<$BlogRSDUrl$>

divendres, de març 31, 2006

Un estudi mèdic posa en dubte el poder de les pregàries

Els resos oferts per estranys no tindrien cap efecte en la recuperació de les persones que han passat per una operació del cor, revela un estudi realitzat en els Estats Units.
És més, els pacients que sabien que s'estava resant per ells van tenir una taxa més alta de complicacions postquirúrgiques, com a ritmes cardíacs anormals, potser a causa de les expectatives creades pels que resaven, van suggerir els investigadors.
L'estudi en qüestió és la investigació científica més rigorosa sobre la possibilitat que resar pugui curar malalties: va començar fa quasi una dècada, va abraçar a més de 1800 pacients i ha sigut, durant anys, objecte d'especulacions.
Els defensors han sostingut que resar és potser la resposta més profundament humana davant de la malaltia i que podria alleujar el patiment per mitjà de mecanismes encara no compresos. Els escèptics ho han refutat i sostenen que estudiar els efectes de resar és una pèrdua de diners ja que és quelcom que es troba més enllà de l'abast de la ciència.
Almenys deu estudis sobre els efectes de resar han estat portats a terme en els últims sis anys amb resultats dispars. El nou informe estava programat per a ser publicat en The American Heart Journal la propera setmana però l'editor de la publicació el va difondre en línia ahir.
En una precipitada conferència de premsa, els autors de l'estudi, dirigit per Herbert Benson, cardiòleg i director de l'Institut Mind/Body Medical Institute, va afirmar que els descobriments no eren l'última paraula sobre els efectes de l'anomenat rés mediador.
Però els resultats plantegen dubtes sobre si els pacients han de ser informats que algú resa per ells.
"Una conclusió és que la funció de consciència del rés hauria de ser més estudiada", va assegurar el doctor Charles Bethea, cardiòleg de l'Integris Baptist Medical Center, de la d'Oklahoma City, i coautor de l'estudi.
Altres experts van dir que l'estudi va subratllar la qüestió de si el tema és apropiat per a un estudi científic.
"El problema amb l'estudi científic de temes religiosos és que violenta el fenomen al reduir-lo a elements bàsics que poden ser quantificats i això produeix una mala ciència i una mala religió", va afirmà el doctor Richard Sloan, professor de medicina conductista de la Universitat de Columbia.
L'estudi va costar 2,4 milions de dòlars i la major part dels diners va provenir de la Fundació John Templeton, que recolza la investigació sobre espiritualitat.
Per la seva banda, el govern dels Estats Units ha invertit més de 2,3 milions de dòlars en estudis sobre el rés des de l'any 2000.

Pregàries no ateses
En l'estudi, els investigadors van controlar a 1802 pacients de sis hospitals que van rebre by pass coronaris. Els pacients van ser dividits en tres grups, per dos dels quals es resava; pel tercer, ningú no ho feia. La meitat de què rebien resos van ser informats del fet, i a l'altra meitat no se li va dir res.
Els investigadors van sol·licitar als membres de tres congregacions que resaren utilitzant els noms de pila dels pacients i la inicial dels seus cognoms. Se'ls hi va dir que podien fer-ho a la seva manera, però se'ls va instruir perquè agreguessin la frase "per a una operació reeixida i amb una recuperació ràpida i sense complicacions".
Després d'analitzar les complicacions als 30 dies de les intervencions, es va observar que no havia cap diferència entre els pacients pels que s'havia resat i pels que no.
Una altra troballa va ser que un nombre alt de pacients que sabien que s'havia resat per ells ( 59%) van sofrir complicacions, comparats amb un 51% entre els que no tenien la certesa.
Els autors van dir que saber que estranys estaven resant per ells podria haver causat en alguns pacients una sort d'ansietat.
"Pot haver fet sentir insegurs i preguntar-se: "Tan malament estic que han cridat a un equip per a pregar?", va afirmar Bethea.
L'estudi també va trobar que en el grup de què no estaven informats va haver-hi un 18% que va sofrir complicacions severes, com a atacs al cor o al cervell, mentre que en el grup que no va rebre cap tipus de rés només va ser del 13%. En el seu informe, els estudiosos van suggerir que estos resultats podien ser casuals.
Encara que l'estudi va ser dissenyat rigorosament per a evitar diversos problemes que van sorgir en estudis previs, els experts van dir que no podia superar el major obstacle: la quantitat de resos no coneguts que cada persona rebia d'amics, familiars i congregacions de tot el món que resen diàriament pels malalts i moribunds.
Bob Barth, director espiritual d'una congregació de Missouri, va assegurar que els resultats no afectarien la seva missió.
"Una persona de fe diria que aquest estudi és interessant -va dir Barth-, però hem estat resant durant molt de temps i hem vist que funciona, sabem que funciona i la investigació sobre el rés i l'espiritualitat acabat de començar."

Benedict Carey, The New York Times

This page is powered by Blogger. Isn't yours?