<$BlogRSDUrl$>

dimarts, de gener 31, 2006

Nova novel·la sobre els càtars

Antoni Dalmau és un expert en l'heretgia càtara. No debades ja ha escrit cinc llibres sobre el moviment religiós medieval. Però Dalmau és del parer que hi ha massa confusió terminològica. Que si càtars, templers, hospitalers... És per això que ha decidit aportar més llum al fenomen amb El testament de l'últim càtar (Columna), una història novel·lada en època contemporània que dóna les claus per entendre un fenomen religiós que s'arrossega fins als nostres dies.

Dalmau no oblida que després de la feroç persecució dels càtars al Llenguadoc, molts dels supervivents es van refugiar al nord d'Itàlia i a la zona dels Balcans.


Bogomils a l'ex-Iugoslàvia

"Les arrels catòliques de l'ex-Iugoslàvia, amb la consegüent divisió religiosa actual, provenen dels càtars que fugien de la Inquisició. A Bòsnia, anomenats bogomils, van arribar a ser una veritable església d'Estat. Però amb la invasió turca, la minoria càtar va haver d'elegir entre convertir-se a una església catòlica que els havia perseguit sense escrúpols o abraçar l'Islam, optant finalment per la darrera opció".

Com explica l'autor, els càtars "eren, en el fons, practicants del cristianisme primitiu que l'església oficial havia abandonat". "Aleshores van perseguir-los. Primer, amb la fracassada croada albigesa i després amb els tribunals de la Santa Inquisició. Tothom pensa en Torquemada i les places plenes de fogueres de Salamanca i Valladolid; però els coneguts arbitraris tribunals de l'Església van néixer en l'època dels càtars. Fins i tot se'ls va perseguir pòstumament. És el cas d'Arnau de Castellnou. Quaranta anys després de la seva mort, van profanar-ne la tomba per cremar-lo". De fet, el mateix terme càtar era un insult encunyat per la mateixa Església per designar gent sospitosa aficionada a pràctiques obscenes amb animals, recorda Dalmau.

Al llibre, a partir de la troballa d'un sarcòfag a Tolosa al 1998, que podria contenir les restes del comte Raimon VI de Tolosa, cavaller del segle XIII conegut pels seus conflictes amb l'Església, Dalmau desxifra, amb l'ajut de l'arqueòloga Isabelle Rougé i el periodista Julien Dutron, la llegenda de l'últim càtar, Sicart de Montjoi.

Ramon Palomeras, Avui


This page is powered by Blogger. Isn't yours?