<$BlogRSDUrl$>

dimecres, de novembre 30, 2005

Guerra bruta en el sector del endevins a Galícia

Una tiradora de cartes del tarot denuncia que la seva cap li posa espelmes negres

La treballadora, una delegada sindical, portà a judici ahir a l'encarregada i a deu companyes d'Ankesemade perquè la revocaren del càrrec i rep pressions en el lloc de treball.

Els jutjats de Vigo, examinaren ahir un cas de lluita sindical i acaçament laboral en el sector de les llançadores de cartes del tarot per telèfon. Una delegada sindical denuncià que la patronal usa tots els trucs psicològics per a imposar el seu conveni col·lectiu, inclosa la màgia negra. La representant de les treballadores acusà, en els corredors del jutjat, a la seva cap d'encendre una espelma negra a l'oficina i clavar-li agulles per a aconseguir que deixi el lloc de treball.

El conflicte tingué lloc en la línia de tarot Ankesename, de Vigo. La crispació arribà a tal punt que la majoria de les 15 llançadores s'han aliat amb les dues patrones, mare i filla, per a firmar un escrit i deposar a la seva delegada sindical. Fins i tot firmà una amiga seva, perquè, digué, té “una filla i una hipoteca que pagar”.

Les companyes critiquen a la seva delegada el seu escàs interès per informar-les dels seus drets. “Tingué baixes molt llargues i no es dignà a telefonar-nos”, relata una empleada uruguaiana, que l'acusa de humiliar-la per ser estrangera. L'encarregada i copropietària també es queixa: “Es passà un any de baixa i quan tornà es prengué el mes de vacances a pesar de que les altres agafen quinzenes. Va ser al jutjat, guanyà i s'agafà una altra baixa. A mi em portà tres vegades a judici”.

La delegada sindical, dita Elisabeth i néta de meiga, replicà que la seva revocació fou improcedent. Així, portà ahir a judici a la seva cap i a deu companyes que tractaren d'expulsar-la del càrrec. «No tinc res contra elles, però estan manipulades per la propietària i sa mare», diu. CC.OO la recolza perquè les empleades retiraren la confiança a la seva delegada sense seguir el procediment quan l'empresa negocia el conveni. El jutge del Social donà la raó a Elisabeth i anul·là la recusació, la qual cosa provocà protestes a la sala.

Elisabeth també es queixà al jutge, al terme de la sessió d'ahir, que la seva cap la sotmet a acaçament psicològic per a forçar-la a anar. “Vull aquest ocupació i que se'm respecti”, relatà. Diu que en el treball l'anomenen “poma podrida” i que pretengueren arraconar-la sense tasca, la qual cosa impedia que cobrés comissió pels minuts de telefonada Les altres no li parlen. Tal buit li causà una crisi d'ansietat i acabà en urgències. “Em tracten com si tingués lepra. Aquest mes, en el torn de nit, la cap encengué una espelma negra al voltant de altres blanques”, relata.

Aquesta empresa de tarot es fundà a Barcelona, però després es traslladà a Galícia concretament a Ponteareas, fa set anys i ara hi s’ha instal·lat a Vigo.


Basat en un text de E. V. Pita a "La Voz de Galicia"


dimarts, de novembre 29, 2005

L'església i les seves relíquies

Oviedo (Astúries) recupera l'inventari de l'Arca

L'any 1075, Alfons VI, rei de Castella, pelegrinà a Oviedo durant la Quaresma. Rodejat del capítol, els nobles i les més altes dignitats de l'Església presidí l'obertura de l'Arca Santa dipositada al temple i que, suposadament, contenia totes les relíquies que els cristians, fugint de la invasió musulmana, havien salvat transportant-les al naixent Regne d'Astúries.

D'aquells fets dóna conta un gairebé anònim cronista -”Juan, notari del rei”- en l'acta d'obertura de l'Arca Santa de la catedral d'Oviedo, que ahir tornà als fons de l'Església asturiana. No és l'original, avui en dia perdut, sinó una còpia en bon estat, feta al segle XIII, i que ahir la família García Trelles, que la comprà en un mercat ambulant al 1971, restituí als fons de la catedral de Sant Salvador d'Oviedo. El document havia desaparegut amb altres tresors de la basílica en la violència anticlerical dels anys 30 del passat segle.

“L'any 1075 de l’Encarnació del nostre Senyor Jesucrist, governant el regne Alfons, fill del gran Ferran, que també fóra rei anteriorment”, comença el relat de la crònica recuperada ahir. Després de citar a totes les personalitats que acompanyaren el rei en el seu pelegrinatge, es deté per a narrar que, “en temps remots” i com Espanya estava sotmesa “en poder del poble ismaelita en càstig pels pecats dels cristians”, des de Toledo arribà a Oviedo un arca amb totes les relíquies que els seguidors de Crist pogueren salvar dels moros.

No va ser fins a “molt de temps” després quan es revelà la seva existència. “Ponce, un baró de gran virtut” assumí l'episcopat d'Oviedo i volgué comprovar el contingut del bagul, “però quan acompanyat per alguns dels seus abats i clergues intentà obrir la coberta de l'arca, va ser tal la llum que eixí d'ella que, a causa de la resplendor, els seus ulls no pogueren veure gens”.

“Així doncs, cegats per un ocult designi de Déu, romangué tot com estava”, assenyala el cronista, que precisa que “alguns dels presents quedaren cecs per a tota la vida”.

Tal vegada temorós, Alfons VI ordenà grans penitències i mortificacions durant la Quaresma de 1075 i ordenà els clergues dels dos ritus -mossàrab i romà- “que elevessin fervents súpliques a Senyor”. La purificació donà resultat, perquè en obrir l'arca l'idus de març ningú perdé la vista. Dins, relíquies de Jesucrist, tres apòstols i una plèiade de sants i profetes. Meravellat el monarca, ordenà cobrir l'arca Santa amb argent, llaurada en baixos relleus romànics des de llavors, i engrandir la basílica amb la donació de terres a la vall del Nalón. Amb l'obertura del reliquiari, Oviedo es convertí en un important centre de pelegrinatge medieval, com recorda el dita: “qui va a Santiago i no al Salvador, visita al criat i no al Senyor”.


Gonzalo Díaz-Rubín "ABC"



El Vaticà reconeix que els llimbs no existeixen

L’indefinit lloc a on, segons la doctrina de l’Església catòlica, van els nens morts que no han estat ba­tejats no existeix. Aquesta afirmació ha estat inclosa en l’esborrany dels treballs de la comissió teològica in­ternacional, que es va reunir el dia d’ahir per primera vegada al Vaticà des de l’elecció com a Papa de Benet XVI.

"El Periódico de Catalunya"


dilluns, de novembre 28, 2005

Brasil reglamenta les medicines alternatives

Auge arreu del món de les creences terapèutiques supersticioses

El pròxim 14 de desembre, segons anticipà ahir el diari O globus, el Consell Nacional de Sanitat té previst votar l'anomenada Política Nacional de Medicina Natural i Pràctiques Complementàries de Brasil. El document es convertirá en un decret ministerial que reglamenti l'aplicació de dites pràctiques en tots els hospitals públics.

El Govern s'ha decidit a reglamentar una pràctica sanitària que s'havia anat introduint fins i tot en hospitals públics d'alguns municipis menors, però sense els suficients controls. Amb l’excusa d’evitar que pugin caure en mans de farsants, el Ministeri de Sanitat ha decidit reglamentar dites pràctiques on ja funcionen i obligar a introduir-les, però amb criteris professionals, en els altres llocs.

Segons el metge Roberto Boorhem, director del Centre Mèdic de Teràpies Integrades en Riu de Janeiro, sobretot quant a la fitoteràpia, Brasil posseeix ja una llarga tradició de l'ús de plantes medicinals, donada la riquesa natural del país. Uns dels avantatges per a la població, sobretot per als més pobres, és que les medicines produïdes amb plantes medicinals seran més barates i més fàcils de produir.

En els últims anys s'ha incrementat enormement en totes les classes socials brasileres l'ús de medicines i pràctiques alternatives. El que començà com una moda ara està arribant als hospitals públics. L'acupuntura, per exemple, adquirí major prestigi si és el cas des que el president, Luis Inácio Lula dóna Silva, afirmà que s'estava tractant uns dolors al muscle amb aquesta teràpia, la qual cosa li ha evitat fins ara una intervenció quirúrgica.

Si bé és cert que les plantes medicinals poden fer servei en patologies lleus, la majoria de les medicines alternatives o complementàries com l'acupuntura o l'homeopatia no tenen cap base científica i es fonamenten en la fe i la superstició.

Basat en informació de "El País"


diumenge, de novembre 27, 2005

El fantasma de Lenin com a reclam turístic

Diuen que ronda per la casa de la seva infància

De tant en tant a la casa se senten passos, es perceben olors inesperades o es mouen diversos objectes, digué en declaracions a l’agència russa Interfax la directora del museu, Maia Obraztsova.

Obraztsova digué que la setmana passada es mostrà als visitants la vaixella que utilitzaven els pares del pare del socialisme real, el llavors ros i de cabell arrissat Volòdia Uliànov. “Quan mostràrem el joc de cafè tots els visitants, inclosos representants de la premsa, notaren una intensa olor de cafè, encara que ningú del personal ho havia preparat, digué.

També ocorre que en distints llocs de la casa comença a sentir-se un “intensa olor a pastís de poma, el preferit del futur Lenin.

El personal del museu també narra que amb freqüència troba diversos objectes en llocs distints d’on havien quedat la nit anterior.

“Un matí trobàrem revolt el llit en el dormitori. La nit anterior, abans de finalitzar la jornada, tot estava en ordre quan l’habitació va ser tancada amb clau i el museu precintat i posat sota vigilància electrònica, explica Obraztsova

Consultats telefònicament per EFA, diversos periodistes de Samara es manifestaren convençuts de l’existència del fantasma de Lenin a la casa Museu, la qual cosa consideraren prova prou per a exigir que si la mòmia del Gran revolucionari és retirada del Mausoleu de la Plaça Roja, les restes siguin enterrats en aqueixa ciutat russa a vores del Volga.

Altres, no obstant, preferiren veure darrera dels rumors, atiats per el personal de l’establiment, una campanya per a atraure públic al museu, gairebé oblidat després de la caiguda del comunisme.

Els empleats del museu, mentrestant, que entre excursió i excursió segueixen investigant l’obra del creador del “ateisme científic, no veuen “res estrany en els “fenòmens paranormals, com defineixen el que, segons ells, passa a l’antiga llar dels Uliànov.

“En cada vella mansió ha d’haver-hi fantasmes i el nostre edifici no és una excepció. El personal no els te’m, ja ens hem acostumat”, diu Obraztsova.

“Agència EFE”


dissabte, de novembre 26, 2005


La paròdia contra els creacionistes

Flying Espaghetti Monster (FSM) és un dels nous fenòmens mediàtics que està donant la volta al món gràcies a Internet. El FSM es tracta d’un déu que té forma d’embolic d’espaguetis i dues mandonguilles que imitant a ulls fan que tingui un aspecte de rostre.

El projecta allotjat a http://www.venganza.org i desenvolupat pel jove físic Bobby Henderson, ha atret ja a més de 19 milions de visites en uns tres mesos de vida.

La paròdia religiosa nasqué com irònica resposta a la proposta del Consell d'Educació de l'estat de Kansas d'introduir a les escoles l'ensenyament del disseny intel·ligent, moderna denominació de la superstició creacionista, equiparant-la a les teories científiques de l'evolució que, si ve presenta llacunes encara no ben explicades, és la única proposta no basada en la fe i en l’absurda renúncia del sentit crític.

En el seu web Henderson afirma que el monstre d'espaguetis volador ha de ser reconegut com el ser suprem que creà el món i la seva doctrina impartida a les classes de creacionisme bíblic, ja que ambdues estan basades en la fe.

Els seguidors del FSM, autodenominats pastafaris, una al·lusió als rastafaris jamaicans, dotaren la imatge sagrada de la necessària iconografia històrica i artística, substituint-la a la imatge de Déu a la capella Sixtina de Miquel Àngel o en el Sant Sopar.

La satírica reivindicació ha cobrat especial rellevància després de la decisió de l'Estat de Kansas d'introduir l'ensenyament del creacionisme en l'assignatura de ciències i les declaracions del president Bush en favor d'aquesta doctrina, que nega la teoria de l'evolució formulada per Darwin i basa la vida humana en l'existència de Déu.

La divertida bestiola divina s'ha anat dotant d'una vertadera mitologia, que afirma, per exemple, que l'augment de la temperatura global del planeta es deu a la disminució de pirates des de 1800 i que els sostres dels temples hindús i les aquarel·les de Kandinsky són prefiguracions de FSM.

El pastafarianisme disposa dels seus dogmes i el seu paradís, representat com una illa amb un volcà que escup cervesa. Henderson és el seu profeta a la Terra i divendres el dia de precepte. També hi ha objectes de culte com samarretes, adhesius i altres prodcutes en venda a través de Internet, himnes i resos, que acaben amb la paraula “ramén”, nom dels fideu japonesos de la sopa, en substitució del més tradicional “amén”.

Mentrestant, la polèmica entre creacionisme i evolucionisme segueix més enllà de les paròdies: a més de Kansas, també Ohio, Texas, Missouri, Carolina, Wisconsin i Mississippi són teatre de batalles legals sobre propostes que arriben a perjudicar l’ensenyament del darwinisme. Fins a 20 estats estan debatent sobre la conveniència d'incloure el disseny intel·ligent en els programes escolars. El conflicte, que començà en la dècada de 1930, torna a posar-se de moda, cada vegada que els conservadors s'instal·len en el poder, aprofitant també que - segons una enquesta de Gallup- el 44% dels americans creu que l'home fou una creació creat directa per el déu judeo-cristià basant-se en la seva imatge, tal com diu l’Antic Testament, fa uns 10.000 anys.

Per aquestes coses volen els crèduls i supersticiosos llibertat d’elecció de centre aquí a Catalunya, en lloc de buscar que llurs fills tinguin un ventall d’influències el més plural possible per tal de formar sense tant de biaix.


dijous, de novembre 24, 2005


Increïble: Polítics i ETs


Un antic Ministre de Defensa del Canadà demana al parlament de preparar el públic de cara a negociacions polítiques amb extraterrestres

L’antic ministre de defensa i viceprimer ministre sota el govern de Pierre Trudeau, Paul Hellyer, s’ha unit amb tres organitzacions no governamentals per a demanar al Parlament canadenc celebrar sessions de portes obertes sobre relacions d’exopolítica amb extraterrestres. Hellyer ha declarat que "els ovnis extraterrestres són tan reals com els avions que volen sobre els nostres caps".

L’antic ministre també ha advertit que «l’exercit dels Estats Units està preparant armes que podrien ser utilitzades contra els alienígenes i que ens podríem ficar en una guerra intergalàctica». Hellyer ha afegit que estava preocupat de “les conseqüències que podria tenir començar una guerra intergalàctica i que no podia deixar de dir-hi alguna cosa”. “És el moment de revelar que hi ha una civilització extraterrestre ètica que està visitant la Terra”.

Les declaracions es van produir el passat dia 25 de setembre en una sorprenent conferència a la Universitat de Toronto que va atreure l’atenció del principals diaris i magazins.

En la seva xerrada Hellyer indica que “el secret involucrat en tot el tema de l’incident de Roswell no té precedents. Es va convertir-se en matèria reservada des del principi de manera que la major part d’oficials i polítics i encara menys un ministre de defensa aliat no tenien accés als fets”.

Segon l’orador l’administració Bush està finalment d’acord en construir una base avançada a la Lluna, que el posaria en un a millor posició per seguir les traces del moviments dels visitants de l’espai i disparar-los, si així ho decideixen”.

La conferència va acabar amb una ovació dempeus i va dir que «ha arribat el temps de aixecar el vel del secret i fer que la veritat emergeixi, de manera que hi pugui haver un debat real i amb informació sobre un dels més importants problemes als que s’enfronta el nostre planeta.

Potser tampoc ens hauríem d’estranyar tant que aquest senyor hagi estat ministre si pensem en humans com Berlusconi, De Gaulle o Aznar.

Basat en informació de www.prweb.com


Dedicat als escèptics

Hi ha poca gent que sap que el predador mes feroç del món és una rara espècie d'ostra, o que un dels cosmonautes russos més valents va ser esborrat literalment de la historia quan es va perdre en l'espai. Tot sovint, la veritat es manté oculta la gent. Però a Catalunya hi ha un home, el fotògraf Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955), que fa anys que lluita per donar a conèixer descobriments que resulten incomodes, com ara les restes de sirena trobades als Alps provençals, que podrien posar en qüestió la nostra idea de l'evolució.

Ara, la vida atzarosa del fotògraf protagonitza el documental F de Fontcuberta, realitzat pels directors italians Gerardo Panichi i Daniele Villa ;amb la col·laboració de les productores catalanes Mallerich Films i Medianimación i Televisió de Catalunya --que l'emetrà aviat, tot i que encara no hi ha data-i el Banff Center (Canadà). El documental, dedicat als escèptics de tot el món, recorre la història de Fontcuberta, tot il·lustrant els tres projectes principals que du a terme (Fauna secreta, Sputnik: I'Odissea del Soyuz I1 i Sirenes) sense revelar la ficció en què es basen, sinó creant un nou joc on la veritat i la mentida es combinen amb l'objectiu de provocar la reacció de la consciència crítica de l’espectador. La seqüència final del documental hi apel·la directament: Fontcuberta apareix en pantalla tot cridant, com si es tractés d'una consigna: “Escèptics del món, uniu-vos!”.

“La idea del documental ha estat aprofitar l’estructura narrativa dels projectes de Fontcuberta i potenciar-ne la dinàmica amb la creació d'una nova narració: una biografia de l’artista que barreja realitat i ficció, tot i que presenta els seus treballs amb la màxima seriositat i rigor”, explica Villa, un dels caps, amb Panichi, Luciano Barcaroli i Carlo Hintermann, de la productora Citrullo International, una productora independent que tracta tots els generes cinematogràfics des d'una perspectiva experimental. El recurs narratiu, d'una banda, agilitza el ritme del film i, de l'altra, contribueix a difuminar la línia divisòria entre veritat i mentida. “Utilitzo les tècniques de l’il·lusionista, faig que el públic caigui en la trampa, però no ho faig com una burla sinó com una invitació a formar part d'un procés de coneixement”, diu Fontcuberta, qui, amb les seves reconstruccions arbitràries de la realitat, aconsegueix posar en qüestió el concepte de credibilitat i revelar les estratègies mediàtiques de manipulació de la informació, al servei del poder econòmic i polític.

Les histories inverossímils i fascinants dels hidropitecus, que van viure fa 18 milions d'anys, o la del cosmonauta rus de vida silenciada perquè va cometre un error tràgic i es va perdre en l'espai prenen forma a través d'imatges oníriques emfasitzades per l'ús del blanc i negre, fotomuntatges que modifiquen fets tant científics com històrics i petites animacions de tall humorístic. Els improbables descobriments de l'artista són avalats per les declaracions d'especialistes, còmplices d'un joc de miralls que vol fer trontollar les certeses de l'espectador. A mes de l'artista Pere Formiguera, que exerceix un paper destacat com a col·laborador de diversos projectes de Fontcuberta, hi intervenen, entre d’altres, la critica d'art Victoria Combalía, el director de Cosmocaixa Jorge Wagensberg i els periodistes italians Vauro Senesi, col·leccionista també d'uniformes militars, i Giulietto Chiesa, un dels màxims experts de la història de la Unió Soviètica.



Roberto Bosco
Quadern, El País


dimecres, de novembre 23, 2005


Mercè Piqueras redescobreix a “Cròniques de l'altra veritat” als qui no tingueren sort com a científics i van ser oblidats

Goethe, en les converses amb Eckermann, ho indica amb claredat: "Els problemes de la ciència són amb molta freqüència els de l'existència. Un sol experiment pot fer famós a un home i fomentar el seu felicitat burgesa. Per aquesta raó regna en les ciències una major severitat, tossudesa i enveja per les idees dels altres". I és possible que sigui així: les intrigues són inseparables del món intel·lectual, però en la ciència un sol experiment pot catapultar al científic a la fama i, com diu l'autor de ´Werther´, fomentar el seu felicitat burgesa. Watson i Crick, en un cop de Sort, descobriren l'estructura helicoïdal del ADN, i desbancaren a altres pacients candidats, potser més savis i preparats, però no tan llests. I des d'aquell moment - Watson tenia 25 anys i Crick 37- aquesta parella tingué obertes totes les portes del món.

Però la ciència està plena de noms que no tingueren tanta sort. Podríem citar el de Rosalind Franklin, que no sols véu com Watson i Crick utilitzaven les seves idees, sinó que poc després - possiblement a causa dels seus experiments amb raigs X- morí de càncer. El llibre de Mercè Piqueras tracta de tot això: com indica el títol, és la crònica de l'altra veritat, la batalla d'alguns científics contra l'anonimat i la defensa del seu treball. Piqueras és una de les nostres més brillants divulgadores de la Ciència, i aquest llibre està escrit amb molt d'afecte i saviesa, ponderant tots els arguments, però al mateix temps lluitant per donar-los una mica de glòria

Sobre noms caiguts en l'oblit. Com el de Beatrix Potter, l'autora del Conte del conill Peter Rabbit, que va ser una excepcional botànica, una gran coneixedora dels fongs i els líquens, a més d'una brillant il·lustradora. A Pesar del seu èxit literari, mai la comunitat científica reconegué el seu excel·lent treball micològic. O el de Marie Curie, que constantment véu la seva obra aombrada per la del seu marit. Però l'exemple potser més il·lustratiu és el d'Albert Schatz, el jove investigador que descobrí l'estreptomicina, l'antibiòtic amb el que es combaté la Tuberculosi. El relat de Piqueras dels esforços i riscs que corregué Schatz és esglaiador. No obstant, la comunitat científica tan sols recompensà el seu director de tesi, Selman Waksman, que rebé el premi Nobel.

És cert, un sol experiment pot fer famós a un home. ¡Fins i tot si aqueix home no és l'autor de l'experiment! Per això, la “tossudesa” dels científics. Schatz denuncià el seu director Waksman, però el litigi no féu sinó tancar-li definitivament les portes dels laboratoris nord-americans i europeus. Al final, hagué d'emigrar amb la seva família a Xile. Tampoc Goethe tingué sort com a científic: les seves teories transformistes no van ser ben acollides per l'ortodoxa comunitat científica alemanya. Prou injustament, perquè era un bon observador i un excel·lent filòsof de la naturalesa (Darwin el citaria com a precursor seu en la Introducció de ´L’origen de les espècies´). Però Goethe sempre lamentà no haver conquerit l'Olimp de la ciència. No pel de la felicitat burgesa, sinó tan sols per pura vanitat.

Tot això ens presenta Piqueras en forma de Novel·la sota un argument ben realista. Alarmada per la manca d’investigadors, la Generalitat publica un decret que insta les escoles a dedicar temps de l’horari escolar a familiaritzar els alumnes de secundària amb l’activitat científica. És llavors que els nois i noies d’un institut descobreixen que la ciència és alguna cosa més que una llista de conceptes de les assignatures que fa més «pal» estudiar.

Mentre regiren en les vides d’alguns científics, barrejades amb experiències personals, se n’adonen dels esforços, les injustícies i l’abnegació que hi ha darrera dels descobriments científics. I com més s’endinsen en aquest món, més en volen saber: cal treure tot el suc a la biblioteca de l’escola, als mestres, i encara gràcies del Google!

Cròniques de l’altra veritat posa en un context de ficció una situació tan real com preocupant: la dependència de la nostra civilització respecte de la ciència, i la manca d’implicació i de coneixement que la societat actual té d’aquesta realitat. Una contradicció que ha propiciat que la ciència i els seus protagonistes mostrin una cara oculta, inaccessible des de la nostra limitació quotidiana. Aquesta és, precisament, la història del com i el què es pot trobar en aquesta penombra, i del per què allò que hi trobarem ens deixarà fascinats.

Mercè Piqueras. "Cròniques de l'altra veritat". Barcelona: Rubes.

Martí Domínguez (La Vanguardia)

Editorial Rubes


dimarts, de novembre 22, 2005

El primer ministre de Tailàndia es refugia en l’astrologia per a no atendre a la premsa

El Primer ministre de Tailàndia es nega a parlar amb la premsa perquè l'alineació dels astres no li és favorable.

Thaksin Shinawatra, primer ministre de Tailàndia, assegurà que fins a l'any que ve, no respondrà a preguntes dels reporters ja que l'alineament dels planetes no li és favorable.

"En aquests moments, Mercuri es troba en un racó perfectament alineat amb la meva estrella. Mercuri no és bo, així que, com no és bo, no parlaré amb la premsa fins que canviï de posició", explicà Shinawatra ."Mercuri es mou lentament i acabarà de deixar d'afectar a la meva estrella l'any que ve", agregà el Primer ministre.

Segons els seus crítics, Shinawatra ha mostrat certa hostilitat cap a la premsa des que assumí el seu càrrec en 2001, intentant restringir la llibertat dels migs en manipular cobertures, cancel·lar programes de ràdio i TV, i en adquirir emissores i periòdics a través dels seus aliats polítics i comercials.

Agències



Diuen que una figura de Jesucrist goteja sang

Centenes de colombians estan visitant una església a la petita població de Cali per a veure un miracle. Es tracta ara d’una estàtua de Jesucrist que presenta un degoteig de sang.

La estàtua ha fet una gira pel país sud-americà, però el fenomen no ha aparegut fins arribar a Cali. Aviat estarà a Bogotà, on l’església catòlica té el propòsit d’investigar-la.

Hom es pregunta perquè els miracles no són l’acabament de la fam, les guerres o de les malalties. Per això si que es necessitaria algun déu.

Agències


dilluns, de novembre 21, 2005


Miracle a una església de Sacrament (EUA)

En front de l’església dels màrtirs catòlics vietnamites, a Jackson Road, hi ha una estàtua de la Verge Maria que plora sang. Les llàgrimes deixen un reguerol al costat esquerra de la seva cara i en el cos.

Els feligresos van començar a parlar del fet el passat dimecres 16.

Els observadors interpreten els fets de diferents maneres, com és habitual. Alguns diuen que Maria plora pels tràgics esdeveniments arreu del món, com si això no hagués estat sempre així. Altres ho interpreten en clau profètica, però no més optimista. Els més escèptics es pregunten si no és tot un frau.

L’església es localitza al 10.371 de Jackson Road, a la part oriental del comtat de Sacrament.

Internet News Producer


dissabte, de novembre 19, 2005

El Vaticà creu haver trobat "la Santíssima Trinitat" dins de l’ADN


El cardenal Javier Lozano Barragà, president del Consell Pontifici per a la Salut, el que podria qualificar-se com el ministre de Sanitat del Vaticà, assegura que en el ADN "podem trobar la Santíssima Trinidad", perquè es tracta d'un àcid basat en la "complementarietat mútua".

El cardenal Lozano féu aquestes consideracions a l'obertura, aquest dijous, d'una conferència de dos dies sobre el genoma humà organitzada pel Vaticà, a la que assisteixen 700 participants de 81 països amb l'objectiu de crear un "diàleg interdisciplinari" sobre la qüestió.

En una reflexió d'estil filosòfic i teològic, el jerarca mexicà recordà que el sistema de doble hèlice del genoma "suposa una oposició no excloent de dos termes" que, no obstant, es complementen.

"Si l'oposició significa d'una banda carència i per l'altra possessió, la millor oposició seria aquella en què aquests termes fossin només relatius, i precisament aquesta és la vida trinitària", digué.

El "ministre de Sanitat" de la Santa Seu agregà que la vida "és un moviment orgànic de complementarietat mútua", en la que el ADN significa "capacitat primordial per a ser i actuar, un moviment que serveix per a complementar, una necessitat, no una supremacia del més fort".


Agències


Sondeig sobre la religiositat a 70 països

La consulta, desenvolupada entre més de 50.000 persones, revelà que el 66% digué ser religiosa, mentre que el 25% es definí com “persona no religiosa” i el 6% es proclamà “ateu convençut”.

Gallup Internacional realitzà l'enquesta entre maig i juliol del 2005. A la pregunta “independentment del fet que vagi a l'Església o no, diria vostè que és una persona religiosa, no religiosa o un ateu convençut?”, respongueren més de 50.000 Persones que, en termes estadístics, representen l'opinió de 1300 milions d'individus en tot el món.

De les set regions del món considerades per a l'estudi, Àfrica porta la davantera quant a persones identificades amb la religió: nou de cada deu africans es declaren religiosos (91%).

La segueix Amèrica llatina, amb el 82% de la seva població; Orient Mitjà (79%); Amèrica del Nord (71%); Europa de l'Est i centre (65%); Europa occidental (60%) i, finalment però fins i tot amb la meitat dels seus habitants, la regió asiàtica del Pacífic.

Els "ateus convençuts" són minoria en l'enquesta, amb un baix nivell d'adhesió, que va de l'1 al 12 per cent. La llista de les regions amb nombre més gran d'ateus és inversa a l'anterior. L'encapçala la regió Àsia-Pacífic, amb el 12% d'ateus. Només canvia la regió que ocupa el quart lloc: Amèrica llatina, amb un 3%, supera als països nord-americans, que tenen un 1% d'ateus.

La religiositat troba la seva màxima força als països africans de Nigèria i Ghana (94% i 96, respectivament) i el país on més es nega qualsevol professió de fe és Hong Kong (54%).

A Àsia, la regió amb menys persones que es declaren religioses i un continent marcat per la diversitat, s'observen, no obstant, països amb forts creences. En Filipines, per exemple, el 90% es proclamà creient.

Entre els països europeus occidentals, el que més gent religiosa reuneix és Grècia (86%). En l'altre extrem, amb menys fidels, aguaita Noruega (36%). També Holanda i el Regne Unit presenten opinions molt dividides entre els qui es consideren religiosos i els que no. A Europa de l'Est, el 51% de la població de la República Txeca es declara no religiosa i el 20% es proclamà atea convençuda.

En la majoria dels països llatinoamericans, aproximadament vuit de cada deu ciutadans són religiosos. Les excepcions són Guatemala (64%) i Uruguai (54%).

En tant, set de cada deu nord-americans es consideren religiosos (73%) contra un quart de no religiosos (25%) i només 1% d'ateus. A Canadà, la religiositat disminueix comparativament a 58% que són religiosos, comparat amb 33% de no religiosos i 6% d'ateus convençuts.

L'estudi De Gallup registrà, a més, que es detecten persones més religioses entre les dones; a mesura que augmenta l'edat, i en els nivells socioeconòmics menys educats i més pobres.

Les dones (71%) són comparativament més religioses que els homes (61%) i hi ha més barons no religiosos (28%) i ateus convençuts (7%). Es constatà, a més, que, amb l'edat augmenta la religiositat. El 70% dels majors de 50 anys es consideren religiosos, nombre que baixa set punts entre els menors de 30 anys (63%).

L'educació i l'ingrés són factors que també semblen influir. Les persones sense educació o amb només una educació bàsica (76%) són més religioses que les persones amb educació secundària (62%) o amb educació superior (64%). La religiositat és més forta en llars de baixos ingressos (70%), quan se'ls compara amb les d’ingressos mitjos o alts (63% i 62%, respectivament).

Agències


divendres, de novembre 18, 2005

Escèptics i creients, parts d’un mateix circ

Un membre d’una associació que s’autoanomena racionalista ens salva de la ignorància i aclareix que el nen buda que fa sis mesos que no menja ni beu és un frau.
Ves, qui ho haguera dit!

En un clar de la profunda jungla al centre-sud del Nepal, es troba un noi assegut i immòbil en un nínxol entre les enormes arrels d'un Arbre del banyan. Embolicat en una manta blanca, amb els ulls tancats, les seves cames encreuades i les seves mans en la posició típica, de 15 anys d'edat, Ram Bahadur Bamjon llueix exactament com una estàtua clàssica de Buda. e fet el seu mànager està tractant de proporcionar-lo com a la reencarnació tardana de 2500 anys del príncep Siddartha Gautama, qui nasqué a la població de Lumbini, a uns 250 km a l'oest de l’indret, l'any 560 A.C.

Assegut i en profunda meditació des del 17 de maig, el xiquet Buda no ha menjat ni begut una gota d'aigua des de fa ja sis mesos, afirmen els seus partidaris. Des que començà aquesta campanya de "relacions publiques" a principi de novembre, milers de pelegrins s'han amuntegat en el clar de la jungla cada dia, oferint oracions i donacions. Al banc de la ciutat propera de Ratanapuri, el seu mànager ha començat a dipositar quantitats de centenars de milers de Rupies, testificà un oficial del govern.

"Aquest és un típic cas de frau", diu Sanal Edamaruku, president de l'Associació Racionalista Índia (IRA), en una entrevista amb el canal de TV Indi Aajtak televisat a través del subcontinent. "El jove simplement ha d'estar bevent i menjant per la nit. L'afirmació que ha estat en dejuni des de fa sis mesos no pot ser presa seriosament, a menys que una prova de sang determini que no hi ha glucosa en la seva sang".

La setmana passada, tres físics de Katmandu visitaren el lloc en nom de la IRA i s'acostaren amablement als guardians del noi per a obtenir el seu permís de prendre una mostra de sang. Els va ser estrictament negat el permís d'acostar-se a ell. Pistolers els amenaçaren amb terribles conseqüències si no abandonaven immediatament l'àrea. El lloc de meditació aquesta acordonat, i ningú, excepte el grup seguidors de Bamjon té permès acostar-se a 50 metres de l'arbre sant.

Els seus seguidors afirmen que el xiquet Buda en meditació és sagrat i que no pot ser pertorbat sota cap circumstància, Fins ara cap estranger ha tingut l'oportunitat de parlar amb l’adolescent. Fins i tot els oficials de policia, els qui han tractat d'interrogar totes les parts de l'insòlit cas amb el propòsit d'esbrinar el que aquesta passant, se n'han anat sense aconseguir el seu objectiu.

Observant el noi amb binoculars, els físics racionalistes trobaren la seva respiració normal i saludable. Ell no sembla immòbil des de la distància, la seva poma d'Adam es mou cap amunt i cap a baix, i els seus ulls s'obriren per un segon. Comparat amb una foto, suposadament presa al principi del seu dejuni, trobaren que la seva cara ha romàs rodona i plena en compte d'aflaquir. Ells no l'observaren menjar o beure durant el dia. Però totes les nits l'arbre està sent cobert amb mantes ocultant el nínxol de Bamjon entre les arrels, així que ningú pot veure el que està passant allà entre el fosquejar i el clarejar.

Entre tant el clar de la jungla s'ha convertit en un lloc de pelegrinatge amb banderes roges anunciant el renaixement de Buda i ha sorgit un prosper comerç per a cobrir la necessitats del mai abans vist devessall de visitants. El lloc de meditació està ple amb el fum de vares d'encens i decorat amb peces de acolorides teles, flors i garlandes. Al mig dels visitants, principalment constituïts per persones de la vila i grups de monjos budistes, també hi ha alguns escèptics punyents. Parlant a la gent, ells han donat la seva explicació sobre l'assumpte del dejuni de Bamjon. Alguns monjos Budistes concorden amb ells: El mateix Buda recomanà no dejunar durant la meditació, sinó alimentar-se bé, confirmaren ells.

Sota la pressió de l'increment del nombre d’incordiants escèptics, l'administració local del districte de Bara ha convingut conduir un examen científic del cas. Ells han acudit a l'Acadèmia Reial de Ciència i Tecnologia, perquè enviïn un equip i s’espera que arribin.

Els rumors diuen que ells estan reflexionat sobre la manera d'investigar l'assumpte sense pertorbar la meditació sagrada ni tocar el noi Buda. "Això és molt sospitós", diu Sanal Edamaruku. "Hem de considerar la possibilitat que els qui van a 'investigar' el cas siguen part del complot. No han de ser físics reals o han de ser físics corruptes, per a donar una 'benedicció' a un frau. Ens agradaria que els nostres físics conduïssin la investigació o almenys ser part d'ella."

Fins al moment, cap científic de l'Acadèmia Reial ha arribat al lloc. Els físics racionalistes, els qui s'acostaren a les autoritats del districte sol·licitant protecció i assistència per a conduir una investigació mèdica a Bamjon, no reberen una resposta oficial fins ara.


dimecres, de novembre 16, 2005

L’únic enigma d’Otxate (Ochate) és fins quan enganyaran a la gent amb històries de vora la llar

La història d’Otxate és recurrent en els programes de ràdio sobre fets paranormals fins i tot aquí a Catalunya. Quan toca alerta ovni sempre hi ha que visita l’indret. S’organitzen sortides, es comparteixen vídeos (emule), s’escriuen articles, etc, etc. Ara, en el seu bloc Magonia, el periodista espanyol Luis Alfonso Gámez, del diari El Correo, ha clarificat de manera breu, però amb tota autoritat, les preteses històries per a no dormir d’Otxate, un logaret del disputat Comtat de Trevinyo, l'enclavament castellà a terres basques.

El passat diumenge Iker Jiménez va començar una sèrie de programes al nou canal espanyol Cuatro on ha traslladat el seu fantasmagòric món nocturn que ja volava a la cadena SER. Van ser 27 minuts de reportatge sobre el poble abandonat, sense la presència de cap veu crítica.

La llegenda negra d'Otxate, té el seu origen en l’antic empleat de banca vitorià Prudencio Muguruza que va publicar un article a l'abril de 1982 en la idolatrada revista Mundo Desconocido. Muguruza havia vist i fotografiat un ovni en les proximitats del llogaret el 24 de juliol de 1981. Aquell brillant núvol - que és el que en realitat era - arribà a la portada de la revista al gener de 1982, gràcies al novel·lista Juan José Benítez. Muguruza vengué el negatiu per 3.000 € a un empresari que volia fer pòsters, abandonà la caixa d'estalvis en què treballava i obrí una llibreria dedicada al paranormal. Amb el pas del temps, tancà el negoci i es transmutà en parapsicòleg. Ja en caiguda lliure, ara es guanya la vida tirant les cartes i és possible veure-li en la labor en canals locals de televisió. El que contà fa vint-i-tres anys per primera vegada és que Otxate és una aldea maleïda que en 1860 sofrí l'assot de la verola; en 1864, el del tifus; i el còlera matà en 1870 a tots els seus habitants menys a tres, que fugiren del poble. "Però la cosa estranya d'aquests fets és que, excepte en aquests punts, en cap poble ocorregué res semblant tot i trobar-se relativament prop. Des de llavors, quedà deshabitat i es començà a teixir la seva llegenda d'aldea maleïda", Diu Muguruza en un article segons el qual "sorolls, llums i aparicions alimenten la llegenda maleïda d'Otxate".

L'enigmàtic Otxate, un poble dels maleïts els límits del qual no traspassaven els microorganismes patògens que mataven els seus veïns, va ser revitalitzat per Iker Jiménez en el seu llibre "Enigmas sin resolver" (1999). Després d’investigar "a fons a les entranyes de la misteriosa masia", el periodista donà per bona la història de Muguruza, com féu en el programa televisiu. Acompanyat al plató per Prudencio Muguruza, Jiménez portà el diumenge als seus espectadors fins a Otxate, un lloc en què recordà que s'havien gravat dues psicofonies. En els suposats missatges des del més enllà, dues dones diuen: "Pandora!" i "Què fa la porta tancada?". Adorne's tot això amb la consegüent música, el to pausat i creïble de veu de Muguruza – a més del record constant del "gran enigma que s'ubica al poble maleït, Otxate" –, i el misteri prefabricat està servit.

Hi hagué una intervenció en el programa que xocà a Gámez, segons en explica en el seu bloc: la d'Enrique Echezarra, un estudiós del paranormal vitorià. No m'estranyà que algú hagués recolzat les tesis de Muguruza i de Jiménez, sinó que fóra precisament aquesta persona, la mateixa que al setembre del 2002, en un reportatge publicat per Francisco Góngora a El Correo, qualificà la llegenda d'Otxate de "muntatge". Davant de la sorpresa, es posà en contacte amb el seu company, qui li facilità el telèfon d'Echazarra. El telefonà immediatament. "M'han ficat molts talls en el muntatge. La imatge que donaren d'Otxate en el programa d'Iker Jiménez és la de fa vint anys, de l'època de Muguruza", li explicà Echezarra quan li va transmetre Gámez la seva sospita que l'equip del programa d’Iker Jiménez havia manipulat les seves declaracions perquè donés la impressió que recolzava la veracitat històrica de la llegenda. "No m'ha sorprès, per que sé d’on raja; encara que em donà una mica de ràbia". Echezarra no presumeix de practicar cap tipus de periodisme d'investigació, però ha dedicat anys al misteri d'Otxate. "La llegenda no té ni peus ni cap. Les suposades epidèmies no consten a cap arxiu ni a Burgos ni a Vitòria. L'única malaltia que s'encruelí amb els habitants d'Otxate va ser la grip espanyola, segons ens han contat antics veïns" Com que la pandèmia tingué lloc en 1918, hi ha una cosa ja clara: en contra del que mantenen Muguruza i Jiménez, el poble no quedà buit en 1870. "A les dècades de 1860 i 1870, en Otxate hi ha vida. Ho demostren els registres de matrimonis, bateigs, defuncions. Si hi hagués hagut epidèmies com les que diu Muguruza, existirien documents; no haurien passat desapercebudes". "Otxate estava habitat a principis del segle XX", coincideix Julio Corral, impulsor d'un fòrum d'Internet d'Amics d'Otxate i que també va sortir en el programa de televisió, amb els seus testimonis muntats ad hoc. El llogaret només resultà abandonat després de la grip espanyola.

La raó per la qual Jiménez i Muguruza no poden ensenyar cap prova documental de la realitat de les epidèmies no és un misteriós incendi d'un arxiu ni res semblant. És molt més senzilla. "Tot és un invent de Muguruza!", sentencia Echazarra. "Hi ha hagut una manipulació total i absoluta per part de Pruden!", confirma Corral. I això no és un secret, indiquen ambdós, sinó que ho sap tot el món que s'ha apropat al misteri d'Otxate. Tothom, menys el suposat periodista d'investigació Iker Jimenez. Resulta difícil de creure, encara que coses més rares s'han vist i s'escoltaren a l'estrena del programa paranormal. Per exemple, quan tant Muguruza com Jiménez destacaren que la NASA havia analitzat la "fotografia del famós ovni de Trevinyo".

Però les coses no són així. El personatge que, segons els nostres protagonistes, examinà la foto de l'ovni i confirmà la seva autenticitat va ser el coronel Omplin S. von Kevinczky (1908-1998), un militar hongarès que emigrà a Estats Units en 1952. En la seva nova llar, von Kevinczky s'interessà per la ufologia. S'obsessionà amb la idea que les potències terrestres havien d'unir-se per a fer front a l'amenaça d'una imminent invasió alienígena i fundà la Xarxa Internacional d'Anàlisi i Recerca de Naus Galàctiques Ovni (ICUFON). Les seves excentricitats feren que no se el prengués seriosament ni dins de la comunitat ufològica i la seva vinculació amb la NASA és comparable a la de Prudencio Muguruza.

Ni l'agència de l'espai nord-americana estudià la foto de l'ovni d'Aguillo ni Otxate amaga misteris paranormals. És possible que la gent cregui veure i sentir coses rares al poble; però qui no ho faria amb la llegenda que envolta a les ruïnes. "Hi ha gent que sent a la torrassa una respiració. Es tracta d'una òliba. Jo sé que és una òliba", diu Corral. I el misteriós rostre que s'intueix en una paret té tant d'enigmàtic com les cares en els núvols o en els emparedats. És una simple malifeta del nostre cervell, coneguda com pareidòlia. Una altra cosa és que hi hagi qui s’aprofiti de la credulitat i exploti una llegenda nova i de pa sucat amb oli per a fer negoci, com ocorregué el diumenge a la tele, on a les tergiversacions sobre Otxate se sumaren les destinades a fer creure a l'espectador que l’arribada de l’home a la Lluna fou un muntatge i la idea que la Taula del rei Salomó està amagada a Toledo.


Supersticions, incultura, pobresa, malalties no tractades...

Detenen a una bruixa per l’assassinat del seu fill a Ciutat Juàrez (Mèxic)

Per la seva presumpta participació en l'assassinat del seu propi fill de 14 anys d'edat a qui introduí a un pou de mes de 35 metres d'altura, agents de la Policia ministerial de Ciutat Juàrez, realitzaren la detenció una dona que treballa com a bruixa.

Els fets es van produir als carrers Eusebio Baez i Roberto Zaldivar de la Colònia Esportistes, quan que la dona va alertar a les autoritats que el seu fill havia caigut al pou, encara que després digué que era el càstig per a netejar el seu mals.

Al lloc es traslladaren elements del cos de bombers que després d'introduir-se al pou per a rescatar el menor s'adonaren que només eren ossos d’un esquelet humà.

Al seu torn el sots-director operatiu Luis Corral Torresday, informà que en l’interrogatori la mare del menor desaparegut declarà que es dedica a la bruixeria, relatà a més que el seu fill sofria d'una malaltia pel que el ficà al pou i aquest dia en treure'l estaria curat.

Al domicili es trobaren articles utilitzats per a fer bruixeria.

www.masnoticias.net


dimarts, de novembre 15, 2005


Avis als amants del rock:

Segons el pare Fortea "si no és satànic, no influeix; si no blasfema o no invoca els esperits, no és perillós".

Presentació del film 'L’exorcisme d’Emily Rose'

Si algú creu en Déu, ha de creure necessàriament en el diable, donar per bo que Satan posseeix alguns éssers humans i reconèixer que l'Església és capaç d'eliminar els mals esperits perquè Jesucrist va donar mitjans --l'oració-- als apòstols. Si no, "és un heretge". I qui no hi estigui d'acord s'ho haurà de pensar abans de polemitzar amb el pare José Antonio Fortea, teòleg especialitzat en demonologia i un dels pocs sacerdots autoritzats pel Vaticà per realitzar exorcismes. Com diuen els gallecs de les meigues, es pot no creure en el dimoni, però haberlo, hailo. Per si de cas.

L'estrena de la pel·lícula El exorcismo de Emily Rose, dirigida per Scott Derrickson, aquest divendres, dóna peu al pare Fortea per establir doctrina. Té resposta per a gairebé tot i gairebé tothom: per a la part del clero que és "reticent" a creure que el dimoni posseeix els humans i per als que consideren que els seus atacs a l'esoterisme, la New age o la santeria afrocubana --"un focus de possessions"-- només busquen augmentar la seva parròquia i denigrar la competència. Per cert, afirma que en el budisme i en l'islamisme també es donen casos de possessions. I pel que fa al rock, "si no és satànic, no influeix; si no blasfema o no invoca els esperits, no és perillós".

A diferència de la ja mítica L'exorcista, que va dirigir William Friedkin el 1973, la pel.lícula de Derrickson es basa en un fet real que va tenir lloc a Alemanya el 1968. Una universitària amb creences religioses va morir, oficialment, d'inanició, però els sacerdots que la van exorcitzar van ser jutjats per homicidi amb negligència.

En la pel·lícula s'han corregit algunes coses --l'acció transcorre als Estats Units, només és jutjat un membre del clero (interpretat per Tom Wilkinson), i la defensora (Laura Linney), atea i una mica cínica, acaba pensant com els gallecs--, però els fets reals van quedar registrats en gravadora i van ser consultats per Derrickson. Com diu el pare Fortea, "els fets reals són més apassionants", però la ficció mostra, segons ell d'una manera encertada, la dualitat que existeix per enfrontar-se als exorcismes.

Segons aquest expert reconegut pel Vaticà, les possessions i els consegüents exorcismes han augmentat a mesura que els homes han abandonat els "dogmes materialistes" dels anys 60 i 70, quan el Vaticà va afluixar la pressió sobre les consciències i "va començar a dir que el diable era un símbol". Va haver d'arribar Wojtyla a la cadira de Sant Pere perquè els exorcistes augmentessin (a Itàlia han passat de 30 a 300) i les famílies dels afectats demanessin la revisió dels casos (40 només a Nova York). "Hi ha més necessitat que oferta", explica. Com a llei general, només els que invoquen el malèfic, fins i tot en una innocent sessió d'espiritisme, són objecte de possessió. I el dimoni utilitza tots els trucs, el més comú dels quals és impedir menjar a les seves víctimes, que ho vomiten tot i clínicament passen per anorèxiques o per malaltes mentals. "Déu ho tolera perquè qualsevol mal es permet per aconseguir un bé". Un bé que Fortea identifica amb l'apostolat. L'expert assegura que el dimoni li ha parlat en alguna sessió d'exorcisme. "Em va dir que el que buscava era fer patir". ¿Com és possible aquest diàleg? "Ell sap que existeix Déu i la felicitat eterna, i que n'ha sigut exclòs". Es creu o no, no hi caben mitges tintes.

Mercedes Jansana
Foto: David Castro

El Periódico


dilluns, de novembre 14, 2005

Exhibeixen un dit de Buda a Corea del Sud

Encara no apareix el Sant Cagalló

Un suposat dit de Buda, guardat i venerat des de fa 1.100 Anys en Xina, on és considerat "tresor estatal", viatjà a Corea del Sud on s'exhibirà durant 42 dies. Clar que abans es realitzà tota una cerimònia al temple Fa-me'n de Xian per a acomiadar-lo, on participaren mil budistes.
El dit, conegut amb el nom de "Sarira" i que es creu va pertànyer a la mà esquerra de Sidharta Gautama, fundador del budisme fa 2500 anys, viatjà tancat en cofres de jade, cristall, fusta de sàndal, argent i ferro -un dins d'un altre- i va ser escortat per 108 budistes.
Ja a Corea del Sud, s'espera que 20 milions de budistes visiten i veneren la relíquia, que estigué guardada en una cambra secreta del temple durant els últims onze segles, per por als profanadors. En tot cas no és la seva primera gira, doncs el dit ja visità Tailàndia en 1994; Taiwan en 2002 i Hong Kong en 2004.
De moment sense notícies de Sants Cagallons de Santa Teresa, Buda o Mahoma.

EFE



Rennes-le-Château i el Priorat de Sió també a TV3

Els informatius de TV3 s’han fet ressò de la traducció a set llengües de la novel·la de Jean-Michel Thibaux “Le secret de l´abbé Saunièr” quasi vint anys després de la seva publicació.

La revifalla de l’obra es deu al extraordinari interès per les novel·les que presenten enigmes històrico-esotèrics que ha desencadenat l’èxit de “El Codi da Vinci” de Dan Brown.

L’autor americà va reconèixer haver-se inspirat amb l’obra de Thibaux, titulada aquí «El misteri del Priorat de Sió», ja que Saunièr no és tan conegut aquí com a França.

La cadena catalana, a diferència del que va fer el passat 7 de novembre TVE tal i com vam informar aquí el dia 9, ha deixat ben palès que es tracta d’una novel·la, tot i que no ha entrat a discutir la realitat històrica de l’argument de Thibaux.

La població de Rennes-le-Château ha vist incrementada notablement la presència de turistes gràcies a tota aquesta gresca.


Traficants de misteris al·leguen frau en la foto de l’ovni d’Onda

Diverses pàgines web en espanyol de traficants dels misteris com Ikerjimenez.com o Más Allá han exposat que la fotografia publicada a Levante el dimarts passat dia 8 -i reproduïda aquí per nosaltres-, és falsa.

La imatge suposadament fou presa el mes de maig a Onda, Castelló, però els detractors al·leguen qüestions tècniques que demostren la superposició de dues imatges i la semblança extraordinària, fins i tot en les ombres, del plat volador amb un altre que corre per Internet, filmada presumptament a Mèxic DF el 6 d’agost de 1997.

dijous, de novembre 10, 2005

Els EUA, els sionistes i l’islam són aliats naturals (encara que no ho sàpiguen)

El creacionisme entra a les escoles de Kansas

El Consell d'Educació de Kansas ha aprovat una proposta que permetrà ensenyar als instituts la teoria del disseny intel·ligent (la nova etiqueta del creacionisme) com una explicació científica de la vida. La proposta va ser aprovada el dimarts per sis vots a favor i quatre en contra, la qual cosa significa que a partir d'ara s'ensenyarà a les aules que existeixen "dubtes raonables" sobre la teoria de l'evolució formulada per Darwin en el segle XIX.

La decisió de l'Estat de Kansas és una victòria per a la dreta religiosa més recalcitrant. El disseny intel·ligent, defensat pel president dels EUA, George W. Bush, no és més que el nou embolcall amb què els fonamentalistes cristians presenten la vella tesi del creacionisme bíblic i el rebuig a la teoria de l'evolució formulada per Charles Darwin.

El Consell d'Educació no pot dictar què s'ensenya als alumnes de les escoles públiques, però sí que pot exigir-los certs coneixements a l'hora de passar els exàmens estatals.

"És una gran victòria per als alumnes de Kansas que els va a aportar una visió completa per a debatre sobre el darwinisme imposat pels científics", opinà Casey Luskin, de l'Institut Discovery, el principal lobby nord-americà a favor de la teoria del disseny intel·ligent, citat per France Press.

Altrament, Jack Krebs, professor i president de l'associació Ciutadans de Kansas per la Ciència, es manifestà "consternat", i assenyalà: "No hi ha cap dubte que volen dotar a la ciència d'explicacions sobrenaturals".

Els defensors del disseny intel·ligent celebraren la seva victòria i la consideraren el triomf de "la llibertat d'expressió". Els contraris denunciaren el resultat com una "política mesquina" i un "fracàs per a la ciència".

Als estudiants dels instituts de Kansas se'ls podrà dir que la vida a la Terra és massa complexa per a ser explicada per l'evolució darwiniana, un procés basat en l'adaptació a les canviants condicions locals, i que funciona sense necessitat d'una mà conductora. Els atacs a Darwin es presenten com "crítiques científiques", però els seus promotors busquen demostrar que ha d'existir un "dissenyador intel·ligent" darrere del procés evolutiu. Darwin no desapareixerà de les aules, però haurà de conviure amb les seves alternatives religioses.

Altres quatre estats (Minnesota, Nou Mèxic, Ohio i Pensilvània) ja havien aprovat l'ensenyament d'anàlisis crítiques de l'evolució, però només en termes generals. Kansas va més enllà en especificar punts concrets que, segons els nous creacionistes, revelen la debilitat de la teoria de Darwin. El president Bush entrà en la polèmica l'estiu passat en assegurar que "ambdues teories" haurien de ser ensenyades.

"Aquest és un gran dia per a l'educació. El disseny intel·ligent ensenya molt més sobre la ciència", digué Steve Abrams, el president republicà del Consell d'Educació de Kansas. Els membres del Consell que votaren en contra acusen a Abrams i els seus col·legues d'introduir la religió als col·legis públics a través d'una ficció de la ciència. En la seva opinió, la decisió serà roïna per a l'educació i roïna per a la fama - ja danyada - de l'Estat de Kansas. "És un dia molt trist, no sols per als alumnes de Kansas, si no per a Kansas en si", assegurà en el New York Times Janet Waugh, un dels membres del Consell que votà en contra. "Ens hem convertit no sols en la rialla de la nació, si no del món sencer".

El disseny intel·ligent "no aporta cap explicació natural que pugui ser sotmesa a prova", digué el genetista Francisco Ayala. "És un insult a la ciència, a l'educació i a la Constitució".

Yolanda Monge

El País


Veure fantasmes no condueix a perdre els drets d’aturat

Un jutja ha estimat que no es pot denegar el subsidi d’atur a un guàrdia se seguretat que fou acomiadat per veure fantasmes.

Segons la sentència del magistrat emesa durant aquesta setmana, l’asseveració de l’existència de les aparicions no és constitutiva d’un mal comportament professional.

La qüestió va començar el dia 11 de setembre quan Wade Gallegos alertà el seu supervisor de la patrulla del veïnat de Urbandale, a Iowa, que els fantasmes havien encantat l’indret que ell vigilava.

El supervisor va arribar al lloc de l’escena i Gallegos li va mostrar el lloc on suposadament es trobaven els espectres; però no va veure res i Gallegos fou acomiadat quatre hores després.

Encara que l’empresa no va trobar cap senyal de drogues o alcohol en el guarda, va impugnar la sol·licitud de Gallegos per a cobrar l’assegurança de l’atur, basant-se en que era culpable de negligència professional, i així s’estalviava uns diners. Però el jutge considera que veure fantasmes no és una conducta que condueixi a perdre els drets d’aturat.

La notícia d’agència no aclareix com sabia el guarda que es tractaven de fantasmes...

AP


dimecres, de novembre 09, 2005

Una organització espanyola d’escèptics promou una carta contra les bestieses d’un reportatge de Televisió espanyola

L’escrit redactat per l’associació recentment creada Cercle Escèptic recull alguna de les estrepitoses pífies del reportatge i dóna versions més satisfactòries que les analfabetes presentades per TVE. Les persones interessades poden subscriure la carta que només està en espanyol.
El text de Cercle Escèptic ofereix resposta a les principals preguntes que hom podria formular sobre l’inexistent enigma de Rennes-le-Château del qual periodistes catalans com Josep Guijarro se n’aprofiten a través de programes de ràdio i articles en revistes hispanes d’ocultisme.
Segon la carta, el passat 7 de novembre, Televisió Espanyola emeté en la 1a i 2a edició dels Telenotícies de la primera cadena un reportatge sobre el suposat misteri de Rennes-le-Château.
En diferents moments del dit reportatge es realitzaren afirmacions que no tenen cap base real. Per citar només algunes d'elles, la locució d'Àuria Lorenzo la carta assenyala:

"Té també, com tota aquesta zona, una llegenda de societats secretes que defensaven que Jesucrist i Maria Magdalena tingueren fills i que el seu llinatge, encara viu, seria l'autèntic Sant Grial."

No és cert que existeixin tals llegendes sobre la descendència de Jesús i Maria Magdalena ni a la zona ni a la localitat de Rennes-le-Château. Aqueixa invenció (no cap qualificar-la d'una altra forma ja que no existeix prova alguna que permeti sostenir aquesta afirmació) és obra de tres escriptors anglesos: Michael Baigent, Richard Leigh i Henry Lincoln i està continguda en la seva obra “The Holy Blood and the Holy Grail” la primera publicació de la qual data d'una data tan recent com 1982. Aquesta creença només la tenen molts turistes que visiten el lloc i que repeteixen els espavilats que fan diners gràcies a ells, però no és pas compartit per la gent del país.

"Un dels personatges que més ha contribuït a la llegenda d'aquest poble és el capellà Bérenger Saunière, protagonista del misteri del Priorat de Sió. Fou rector d'aquesta xicoteta església entre finals del S XIX i començaments del XX i s'enriquí de forma misteriosa."

La fortuna del pare Saunière no es produí de forma misteriosa ni té res a veure amb "Diuen que trobà un tresor el contingut del qual està poc clar, objectes de gran valor religiós com l'arca de l'Aliança, el canelobre de set braços jueu, joies visigodes i molt d'or" com tampoc amb un desig concedit per un geni sorgit d'una llum meravellosa, amb la troballa d'una olla plena d'or al final de l'arc de Sant Martí o qualsevol altra circumstància igualment improbable.

La realitat és molt més senzilla. El pare Saunière venia misses fent cas omís a les estrictes limitacions a la dita activitat imposades pel codi eclesiàstic. A més sol·licitava (i obtenia) donatius per a la construcció d'una residència de sacerdots ancians o malalts que mai s'edificà, fons que desvià per al seu propi ús. Pels dits motius fou jutjat i condemnat pel tribunal eclesiàstic de Carcassona.

"...i que el gastà en dones, viatges, festes i edificis cars abrigat per una misteriosa societat secreta."

Es conserva bona part de la comptabilitat del pare Saunière i en ella (a més de quedar demostrat que l'origen de la seva fortuna era el dalt indicat) no hi ha tals despeses en dones i viatges. D'altra banda quina societat secreta és aqueixa i en què consistí la seva protecció? Perquè ni en els processos eclesiàstics ni a la ruïna econòmica en la que acabà caient el pare Saunière al final de la seva vida hi ha la menor empremta que estigués abrigat per ningú. Es tractava del Priorat de Sió? Puix és un tant difícil perquè el pare Saunière morí en 1917 i el Priorat de Sió es fundà en 1956.

El Sr. Thibaux que és entrevistat en el transcurs del reportatge afegeix: "Aquest tresor es traduiria a molts milions d'euros al canvi actual. Ho sabem perquè es conserven factures que diuen que en deu anys l'abat Saunière gastà uns deu milions de francs or."

La comptabilitat conservada parla d'unes despeses que no arriben als cent cinquanta mil francs entre 1897 i 1910, molt lluny de la fantàstica afirmació de Thibaux, autor de la novel·la “Le secret de l´abbé Saunière”, que en realitat és una fusió de dues obres seves anteriors i “L´Or du Diable” i “Les Tentations de l´Abbé Saunière” que es van publicar fa 18 i 19 anys respectivament.

Tot i les mencions al Priorat de Sió en el seu reportatge, no inclogueren cap referència a què la suposadament mil·lenària ordre secreta va ser fundada, al 1956; que el seu impulsor; Pierre Plantard, era un ultradretà, antisemita i antimaçó que aspirava, ni més ni menys, que a ser reconegut com el legítim hereu de la corona de França i que en la seva ambició no vacil·là a convertir quatre rumors que circulaven en Rennes-le-Château sobre la fortuna del seu antic rector en un mite que va creixent perquè la gent prefereix llegir novel·letes que llibre d’història. Aquests procés el portà a terme amb l'ajuda de la seva mà dreta, Phillipe de Chérisey i de l'escriptor Gérard de Sède autors de l'obra “L´or de Rennes ou la vie insolite de Bérenger Saunière, curé de Rennes-le-Château” al 1967.


El Govern de Catalunya compara el porno amb el tarot

Els dos desapareixeran de la TDT local

La pornografia en obert i el tarot, dos dels espais que més han crescut en la programació de la televisió local privada, tenen els dies comptats. El nou concurs de televisió digital terrestre (TDT) per al sector, que ahir va aprovar el Govern català, farà que desapareguin de la programació aquesta mena d'emissions.

En el primer cas, perquè la llei de l'audiovisual, que preparen el Congrés i el Parlament català, prohibeix expressament la pornografia en obert. I en el cas del tarot, perquè les clàusules per a la concessió de les noves freqüències penalitzen "els continguts enganyosos o fraudulents que puguin generar beneficis econòmics a l'operador en perjudici de l'audiència".

Les bases del concurs, que serviran per concedir 59 canals privats, que s'afegiran a 37 més de titularitat municipal, inclouen també altres novetats. Per exemple, s'obre la porta a la creació de canals temàtics d'àmbit local, una possibilitat que pot ser viable econòmicament en grans concentracions urbanes com per exemple Barcelona i la seva àrea metropolitana.

També s'afavoreix el model de televisió de proximitat i es donarà prioritat, a l'hora d'avaluar les diferents propostes, a totes aquelles iniciatives que acreditin experiència en continguts que siguin pròxims a l'espectador i que ja estiguin emetent en la demarcació per la qual es presenten.

GRANS GRUPS

En un intent per preservar el model català de televisió local enfront dels grans grups, les clàusules aprovades pel Govern donen una importància capital a la programació, que representarà el 55% de la puntuació total. Un altre 25% sorgirà de la proposta econòmica que presenti l'empresa concessionària, i el 20% restant, del projecte tecnològic.

Les noves emissores locals de TDT no podran emetre en cadena. No- més es permet que la programació conjunta ocupi el 25% del temps d'emissió setmanal. El motiu, en opinió del director general de Mitjans i Serveis Audiovisuals de la Generalitat, Santiago Ramentol, és que s'utilitzi el concurs com a via per crear una "televisió estatal de segona divisió".

EL 50% EN LLENGUA CATALANA

Finalment, els nous operadors hauran de garantir un mínim del 50% de les emissions en llengua catalana, encara que els punts per aconseguir la llicència aniran en augment en la mesura en què s'incrementi aquest percentatge. També s'avaluaran positivament les iniciatives que millorin l'obligació d'oferir programes televisius originals durant un mínim de 4 hores diàries i 32 setmanals, entre les 13.00 i les 16.00 hores i en la franja que va de les 20.00 a les 23.00 hores.

INICI DE LES EMISSIONS

Les empreses que optin a una llicència de televisió local tenen fins al 9 de gener vinent per presentar les seves propostes. Aquestes seran avaluades pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). El seu dictamen vinculant estarà llest, si les previsions es compleixen, a mitjans d'abril del 2006. La Generalitat preveu que les primeres emissions de TDT comencin el setembre de l'any que ve. Aquelles televisions que obtinguin una llicència podran sol.licitar emetre simultàniament en analògic i en digital fins al gener del 2008, sempre que ho permeti l'espectre radioelèctric. Les solucions tècniques per fer factible la duplicitat aniran a càrrec dels operadors.

JOAN BARRERA
ElPeriódico de Catalunya


This page is powered by Blogger. Isn't yours?