<$BlogRSDUrl$>

divendres, de març 10, 2006

Jordi Bilbeny entronca Cristòfor Colom amb la noblesa catalana.
I Cervantes també era català

Història o pseudohistòria?

Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) fa divuit anys que recull documentació que certifiqui que Cristòfor Colom no tenia ni un pèl de genovès. La seva aposta per l'origen català del descobridor ha donat lloc a L'apropiació del descobriment d'Amèrica: una conspiració d'Estat, un documental realitzat per David Grau, i quatre llibres en els últims vuit anys. En l'últim, Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya (Proa), fa un pas més a l'assegurar que l'home que va comandar l'expedició al continent americà pertanyia a la noblesa catalana.
"Va ser un príncep de Catalunya" assegura l'escriptor, que denuncia que "Colom firmava sempre els seus documents com a virrei, una paraula catalana que no existia en el castellà de l'època, llengua en què s'utilitzava el terme visorrey". Bilbeny revela que, a més a més de navegant, el descobridor també va ser diputat, governador i militar. Membre del Consell d'Estat, el seu germà va ser Francesc Colom i Bertran, president de la Generalitat entre el 1464 i el 1467. Segons l'historiador, l'aposta de la família per Renat d'Anjou va portar Colom a exercir de corsari en contra de les forces que advocaven per Ferran d'Antequera, representant de la dinastia dels Trastàmara.
"¿Qui es pot creure que la Casa Reial li donés títols de responsabilitat a un estranger, analfabet i de baixa posició social?", es pregunta Bilbeny. Establint un paral.lelisme amb l'actualitat, sentencia que "seria inaudit que un marroquí acabat d'arribar denunciés el rei i, a sobre, guanyés". Com apunta el filòleg, només algú amb una sòlida posició social va poder portar una empresa així a bon port.
D'acord amb la seva teoria, la Pinta, la Niña i la Santa María van sortir del port català de Pals i no de l'andalús de Palos de Moguer. En opinió de Bilbeny, Colom s'acostava als setanta anys quan va arribar al nou món, en contra dels quaranta que fixa la historiografia oficial. Seguint la seva argumentació, l'aventurer va morir a casa seva, a Barcelona, ciutat en què també va ser enterrat. El 20 de maig, coincidint amb el cinquè centenari de la mort de l'almirall, té previst fer públic el lloc del seu sepeli.
Com el mateix escriptor reconeix, les seves teories han estat "menyspreades" i motiu de "burla" per part del món acadèmic: "És normal, els grans canvis necessiten temps", assenyala. Addicte sempre a la polèmica, el juny de l'any passat va obrir una nova línia d'investigació històrica al postular que, en lloc de ser fill d'Alcalá de Henares, Miguel de Cervantes era tan català com ell i com Colom.

Roger Pascual, El Periódico

This page is powered by Blogger. Isn't yours?