<$BlogRSDUrl$>

diumenge, de febrer 05, 2006

Acabar amb l'escepticisme amb el talonari

L'arribada d'una Torà del segle XVI al suposat temple jueu de Barcelona completa una dècada de recuperació de la memòria del judaisme tot i els dubtes sobre l'existència real a l'indret de la sinagoga

L'anomenada sinagoga major de Barcelona està plena de tresors. L'últim, una Torà del segle XVI consagrada fa dues setmanes davant un centenar de persones. El director de l'Associació Call de Barcelona, Miguel Iaffa, mira amb certa incredulitat i orgull al seu voltant. Assegut davant de l'aarón hakodesh (l'armari sagrat on es guarda la Torà) afirma que «el projecte ha seguit camins insospitats. No preveia el vessant religiós». L'associació va néixer l'any 1997 per «rescatar la memòria històrica del judaisme a Catalunya i recuperar la sinagoga major», espai que un any abans havia comprat Iaffa per evitar que es convertís en un bar més de la zona del call de Ciutat Vella. Deu anys després de començar la recuperació ha arribat la Torà de mans d'un jueu cubà que resideix a Nova York, Lorenzo Rozencwaig. Com molts dels objectes que es poden veure en el petit temple construït al segle III, el llibre sagrat jueu ha estat una donació. «Va trobar la Torà d'origen sefardita en un antiquari i va decidir que aniria a Barcelona. Només ens coneixia a través d'Internet», explica Iaffa. El director sospita que el llibre és del segle XV, abans de l'expulsió dels jueus de la Península. Aquesta és una de les línies d'investigació que seguiran alguns dels membres de l'associació. Segons Iaffa, també tenen previst buscar informació sobre el judaisme a Barcelona quan encara era Barcino. «Amb esperit molt optimista, en dos anys podríem publicar els resultats», hi afegeix.
Iaffa defuig de parlar de «l'escepticisme» que ha envoltat part de la recent història de la sinagoga i rescata de la seva memòria la part positiva com el moment en què l'historiador Jaume Riera va començar a parlar sobre la situació de la sinagoga major. L'any 1987 va publicar Catalunya i els jueus, text que va ajudar Iaffa a acostar-se a la sinagoga. Amb el temps, Iaffa i Riera han estat dos dels defensors d'un espai que ha viscut diferents fases de rehabilitació per demostrar, finalment, que la sinagoga major és la més antiga de l'Estat i de l'Europa Occidental. «Quan la vam comprar estava molt bruta, dividida amb murs i amb una capa de guix que tapava l'estructura original», recorda Iaffa.
Des de l'exterior del carrer Marlet, es veu una paret orientada cap a Jerusalem amb dues finestres. Una petita porta obre el camí cap al temple dividit, clarament, en dos espais. Dos metres per sota del nivell del carrer, es troba una sinagoga cuidada fins l'últim detall amb restes de murs romans, safareigs de tintorers utilitzats per la família d'Argens i una menorà (canelobre de set braços) donada per l'escultor mallorquí, Ferran Aguiló. Iaffa revela un detall: «És la més gran de tot l'Estat.»
La sinagoga major és un espai essencialment cultural i històric que amb l'arribada de la Torà ha adquirit un sentit religiós. «Normalment no fem celebracions però podem deixar l'espai perquè qualsevol de les comunitats jueves de Barcelona l'utilitzi», explica. Per recuperar la sinagoga, l'associació ha comptat amb aportacions econòmiques individuals, l'ajuda de l'Ajuntament per finançar l'última part del projecte i el treball voluntari. Es va obrir al públic l'any 2002 i ha rebut de mitjana més de 20.000 visitants.

Basat en un text de S. Pérez a El Punt

This page is powered by Blogger. Isn't yours?