<$BlogRSDUrl$>

dimarts, de gener 24, 2006

La ingenuïtat de la comunitat científica

Un metge noruec porta cinc anys publicant falsedats que pot detectar un profà

Igual que Hwang Woo-suk, el metge noruec Jon Sudbo ha publicat dades falses en revistes tècniques, però aquí s'acaben els semblants. Sudbo, segons se sabé ahir, portava cinc anys inventant-se uns resultats sobre el càncer de boca que publicà en tres revistes mèdiques. Però alguns dels seus muntatges són tan sapastres que podrien haver sigut detectats per un profà. Almenys una revista mèdica ha quedat en ridícul.

L'últim treball de Jon Sudbo, un metge de 44 anys vinculat a l'Hospital Radiològic d'Oslo, va ser publicat en la revista mèdica Lancet (octubre del 2005), i demostra falsament que diversos fàrmacs antiinflamatoris d'ús comú redueixen el risc de càncer de boca en els fumadors.

De fet encara que fos veritat no tindria cap importància, ja que a cap metge se li ocorreria receptar una dosi diària d'antiinflamatoris a un pacient fumador per a reduir el risc que desenvolupi un càncer de boca. El que cal es deixar de fumar, evidentment.

Els altres treballs s'han publicat en 2001 i 2004 en el New England Journal of Medicine i el Journal of Clinical Oncology (http://www.jco.org/). Un d'ells presenta un mètode poc eficaç (a més de fals, segons se sap ara) per a diagnosticar les fases preliminars del càncer bucal. Un altre conclou que l'extracció d'unes quantes cèl·lules de la boca no té cap efecte sobre la mortalitat dels pacients.

Els articles de Sudbo no semblaven tenir cap seguiment al camp de l'oncologia, però passat Nadal trobaren una lectora en una altra disciplina mèdica. Segons relatava el dijous la revista científica Nature, la directora d'epidemiologia de l'Institut Noruec de Salut Pública, Llitera Stoltenberg, estava fullejant un número retardat de Lancet quan es topà de casualitat amb l'article dels fumadors i els antiinflamatoris.

Els resultats eren irrellevants, però el que li cridà l'atenció no va ser això, sinó d'on provenien. Sudbo Deia haver utilitzat els hàbits de vida registrats en una base de dades de pacients de Noruega. I Stoltenberg, que era la responsable d’aquesta base de dades, sabia que això era impossible, perquè Sudbo no tenia accés. El metge, simplement, s'havia tret als 908 pacients de la mànega. I l'havia fet de forma tan sapastre que 250 d'ells tenien fins a la mateixa data de naixement. Stoltenberg avisà a l'hospital i a les revistes mèdiques, i ha bastat una succinta ullada per a descobrir tot el altres.

L'editor de Lancet, Richard Horton, intentà la setmana passada (http://www.nature.com/nature/journal/v439/n7074/full/439252b.html) comparar aquest assumpte amb el cas del científic coreà Hwang Woo-suk, un dels fraus científics més espectaculars de la història. "És molt semblant", declarà a Nature. "Si un investigador està decidit a inventar-se tot un estudi, és impossible detectar-ho".

La majoria dels científics coincidirien amb l'argument d'Horton en el cas de Hwang, que era realment un expert al seu camp d'estudi, el clonatge d'embrions, i que perpetrà el seu frau de manera hàbil i meticulosa. Però l'argument és molt més difícil de sostenir en el present cas.

The New England Journal of Medicine (http://content.nejm.org) s'ha vist forçada a reconèixer que l'article que li publicà a Sudbo el 26 d'abril del 2001 és invàlid perquè dues figures "que representen dos pacients diferents, i en dos diferents fases de càncer epitelial, són en realitat diferents augments de la mateixa foto presa al microscopi".

No cal saber res de càncer epitelial, ni de medicina, per a adonar-se d'això

Agències


This page is powered by Blogger. Isn't yours?