<$BlogRSDUrl$>

dilluns, de gener 16, 2006

El nazisme i la seva herència

Rosa Sala Rose: “El nazisme alemany va ser, també, producte de la Il·lustració”

L'autora de l'imprescindible “Diccionari crític de mites i símbols del nazisme” s'endinsa demà i el dijous en la Fundació Joan March en “El misteriós cas alemany”, una reflexió sobre la “notòria resistència a la comicitat i el realisme” de la cultura germànica

Com conjugar Auschwitz amb Goethe i Schubert? Rosa Sala Rose (Barcelona, 1969) ho denomina “El misteriós cas alemany”. Les seves perquisicions per la literatura alemanya, des del segle XVIII fins a la I Guerra Mundial, li porten a replantejar el “camí únic”, terme que encunyà l'historiador Gordon Craig per a explicar com una nació civilitzada acaba barrigant en la barbàrie. Fins ara, aquest fosc trajecte havia estat estudiat des de la Filosofia i la Història; Sala Rose l'analitza a través de la Literatura, “aquesta esponja del que es gesta en la societat i que pot aportar indicis sobre un misteri encara per resoldre” Quan el culte a la bellesa coquetejà amb la banalitat del mal...

-Genocidi i poesia. El nazisme està replet d'ambivalències...

-S'ha presentat sempre el nazisme com a fill de l'Irracionalisme, però és també un producte de la taxonomia científica de la Il·lustració.

-Antisemitisme, nacionalisme i xenofòbia... Assumpte alemany, o patologies transversals del pensament occidental?

-L'antisemitisme alemany té arrels més profundes i extenses en el cultural i l'antisemitisme cultural és un fruit il·lustrat.

L'antisemitisme francès, en efecte, fou molt virulent a finals del XIX amb el cas Dreyfus. En el cas alemany, naix de la construcció d'una identitat nacional enfrontant-se a la resta d'identitats europees i s'entrecreua amb un moment gloriós de la cultura.

-Goethe, Schiller, Heine, Nietzsche, Wagner... L'Alemanya de la llum, toquejada per l'Alemanya de les ombres...

-Goethe i Schiller es resistien a l'adulteració hitleriana... de Goethe, el nazisme aprofità el concepte fàustic que elaborà Spengler. Quant a Nietzsche, els seus aforismes també nodreixen el pensament anarquista. Wagner sí que encaixà millor: havia construït una religió secular del culte a l'art i va ser un antisemita de primera hora.

-Hem citat a Spengler... Proporcionà idees, però després no sintonitzà amb Hitler...

-Com Ernst Jünger i Thomas Mann, representants de l'anomenada “revolució conservadora”, hagué de sentir-se fastiguejat per la vulgaritat del nazisme que representaven les SA de Röhm.

-Seixanta aniversari del Procés de Núremberg. Alfred Rosenberg digué que es parlà de tot menys de nacionalsocialisme...

-Perquè si s'hagués abordat el nacionalsocialisme com a cosmovisió alternativa de caire pseudoreligiós, haguessin entrat en un territori delicat per a tot el món, fins i tot als Estats Units... En l'àmbit antisemita recordi el llibre d'Henry Ford, “El jueu internacional”.

-Què sobreviu en els nostres dies del nazisme?

-El que crida més l'atenció són els “skin heads”, però el més greu és la negació de l'Holocaust pels neonazis. Tenim moltes herències: la publicitat de perfums en blanc i negre i la mirada perduda a l'horitzó: pura estètica Riefenstahl; el turisme de masses i l'eliminació de les classes en alguns mitjans de transport; l'ecologisme, que és molt alemany, anterior al nazisme i es vincula al nacionalisme ètnic: els primers parcs nacionals es fundaren en l'època nazi... I la medicina alternativa: recordem l'Hospital Rudolph Hess, que se sustentava en la medicina natural i homeopàtica.

-El president iranià també nega l'Holocaust...

-La relació del món àrab i el nazisme és un llibre encara per escriure.

Sergi Doria, ABC


This page is powered by Blogger. Isn't yours?