<$BlogRSDUrl$>

divendres, d’abril 28, 2006

EL MISTERI DELS PAPERS

Alguns barcelonins estàvem bastant intrigats amb l'aparició regular als nostres carrers d'una gran quantitat de petits papers tallats en forma de rectangle; papers tots de la mateixa mida i que en la seva vida anterior han estat diaris, fullets o bosses de paper. Sol ser al matí quan apareixen aquests papers tallats en forma de rectangle, que la imaginació popular, sempre ben predisposada a la novel.la, fins i tot associa amb elements falsificadors. "Això ho utilitzen per falsificar coses. És segur".

Les ciutats sempre han generat aquest gènere literari que es denomina llegenda urbana i que ara triomfa en alguns programes de televisió en què ho barregen tot: catedrals, extraterrestres, fantasmes, Judes, endimoniats i Mari- lyn Monroe. Passa que, últimament, aquí, a Barcelona, l'única llegenda urbana i de baixa intensitat era la que assegura que, com a Nova York, també per les nostres clavegueres circula algun cocodril albí.

Un va començar a obsessionar-se amb els diantres de papers tallats en forma de rectangle des que dos lectors observadors em van trucar per parlar-me'n. "És que tots són de la mateixa mida. I te'ls trobes a tot arreu". O sigui, que la primera vegada que un es va topar amb aquests papers es va recordar d'aquelles his- tòriques sembres d'octavilles antifranquistes que prometien el paradís. Després vaig pensar, vagin vostès a saber per què, en plantilles d'alguna cosa o en algun establiment dels que es dediquen a les fotocòpies. Però com que aquests papers tallats en forma de rectangle igual apareixien a la Rambla de Catalunya que al carrer de Provença, l'origen començava a ser cada vegada més un misteri.

Va ser dimarts passat el dia en què el misteri va deixar de ser-ho. D'un camió que baixava pel carrer de Bailèn, travessant la Diagonal, i que potser venia d'alguna planta de reciclatge de paper, van començar a saltar esventats els diantres de papers tallats en forma de rectangle, que van deixar el carrer sembrat i sense misteri.

Arturo San Agustín, El Periódico


This page is powered by Blogger. Isn't yours?