<$BlogRSDUrl$>

dissabte, de febrer 04, 2006

Sobre l’obra d’Andreas Faber-Kaiser

En un anterior número de la revista espanyola El escéptico digital” aparegué un de Juan Antonio Paredes, en que afirma que la figura d’Andreas Faber-Kaiser no ha sigut tractada amb justícia i que oferia facetes de molt més pes que la seua obra periodística i literària, clarament pseudocientífica.

Segons Paredes, Faber-Kaiser ha sigut jutjat com un mer "fabricant de paradoxes" i els seus jutges han deixat de costat les seues aportacions positives, entre elles la seua vàlua com a divulgador a la ràdio, el seu valor com a valent lluitador "contra el poder establit" i, sobretot, la seua qualitat humana.

És cert que la literatura escèptica sembla oferir imatges 'planes' dels 'misteriólegs' el discurs de la qual refuta. Quan un racionalista es pren el temps i les molèsties de desmuntar les idees de Däniken -per posar un exemple- pot ser interpretat com que detesta a Däniken del cap als peus i considera que tot allò que s'ha relacionat amb ell, sobretot ell mateix, és menyspreable. De fet, no és rar sentir o llegir en Internet acusacions de quimera dirigides a qualsevol escèptic més o menys actiu -"per què odieu a Iker Jiménez?", "us fiqueu amb Benítez perquè li teniu mania", etc. etc.-. No obstant, apostaria un bon sopar a què els arqueòlegs que perderen el seu temps desmuntant els disbarats divulgades per l’hostaler suís no tindrien cap problema a admetre que Däniken és un magnífic pare de família i que probablement sàpiga portar molt bé un hotel.

De la mateixa manera, els escèptics espanyols sabem que molts dels 'misteriólegs' als que ens enfrontem són persones encantadores amb les que podem estar d'acord en tot tipus de qüestions fora del camp purament 'enigmàtic'. En aquest sentit, Paredes comenta sobre Faber-Kaiser que "va ser un tipus més que magnífic" i que "tot aquell que el conegué personalment quedà meravellat pel seu tarannà humà". No em cap el menor dubte. Però aqueixa no és la qüestió. Almenys, no per als escèptics. A mi em consta que Fernando Jiménez del Oso era una gran persona. Igual que Antoni Ribera. Però el que m'interessa és la seua obra, el que han entregat a la societat, la seua aportació pública. I com a escèptic l'he de posar en qüestió, deixant a un costat el simpàtic o fascinant que em puga sembla el seu autor. No qüestione de cap manera que Faber-Kaiser fóra una gran persona, però afirme que això no ha de tenir-se en compte a l'hora d'estudiar el seu treball.

Andreas Faber-Kaiser, llicenciat en Filosofia i Lletres, rebé el Premi Nacional espanyol d'Astronàutica Julio Marial en 1972 i escrigué uns quants bons articles de divulgació sobre exploració espacial. Però també -i sobretot, perquè van ser les seues aportacions de més pes- publicà 'Sacerdots i cosmonautes', en la línia de Charroux i Däniken, ''Jesús visqué i morí en el Caixmir' i 'els núvols de l'engany', en el que ve a dir que la humanitat és forma per una espècie de ninotets televisiu manejats per civilitzacions extraterrestres que segueixen un pla còsmic superior, totes elles en espanyol i sense traducció catalana. A més dirigí 'Mundo Desconocido', revista de divulgació pseudocientífica en els editorials - escrits per ell-, en els quals es podien llegir perles com aquesta referida als astronautes de l'Antiguitat: "Si l'educador expliqués la història en la seua totalitat, sense omissions ni retocs, els seus alumnes assimilarien amb naturalitat que els fenòmens que evidencien l'actuació d'una intel·ligència distinta a la nostra, formen part integrant i continuada de la història de la humanitat" (núm. 60 Juny de 1980). En efecte, Faber-Kaiser defensava l'ensenyament del 'dänikeisme' a les escoles.

El número citat inclou un article espiritista titulat 'com dialogar amb els invisibles'. En altres números es parla de la Terra Buida, de l'existència d'un abominable home dels boscs bascs, de l'inefable cronovisor, la maledicció d'Otxate tan volguda per Iker Jiménez i dels inevitables extraterrestre-construeix-piràmides . Tot aquest bagatge va ser traslladat per Faber-Kaiser a la ràdio en el programa 'Sintonia Alfa. En el seu article, Paredes sembla defensar les virtuts d'aquest espai, però després de repassar el seu text no trobo aspectes positius que vagen més enllà que era menys avorrit que 'Mil·lenni 3' o 'la rosa dels vents i que Faber-Kaiser tenia una veu atractiva. Però què passa amb els continguts? Paredes subratlla que Faber-Kaiser "no tingué inconvenients en enfrontar-se al poder establert, fóra aquest el que fóra, per a denunciar fets que atemptaven greument contra la dignitat humana". Lamentablement, no ens explica quines denúncies van ser aqueixes.

Però sí que assenyala que "li han atribuït el qualificatiu de "fabricant de paradoxes", algú agraí que a finals dels 80 canviés amb èxit la màquina d'escriure pel micròfon i li atribueixen carència "del mínim esperit crític", i que se l'ha descrit com "[...] autor de dos llibres que són meres recopilacions de documentació de l'Agència central d'Intel·ligència (CIA)" -tots aquests comentaris extrets de la revista escèptica espanyola 'La Alternativa Racional' (núm. 32)-. Possiblement els que així opinen tinguen les seues raons". De fet, les tenim. Per si algú s'ho està preguntant, el text citat per Paredes pertany a Luis Alfonso Gámez, amb el que no estic d'acord en el concepte de "fabricant de paradoxes", perquè com gairebé tots els autors del seu estil i generació, Faber-Kaiser no fabricà cap paradoxa i es limità a reciclar les de coneguts esoteristes, sobretot francesos de la generació 'Planete'.

Si repassem 'Els núvols de l'engany, per exemple, ens trobarem amb el conegut 'grans èxits dels misteris de l'Antiguitat: els dogons, el mapa de Piri Reis, la nau d'Ezequiel versió Blumrich, les figuretes Dogu i tot el vell catàleg, reproduït, és innegable, sense el més mínim esperit crític. Tampoc es pot negar que publicà aqueixes recopilacions d'informes ovni de la CIA. Tinc al costat del portàtil un d'ells, 'informes d'albiraments', i puc demostrar-li a qui vulga que no és més que una sèrie de traduccions de documents.

Un altre dels punts positius que sembla trobar Paredes a l'obra de Faber-Kaiser és la seua faceta de provocador de cara a l'Església Catòlica. Cita dos exemples sorprenents: l'entrevista a una vident a mitjan els 90 i la publicació de ''Jesús visqué i morí en Caixmir. Si deixem a un costat el dubtós valor que tinga el fet de la provocació -jo no li trobo cap - no veig cap valentia en aquestes dues actuacions. Entrevistar una vident a mitjan els 90 no representa rupturisme algun es mire per on es mire. Quant al llibre sobre Jesús, escriu Paredes que "Calia ser molt valent per a publicar, en plena Transició espanyola -més que transició resultà una adaptació del tardofranquisme a la incipient democràcia-, una obra titulada Jesús visqué i morí en el Caixmir (1976)". No obstant, no crec que calgués ser molt valent. Calia tenir un editor, i en aqueixa època precisament hi havia diversos molt interessats en l'esoterisme, seguint el solc de l'èxit de 'el retorn dels bruixots.

''Jesús visqué i morí en Caixmir aparegué precisament en el moment en què aquest tipus de literatura vivia un 'boom' a Espanya. A més de recollir velles històries conegudes que es remunten a la publicació de 'la vie incconue de Jesús-Christ en Inde et au Tibet de Notovitch en 1894, forma part d'un corrent típic d'aquells anys en què destacaria Benítez amb 'el Enviat. Dos anys després del llibre de Faber-Kaiser i en plena transició, Fernando Sánchez-Dragó guanyava el Premi Nacional espanyol de Literatura amb una obra, 'Gárgoris i Habidis', que entre altres moltíssimes coses explica que Jesús és un arquetip solar, o millor, un dels molts avatars d'una deïtat solar que ha rebut noms com Osiris o Hèrcules. Publicar ''Jesús visqué i morí en el Caixmir a mitjan els 70 no era valentia, era seguir un corrent de l'època.

Però això és el de menys, encara que editar aqueix llibre hagués suposat demostrar unes dosis de coratge dignes del capità Tro, això no li donaria major valor intrínsec a l'obra que el que té. I no és gaire. El llibre no se sosté i els seus postulats han sigut refutats en diverses ocasions. Quin valor tenen hui en dia les obres d'Andreas Faber-Kaiser? Més enllà del seu interès documental i de la seua utilitat com a font per a estudiar les pseudociències d'una època, em tem que molt poc.

Basat en un article de Julio Arrieta publicat a 'El Escéptico digital', núm 2 de 2006.


This page is powered by Blogger. Isn't yours?