<$BlogRSDUrl$>

dilluns, de març 20, 2006


Iran: costums preislàmics i política

SFAHAN -. De dia i de nit durant el tercer cap setmana de e març, els principals carrers d'aquesta ciutat estaven abarrotada de compradors que tractaven d'aconseguir regals i dolços d'última hora per a preparar-se per a la celebració de l'Any Nou iranià, anomenat Nowruz.

Darrere del seu atapeït mostrador a l'interior d'una botiga d'antiguitats, Sayed Ali Zargabashi observa amb gran satisfacció com la multitud sobreïx les voreres.

"La gent no escolta al règim", afirma Zargabashi, de 63 anys. "Posen en relleu i adopten les celebracions tradicionals. La gent vol el millor que pugui aconseguir. Ara té els ulls oberts".

Després de la Revolució Islàmica de 1979, els aiatol·làs en el poder intentaren acabar amb moltes tradicions, com el Nowruz, una celebració amb certs vincles zoroàstrics que es remunta diversos segles fins a l'etapa preislàmica i que commemora l'arribada de la primavera. Molts consideren que aquesta celebració és la més típicament iranià de totes. Els aiatol·làs ho intentaren, però fracassaren. Ara, gairebé tres dècades després, alguns diuen que l'adopció cada vegada més entusiasta del

Nowruz i altres tradicions ancestrals encarna una resistència contra els governants religiosos més conservadors del país. Per exemple, uns dies abans del Nowruz, els iranians sortiren en tropell de les seves cases per a celebrar el Xahar Shanbeh Suri, botant focs artificials i saltant sobre petites fogueres enceses al carrer, una pràctica tradicional que pretén portar bona salut per a l'any nou.

Fa diversos anys, el Govern arribà a la conclusió que no podia impedir aqueixa pràctica, i creà parcs especials en els que podien encendre's fogueres. "Crec que actualment es dóna una resistència silenciosa a Iraq, especialment entre la classe mitjana", assenyala el sociòleg Hamidreza Jalaipur.

"No es una resistència política, sinó social i cultural". Igual que la majoria dels conflictes en una societat tan complexa i estratificada com l'iranià, la història contemporània del Nowruz no és unilateral ni tracta exclusivament sobre la resistència.

També és una qüestió de compromisos. Encara que els líders religiosos d'Iran han seguit una política d'enfrontament amb Occident pel programa nuclear del país, han cedit, encara que de mala gana, a la insistència ciutadana a conservar, i fins i tot reforçar, tradicions no fonamentades en el xiisme.

El fet que els líders religiosos iranians hagin acceptat el Nowruz i altres tradicions prerrevolucionaries com el Xahar Shanbeh Suri. També demostra creixent grau d'estabilitat, ja que les autoritats han intentat reconciliar fe i cultura, segons experts iranians.

Encara hi ha un camp de batalla entre els ultrarreligiosos als que els agradaria eliminar els elements de la identitat iraniana no explícitament islàmics, i altres, entre ells nombrosos membres de la comunitat d'expatriats, que tracten de soscavar la credibilitat del Govern islàmic apel·lant al nacionalisme iranià mitjançant tradicions com el Xahar Shanbeh Suri.

Recentment, mentre la gent es reunia a Teheran per a encendre fogueres i commemorar el Xahar Shanbeh Suri, celebrat l'últim dimecres de l'any iranià, molta gent deia sentir-se complaguda amb que el Govern hagués cedit.

Michael Slackman, The New York Times


This page is powered by Blogger. Isn't yours?