<$BlogRSDUrl$>

diumenge, de febrer 26, 2006


L’actriu de la sèrie Mèdium creu amb el rotllo paranormal

Després de dos anys lluny de les càmeres, l'actriu ha tornat amb 'Medium', sèrie amb què ha guanyat un Emmy

Es va fer famosa per interpretar dones immadures, turmentades, problemàtiques i sexualment provocadores al cine, però Patricia Arquette ha passat a la televisió amb Medium, sèrie en què encarna Allison DuBois, mare, esposa i vident. Un personatge basat en una vident real.

--¿Què la va fer saltar a la televisió?

--Per començar, la dificultat de trobar papers interessants al cine: els millors van a parar a actrius que estan als 20 o als 50. Les de 30 i 40 estem en uns autèntics llimbs. La televisió, però, sembla omplir aquest buit. Durant els dos anys que vaig estar criant la meva filla els papers que m'oferien eren horribles. Fins que un dia el meu agent em va parlar d'aquest paper, pensant-se que mai m'interessaria treballar a la televisió. Però, després de llegir-me'l, vaig decidir acceptar el desafiament.

--¿Ha notat el canvi de mitjà? --No gaire. Tot i que la televisió et dóna més popularitat, perquè són més persones les que veuen la feina que fas, passo bastant desapercebuda. Però els que em reconeixen solen ser gent que admira el meu treball i són molt respectuosos amb mi.

--¿Què l'atrau del personatge?
--Sempre m'ha interessat el tema de la telepatia i la comunicació amb el més enllà. A més, m'interessen les contradiccions d'Allison: és una mare dedicada de ple a la seva família, a cuidar els seus fills i procurar-los un ambient de benestar tot i saber que viuen en un món grotesc i ple de perills.

--¿Què ha après d'aquest món dels vidents a través de la sèrie?

--Que és un procés molt complex i diferent del que em pensava. Al principi, era una mica escèptica, després vaig saber que la policia fa molt de temps que treballa amb vidents, sobretot en cas de desaparicions de nens, que després troben morts. Vaig pensar que si la policia confia en aquestes persones ha de ser per alguna cosa.

--El seu personatge existeix. ¿Com és la seva relació amb ella?

--Allison m'ha ajudat molt a entendre la seva feina. Per començar, em va explicar molt bé quin és el seu mètode. Ella s'introdueix de ple en la ment del criminal, sent aquell instint horrible que tenen per assassinar o cometre una acció terrible, i a través d'aquell contacte sap què farà. Una altra cosa que m'ha ajudat a creure en ella és que la seva reputació ha sigut examinada per diferents universitats dels EUA i el resultat ha sigut sorprenentment positiu. Si la policia i el món acadèmic reconeixen el seu talent i habilitat, ¿per què no ho havia de fer jo?

--¿Li resulta difícil ficar-se en situacions emocionals tan intenses com les que experimenta Allison?
--Amb l'edat, interpretar em resulta cada vegada més dur. Quan era més jove, podia encarnar qualsevol paper per difícil que fos, tant físicament com emocionalment, i a l'acabar el rodatge oblidar-me del personatge. Però ara, quan llegeixo un paper que és devastador, em fa por ficar-m'hi perquè sé que m'afectarà; però d'altra banda és una molt bona teràpia, se n'aprèn molt de les experiències dels altres, és el que té de bo aquesta professió. L'actuació és explicar històries i mirar de commoure el públic, fer que s'identifiqui amb aquelles emocions, és un art curatiu, em sembla a mi.

--¿Què faria si fos vident? --No m'agradaria. Pel que he vist, puc dir que pateixen moltíssim, ha de ser terrible i molt dolorós això de sentir tota aquella mala energia que transmeten certes persones.



Paz Mata. El Periódico de Catalunya


This page is powered by Blogger. Isn't yours?