<$BlogRSDUrl$>

divendres, de desembre 30, 2005

Enginys militars o animals prehistòrics: per a la imaginació, tot igual de salvatge

Diuen haver-hi vist animals gegants volant a la ciutat de Mèxic

Liliana López Sánchez, assegura que és freqüent observar el vol d'animals gegantins a la zona de Tlalpan en el Mèxic Districte Federal. La testimoni treballa en una papereria que s'anomena “3 Germans” a la Colònia Magueiera, localitzada davant del Col·legi Militar i afirma que des d'aquí, pels matins, ella i altres veïns han vist certs animals voladors semblants als pterodàctils. Els descriu de grans dimensions, comparant-los amb la grandària d'una avioneta esmentant que són de color cafè terrós. López no descarta que pugui tractar-se d'algun experiment de l'exèrcit puix sobrevolen les instal·lacions del Col·legi Militar, encara que també considera l'opció que aqueixa fauna no s'hagi extingit per complet i que habiti en les Coves del Turó de l'Estrella, tota vegada que els pobladors han estat testimonis de com aqueixos animals es dirigeixen cap a la referida elevació muntanyosa.

Ana Luisa Cid a http://www.aforteanosla.com.ar

El frau de Hwang Woo Suk demostra l'eficàcia de la comunitat científica

El recent descobriment del frau dels clonatges del coreà Hwang Woo Suk ha aixecat molta polseguera, tal i com acostuma a passar quan els treballs han estat avalats per la publicació en un prestigiosa revista científica, en aquests cas Science ("Patient-Specific Embryonic Stem Cells Derived from Human SCNT Blastocysts" 17 de juny de 2005, núm. 308:, pàg.1777-1783).

La gent es pregunta com són possibles aquestes coses i, per tant, si hom es pot refiar del pretesos coneixements científics, tan allunyats de la realitat de la major part de persones. D’entrada cal conèixer com funciona l’admissió d’articles en les publicacions científiques. Planteja. El sistema es basa en la "revisió per parells" (peer review). Quan es rep un treball s’envia l'esborrany a dues o tres científics experts en aqueixa matèria (els revisors o avaluadors) perquè el llegeixin i diguin si es deu o no publicar, o si els autors han d'aportar experiments addicionals perquè les seves conclusions se sostinguin, o si han d'esmentar interpretacions alternatives. Es tracta d'una anàlisi a vegades tècnic, a vegades conceptual, fins i tot d'opinió, però que difícilment pot descobrir una falsificació, sobretot si no l'està buscant.

Hi ha excepcions. Una trampa freqüent consisteix a presentar la mateixa foto dues vegades, per a simular que dos experiments distints donen el mateix resultat. Un revisor atent pot detectar el truc, perquè el fons és igual en les dues fotos, quan no hauria de ser-ho.

Aquesta és precisament una de les trampes que usà Hwang quan els revisors li demanaren proves que el ADN de les cèl·lules mare clonades a partir de pacients casava amb el ADN dels pacients. Com Hwang no tenia eixos clons, clonà les fotos. I va passar. Conclusió: la revisió per parells no pot detectar un frau hàbil, i ni tan sols sol detectar un maldestre. Això pot suposar dos riscos. El primer, que Hwang podria haver utilitzat el prestigi de Science per a patentar una tècnica que no tenia, cosa que sembla que no ha passat.

El segon risc és l'estafa. Podria haver-se aprofitat Hwang de Science per a vendre les seves falses cèl·lules clòniques? L'article sortí al maig, i Hwang muntà a l'octubre un Centre mundial de cèl·lules mare que anava a dedicar-se a clonar embrions a partir de pacients, extraure'ls cèl·lules mare i distribuir-les a canvi d'una tarifa.

El descobriment de frau de Hwang ha impedit saber quina classe de cèl·lules hagués distribuït a canvi de quina tarifa, ni quant de temps haguessin tardat en detenir-lo per estafa.

Però contràriament el que una aproximació ingènua podria fer pensar, els fets han demostrat l’eficàcia de la comunitat científica ja que en relativament pocs temps s’ha demostrat el frau, sense que hagin d’existir una barreres massa denses i costoses que dificultin enormement la publicació de treballs amb controls i més controls.

És lògic que d’en quant en quant les capçaleres de les gran publicacions científiques es vegin afectades per tals fraus, però la resposta de la comunitat científica amb la seva incessant activitat oberta acaba per aixafar tot el que no s’ajusti a la realitat.

Ens venen a la memòria ara altres fraus científics com el de Thereza Imanishi-Kari que publicà els seus imaginaris reordenaments dels gens del sistema immune en la revista Cell, la millor publicació al camp de la biologia molecular. El director de Cell i tots els avaluadors que revisaren l'esborrany s'engoliren el frau, evidentment, però abans d'això ja se l' havia engolit el premi Nobel David Baltimore, que no sols era el cap d'Imanishi-Kari sinó que no tingué el menor inconvenient a firmar l'article amb ella.

Jacques Benveniste diluí un compost tantes vegades que no podia quedar ni una sola molècula al got, però tot i així el compost seguia actuant d'alguna forma que només Benveniste podia comprendre -i que només ell podia mesurar, segons es comprovà posteriorment-; però Nature va publicà un article que donà ales a la fraudulenta homeopatia. El director de Nature a l'època, John Maddox, arribà a presentar-se al laboratori en companyia del mag professional i especialista en descobrir fraus, James Randi, per a intentar descobrir el truc. Però el record el té Jan Hendrik Schön, el físic que inventà uns inexistents transistors orgànics, i que va "humiliar" tant a Nature com a Science.


dimarts, de desembre 27, 2005

En defensa dels crèduls

MIRIAM DIEZ BOSCH, periodista: A la pel·lícula L’exorcisme d’Emily Rose l'important no és si l'exorcisme, el dimoni o les possessions són veritat: el que compta és que són veritat per a molta gent

Avostè, si és batejat, li han practicat un exorcisme. Els exorcismes existeixen -el ritual del bateig inclou un exorcisme-, però un exorcisme preventiu no té res a veure amb el de l'alliberament. El exorcisme d’Emily Rose, que ha arribat ja a les pantalles catalanes, presenta un cas fallit d'exorcisme d'alliberament en què la noia posseïda, l'actriu Jennifer Carpenter (Emily Rose), mor durant la sessió i el capellà Tom Wilkinson (Pare Richard Moore) és condemnat per no haver-li prestat l'ajut necessari.

Scott Derrickson ha dirigit un drama de terror que recupera la temàtica sempre latent però mig amagada dels exorcismes. La trama presenta una noia amb greus pertorbacions que ella creu que són fruit de possessions del dimoni. La seva salut es veu greument compromesa i agreujada quan visita un capellà que li diu que no prengui més pastilles contra l'epilèpsia perquè el que ella té no són problemes d'aquest tipus sinó que és víctima d'una possessió demoníaca. L'exorcisme anirà malament i la culpa recaurà sobre el capellà. Una advocada no creient -Laura Linney (Erin Bruner)- es trobarà defensant-lo sense gaire entusiasme. La història presenta d'una banda una noia torbada, catòlica i molt devota. Una advocada brillant i descreguda. Un mossèn negligent. Una família i un xicot espantats i amb poques llums i un fiscal creient -metodista- però que no vol veure l'element religiós en una sala de judici. Aquest festival del tòpic serveix per demostrar que la fe és quelcom seriós per molta gent. L'advocada de la pel·lícula representaria el ciutadà agnòstic que un dia es troba amb algú que creu i l'obliga a fer-se la pregunta no de la seva fe, sinó del perquè de la fe de l'altre. Més que de dimonis -que també- aquesta pel·lícula parla dels nostres fantasmes, de les nostres benes als ulls, dels prejudicis que ens posseeixen de tal manera que ens fan incapaços d'entendre els altres. A la pel·lícula l'important no és si l'exorcisme, el dimoni o les possessions són veritat: el que compta és que són veritat per a molta gent, i aquesta dada no pot passar per alt per una suposada neutralitat en la manera d'enfrontar la realitat. Que vostè, posem per cas, no cregui en Déu, no vol dir que no hi hagi gent, com l'Emily Rose, que sí que hi cregui. Però no és tant Déu o no Déu sinó el mal com a possibilitat real la clau de volta d'aquesta proposta de Derrickson.

Sense l'espectacularitat de blasfèmies o caps que giren, aquesta pel·lícula és més propera a la descripció dels exorcismes que fan els Evangelis, en què s'explica que hi ha veus, frases estranyes i crits. Encara que l'Emily Rose pateix un deteriorament clar i fins i tot té una visió de la Mare de Déu en què li explica el significat del seu patiment, ni aquesta visió ni el capellà protagonista no es veuen ridiculitzats, motiu que salva El exorcisme d’Emily Rose de caure en crítiques fàcils a l'Església.

La qüestió de la difícil línia entre destorbs psicològics lligats a problemàtiques espirituals i l'esquizofrènia i la psicosi queden en un segon pla. La pel·lícula, basada en un cas real, mostra que l'exorcisme no és més que una excepció. El cas poua en la vida i la mort d'Anneliese Michel (1952-1976), la dona de Leiblfing (Baviera) que va morir durant una sessió d'exorcismes que va durar alguns mesos. Els alemanys estan preparant una cinta nova, Rèquiem, que s'espera que sigui la versió real dels fets.

El Hollywood Reporter ha definit la pel·lícula sobre Emily Rose com a «thriller sobrenatural». Tot i que el rerefons de la història és certament sobrenatural, els arguments que farà servir la defensa al tribunal seran antropològics. I és que allò antropològic engloba dimensions sobrenaturals, i aquí hi ha el punt fort de la història. L'espectador roman posseït no pel mal sinó per la pregunta pel mal i per les seves formes, i també per la resposta, que pot ser científica, però també sobrenatural. La presència i l'absència del dimoni és sempre inquietant. La que escriu va entrevistar fa uns anys l'exorcista Gabriel Amorth (és l'exorcista oficial de la Santa Seu) i va marxar a casa amb una frase al cap: «La victòria del diable, signorina, és fer-nos creure que no existeix.»
El Punt


La llegenda de l'alcoholímetre

Existeix una antiga i falsa creença que diu que suar ajuda a enganyar l'alcoholímetre. Fins ara, els conductors es posaven a fer flexions, a córrer o a saltar. Però les tècniques es perfeccionen. La setmana passada una parella va aprofitar els deu minuts d'espera per ratificar el resultat positiu del primer test per fer l'amor sense sortir del cotxe. Però el truc no va servir. Suat i excitat, l'automobilista va tornar a donar positiu.

Les estratagemes per enganyar l'alcoholímetre són com les llegendes urbanes. Es publiciten de boca en boca, i la seva eficàcia és tan falsa com cega és la fe que hi tenen els que hi recorren.

El mètode més habitual és mastegar grans de cafè, empassar-se una bona ració de pasta de dents, engolir un sobre d'Almax, mastegar un xiclet de menta o ficar-se un parell de glaçons de gel a la boca. Però últimament s'ha estès un rumor a les comarques de Girona que atribueix qualitats curatives a l'herba que creix als vorals de les carreteres. Tant és així, que els Mossos de la Divisió de Trànsit s'han creuat amb desenes de conductors que arrenquen i masteguen les esmentades males herbes.

Menjar terra

"Qualsevol dia algun es posarà malalt perquè n'hi ha que s'empassen fins i tot la terra", explica un agent. Altres, una mica més senzills, beuen molta aigua. Aquest mètode tampoc té cap fonament, ja que no contribueix a diluir l'alcohol.

A alguns els agafa per vomitar. El sistema tampoc és vàlid ja que es limita a eliminar l'alcohol de l'estó-

mac, però no el que està als pulmons. Menjar alls crus és una altra de les velles creences que ha obligat, més d'un mosso, a allunyar-se del conductor analitzat.

N'hi ha que no necessitarien ni passar pel test d'alcoholèmia per poder comprovar que estan ebris. Un conductor anglès, per exemple, anava tan borratxo que quan l'agent li va entregar l'alcoholímetre "va tirar l'embocadura, va bufar a dins de la bosseta, va intentar tancar la bossa com si fos un globus i ens la va entregar", recorda un mosso de Trànsit.

Sense dentadura postissa

Alguns perden tant els papers amb l'alcohol que els molesta fins i tot la dentadura. Li va passar a una senyora d'edat avançada en un control preventiu. "Al cinquè intent es va haver de treure les dents postisses perquè no hi havia manera d'avan-

çar", relata un altre agent.

També hi ha bones anècdotes. En un macrocontrol d'alcoholèmia a la C-65 de l'última revetlla de Sant Joan els Mossos van immobilitzar un Audi A-6. La companya del conductor se'n va anar amb uns amics i va deixar sol l'automobilista, de 31 anys. Mentrestant, els agents van immobilitzar un altre vehicle, conduït per una noia de 26 anys. "Van començar parlant. El més lògic entre dos joves amb el cotxe immobilitzat. Van acabar junts a l'Audi A-6". ¿El que ens imaginem? "Correcte".

N'hi ha que ho intenten tot per evitar la sanció. Encoratjada per les dues copes de més que portava al cos, una conductora es va oferir com a regal sexual a l'agent perquè s'oblidés dels dos positius que acabava de donar en l'alcoholímetre durant un control preventiu a la N-141.

Altres són molt més radicals. El copilot d'un conductor francès va simular un infart perquè els agents no realitzessin un control d'alcoholèmia al seu amic. Quan els sanitaris d'una ambulància van comprovar l'estafa, van descobrir que, a més, l'actor era un reconegut cardiòleg.

Però no tots porten al límit la mentida. El més corrent és dir que es té asma i fins i tot treuen el Ventolín de la guantera. "L'únic truc que val és no beure", assegura l'intendent Sergi Pla.

Mayka Navarro. El Periódico de Catalunya


dilluns, de desembre 26, 2005

Una versió curiosa dels fantasmes de la carretera

Guatemala-. Els joves Abelino Txicará i Pascual Toj Tzum, del llogarret de Guapinol, municipi de Txitxicastenango, departament del Quixé, visqueren un Nadal que no oblidaran mai en la seva vida.
El mateix dia de Nadal morí en aqueixa aldea el Sr. Orlando Ixquiac, familiar llunyà del primer d'ells. Per a complir amb l'última voluntat del difunt, es decidí transportar el cos al lloc on demanà ser enterrat: Plans del Pinal, una comunitat veïna a la ciutat de Quetzaltenango. No trobant-se un altre mitjà per a fer-ho més que el trasllat del taüt en un camioneta guiada pels joves esmentats, el dia 25, a l’hora baixa, emprengueren el viatge.
Segons ho relatà posteriorment Toj Tzum, de 22 anys d'edat -commocionat encara per allò que ha viscut-, ja entrada la nit en travessar el túnel de Zunil punxaren una llanda. Com plovia torrencialment en aqueix moment, volgué la Providència que el vehicle quedés sota el túnel en el moment en què arribaven gairebé al final del mateix. Això els permeté treballar sense mullar-se per a canviar la roda. Però ni ben començaren la tasca, es trobaren que la clau que portaven estava gastada i no permetia llevar els corresponents caragols.
De nit, plovent, i en dia de Nadal, desesperaven ja els dos joves Sense saber com resoldre el problema, agreujat per la urgència de transportar el cadàver.
En aqueixes circumstàncies aparegué un mecànic sense que sabessin d'on, qui sol·lícitament es prestà a ajudar-los. En un instant, d'acord amb el relatat per Toj Tzum, el desconegut canvià la llanda, negant-se després de forma contundent a continuar amb ells, rebutjant l'oferiment de ser transportat a pesar de la torrencial pluja. Sense insistir massa, els dos joves continuaren la seva marxa.
La sorpresa majúscula la tingueren en el punt de destí, a Plans del Pinal. Ni Pascual Toj Tzum ni Abelino Txicará encerten a explicar per què el caixa de mort arribà buida.
Nuestro Diario (Guatemala)

L'engany dels pegats 'cremagreix ' causa furor en el futbol

Veure el britànic David Beckham amb pegats en finalitzar un partit de futbol no ha de sorprendre a ningú. Molts futbolistes, han optat per usar-los una vegada comprovats els presumptes bons resultats en altres esports, perquè augmentaria la quantitat de greixos que es cremen en el cos humà per a obtenir major energia. El seu nom és LifeWafe (http://lifewave.Com/).

Els pegats miraculosos es venen sota el subterfugi d'estar inspirat en un principi de la NASA (la nanotecnologia: fabricació de productes formats per àtoms) i s'encarregarien d’enviar informació al cos mitjançant antenes moleculars perquè aquest cremi més greixos, i per tant milloraria el rendiment en esforços intensos. .

Segons assegura el seu inventor, el biòleg i informàtic nord-americà David Schmidt, "el jugador de la NBA Shaquille O'Neal, els Sant Antoni Spurs, els nedadors nord-americans de la Universitat de Stanford, el US Postal fa dos anys. també coneixen els pegats", explica Schmidt.

La notícia de la seva existència està corrent com la pólvora i la moda dels pegats hauria arribat també al vestuari del FC Barcelona i de la USAP Perpinyà. Més suposades dades: l'equip ciclista US Postal se'ls portà al Tour fa dos anys. I la seva implantació està aconseguint tal velocitat que tot sembla indicar que en poc de temps pot ser el més "in" de l'esport en general. A més, el seu inventor està a Europa i a la seva agenda figura la visita als equips esportius més importants.

El producte és un engany evident, com tots els productes miraculosos. Només cal visitar el seu web. Schmidt sosté que els pegats no transmeten corrent, no necessiten cables, no transfereixen a la pell cap substància, però milloren el rendiment de l'esportista, incrementen la seva energia entre un 20% i un 40%. Es poden cremar entre 300 i 600 calories més sense fer res. I, el més important, l'artefacte hauria passat, pels selectes filtres, primer de la USADA (Agència contra el consum de substàncies il·legals dels EUA) i després de la WADA-AMA (l’Agència Mundial equivalent). Evidentment la ingestió d'aigua també passaria els controls.

Schmidt també ha creat pegats per a dormir i per a llevar el dolor. Quin serà el proper? Pegats perquè vegin els cecs i s'alcin els tolits? Per a quan la resurrecció dels morts?

Parcialment basat en informació d’agències i de la plana web de Lifewave


divendres, de desembre 23, 2005

Bonica tradició o superstició mantinguda amb finalitats comercials

El pare Noel viu a Islàndia, segons un sondeig de Reuters

El papa Noel pot viure a Islàndia - almenys si es jutja l'eficàcia dels seus ajudants -, el que pot ajudar les autoritats de l'illa a aconseguir més turistes dels seus rivals de l'Àrtic que també reclamen a Santa Claus.

Només Reykjavík respongué quan les oficines de Reuters en vuit països amb territori Àrtic escrigueren a papa Noel o als portadors locals de regals - des de Ded Moroz (l'avi de gel) a Rússia a Julenissen a Noruega - preguntant: On vius?

"Siguem bons i amables els uns amb els altres", respongué des d'Islàndia, amb un enllaç a "www.santaworld.is" que diu "des de fa molt, molt de temps Santa Claus ha viscut en Dimmuborgir", un zona remota del nord d'Islàndia.

La resposta, enviada per un eficient servei postal Nòrdic i per ajudants de Noel, pot ajudar a Islàndia en la batalla per guanyar-se els cors i els dòlars dels turistes enfront d'altres nacions rivals que també s'atribueixen la residència del gran personatge nadalenc.

La llar de papa Noel sol ser un motiu de tensió a l'hora d'ara, especialment a la regió Nòrdica on Finlàndia atrau al voltant de mig milió de visitants cada any a Rovaniemi al Cercle Àrtic per a visitar un jovial Santa amb barba blanca i vestit de roig.

Des de Rovaniemi, Santa Claus digué que la carta de Reuters ha d'estar entre l'al·luvió de les 30.000 Que rep cada dies. Les missives - des de Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Islàndia, Noruega, Canadà, Estats Units i Rússia - van ser totes enviades a mitjan novembre.

"Viu aquí a Lapònia i si algú no ho creu, el convido càlidament a venir i reunir-se amb mi i veure com és açò", digué a Reuters en anglès.

"Per descomptat aquest és la llar del ren, i tot el món sap que jo viatge amb rens", digué per telèfon amb un tènue accent finlandès.

Noel digué que els nens mai dubten que la Lapònia era sa casa. "Sempre són els mitjans els que trauen a la llum aquesta qüestió. Mai m'he trobat amb un xiquet de cinc anys que vingui aquí i pregunti: 'Estic al lloc correcte?'", digué.

Santa Claus ve de Sant Nicolau, el sant patró dels menuts que vivien en el que ara és Turquia en el segle III dC. Reuters no li escrigué allí, ja que assumeix que Santa està ja massa vinculat als rens i a la neu.


Agència Reuters


Els polítics els hi sobre el temps i discuteixen si Superman és de dretes

El diputat d'ICV-EUiA Jordi Miralles va intentar demostrar ahir al Parlament que Superman és de dretes difonent un petit dossier explicatiu i il·lustrat. L'origen de l'anècdota es remunta a dimarts en el ple, quan Miralles va sentenciar que el nucli dur de les propostes liberalitzadores del president de CiU, Artur Mas, li havien sonat «més de dretes que Superman». Ho va fer enmig del seu discurs mentre defensava una proposta de resolució per modificar la llei de l'Estatut dels Treballadors.

El diputat de CiU Antoni Fernàndez Teixidó li va demanar tot seguit que ho argumentés. Va replicar a Miralles que qualificava la intervenció de Mas «de dretes» amb «el mateix rigor que comporta suposar que Superman és un home de dretes». I va preguntar: «Ens podria aclarir en què fonamenta políticament que el senyor Superman sigui un senyor de dretes, diputat?» El coordinador general d'EUiA va respondre ahir a la demanda repartint desenes de còpies d'uns fulls grapats i aplegats sota el títol de Per què Superman és de dretes? Poc després de rebre el document, Fernàndez Teixidó va anunciar que en el pròxim ple provarà que el dolent de les pel·lícules de Superman, Lex Luthor, «és d'esquerres».

Els fulls aporten nou raons que justifiquen l'afirmació de Miralles, i es complementen amb imatges simbòliques que els doten de més credibilitat. Superman és de dretes perquè el seu mateix nom, «superhome», significa «un home molt superior als altres», diu el text. I això evidencia, segons el diputat d'ICV-EUiA, que el superheroi constitueix «un veritable prototip ideològic de la dreta». També el defineix com l'«encarnació d'un ens superior i transcendent que arriba al món per salvar la humanitat», ja que els habitants de la Terra són incapaços de fer front de manera col·lectiva a les seves necessitats, drets i reptes.

Pel coordinador general d'EUiA, Superman és també un exemple de «com la dreta entén la societat», ja que l'existència d'un ésser superior facilita que s'accepti «la renúncia a exercir el poder democràtic». A més, és un exponent del «culte a la força», una força «benefactora, protectora i elitista».

El superheroi és igualment un prototipus del masclisme perquè protegeix la dona, que inevitablement «s'enamora de la seva superioritat i es deixa portar per la seva força superior». Però no només això. Alhora és un «símbol del poder imperial i de l'americanisme del domini del món que, ara -afegeix el document- ens vol vendre la dreta extrema dels Estats Units».

L'heroi còmic i cinematogràfic representa igualment una «societat dividida entre el bé i el mal» i l'«individualisme», perquè no resol problemes col·lectius sinó que té per costum actuar «sobre el moment i el cas individual».

Miralles remata el text amb una imatge de Superman mirant el cel, i amb una frase que no dóna lloc a equívocs: «Superman resol els conflictes des dels miracles, amb una gran càrrega religiosa.» Per això Josep Maria Pelegrí, secretari general d'Unió Democràtica i diputat de CiU, es va preguntar als passadissos del Parlament amb el document a les mans si Superman és un socialcristià.

Odei A.-Etxearte. Diari El Punt


dijous, de desembre 22, 2005


Esperpèntic: Asseguren que un assassí, boig i engabiat a la Xina és capaç d'endevinar la loteria


Els habitants d'una aldea en el sud de Xina convertiren a un pertorbat mental, que viu tancat en una gàbia des de fa més d'un any, en un "oracle" que, segons ells, és capaç d'endevinar la loteria.

Chen Zhisheng, de 52 anys, assassinà una persona i viu a la gàbia, sense eixir mai d'ella, perquè els seus veïns, tot i els poders endevinadors que li atribueixen, no tenen diners per a portar-lo a una institució mental, segons el diari "China Daily".

Els veïns del poble, anomenat Zhucuopu, a Shantou, Cantó, pensen que els signes aparentment inconnexos que Chen escriu de vegades es poden interpretar com els números de la loteria de la veïna Hong Kong.

Notícia procedent de:
http://www.chinadaily.com.cn/english/doc/2005-12/22/content_505659.htm


Quan la credulitat i les pors fan perdre diners

Una aprofitada "desallotja" alguns dels fantasmes del castell de Hamlet

Els cambrers d’un restaurant situat en el castell de Kronborg a Dinamarca, també conegut com el castell de Hamlet, respiraran tranquils després que una especialista en el més enllà desallotgés a la major part dels fantasmes que allí vivien, i els qui els perseguien des de l'estiu.

"Arran de l'obertura al juny, passaven coses rares per les nits en la secció 14 del restaurant: espelmes que s'encenien soles, portes que es tancaven sense motiu, taules que es col·locaven en un altre ordre, botelles de vi que queien de les prestatgeries", explicà Dorte Andersen, cambrera del restaurant. "Tenia moltíssima por, i no era l'única", afegí.

Una parapsicòloga, Birgitte Graae, va ser cridada al rescat per a fer fugir als mals esperits. "Ella està amb nosaltres des de l'estiu i ha pogut desallotjar a la major part dels fantasmes, però encara en queden, ho sento", admeté la cambrera.

"És angoixós sentir que hi ha un ser misteriós que aguaita. Encara veig una ombra grisa darrere de mi quan em canvio per a posar-me la roba de treball, i em segueix en els meus moviments", agregà Dorte.

Altres cambreres evoquen també "aquesta mirada de tafaner en el vestuari", "el fred a l’esquena" que senten, "l'olor dels cadàvers" i la "presència misteriosa de sers apareguts".

El castell reial de Kronborg en Helsingor (al nord de Copenhaguen), d'origen medieval i després transformat en castell del Renaixement, va ser el lloc on l'escriptor britànic William Shakespeare desenvolupà la història d'una de les seves tragèdies més cèlebres, 'Hamlet'.

Agència AFP

dimecres, de desembre 21, 2005


La credulitat i superstició de la gent no té límits

Una suposada "núvia cadàver" atrau a multituds a Mèxic

Chihuahua (Mèxic).- Mirant a través de l'aparador les estilitzades mans del maniquí, els seus ulls espurnejants i el somriure misteriós, la xicoteta multitud reunida fora d'una botiga al nord de Mèxic tracta de resoldre un enigma macabre que ha intrigat a molts.

És l'esvelta figura de la núvia a l'aparador un maniquí amb detalls exquisits o, com diu la llegenda local, el cos embalsamat fa dècades de la filla de l'anterior ama de la botiga?

La figura coneguda com "La Pascualita" aparegué fa 75 anys a l'aparador d'una botiga de vestits de núvia a la ciutat de Chihuahua.

A partir de llavors, l'impressionant realisme del maniquí ha inspirat històries sobrenaturals, de miracles i fins i tot una balada que sona per les emissores de ràdio locals.

Des de fa vuit dècades, la figura atrau a multituds del desèrtic estat de Chihuahua i ara comença a cridar l'atenció de turistes sud-americans, nord-americans i europeus, diuen els amos de la botiga La Popular.

La nùvia cadàver

A través dels anys, la història s'ha transformat en una llegenda de realisme màgic. Tot començà el 25 de març de 1930, quan el maniquí va ser col·locat a l'aparador principal de la botiga

Amb el seu vestit de núvia primaveral, immediatament captà l'atenció dels transeünts per la seua figura inquietant: ulls de vidre ben oberts, cabell real i pell rubicunda.

No obstant, absorts passejants prompte començaren a notar una enorme semblança a la llavors ama de la botiga, Pascuala Esparza.

El rumor que la figura no era un maniquí sinó la seua filla - qui es diu morí per una picadura d'aranya en la seua boda- es propagà ràpidament. "Començà a rebre telefonades de ciutadans enutjats que l'acusaven d'embalsamar a la seua filla", digué l'actual amo de la botiga, Màrio Gonzàlez. "Ella decidí negar-ho formalment a través d'un notari públic a la ciutat, però per a llavors va ser molt tard. Ningú la creia i el nom de 'Pascualita' es quedà", agregà.

Aterrits per les històries, molts empleats de la botiga diuen que els dóna por ser els últims a eixir del negoci i diversos es neguen a canviar la roba del maniquí.

Com les visites a la botiga creixen cada any, González diu que està pensant posar un llibre de visites i fins i tot obrir un xicotet museu sobre Pascualita.

Però quan se li pregunta si es tracta d'un maniquí o un cadàver, ell només somriu i sacseja el cap: "Si és veritat? Un muntó de gent ho cree, però realment no ho podria dir".

Tim Gaynor. Agència Reuters 

Guerra entre traficants de misteris

Josep Guijarro demana ara contrastar la informació divulgada o presència escèptica en el programes

He meditat molt sobre si era adequat o no dir quelcom respecte al tractament que rebé l'anomenat Cas Terrassa en el programa “Cuarto Milenio”, diumenge passat en el canal Cuatro i, al final, arribo a la conclusió que la veritat només té un camí, que la meva crítica no és personal sinó professional i que si algú es pica serà perquè té motius.

Quina legitimitat tinc per a parlar del tema? Jo he nascut a Terrassa. Ser “ufòleg” a Terrassa és viure amb l'estigma constant de: “atenció no acabis com aqueixos dos” que, a la fi, va ser el missatge que el règim franquista volgué deixar a la ciutadania i funcionà. Però no és només això el que em legitima per a parlar amb propietat de l'assumpte. Fa la fredolica quantitat de 14 anys que Manuel Carballal i jo publicàrem a Año Cero núm 9, el resultat d'una complexa investigació sobre els suïcides de Terrassa. Aconseguírem entrevistar-nos amb familiars, amics, agents judicials, policies ... vam aconseguir reconstruir al mil·límetre les últimes hores d'aquests individus que, dit sigui de pas, res què veure amb la personalitat excèntrica que volgué donar-los Óscar Aibar en la pel·lícula “Platets Voladors”. Les mateixes i insidioses mentides que el cel·luloide mostrà es repetiren el diumenge a Cuatro. José Felix Rodríguez Montero (47 anys) i Juan Turu Vallès (19) mai van anar a l'hospital del tòrax perquè, entre altres coses, estava en ple funcionament al 1979. La meva pròpia mare va ser tractada de pneumònia aquí sense que fora “aqueix lloc a què tot el món anava a morir”. Tampoc és cert que es reunissin a la Coral dels Amics doncs les reunions del grup tenien lloc en Ca n’Anglada, al domicili de José Félix Rodríguez Montero. Aquest barri obrer era llavors un focus antifranquista (la plaça segueix anomenant-se popularment la ‘plaça roja’) i concloure ràpid l'assumpte dels suïcides com una lliçó que certes lectures i aficions eren pernicioses venia bé al règim. Els pretesos contactes mai tingueren lloc a La Mola, cim de la muntanya de St. Llorens de 1300 metres i, per tant, a més de 3 hores a peu des del sanatori que segons el reportatge estava al costat. La Mola no tingué significació ufològica fins als anys 80 quan el meu grup la UAIP començà a organitzar alertes allí. Els “suïcides” es reunien en la Muntanyeta, un lloc als afores de la ciutat on, a més, anaven a practicar astronomia.

Qui llavors està tan desinformat? La inexactitud d'aquestes dades sortí de la boca de Sebastià Arbonés Subirats, àlies D’Arbó qui recreà qual mala pel·lícula de Classe B tot l'assumpte dels suïcides i parlà d’oïda i a més malament. Una vegada més es passà de puntetes sobre si els pretesos contactes pogueren ser o no reals, si hi hagué o no altres persones implicades i qui componia la xarxa d'aqueixos suïcidis que esmentaren durant l'entrevista al plató. Perquè, en efecte, hi hagué un pla, hagueren més morts i hi hagué, també, contacte OVNI les fotos, del qual per cert, posseeixo (van ser obtingudes pels suïcides en les proximitats de Torrebonica i per això escolliren aqueix lloc).

El que és curiós és que podent tenir tots aqueixos documents, podent mostrar fotografies, veure l'evolució dels tipus al llarg de la seva “mutació” es conformen amb un D’Arbó que menteix més que parla.

Cert és que el mateix dia que estaven gravant el programa em telefonaren per a obtenir alguna fragment que inserir en el programa, però (acabat d'operar d'un genoll i amb el dia planificat no va ser possible ajudar), és que era una cosa de tal actualitat que no podia esperar ni un dia?

Aquí entra la responsabilitat d'Iker. Durant molt de temps he hagut d'aguantar enormes crítiques per assistir a programes de televisió en què es debatia a ganivet sobre aquests temes. Part d'aqueixes crítiques venien d'Iker. Crítiques que accepto i respecto. Precisament per això plantejo ara: és millor informar dins d'un contuberni antimisteri o desinformar sense contrapunt. M'explico. Iker té ara la responsabilitat de contrastar les informacions que divulga perquè no hi ha equilibri “escèptic” o contrapunt en el programa. Ell sap millor que ningú que D’Arbó no té ni la més remota idea d'açò (i de moltes altres coses) després si li dóna via lliure té un percentatge de la responsabilitat final. Si el teu portes un freak al programa saps el que va fer o dir no?

Ull, que ningú es porti a engany. No és que jo volgués tenir més protagonisme de què em donaven, és que si no se'm volia dur al meu es podia localitzar a testimonis, amics, o persones que estiguessin involucrades en l'assumpte. La legitimitat de D’Arbó per a parlar d'aquest tema és la mateixa que té, per dir quelcom, Pepito Pérez d'Alcorissa a l’Aragó és a dir, la d'algú que llegí els titulars de premsa de l'època, el treball de Manuel i meu i ja està. Ha de ser això la divulgació del misteri? És aqueix l'estàndard de serietat? Jo crec que no i el teu, què opines?

Reflexió de Josep Guijarro divulgada a nombroses llistes de misteri


Sentència a Pensilvània contra l'ensenyament de dogmes creacionistes

Un jutge federal de Pennsilvània va prohibir ahir l'ensenyament de la teoria del "disseny intel.ligent" a les classes de biologia com una alternativa a la teoria de l'evolució de Darwin. El jutge John Jones va considerar que aquesta doctrina pròxima al creacionisme i que defensa l'origen diví del món viola el principi constitucional que prohibeix ensenyar religió a les escoles públiques.

"La nostra conclusió avui és que l'ensenyament del 'disseny intel.ligent' com a alternativa a la teoria de l'evolució de Darwin a les classes de ciències de les escoles és anticonstitucional", va escriure el jutge John Jones en una sentència de 130 pàgines. Als EUA es coneix com a "disseny intel.ligent" una teoria que assegura que el món no és resultat de l'evolució, com mantenia Charles Darwin, sinó que és massa complex per ser fruit de la casualitat, i es deu a una "intel.ligència superior".

LLARGUES CAMPANYES

La decisió judicial suposa un cop a les aspiracions dels conservadors religiosos que tant de pes tenen en l'actual Administració de George Bush. Des de fa dècades, els evangelistes porten a terme campanyes en diversos estats per promoure a les classes de biologia una alternativa a la teoria de l'evolució de Darwin.

El consell d'educació de Dover, una petita ciutat de Pennsilvània, va votar l'octubre del 2004 a favor que la tesi del "disseny intel.ligent" fos inclosa obligatòriament a l'ensenyament de la biologia durant el batxillerat. Així, des d'aleshores, els estudiants han après que l'evolució és només una teoria i no un fet provat, que hi ha "llacunes" en aquesta teoria, i per això eren convidats a considerar altres explicacions sobre l'origen de la vida, incloent-hi el "disseny intel.ligent".

Un grup d'11 pares van recórrer aquesta decisió als tribunals. El jutge John Jones va considerar que els membres del consell d'educació de Dover que van votar a favor del "disseny intel.ligent" van donar un servei deficient als ciutadans.

Extret de El Periódico de Catalunya


dilluns, de desembre 19, 2005

Provocativa superstició jueva enfronta creients de costums diversos

A falta de marit, roba interior sobre la tomba d'un rabí

Jerusalem.- Joves dones israelianes solteres, desitjoses de trobar un marit, es dediquen des de fa temps a dipositar sobre la tomba d'un rabí venerat de Galilea els seus sostenidors o les seves calces, amb l'esperança que els seus resos siguin escoltats.

Almenys 400 peces d'aquesta roba íntima, penjades a les reixetes de les finestres del mausoleu elaborat damunt de la tomba d'aquest rabí, van ser llevades recentment per les autoritats religioses davant de les protestes dels qui són contraris a aquest fenomen, contà el diumenge el diari Maariv.

"Després de comprovar la història de tots els grans rabins d'Israel, puc afirmar amb certesa que amb aquesta profanació cap d'aquestes joves dones obtindrà la benedicció" per a tenir un marit, digué al mateix diari el rabí Israel Deri, director adjunt de l'administració que té el seu càrrec els llocs sants del nord d'Israel.

Agència AFP


diumenge, de desembre 18, 2005

Purificació en lloc de fàrmacs

Congrés de l’església de la Cienciologia

Al congrés titulat 'psiquiatria: Una indústria de la mort' celebrat a Califòrnia, s'ha advocat per prescindir dels fàrmacs, fins i tot casos de malalties mentals, i prendre "el camí de la purificació".

Procedència: Agència AFP.


dijous, de desembre 15, 2005

Manila: fracàs estrepitós dels talismans

Moren sis membres d’una secta que protegia a ocupants il·legals

Almenys sis membres d'un culte religiós anomenat 'Tadtad', que protegien als ocupants il·legals d'una urbanització, moriren en un enfrontament amb la policia al districte de Quezon de la capital filipina, informen avui els mitjans de comunicació locals.

L'incident es produí el dimecres quan la policia acudí amb una ordre de desallotjament a l'edifici el propietari de la qual denuncià que havia sigut ocupat per un grup d'homes armats.

Segons la policia, els membres del culte llançaren una granada que ferí un agent, la qual cosa provocà en enviament de reforços del cos especial d'armes i tàctiques que mantingueren el tiroteig que causà la mort de sis ocupants i ferides a altres tres.

La policia detingué a més a 13 membres d'aqueix grup, que en la dècada dels setanta aterrí la població musulmana de la meridional illa de Mindanao.

Segons la policia, els membres de 'Tadtad', coneguts pels amulets que suposadament els protegeixen de l'impacte de les bales, havien 'llogat' els seus serveis de protecció als ocupants il·legals d'aqueixa zona de Quezon.

Notícia de l'agència EFE


Una altra estafa amb el tema de les possessions

A una dona alemanya dieun que li treuen dimonis..., pèrò en realitat són euros

Una dona alemanya perdé més de 5.000 euros (6.000 dòlars) després que una suposada endevina la convencé que estava possesa per esperits malignes i li receptà un car exorcisme com a remei, informaren el dimecres les autoritats.

La policia de la ciutat de Northeim digué que tot s'inicià quan una jove li llegí la mà a la dona en un mercat nadalenc i li afirmà que estava possesa.

La víctima, de 44 anys, es posà nerviosa i estigué d'acord en què l'exorcisme es portés a terme a la seva casa l'endemà. Prèviament pagà a la vident més de 5.000 euros entre efectiu i joies per la feineta.

L'exorcisme li aportà notícies molt pitjors, ja que la suposada vident "descobrí" que hi havia altres esperits que necessitaven ser exorcitzats.

"Llavors fou quan sorgí en la víctima un mal pressentiment," digué la policia en un comunicat. "Immediatament informà la policia."

La policia arrestà més tard a la jove, de 17 anys que procedia de l'antiga Iugoslàvia. Els diners i les joies de la víctima foren recuperades.

Reuters


dimecres, de desembre 14, 2005

El físic espanyol Miguel Ángel Sabadell posa en el seu lloc a Josep Guijarro

Quan entendran alguns periodistes el que realment és la ciència? En un mes he vist com certs migs donen pàbul a històries que no arriben a idioteses: per a ser-ho, necessitarien certa ciència que brilla per la seva absència.

La primera és obra de l'escriptor Josep Guijarro. Atenció, biòlegs, la teoria de l'evolució és maçònica! Per què? La maçoneria vol acabar amb la religió, i l'evolucionisme és clarament antireligiós.A més, no va ser l'avi de Darwin membre d'una lògia? Seria prolix esmentar els errors i l'escàs coneixement que Guijarro demostra tenir de la teoria evolutiva i de la pròpia vida de Darwin. El més cridaner és que es fia d'un grup de creacionistes turcs que firmen com Harun Yahya, per a qui el 11-S va ser un complot evolucionista. Una dada, tal vegada desconegut per a Guijarro: Yahya és el nom de Juan el Bautista en el món musulmà.

Una altra miniidiotesa és Quart mil·lenni, de Canal Quatre. El programa és una versió d'un de la SER (Mil·lenni 3) on el seu director, Iker Jiménez, ven, amb una pàtina de realitat – perquè es queda en això –, absurditats com que no arribàrem a la Lluna. I a la porra les pedres lunars i els espillets que deixàrem allí per a mesurar amb làser la distància al nostre satèl·lit. Però, clar, què pensar de qui volgué «col·locar» a diversos museus de ciència i planetaris en una alerta per ovnis l'any passat. Fixin-se com estan d'orgullosos del seu programa: no s'atreviren a dir que eren de Mil·lenni 3 (Milenio 3) quan telefonaren als museus.

El súmmum del desvergonyiment és el minitoixprograma de Tele 5 TNT: editaren a un crític del fenomen de les cares de Bélmez, fent-li dir el que no digué.

És tot això periodisme? I el que queda per veure!

Miguel Ángel Sabadell, 20 minutos

dilluns, de desembre 12, 2005

Llegendes de muntanya amb Didier Payré

Conferència de sobre llegendes CeDACC de la Vila de Perpinyà “Parlem de llegendes de muntanya amb Didier Payré”. Dissabte 17 de desembre a les 4 de la tarda.

Didier Payré, autor d’un llibre intitulat «Canigó, la muntanya mítica catalana » d’edicions Farell, ens farà viatjar al cor de les llegendes, de fets insòlits i misteriosos que il·lustren la història de les muntanyes pirinenques catalanes.

L’acte és un viatge pintoresc i molt interessant entre llegendari històric, toponímia i folklore. En Didier conta sobre les muntanyes catalanes on les pedres porten un nom, on les coves allotgen bruixes i on els estanys amaguen el cau de les belles encantades.

Entre fantasia i ficció, un conte excel·lent per a adults.

http://herve.pi.free.fr/


60 aniversari de la llegenda del “Triangle de les Bermudes”

En un petit parc de l'aeroport d'aquesta ciutat al nord de Miami, al costat de la torre de control i en un lloc que passaria desapercebut de no ser per l'activitat memorial que es porta a terme tots els 5 de desembre, un menut monument recorda als desapareguts en el denominat 'vol 19'.

Una hèlice d'avió i una placa recorden els pilots de la Marina que eixiren en un viatge d'entrenament de rutina sobre l'Atlàntic, cap a Les Bahames, i s'esfumaren sobre una àrea denominada després “el triangle de les Bermudes”.

L'accident "inicià la llegenda del Triangle de les Bermudes", digué Jim Reynolds, que dirigí el dilluns una discreta cerimònia per a honrar als desapareguts, que es porta a terme tots els anys des de 1990 i aquesta vegada marcà el 60 aniversari del misteriós esdeveniment.

El famós vol ha estat objecte de llibres i programes de televisió, tot i no ser més que una llegenda sense cap ni peus.


Agència Reuters


divendres, de desembre 09, 2005

Ara toca a Celaia, Mèxic: bisbe defensa creences medievals.

El diable a dojo i entre els culpables Harry Potter i el Senyor dels Anells.

El bisbe de Celaia (Celaya, Guanaxuato, Mèxic), Lázaro Pérez Jiménez, informà que en els seus dos anys al front de la diòcesi de Celaia ha autoritzat 12 exorcismes.

El Bisbe assenyalà que els casos de possessions, presumptament semblants a què desencadenà els assassinats a El Calabós, obeeixen que la gent “obra una porta’’ per a entrar en contacte amb el dimoni.

“És preocupant, perquè Satanàs existeix. Avui tenim alguns moviments que li donen culte a Satanàs, que tenen cert atractiu perquè ofereixen una felicitat molt gran aquí a la terra a canvi de donar-li culte al diable hi ha gent que se'l creu i es fa molt de mal”.

“Quan un li dóna l'oportunitat a Satanàs d'actuar ell actua, no s'adorm. És com quan una persona que s'acosta a un gos rabiós, podrà bordar però està amarrat, si un s'acosta més del que pot, el mossega El mateix passa amb aquests casos, Satanàs està dominat per Crist però si un li dóna poder perquè s'acosti i va a aquests ritus, no ens sorprenguem que tinguem què veure conseqüències lamentables com aquesta (assassinats a Pénxamo)”, digué monsenyor Pérez Jiménez. “Són casos molt concrets: s'estudia la situació, s'ha de descartar la possibilitat que sigui una malaltia psicològica o una malaltia com a esquizofrènia; s'ha de descartar tot allò humà i quan la gent segueix amb actituds de rebuig a la creu i als símbols religiosos, es busca el sacerdot idoni perquè faci l'exorcisme”, explicà.

“Recentment es féu un exorcisme en Celaia jo he donat permís a uns 10 o 12 sacerdots (perquè facin exorcismes)”.

D'altra banda el sacerdot Asunción Briones digué que en Celaia hi ha centres satànics que atrauen a molts joves.

“Això ho estem veient en Celaia des de fa alguns anys, aquí mateix en Celaia hi ha centres satànics. A les famílies poc integrades, que no viuen una espiritualitat, els xicots surten al carrer i aquí són atrapats per aquests corrents que els inviten a la cultura de mort, a la destrucció total”, digué.

El pare Edgar Larrea Gallecs digué que avui en dia s'està fomentant la bruixeria, la fetilleria i el satanisme entre els joves. “Els joves estan perduts, hi ha molta influència del sobrenatural a través de la màgia, de la fetilleria clar que si existeix, s'està fomentant molt amb les pel·lícules d'Harry Potter, El Senyor dels Anells i totes les pel·lícules que piquen la curiositat de la gent”.

Esmentà que en el seu moment el papa Joan Pau II promogué cursos per a exorcistes. “Es nota en la societat, cada dia augmenten més les persones posseses, el papa Joan Pau II manà

reformar el ritual d'exorcistes, a roma s'estan donant cursos per a exorcistes, les diòcesis s'estan prenent providències, ja s'estan nomenant novament equips de sacerdots exorcistes per a atendre aquestes persones que estan infestades o llunàtiques”.


Basat en el text d'Arlett Cárdenas “Hacen en Celaya 12 exorcismos" del diari A. M. de Celaia.


dimecres, de desembre 07, 2005

El culte guaraní serà reconegut oficialment

El govern argentí incorporarà a la llista oficial de cultes als mbià guaranís. Succeirà per primera vegada amb una creença aborigen.

Per primera vegada, un culte aborigen serà inclòs en la nòmina oficial de religions de l'Estat argentí. Per a això, el Govern impulsarà la modificació d'una llei de la dictadura que impedeix en els fets incorporar un culte indígena. Els qui quedaran així reconeguts són els mbià guaraní de Missions, els líders dels quals es reuniren ahir al Palau Sant Martí amb el secretari de Culte de la Nació.

Els mbià constitueixen una de les ètnies del tronc guaraní i són unes 4800 persones, disseminades en 40 llogarrets, dedicats a una economia de subsistència. “Ells creuen en un déu creador, Nyanderé, que es féu a si mateix i després seguí amb tot el altres: primer el llenguatge dels homes, les paraules i, com volia tenir amb qui conversar, féu quatre parelles de déus”, explica l'antropòleg Miguel Àngel Palerm, en un text en què relata les creences d'aqueix poble originari. Els déus principals creats per Nyanderé són el del foc, el de la primavera i la rosada, el del sol i el del tro i les pluges, cada u amb la seva dona.

Fins ara cap poble originari figura en el llistat de cultes del país, producte de diversos articles d'una llei de la dictadura que ara la Secretaria de Cultes, dirigida per Guillermo Oliveri, té la decisió política de modificar.

El funcionari es reuní amb el Consell d'Ancians i Guies Espirituals Opiguà dels mbià guaraní. La trobada es concretà amb la presència de representants d'altres pobles indígenes, com el maputxe, Jorge Nahuel; el diaguita, José Flores, i el titular de la Comissió de Juristes Indígenes de la República Argentina (Cjira), el kolla Eulogio Frites. Els líders aborígens estaven encapçalaments pel Veurà Guazú (cacic general), Dionisio Duarte, i el Veurà Opiguá, Pau Villalba, de 105 anys.

Oliveri sostingué que per al Govern “no hi ha cultes de primera i de segona classe, sinó majories i minories. El nostre ideal és tractar a tots de la mateixa manera”, assegurà en manifestar que al país hi ha llibertat religiosa i que no “es discrimina” a cap creença. Per mitjançà del traductor mitjançant els mbià coincidiren que es tractava de “un moment històric” que, segons remarcà l'ancià opiguà, significa “obrir un camí distint de diàleg per a compartir un sol cor i un sol pensament”.

Al setembre del 2003, els habitants ancestrals de la selva paranaense presentaren la sol·licitud d'inscripció davant del registre Nacional de Cultes. Veurà Guazú, referent polític dels guaranís muntesos que històricament migraren per Argentina, Paraguai i Brasil, manifestà que la lluita “constant” del seu poble i la voluntat política del govern posa l'espiritualitat dels pobles originaris en peu d'igualtat amb altres cultes.

Oliveri sostingué després de la reunió que “es donen les condicions per a inscriure al poble mbià guaraní en el registre Nacional de Cultes” i explicà que l'actual llei, en la pràctica, impedeix la llibertat de culte: “És una llei de l'any 1978, que posa una quantitat d'elements burocràtics que travava la inscripció de cultes i, per tant, la llibertat religiosa”, afegí. Oliveri digué que l'esmentada norma “feia una espècie de seguiment policíac de cada un dels cultes que la dictadura presumia que podien tenir elements subversius”. “Previ a això i dins de les facultats que tenim, per resolucions de l'àrea, estem flexibilitzant la norma i ara els mbià guaraní poden inscriure el seu culte”, digué Oliveri. D'acord amb els terminis establerts, el pròper mes de març els mbià guaraní ja podran ser un culte oficial.

Agències



Periodisme: manca d'ètica professional

Podrien haver descobert un nou mamífer carnívor a la selva de Borneo, però els mitjans de comunicació es fan ressò de la notícia assegurant-ho en els seus titulars sense tenir-ne cap confirmació

Un equip d'investigadors de l'organització World Wildlife Fund (WWF) - Adena podria haver trobat una nova espècie de carnívor a les selves de Borneo. L'animal, un mamífer quelcom major que un gat domèstic, té el pèl llarg i de color terrós fosc, una llarga cua peluda i va ser fotografiat dues vegades, ambdues de nit. Aquesta pot ser la primera vegada en més d'un segle que es cataloga un nou carnívor a l'illa.

Els biòlegs de l'organització encara no han pogut determinar si aquest animal és una espècie nova, no catalogada abans, una varietat del marta gibelí o algun tipus d'encreuament entre un gat i un rabosot. Els científics esperen afegir noves dades a la catalogació de l'espècie continuant la seva investigació de camp, per a la que han col·locat diversos ceps a la selva de Borneo per a tractar de capturar un exemplar viu.

"Hem mostrat les imatges a habitants de la zona que coneixen molt bé la diversitat animal d'aquestes selves, però ningú havia vist mai abans aquesta criatura", assenyalà Stephan Wulffraat, un biòleg que coordina la investigació de WWF. "Hem consultat amb diversos experts en biodiversitat de la zona, i encara que alguns sostens que podria ser un tipus de lèmur, però la majoria estan convençuts que es tracta d'un nou carnívor no documentat abans", digué.

Segons WWF, aquest animal, que té orelles molt petites i unes potes posteriors proporcionalment llargues per a la seva grandària, podria quedar-se en un desconegut per a sempre si el govern de Borneo no pren mesures per a protegir el seu hàbitat natural. El parc Nacional de Kayan Mentarang, en Kalimantan, on fou fotografiat l'animal, està localitzat en el cor de l'illa, una regió molt muntanyosa coberta per denses selves tropicals.

El passat mes de juliol, el govern Indonesi anuncià els seus plans de crear a la zona la planta més gran del món - d'una superfície equivalent al país d'Holanda - d'oli de palma, el que destruiria la zona.

Encara que el descobriment de petits insectes i animals marins nous és relativament freqüent, aquest és un fet molt rar quan es parla d'espècies grans, mamífers de tota classe. Si es confirma que aquesta és una espècie nova, serà la primera 'novetat' documentada en Borneo des de 1895.

Foto: WWF


dissabte, de desembre 03, 2005

La bruixeria wicca, una barrejadissa moderna


La bruixeria cada vegada apareix més a occident. Un tribunal holandès ha dictaminat que els costs de les lliçons de bruixeria poden tenir deducció en els imposts, informà el 31 d'octubre Associated Press.

El mes anterior, el tribunal de districte de Leeuwarden conferí el dret legal a sostreure els costs de l'ensenyament -incloent la bruixeria- de la declaració de la renda. Els costs poden ser substancials, segons una bruixa entrevistada per a l'article.

Margarida Rongen gestiona la “Granja de les Bruixes” en una província del nord. Els seus tallers costen més de 200 dòlars per cap de setmana, i més de 2.600 dòlars per un curs complet. Rongen declara que ha entrenat a més de 160 deixebles en les últimes 4 dècades.

A Anglaterra, la presó de Kingston en Portsmouth ha emprat un sacerdot pagà per a donar consell espiritual a tres interns que compleixen sentències per a tota la vida, informà l'1 de novembre el Telegraph. Els presos s'han convertit al paganisme i, segons les normes de la presó, se'ls permet un capellà de la mateixa forma que als cristians o a altres credos religiosos. Denegar-los un capellà pagà podria infringir els seus drets humans, declarà John Robinson, director de la presó.

Abans, el 17 d'octubre, el Times de Londres informà que es permetrà als sacerdots pagans utilitzar vi i vares en les cerimònies portades a terme a totes les presons. Seguint les instruccions enviades als directors de presó per Michael Spurr, director d'operacions del servei de presons, es permetrà als interns que practiquen el paganisme una vestidura sense caputxa, encens i una peça de joieria religiosa entre les seves pertinences personals.

Es donà als directors una completa guia sobre paganisme, basada en informació facilitada per la Federació pagana (Pagan Federation). També es permetrà als presos practicar el paganisme a les seves cel·les, incloent l'oració, el cant i la lectura de texts i rituals religiosos.

No se sap quants presoners pagans hi ha als presons d'Anglaterra i Gal·les, afegia el Times.
La pràctica de la bruixeria atrau a un creixent nombre de persones, especialment entre dones joves. Un intent recent de comprendre el seu atractiu és el llibre “Wicca’s Charm” publicat al setembre per Shaw Books.

L'autora és la periodista Catherine Edwards Sanders, i el llibre fou fruit d'un article que li encarregaren per a una revista. Encara que inicialment no es prengué seriosament la wicca, durant les seves investigacions Sanders arribà a apreciar que un fam espiritual genuïna portava a la gent a les pràctiques neopaganes.

Sanders, que es professa cristiana, defineix la wicca com una “religió politeista neopagana de la naturalesa, inspirada per diverses creences occidentals precristianes, que tenen com la seva deïtat central a la Deessa Mare i que inclou l'ús de màgia amb herbes”.

El llibre, que es limita a examinar la situació als Estats Units, admet que és difícil estimar el nombre dels adherits a la wicca. Sanders cita una estimació d'un grup, el Covenant of the Goddess, que diu que hi ha 800.000 pagans i adherits a la wicca a Amèrica del Nord. Una sociòloga, Helen Berger, l’any 1999 posà l'estimació en entre 150.000 i 200.000 pagans.
La wicca es compon de molts elements diversos, amb tot, Sanders identifica algunes creences comunes entre els seus seguidors. Aquestes són: tots els sers vivents tenen igual valor i els sers humans no tenen un lloc especial, i no estan fets a imatge de Déu; els qui s'adhereixen a la wicca creuen que posseeixen el poder diví dins d'ells mateixos i que són déus o deesses; el seu propi poder persona no es veu limitat per cap deïtat; i la seva consciència pot i ha de ser alterada a través de la pràctica d'un ritu i del ritual.


El que és important per a ells, explica Sanders, és l'experiència d'una realitat espiritual, i no la veritat o un cos de coneixements. No hi ha ortodòxia, text definit o creences base. I, encara que té arrels antigues, Sanders observa que es veu atret per la modernitat ja que pot ser modelat per a adaptar-se als desigs del consumidor espiritual.

El fer encanteris és un altre element clau de la wicca. Però Sanders observa que de totes les persones adherides a la wicca amb les que parlà, cap entrà per a utilitzar els encisos per a danyar altres persones. La majoria escull la wicca perquè no estan satisfets amb les esglésies i les religions organitzades i estan buscant una experiència espiritual que no poden trobar en un altre lloc. Un altre traç comú en la wicca és una obsessió pel medi ambient. La vida moderna ha perdut la seva connexió amb la terra, explica Sanders, i la wicca, amb el seu èmfasi en la naturalesa, els calendaris de les estacions, i les celebracions lligades a l’entrada d’equinoccis i solsticis, és tant una forma de recobrar aquesta connexió com també d'espiritualitzar la relació amb la terra. Molts dels seus seguidors també rebutgen la cultura consumista materialista.

Els grups pagans i de la wicca, de fet, han estat presents en algunes de les protestes antiglobalització dels últims anys. Sanders descriu algunes de les cerimònies de què fou testimoni en el 2002 durant el Fòrum Econòmic Mundial reunit a Nova York. Cridaven l'atenció sobre assumptes tals com el dany medi ambiental, el benestar dels animals i la preservació de la puresa de l'aigua.

L'aspecte ecològic de la wicca considera la inspiració en part de l'espiritualitat coneguda com Gaia. Gaia era la deessa de la terra dels antics grecs i als cercles neopagans s'ha transformat ara en la idea de la terra com un organisme viu, també anomenat amb idèntic nom.

El feminisme és un altre element important d'atracció de les persones per part de la Wicca. Sanders observa que les dones pertanyents a la wicca senten que les esglésies cristianes les tracten com a ciutadanes de segona classe, limitades a ensenyar a l'escola dominical.

Sanders estima que prop de dos terços dels neopagans als Estats Units són dones. Moltes d'elles practiquen alguna forma d'adoració a una deessa, normalment en forma de mare, que és una metàfora de la terra. Els rituals wicca també posen en relleu el concepte de potenciació, i es concedeix un paper de respecte a les funcions biològiques femenines.
A això s’afegeix la creença que el que estan fent els actuals creients en la deessa és reclamar l'herència d'un món primitiu en el que dominava una societat matriarcal pacífica. Aquest «mite matriarcal» manca de qualsevol evidència històrica, observa Sanders, però és una afirmació que es repeteix comunament.

De fet, Sanders dedica una secció del seu llibre a explicar com els rituals i els conjurs de la wicca no tenen arrels anteriors a l'any 1900, i són el resultat d'invencions i adaptacions d'un grup d'homes, especialment d'Aleister Crowley i Gerald Gardner.

Lluny de ser un renaixement de cert paganisme antic o societat matriarcal, la wicca és una invenció moderna masculina.

El desig d'experimentar l'espiritualitat de forma més directa i intensa és un altre factor d'atracció de la wicca. Algunes noies adolescents, observa Sanders, estan insatisfetes amb la cultura superficial adolescent i busquen quelcom que doni un significat més profund a les seves vides.

Però, en comptes de tornar-se a una religió tradicional per a satisfer aquesta necessitat, un creixent nombre experimenta amb la wicca. Sanders sosté que en part això és culpa d'algunes esglésies, que han perdut de vista el món espiritual i la realitat d'una relació amb Crist i la allunyament de l'Esperit Sant, reduint les seves activitats només a un exercici social.

Altres esglésies proporcionen poc en quant d'aliment seriós per a les ments inquisitives adolescents, especialment per a les femenines. Un altre factor que porta a les adolescents a la wicca, en compte del cristianisme és el desig de rituals i cerimònies. La cultura eclesiàstica moderna, observa Sanders, ha reduït la importància dels rituals religiosos i les celebracions solemnes, portant a la gent a buscar alternatives que ofereixin experiències sobrenaturals més tangibles.

Per a concloure, Sanders afirma que les seves investigacions l'han fet apreciar més el fam espiritual que porta a la gent a experimentar amb la wicca. Al mateix temps, escombra cap a casa quan sosté que el cristianisme ofereix tot el que els neopagans busquen: un missatge vertader fa dos mil anys i vàlid encara avui.
Wicca o cristianisme, desgraciats dels que necessiten d'aquestes bestieses.


Zenit


dijous, de desembre 01, 2005

Ara és temps de les ximpleries sobre la grossa de Nadal.

El partit Plataforma per Catalunya esgota la loteria de Nadal arran de la predicció d'una bruixa

El partit polític Plataforma per Catalunya (PxC) ha esgotat els sis mil euros de loteria de Nadal que s'havien de vendre al Vendrell en participacions de cinc euros. Les vendes s'han disparat després que una bruixa fes pública per televisió una predicció on assegurava que la grossa de Nadal enguany cauria en el número 83.765, que és el que té el PxC. La presidenta de la junta local de PxC al Vendrell, Tere Montserrat, explica que des que es va fer pública la predicció de la bruixa, el partit va rebre trucades d'arreu de l'Estat espanyol per interessar-se pel número. Es preveu que la setmana vinent els arribin 3.000 euros més que han de servir per satisfer tots els encàrrecs que tenen pendents. PxC va comprar totes les sèries del 83.765 a l'administració número 3 de Vic, perquè volien participacions acabades en cinc, per després repartir-lo en totes les seves delegacions a Catalunya.

"El Punt"


La fira catòlica dels fets sobrenaturals:

un miracle per a santificar Joan Pau II i un altre de Benet XVI

Els crèduls atribueixen tot el que no es pot explicar actualment a forces sobrenaturals, en lloc d’esperar que els avanços científics proporcionin argumentacions en el futur, tal i com ha passat fins ara amb tants i tants fets atribuïts en el passat a déus, esperits i dimonis.

Una monja malalta de càncer en fase terminal, curada inexplicablement a França, serà el miracle que li obrirà a Joan Pau II el camí a la beatificació i, després, a la santedat.

Així ho suggerí a la premsa italiana el senyor Estanislau Dziwisz, actual arquebisbe de Cracòvia i fidel secretari privat de Karol Wojtyla durant més de 30 anys. Si bé no volgué donar detalls sobre el fet en si, indicà que tingué lloc a França, a l'octubre últim.

A partir d'aquestes declaracions l'agència francesa catòlica I-Media assegurà ahir que es tracta d'un episodi ocorregut a França, quan la religiosa pogué curar-se suposadament sense explicacions científiques d'un càncer fulminant. El guariment ocorregué després que un grup de monges amigues, que l'acompanyaven al seu llit de malalta, li resaren al difunt Joan Pau II per la seva intercessió.

Si bé hi ha centenars de testimonis en tot el món de persones que clamen haver obtingut un miracle gràcies al papa polonès mort el 2 d'abril últim, perquè sigui vàlid com a prova d'un procés de canonització, aquest ha d'haver ocorregut després de la mort del candidat.

En aquest sentit, el cas de la monja, ocorregut a l'octubre passat, resultaria vàlid. I-Media no donà més detalls a causa de l'estricte secret necessari perquè els qui analitzen la causa, i en especial, el miracle, puguin treballar en serenitat i sense condicionaments.

El que interessa ara els catòlics és com seran els temps del procés de beatificació, que molts creuen que seran ràpids. No cal oblidar, respecte d'això, que el 8 d'abril últim, durant els seus funerals solemnes, Joan Pau II fou aclamat sant pel fervor de la gent reunida a la Plaça de Sant Pere, que exclamava "Sant ja".

Atent a aquest clamor, com en el seu moment Joan Pau II féu amb la Mare Teresa de Calcuta, Benet XVI ja derogà la norma del dret canònic que indica que han de passar cinc anys de la mort per a obrir una causa de beatificació.

Un tribunal eclesiàstic, de fet, està analitzant la causa tant a Cracòvia - on Karol Wojtyla passà 40 anys de la seva vida, com a estudiant, actor, sacerdot, professor universitari, arquebisbe i cardenal -, com a Roma, on Joan Pau II fou cap de l'Església durant gairebé 27 anys i on morí.

Segons el senyor Estanislau, a Polònia les coses van bé i s’espera que acabi al març."

La veritat és que molts polonesos esperen que Benet XVI -que públicament sol dir que el seu amat predecessor està al cel- beatifiqui Joan Pau II "el Gran" al juny de l'any que ve, quan viatjarà a Polònia, terra natal del seu antecessor. Quelcom que sembla difícil perquè, amb immenses muntanyes d'informes per a analitzar, es presumeix que el tribunal eclesiàstic de la diòcesi de Roma no haurà acabat el seu treball.

Fonts informades del Vaticà, no obstant, creuen que el papa Ratzinger podria decidir que la informació que s'ha recopilat ja és prou com per a prendre la decisió de beatificar el seu predecessor. El pontífex, si vol, té l'autoritat per a elevar en qualsevol moment a Joan Pau II a l'honor dels altars, saltant-se les etapes canòniques.

Ratzinger a Alemanya

Mentre queda per veure's si Benedicte XVI voldrà seguir aquest camí, la premsa popular Alemanya informà fa uns dies que el papa alemany hauria fet un miracle durant la seva visita a Colònia per a la Jornada Mundial de la Joventut, a l'agost passat.

Els diaris Bild i Express consignaren la curació inexplicable de Víctor, un nen de 6 anys, de Düsseldorf, malalt de càncer, que a Colònia va ser abraçat per l'actual pontífex. La trobada entre el papa i el xiquet malalt de càncer fou un dels moments més commovedors d'aqueix primer viatge a l'exterior del Sant Pare, que va ser transmès en directe per tots els canals alemanys. Llavors, Benet XVI, de 78 anys, abraçà al nen i el beneí. Després d’això, que els pares del havien demanat intensament a través de l'església local, Víctor fou sotmès a noves sessions de quimioteràpia. Ara, els estudis indiquen que el tumor ha desaparegut.


Agències


This page is powered by Blogger. Isn't yours?