<$BlogRSDUrl$>

dimarts, de gener 24, 2006

De llegendes urbanes

Missatges que circulen per internet: correu en cadena

Circula per la xarxa un correu electrònic que els amics més patidors s'encarreguen de reenviar-te per assegurar-se que, gràcies al seu gest, et salvaran la vida. El missatge t'informa d'una nova bretolada que presumptament s'ha posat de moda a les carreteres. T'avisen que quan condueixis no facis senyals amb els llums a cap altre cotxe que circuli a les fosques per advertir-lo de l'oblit. Sense saber-ho, fent llums t'estàs condemnant a anar directe a l'altre barri. Uns individus es desplacen amb els fars apagats quan és de nit. El primer que els fa senyals amb les llargues en un acte solidari passa a convertir-se en el seu objectiu. El correu electrònic t'avisa que et persegueixen per on calgui fins que aconsegueixen que tinguis un accident.

Hi ha discoteques que, alertades per aquesta amenaça, ja reparteixen aquest correu electrònic imprès quan marxen els seus clients. Els Mossos han negat que tinguin constància d'un disbarat d'aquestes dimensions.

Tot indica que aquest mail s'acabarà convertint en un més dels centenars que fa anys que van amunt i avall de la xarxa, i que, gràcies a la ingenuïtat i la bona fe dels usuaris, s'acaben estenent arreu del món.

Les tipologies d'aquests correus són diverses: uns creen alarma social, d'altres desperten la solidaritat explicant desgràcies de nens o el perill d'extinció d'una espècie animal. També n'hi ha que miren de temptar-te amb la promesa que rebràs calés. Un tret en comú és que, al final, t'acaben amenaçant de patir un seguit de desgràcies si llences el text a la paperera de reciclatge.

Abans de triar si pertanys al sector dels escèptics que elimina aquests missatges o, al contrari, formes part del grup dels solidaris altruistes que se'ls creu i els reenvia a tots els amics, cal considerar com afectarà aquesta decisió la teva vida.

Cal imaginar-se, primer, com seria la pròpia existència obeint les instruccions d'aquests correus electrònics en cadena. Viuries convençut que has ajudat Brian Rodríguez, un nen de cinc anys que espera una operació de cor al St. Patrick Hospital. No només li has solucionat els problemes de salut sinó que l'has convertit en el nen més ric del món. L'e-mail assegura que per cada correu reenviat diversos proveïdors d'Internet li han donat al nano un cèntim de dòlar. Igual que al Brian, també has fet feliç l'Amy Lin, una nena de Seattle a qui li creixen unes dents a l'aixella, i a Myrna Hinton, una nena de Vancouver que viu en una bombolla de vidre.

Hauries salvat totes les teves amigues enviant-les al ginecòleg urgentment, després que s'assabentessin d'un nou càncer de pit, letal en quaranta-vuit hores, que quan es manifesta expulsant un líquid blau a través del mugró ja és massa tard per fer-hi res.

No beuries mai directament de les llaunes de refresc. Hi ha un nou virus que reposa latent sobre el metall i que comença devorant-te els llavis i t'acaba deixant tota la cara en carn viva. Tampoc aniries al cinema des que saps que et pots asseure en una butaca on hi han deixat, amb tota la mala llet, una xeringa infectada pel virus de la sida.

Si ets dona tampoc no oloraries cap perfum als grans magatzems perquè sabries que és una nova tècnica per drogar-te i que, quan baixessis al pàrquing, et violarien sense que després recordessis res. No faries cas de ningú que et volgués tirar els trastos perquè es tractaria d'un individu que en el moment més excitant t'adormiria amb cloroform i t'arrencaria el ronyó per vendre'l al mercat negre. I el més important: Hauries aconseguit que tanquessin a la presó el xinès que fabricava els gats bonsai: aquells felins tan dolços que els feien créixer dins d'uns pots de vidre perquè es convertissin en animals de companyia minúsculs, dòcils i amb formes originals.

Si res d'això no t'interessa, pots passar-te al sector de les persones que caminen pel costat salvatge de la vida: portaries acumulats dos-cents seixanta anys de mala sort, comptant, és clar, que no t'hagis mort amb tanta amenaça.

Per acabar, ara t'hauries de connectar a la versió digital del diari AVUI. Buscar aquest article i enviar-lo a cinc contactes. Assegura't que són les cinc persones que es fan dir amics però que només t'utilitzen com a abocador de mails en cadena per no tenir sentiments de culpa. A l'assumpte especifica que no vols que t'enviïn més missatges en cadena.

Mònica Planas, Avui.


This page is powered by Blogger. Isn't yours?