<$BlogRSDUrl$>

dilluns, d’abril 17, 2006

Més dels draps bruts del periodisme paranormal

El món del periodisme esotèric no difereix gaire del que passa en altres entorns. Traduïm tot seguit un text que l’escriptor català, però de tendències espanyolistes, Miguel Aracil, a donat a conèixer per diversos canals. Fa referència al periodista basc Iker Jiménez que condueix un programa de temes ocultistes i similars al canal espanyol Cuatro.

“Envio aquest genèric als companys del món del misteri, per a comentar la vilesa de la que vaig ser objecte per part del programa de TV dirigit pel periodista basc Iker Jiménez, i para d'esta manera, no ser altres, les possible víctimes del dit senyor.
A mitjan febrer, i arran d'unes proves metgesses alarmants, comencí una penosa odissea per metges i proves clíniques, perquè el tema podia ser molt greu per a mi.
A principis de març, es posà en contacte amb mi (abans ho havia fet amb la meva esposa) un jove de nom Francisco (Fran) Contreras, que de part del director del programa televisiu Cuarto Milenio, em demanava fer una gravació sobre un tema concret de la crònica negra, amb l'excusa i l'afirmació, repetida diverses vegades, que el dit programa, era per a promocionar el meu llibre "Vampirs" d'editorial EDAF, publicat en la col·lecció que el periodista basc dirigeix.
Comentí al dit reporter (Fran) que, estava passant un fatal moment de salut, i que el dia que ells em demanaven per a gravar, estaria passant unes noves proves clíniques ( que lògicament guardo), on se'm faria un diagnòstic aproximat de l'abast de la meva malaltia, que repeteixo, podia ser en un dels casos, incurable i intractable. El reporter, i sempre adduint, repeteixo, que era per a promocionar el meu llibre, insistí, i fins i tot em demanà certa documentació pertanyent al meu arxiu personal, i que es remuntava a la dècada de 1970. Sense cap ganes, i francament preocupat per la meva salut (la meva esposa i filla, estaven feta pols), accedí a la dita gravació. Sobre la descoordinació del jove, loquaç i hiperquinètic Fran Contreras, millor no parlar, però arribat el dia de la gravació, i fent poques hores de més proves i anàlisis mèdiques, accedí, per fidelitat a l'editorial i a la col·lecció, a la gravació que durà exactament cinc hores.
Durant aqueix espai de temps, se'm repetí diverses vegades, davant de la meva filla, estudiant de periodisme i que ens acompanyà, que el reportatge era per a promocionar el dit llibre, per a això, es prengueren en el meu despatx multitud d'escenes meves amb el llibre a la mà, així com es realitzà un periple pel barri vell de Barcelona, recorrent els llocs on habità Enriqueta Martí, la "vampira" de Barcelona.
Aqueixa mateixa nit, el reporter enviat per Iker Jiménez, em demanà prestada la documentació (Crim i càstig) que m'havien sol·licitat, amb la promesa de tornar-la la setmana següent per missatger, perquè ja els comentí que m'era necessària per a alguns dies després, realitzar un reportatge.
Per a no allargar el tema, només comentar que passats més de 40 dies de la gravació, després de reclamar la meva documentació d'arxiu més de vint vegades (missatges electrònics a Iker Jiménez, a Carmen Porter, la seva esposa, telefonades als seus mòbils, telefonades i missatges al seu telèfon fix, etc.) l'única excusa, que se'm donà per part de l'esposa del basc ( ell no es posà mai al telèfon), va ser la mort feia setmanes, de l'àvia del periodista (sic).
Una vegada emès el programa (ni tan sols se m'avisà de quan s'emetia) poguí veure, que les cinc hores de treball, quedava reduït a tres petitíssimes intervencions, i que del meu llibre, suposat protagonista del reportatge, ni tan sols Iker Jiménez féu el menor comentari.
Parlant al parla finalment amb el reporter loquaç Fran Contreras, em prometé que no era culpa d'ell, sinó del seu "cap" (així el definí) i que l'endemà rebria la meva documentació per missatger.
Finalitzada la Setmana Santa, seguixo esperant, no ja la telefonada del meu examic Iker, per a preguntar per la meva salut, perquè sent un home tan important, no deu estar pels dits temes terrenals, però sí, que se'm torni el meu material d'arxiu, ja que fer-se un bon arxiu a compte dels altres, personalment no em mereix cap admiració.
Una salutació a tots, i si alguna vegada us trobeu en el meu cas, espero que tingueu més sort.”
Informació d'Ernest Gavaldà

This page is powered by Blogger. Isn't yours?