<$BlogRSDUrl$>

divendres, d’abril 07, 2006

L'evangeli de Judes

National Geographic publicita un text gnòstic del segle III que relata que l'apòstol traïdor va complir la voluntat de Jesús . El papir va ser desenterrat a la dècada dels 70

"Altres diuen que Caín va néixer d'una Potestat superior, i es professen germans d'Esaú, Coré, els sodomites i tots els seus semblants. ... I diuen que Judes el traïdor va ser l'únic que va conèixer totes aquestes coses exactament, perquè només ell entre tots va conèixer la veritat per portar a terme el misteri de la traïció, per la qual van quedar destruïts tots els éssers terrenys i celestials. Per a això mostren un llibre de la seva invenció, que anomenen l'Evangeli de Judes". El misteri: Judes no va trair Jesús, sinó que, entregant-lo als romans, va complir els desitjos del seu mestre.
L'any 185, sant Ireneu, bisbe de Lió, descrivia així en el seu tractat Contra els heretges la secta dels caïnites i el seu evangeli particular, una de les moltes narracions i col.leccions de dites escrites en els confusos temps de formació del cristianisme, que no van ser assumits com a canònics per l'Església i van caure en les tenebres de l'índex dels textos apòcrifs (en grec, ocults).
No se sabia res més d'aquesta narració condemnada com a herètica per l'Església. Però acaba de sortir d'aquestes tenebres del passat amb un espectacular aparell mediàtic. Segons sembla, una còpia en papir de l'Evangeli de Judes, del qual fins avui només es coneixia aquesta referència indirecta del segle II, va ser desenterrada als anys 70 a Egipte i treta il.legalment del país. Va passar per les mans de diversos antiquaris i va quedar tancada durant 16 anys en una cambra de seguretat de Long Island (EUA).
El seu últim propietari, davant la impossibilitat de vendre els 26 fulls de papir legalment, va arribar a un acord amb la National Geographic Society. Això ha permès reconstruir-lo, traduir-lo i autentificar-lo com una còpia del text perdut, manuscrita entre els anys 220 i 340 i probablement traduïda a la llengua copta dels cristians egipcis des d'un original grec molt anterior. D'aquest projecte han sortit, en vigílies de Setmana Santa, un documental exclusiu que s'emetrà diumenge que ve en el seu canal de TV, el reportatge central de l'edició de la revista National Geographic del maig, un DVD, dos llibres i una exposició.

L'instrument necessari
"El relat secret de la revelació que Jesús li va participar a Judes Iscariot durant una setmana, tres dies abans de celebrar la Pasqua". Així comença el text, identificat com un evangeli elaborat en el si d'una secta gnòstica, paral.lel als evangelis apòcrifs de Felip, de Tomàs (tots dos trobats a Nag Hammadi el 1945) i de Maria Magdalena. Aquests textos, a més a més de donar llum sobre la pluralitat del cristianisme durant la seva etapa de formació, han inspirat des de grups new age fins a El codi Da Vinci.
Els gnòstics sostenien que determinades doctrines secretes de Jesucrist estaven destinades a ser revelades a una elit d'iniciats i el seu coneixement garantia la salvació, i preconitzaven una separació radical entre el cos i l'ànima, la matèria i l'esperit. L'Evangeli de Judes reuneix totes les característiques de la literatura d'aquests grups. En ell, Jesús manifesta a Judes: "tu els superaràs a tots, perquè tu sacrificaràs el cos en què visc". Al facilitar la mort del seu mestre, Judes l'alliberarà del seu cos físic. "Allunya't dels altres i t'explicaré els misteris del Regne. Els assoliràs, però patiràs molt", assenyala Jesús a Judes, que vaticina: "Seràs maleït per les altres generacions".
Altres apòcrifs (se'n coneixen uns 50) són també la font exclusiva de nombroses tradicions, com el nombre i nom dels Reis Mags, o la presència d'un ase i un bou en el pessebre, i representen els punts de vista de les múltiples tendències de l'Església primitiva, com els grups judeocristians que, per exemple, destacaven la primacia de l'apòstol Jaume davant de Pere i Pau. O de comunitats que seguien les ensenyances de Crist sense assumir-ne la divinitat, o que creien que no va néixer com a fill de Déu, sinó que va ser adoptat. Uns quants d'aquests textos són fins i tot font dels textos canònics del Nou Testament (els evangelis de Lluc, Marc, Joan i Mateu, els Fets i les cartes), que no van quedar establerts fins a l'any 367 per sant Atanasi, arquebisbe d'Alexandria.
L'Evangeli de Judes no esmenta la crucifixió o la resurrecció, però en ell l'apòstol traïdor sí que acaba elevat als cels: "Judes va aixecar els ulls i va veure el núvol lluminós i hi va entrar". El seu evangeli acaba així, abruptament, a causa de les nombroses llacunes del text: "Ells es van acostar a Judes i li van dir '¿Què estàs fent aquí? Tu ets deixeble de Jesús'. Judes els va contestar com volien. Va rebre alguns diners i els va entregar Jesús".

Ernest Alós, El Periódico

This page is powered by Blogger. Isn't yours?