<$BlogRSDUrl$>

dimecres, de gener 11, 2006

Michel Peissel, antropòleg i explorador

Vaig ser l'home que matà al Ieti


Tinc 68 anys, nasqué a París, em crià a Londres i visc entre París i Cadaqués. Sóc explorador des dels 21 anys i doctor en etnologia per la Sorbona, Oxford i Harvard, especialista a Himàlaia i Tibet. Tinc cinc fills, de 40 anys a 1 any. La globalització desculturalitza als pobles del planeta. Creuaré l'Atlàntic com un vaixell cèltic!

EL TIBET

Tracta amb el Dalai Lama, amb el príncep de Gal·les i amb David Rockefeller, Però els seus millors amics són pastors de l'Himàlaia i un lama de Tibet. Parla francès, anglès, espanyol i una infinitat de dialectes del tibetà camperol. Va ser el primer estranger a travessar Bhutan, va ser el descobridor d'un regne perdut - Mustang-, de les fonts del Mekong i de tantes meravelles arqueològiques i antropològiques... Ara torna de Tibet per a compendiar en el llibre ´El Tibet, el pelegrinatge impossible tot el que sap sobre fortaleses, palaus i monestirs tibetans, una arquitectura prodigiosa que Peissel no sols glossa, sinó pinta: veiem aquí les aquarel·les que ell mateix ha pintat d’aquets edificis únics. Les ha exposat, a més, a la Casa del Tibet de Barcelona


___________________________________________________________________________________


- Queda a la Terra algun raconet per explorar?


- A Àsia central, en l'antiga URSS, resten encara extensions mal conegudes.

- Les explorarà?

- Sí! Però abans vull travessar l'Atlàntic en un vaixell cèltic de vela i rems.

- I d'on traurà aqueix vaixell?

- El reconstruirem segons una descripció que Juli Cèsar, que vencé als celtes, deixà fa 2.000 Anys en La guerra de les Gàl·lies.

- I com eren aquells vaixells?

- Enormes: arribaven als 32 metres de llarg i podien carregar 1.000 tones, amb veles de cuir suau. Amb elles navegaven per l'Atlàntic: Escòcia, Irlanda, Gal·les, Cornualles, Galícia, Portugal... I fins a Amèrica!

- Els celtes arribaren fins a Amèrica?

- Segur: amb aqueixa travessia demostraré que aqueixes extraordinàries i veloços

naus eren capaces de travessar l'Atlàntic en 15 dies!

- És vostè bon navegant?

- Sóc navegant de l'insòlit! La meva primera expedició consistí a navegar en un caiuc precolombí pel Carib, durant 700 quilòmetres en mar Obert.

- Per a què?

- Per a demostrar que la cultura Itzan obrí en el segle IX una nova ruta terrestre i marítima pel Yucatán, i que aquella va ser la causa de la sobtada ruïna de les ciutats maies, com Palenque, que jalonaven la ruta anterior!

- Resultà bé aqueix viatge?

- Sí. I avui la majoria dels arqueòlegs defensa la meva tesi.

- Com li donà a vostè per investigar això?

- Em crià a la Gran Bretanya, que està malalta d'exotisme! Volgué estudiar antropologia, i pogué fer-ho als Estats Units, a Harvard. I en arribar les vacances d'estiu, decidí baixar a Mèxic a treballar...

- Quina edat tenia vostè llavors?

- 21 anys. Emvaig ficar a la selva del Yucatán, per ganes de visitar un vell penal en què els espanyols castigaven els indis. Vaig ser detingut per la policia per falta d'un visat, i m'empresonaren durant 42 dies!

- L'aventura és l'aventura!

- En deixar-me anar, vaig veure que el meu contacte per a tornar amb barca havia marxat, així que hagué de tornar a peu pel Yucatán, a soles durant una setmana. Durant aqueix trajecte... descobrí 14 enclavaments maies desconeguts!

- Degué ser molt emocionant...

- Sí. Avui estan en tots els llibres d'història. Escrigué El regne perdut de els maies. El llegí David Rockefeller, s'apassionà, i es posà a invertir allí. Resultat: els centenars de quilòmetres d'hotels de Cancun.

- Vaja, així que va ser vostè el culpable...

- Jo podria ser avui milionari: Rockefeller m'oferí participar en el negoci de Cancun. Però refusà: jo sabia bé que això portaria aculturació...

- Què féu després?

- Proposà a Harvard una expedició d'estudi a Tibet. Era el meu somni des de nen. I descobrírem rutes noves, exploràrem el desconegut regne de Bhutan. Vaig quedar encisat: durant 45 anys he realitzat per allí 29 expedicions a peu i a cavall...

- Ha vist al ieti?

- Tenia 22 anys quan demostrà que les restes conservades al monestir de Kumjun, atribuïts al ieti, eren de gepa de bou braman, i que les seves empremtes a la neu eren només de sabates rrodones de cuir farcits de palla de pobletans... "Peissel, l'home que matà al ieti", titularen els diaris nord-americans... Ja veu, jo vaig matar al ieti.

- Què el seduí més de Tibet?

- Els seus paratges imponents. I els tibetans: per la seva alegria, el seu humor, la seva franquesa, el seu enginy... La virtut que més valoren és la intel·ligència! És Una cultura refinadíssima.

- Que els xinesos piquen...

- Mai podran amb ella! Han destruït moltes coses, però no podran esborrar 14 segles de cultura i sensibilitat. Més perillosa és la globalització d’hàbits nord-americans, que aculturitzen i uniformitzen pobles...

- De jove llegí el seu L'or de les formigues.

- Aquí descobrí que Heròdot no mentia quan escrigué que unes formigues extreien or als Himalaies: eren marmotes, i vaig trobà miners que les usaven a l'altiplà de Zanskar per a excavar i treure or! També descobrí en la vall del Riboxé una raça de cavalls que es creia extingida.

- Quin cavall?

- Els paleontòlegs l'anomenen número 2, perquè és un dels dos tipus de cavalls pintats en les coves neolítiques de l'Himàlaia.

- Algun descobriment més?

- Sí: localitzà la font principal del riu Mekong, en el Tibet xinès, gràcies a navegar el riu amb un overcraft de la meva invenció. El vaig utilitzar també per a explorar el llac Ness...

- I? Hi ha monstre?

- Res: aquí no descobrí res.

- Ha temut per la seva vida alguna vegada?

- Sí: cada vegada que condueixo per autopista.

- Em refereixo a les seves expedicions...

- El meu overcraft bolcà en uns ràpids, i estiguí a punt de morir ofegat...

- Els antics no usaven overcraft...

- Era per a mi la millor forma de remuntar el Mekong. .. Però he fet expedicions per rius russos en barques víkings: demostràrem que els víkings remuntaven rius a rem! Eren barques de sis remers, i fèiem una mitjana de 58 quilòmetres al dia, durant 45 dies, remant i remuntant ràpids.

..

- En aaquests viatges haurà menjat de tot...

- El més rar que he menjat és... mamut!

- S'extingiren fa milers d'anys!

- El Club d'Exploradors de Nova York organitzà una menjada exòtica, i la peça estrella era... carn d'un mamut trobat en un glacera d'Alaska. I no estava gens malament!

VÍCTOR-M. AMELA. La Contra. La Vanguardia


This page is powered by Blogger. Isn't yours?