<$BlogRSDUrl$>

divendres, de març 17, 2006

Musulmans i hinduistes comparteixen supersticions i interessos econòmics a Benarés

VARANASI, Índia - Arribaven per a espantar esperits, curar èczemes, buscar socors per a un marit infidel o un xiquet rebel. Descalços, amb el cap coberta, els fidels, hindús i musulmans, entraven en tropell al santuari, detenint-se per a besar cada escaló.

Ocorregué el 9 de març a la tomba d'Hazarat Syed Bava Bahadur Shaid, musulmà, dos dies després que dues bombes casolanes destruïssin una mesquita i una estació de ferrocarril a la ciutat més santa de l'hinduisme, despertant el fantasma de la violència entre hindús i musulmans.

Però no hi hagué enfrontaments. Més prompte, l'escena al santuari de Bahadur Shahid servia per a recordar un fet que amb freqüència queda ocult després dels espasmes de la despietada violència sectària que assota Índia: que després de ser veïns durant tants segles, els hindús i els musulmans es troben aquí amb freqüència plàcidament trenats en els seus ritus i en la seva vida quotidiana.

Igual que molts grans santuaris sufís de tota Índia, el de Bahadur Shahid és sant tant per als hindús com per als musulmans. No és tan historiat com altres del país -des del d'Anantnag, a la zona índia de Caixmir, fins al d'Ajmer, al desert de Rajasthan - que atrauen a pelegrins hindús, musulmans i sikhs. Aquest és un temple ignot, de gent pobra, situat en una bruta extensió de terra on gandulegen les vaques i l'olor d'aigua estroncada augmenta mesura que avança el dia. Poc se sap dels seus orígens, llevat que l'home enterrat a la tomba probablement fóra un soldat del segle XI que arribà per a conquerir Varanasi, també coneguda com Benarés, i morí. "Està dins la imaginació popular", afirma Mohammad Toha, un professor de Sociologia de la Universitat Hindú de Benarés. "Forma part del folklore de Benarés. Simbolitza la integració d'hindús i musulmans, la cultura sincrètica de la ciutat".

El santuari és un símbol d'una ciutat en què hindús i musulmans han viscut amb diversos graus de tranquil·litat i pertorbació durant centenars d'anys. El famós temple hindú de Varanasi, Kashi Viswanath, custodiat per policies armats fins a les dents, s'apinya contra la mesquita més coneguda, la anomenada Gyanvapi.

Fa temps que Varanasi ha estat Meca de místics i iconoclastes, com Kabir. El poeta del segle XV que rebutjà amb igual vehemència les restriccions hindús i musulmanes. Era tan venerat que, en morir, fidels d'ambdues religions es disputaren implacablement les seves despulles. Segons narra la llegenda, s'arribà fins i tot acord per a dividir-los. Però quan s'alçà el sudari, no hi havia res davall.

Els hindús i els musulmans també participen en els mateixos negocis. Segons conjecturen alguns habitants de la ciutat, potser serà això el que millor explica que l'atemptat del 7 de març contra un temple, que la policia atribuí a un grup radical islamista amb vincles a Pakistan, no incités més violència.

Teixidors musulmans fabriquen els famosos saris de seda de Benarés per a les bodes dels hindús acabalats i també artesans musulmans elaboren les corones de les deïtats dels temples hindús. Els musulmans celebren concerts als temples hindús.

El músic més aclamat de la ciutat, el musulmà Bismilá Jan, de gairebé 90 anys, que toca el shehnai (una espècie d'oboè), és famós perquè començava el matí entonant cançons piadoses davant del temple hindú de Shiva

Fa pocs dies, al santuari de Bahadur es congregaven milers de fidels. En l'escalinata del sancta sanctorum estava assegut Ramsaran Prasad, un cronista de problemes, tocat amb un solideu verd, blanc i taronja, colors de la bandera índia. Un home sense afaitar amb camisa blava acudí a explicar-li la seva situació. "La meva ment i el meu cor estan atribolats", li digué l'home a Prasad. "No puc dormir. Per els matins estic cansat. Estic en un permanent estat d'ansietat".

Prasad ho apuntà tot en un tros de paper blanc. L'home s'anomenava Ram Kumar, i era hindú. Havia recorregut 32 quilòmetres per a anar allà. Prasad li vengué un amulet que contenia versos de l'Alcorà. El vers d'aqueix dia va ser elegit pels seus poders per a espantar als esperits. Li costà 11 rupies, uns 20 cèntims d'euro. Chandrakara Devi, també hindú, era la següent. Es posà aponat davant de Prasad. Li parlà d'un problema dental. "Escriga-ho amb atenció ", li digué, "perquè pugui millorar aviat". Però el mal de queixal no era el seu únic problema. El seu marit tenia una amant, li murmurà a Prasad, i li donà el nom d'ambdós. Tot quedà enregistrat en el petit tros de paper, que al final del dia es col·locaria a la capçalera de la tomba de Bahadur Shahid. També ella comprà un amulet.

Somini Sengupta, The New York Times


This page is powered by Blogger. Isn't yours?