<$BlogRSDUrl$>

divendres, de gener 06, 2006

El mite de Faust, l’home que cerca el coneixement a qualsevol preu, al Louvre

El Festival El Louvre consagra deu dies al personatge llegendari amb conferències i projeccions de pel·lícules, d'òperes i de teatre.

És a Alemanya, al segle XVI, que va néixer el personatge de Faust. La història d'aquest professor que signa un pacte amb el diable va ser a l'origen de nombroses adaptacions. El Museu del Louvre en proposa alguns exemples del 12 al 22 de gener amb projeccions de llargmetratges i de pel·lícules curtes com Le Tout Petit Faust d'Émile Cohl, el Faust d'Enrico Guazzoni i les pel·lícules mudes de Georges Méliès. S'hi descobriran igualment pel·lícules de teatre, del qual l'Urfaust de Goethe per Bertolt Brecht, filmat pel cineasta i escenògraf Hans Syberberg, i de les òperes: el Faust de Charles Gounod en la versió de Jorge Lavelli, escenificació que va dividir el públic, i menys conegut Mefistofele d'Arrigo Boïto. Les conferències del filòsof Peter Sloterdijk i del gran escriptor de Trieste, l'europeu ideal, Claudio Magris, completen aquest programa.

Per a Christian Longchamp, programador d'aquesta manifestació tan particular, “Faust és una figura arquetípica de la cultura europea, com a Don Juan o Hamlet”. El programa es defineix com a divers en la imatge de les cares proteïformes de Faust. Però és Goethe qui dóna a la llegenda tota la seva amplitud. Transcendit pel romanticisme, el mite adquireix llavors una dimensió nova. Faust es fa l'emblema de l'home modern àvid d'experiències. La seva cerca de coneixement i una necessitat de possessió insatisfeta justifiquen el seu pacte amb Satan. Encegat per la seva necessitat de saber, ja no distingeix la frontera entre el bé i el mal. Les pel·lícules que s'inspiren en aquesta versió són nombroses, és el cas per al Faust de Gorski que respecta escrupolosament els versos de Goethe. Però existeixen igualment adaptacions més audaces. Així, la tetralogia de Stan Bakhage i la pel·lícula de teatre House/Lights du Wooster Group es desfan de la versió d'origen per formar obres experimentals. La idea de Christian Longchamp era de “cobrir el segle” presentant les múltiples interpretacions de la llegenda per tal d'estudiar totes les facetes d'aquest personatge complex i desviant i d'esbossar-ne un retrat.

Angeline Demuynck. Le Figaró


This page is powered by Blogger. Isn't yours?