús, però que no ha tingut l'eco de certes novel·les com El Codi da Vinci i altres. De vegades la realitat històrica és més apassionant que la ficció.

Que la figura evangèlica de Judes fóra utilitzada pels grups gnòstics que defensaven una interpretació críptica, esotèrica i simbòlica del missatge de Jesús, no té, doncs, res de sorprenent.

La recuperació d'aquest nou text serà de gran interès per a conèixer millor alguns dels corrents cristians dels primers temps, però no alterarà en res la fe dels creients ni els nostres escassos coneixements de la figura històrica de Jesús de Natzaret.

Representarà un gran negoci per als editors, però només un petit avanç per a la ciència.

Ramón Teula, El País


This page is powered by Blogger. Isn't yours?