<$BlogRSDUrl$>

dilluns, d’octubre 31, 2005


La verge plora, però no hi ha miracle a Ho Chi Minh

Diversos milers de persones es congregaren a la catedral de Ho Chi Minh, al sud de Vietnam, per a venerar a una estàtua de la Verge amb una "llàgrima" en la seva galta dreta, mentre les autoritats hagueren de desmentir aquest dilluns que es tractés d'un miracle, segons fonts religioses.

Una font de la catedral de l'antiga Saigon afirmà que nombroses persones estaven reunides des del dissabte davant de la imatge de la Mare de Déu i causaven seriosos embossos.

Un testimoni assenyalà a AFP que un miler de persones es trobaven el matí d'aquest dilluns davant de l'estàtua, però assegurà que "l'ordre de les visites a la catedral es restablí amb normalitat".

El pare Huynh Cong Minh demanà als fidels en la missa dominical que no escoltessin als que els agraden les fantasies i atribuí la "llàgrima" a una barreja d'aigua i pols en una estàtua que no es neteja des de fa molt.

Vietnam té uns 8 milions de catòlics, un 10% de la seva població, i no manté relaciones diplomàtiques amb el Vaticà.

Agence France-Presse


El ministre de transports de Colòmbia creu en bruixots i fetilleres

Voldrà canviar els cotxes per escombres?

El ministre colombià de Transport, Andrés Uriel Gallego, afirma ser un expert en el tema de les possessions malignes, els exorcismes i els pactes satànics, i assegura que tant les bruixes com els fetillers "sí que existeixen", en una entrevista difosa el diumenge per la premsa local.

"Hi ha el bé i hi ha el mal; hi ha Déu i existeix 'el un altre. Déu té servidors i treballadors del seu regne, i 'el un altre també els té en el seu", assegurà el ministre, que diu haver conegut diversos fetillers.

Gallec, que viu en un auster monestir i practica la pobresa i l'oració, diu que més enllà del seu càrrec de ministre del govern d’Álvaro Uribe, espera que el cridin de "més amunt per a preguntar-li si vol ser ministre de Déu".

En una entrevista publicada pel diari El Tiempo, Gallego lamentà no tenir el poder de "exorcitzar" però admeté haver assistit "a cerimònies d'oració on es lluita per l'alliberament d'una persona específica".

"Si no es té una protecció especial i una vida espiritual contínua, clar que obra el mal. El que passa és que els poders espirituals són molt poc estudiats, poc difosos i poc coneguts; són temes tabú en la nostra societat", critica Andreu Uriel

.El ministre emfatitzà que els avisos classificats de persones que ofereixen serveis de fetilleria i encantaments "sí que funcionen". "Vostè pot motivar un enamorament a través d'atencions, amb simpatia, amb condició afectuosa. Però agents externs també poden obligar, no que s'enamori però sí que depengui de vostè. Clar que sí", subratllà.

"Això no és parleria. Són coses molt serioses que es prenen com a xerrameca", conclogué.

AFP


diumenge, d’octubre 30, 2005

Bruixots de Tanzània preparen encanteris a la recerca de vots

Bagamoyo (Tanzània).- Els bruixots de l'antic port d'esclaus de Bagamoyo a la costa de Tanzània han estat preparant encisos per a ajudar als polítics del país africà a guanyar vots en les eleccions del diumenge.

"Alguns (polítics) començaren a realitzar visites regularment fa cinc mesos. Altres vénen en l'últim moment i esperen que els ajudi a guanyar", diu Pandu, un fetiller gairebé sense dents que es jacta de ser un dels millors del poble.

Pandu atén normalment a 10 persones al dia, la majoria gent que busca que els ajudi amb malalties que creuen són causades per dimonis. Els polítics vénen a la nit o envien un representant. "Un ve i pregunta, 'Guanyaré o no?' Si li dic que perdrà, em demanarà que faci que el seu oponent perdi", Diu Pandu

.Tanzània celebra el diumenge les seves eleccions presidencials i parlamentàries, amb molt de temor per la violència en la semiautònoma Zanzíbar, un baluard opositor que ja ha vist xocs sagnants entre partits rivals.

El president de Tanzània, Benjamí Mkapa, deixarà el seu càrrec després dels comicis i la majoria dels analistes creuen que el ministre d'assumptes exteriors de 55 anys, Jakaya Kikwete, del dominant Txama Txa Mapinduzi, guanyarà l'escrutini i el reemplaçarà. És una predicció a què Pandu s'adhereix. "Kikwete ja ha estat elegit. Vaig veure una persona jove guanyar aquestes eleccions", digué.

La majoria dels 35 milions d'habitants de Tanzània són cristians o musulmans, però també respecten les creences animistes dels seus avantpassats i sovint consulten els bruixots a la recerca d'ajuda per problemes de diners, afeccions del cor i malalties.

La regió costera de Bagamoyo al nord-est de la capital Donar es Salaam és reconeguda per la qualitat dels seus fetillers.

SAVIESA

La majoria dels bruixots de Tanzània són musulmans. La seva màgia inclou el recitat de versos de l'Alcorà, una pràctica considerada acceptable per els líders musulmans si es porta a terme respectuosament.

"Hi ha alguns versos en el sagrat Alcorà que haurien de ser llegits quan es resa", digué Mzee Ruga Mwinyikai, un líder del Consell d'Imants de Donar es Salaam. "Però està prohibit escriure qualsevol d'aquests versos en sang, ja sigui d'animal o d'humà", agregà.

A la pobre Tanzània els bruixots poden gaudir d'una bona vida gràcies a la seva popularitat. Kibuna, un líder d'una fracció local del Front, diu que té 12 clients en posicions de poder i que no els demana que li paguen. En canvi els seus clients li donen el que consideren apropiat pels seus serveis.

Semblen ser prou generosos, el fetiller viu en un edifici de rajoles amb sostre d'acer en la seva seca i polsegosa aldea de Mlingotini amb les seves dues esposes i 14 fills. Fora, una bandera del Front ondeja al Vent. Els seus veïns viuen en cabanes de fang cobertes amb fulles de palmera.

Però parell del relatiu benestar ve la responsabilitat, especialment quan es treballa per a polítics. "Has d'avaluar si el candidat és el correcte per a la gent", Diu Kibuna. "Pots fer que la persona equivocada arribi al poder i guany diners per a tu, però creï problemes per a tots els altres”, afirmà.

Helen Nyambura
Reuters


dissabte, d’octubre 29, 2005

Una nova edició d’ Enganyamàgic

Els propers 4, 5 i 6 de novembre tenim una nova edició del festival anual de les bestieses, el Magic 2005. Aquest any se celebra en el recinte de la Fira de Montjuïc i els tafaners poden accedir a informació a: http://www.magicinternacional.com.

Evidentment de fira d’internacional no en té gaire. Com a molt algun guaridor sud-americà, que viu aquí, i alguna vident d’Andorra. El llibres tots en espanyol. I és que la fira a més d’anar dirigida a gent inexperta, curta de gambals o malaltissa, no considera per a res el fet que es fa a Catalunya. En la pròpia web ja esmentada les banderes per a accedir a versions en català, francès o anglès no són operatives. És pura façana. I això que ho dirigeix un tal professor d’Arbó que se les dóna de bon català. Potser per allò de que la pela és la pela...

Ben pensat, millor, ja que així els que llegim habitualment en la nostra llengua no hem de suportar les ximpleries que s’escriuen en altres idiomes en revistes con «Más Allá», «Fate» o «Fortean Times».


Els burgesos avorrits busquen emocions a Transsilvània i fins i tot es casen en “cerimònies vampíriques”.

Qui busqui una major dosi de misteri, històries vampiresques i castells tenebrosos no podrà trobar lloc més idoni per a passar la "nit de bruixes" que la llegendària Transsilvània, una regió del centre de Romania que atrau a més turistes gràcies a la promoció d’un Halloween singular a la terra de Vlad Dràcula.
Els que visiten aquesta regió de profunds boscos habitats per llops, óssos i animals salvatges emprendran una aventura diferent recorrent mítics llocs com el poble de Bran, on s'alça en el cim d'un puig un castell medieval que té totes les característiques del que el públic espera per a Dràcula i la gent el visita com a tal.

Passar el 31 d'octubre en tal castell s'ha convertit en la major atracció turística que promouen els romanesos per a la "Nit de Bruges" i no falten parelles amb un cert sentit macabre que fins i tot decideixen durant el seu viatge a Transsilvània unir-se en matrimoni amb un ritual a l'estil vampiresc.

Els romanesos no podien tenir millor idea que promoure halloween a Transsilvània i així reactivar el turisme del seu país, l'economia del qual es troba en reestructuració després de molts anys de règim comunista. Fins i tot, alguna vegada s'informà sobre l'existència d'un projecte per a obrir Draculàndia a fi d'explotar el mite del comte Dràcula i aprofitar la fascinació de molts per les històries de vampirs.

Algunes persones que han visitat Romania asseguren que el tema de Dràcula és inevitable. A Bran, els ciutadans es disputen quin dels múltiples castells antics és l'original on vivia el sanguinari Vlad Tepes. Els turistes finalment acaben visitant tres o quatre d'ells. A Pesar d'això, l'acollida turística és encoratjadora i fins i tot moltes persones que visiten Transsilvània asseguren haver tingut l'experiència més sorprenent i inèdita de les seves vides.

El turista nord-americà Tony Scheinman comentà que "ni tan sols l'aturada del Greenwich Village es pot comparar amb passar halloween a Transsilvània... tingué la major experiència de la meva vida al país de Dràcula i no puc esperar per anar-hi una altra vegada".

Transsilvània és una regió muntanyosa penetrada per tots els costats pels Carpats que per a alguns viatgers infon misteri i per a altres temor pels seus boscs ombrívols en els que el dia s'enfosqueix per la profusió d'alts pins d'un verd profund. Els seus castells, valls, muntanyes, límpids rius, pastors i cases i esglésies de fusta, conformen una bella estampa que no es pot deixar de visitar.


Bodes vampiresques

L'agència "Dràcula Tour" que promou recorreguts turístics a la regió de Transsilvània assenyalà que ha captat per a aquestes celebracions un grup del menys 75 persones. Com a anècdota esmentaren que anys arrere una parella contragué matrimoni a la nit d'Halloween al castell de Dràcula. "Tots els viatgers del grup es convertiren en els invitats a la boda i d'això informaren els mitjans locals. Des d'aquí l'hem transformat en un ritu anual i acceptem una parella per any com els nostres nuvi i núvia d'Halloween", digueren responsables de "Dràcula Tour" que té les seves oficines als Estats Units. Altres agències turístiques com "Tours Romania" promouen visites del menys una setmana que comencen a Bucarest i prossegueixen en Poenari, on es troben les ruïnes d'un històric castell de Dràcula, segons diuen, i a què s'arriba després de pujar almenys 1,450 escales.


El príncep de les tenebres

Transsilvània ha estat sempre associada a la llegenda de Dràcula basada en la vida d'un príncep romanès anomenat Vlad Tepes "L'Empalador", que durant les guerres contra els turcs tenia costum d'empalar als enemics de manera sanguinària. El seu nom es tornà més famós després que l'escriptor Bram Stoker (1847-1912) de Dublín publiqués la seva novel·la Dràcula a 1897.

Es diu que el príncep Vlad Tepes nasqué al poble de Sighisoara en 1431. La paraula "tepes" en romanès significa empalador. L'empalament era una forma d'execució, que consistia a travessar a la víctima entre les cames amb un pal llarg i punxegut. Els relats assenyalen que Vlad gaudia especialment les execucions en massa. Com aquests "empalats" romanien suspesos sobre la terra, el pes dels seus cossos els baixava molt lentament, causant que l'esmolada punta fóra destruint els seus òrgans interns. Vlad també va ser conegut Com Dràcula , que significa "fill del Drac". Son pare pertanyia a l'Ordre del Drac, formada pel Sant Emperador Romà Segimon amb el propòsit de vèncer als turcs. El pare de Vlad usà el símbol del drac en les seves monedes, d'on ve "Dracul" ("drac" o "dimoni").

Encara que és tot un mite, hi ha molts romanesos a qui no els interessa el tema de Dràcula. Si el cinema o la literatura no l'haguessin immortalitzat, tal vegada aquesta bella província hagués passat desapercebuda.

Diana Mendoza de Hammer
EFE-Reportatges


Estrany cas a Xile d'un jove atacat reiteradament per aranyes

Un adolescent xilè ha estat mossegat 16 vegades per aranyes a l'últim any, sempre en el mateix lloc del seu cos, en un cas que intriga als especialistes locals.

La primera aranya mossegà a Rainiero Riquelme, de 16 anys, el 24 d'octubre de l'any passat, mentre que l'últim atac ocorregué a principis d'aquest mes, quan dormia al seu domicili de la localitat de Pare les Casas, uns 700 quilòmetres al sud de Santiago. Totes les aranyes l'han mossegat al costat esquerre del seu cos, prop del rostre, que després dels atacs mostra una incipient necrosi sobre l'àrea de les galtes.

Els atacs ocorregueren a la seva casa, en la de la seva àvia, en dependències de la fiscalia, al seu col·legi, al municipi i al centre de la ciutat, segons relatà la mare del jove, Angelina Flàndez. "Les aranyes ataquen el meu fill només al costat esquerre, encara que la casa està fumigada", explicà Flàndez. "Un dia estàvem al centre de la ciutat i ens posàrem a conversar sota un arbre. En minuts començaren a baixar aranyes de l'arbre i al meu fill era l'únic que li queien", agregà.

El cas intriga als especialistes locals, que encara no aconsegueixen explicar l'atracció que suscita el jove a les aranyes. "És molt curiós que les aranyes sempre l'hagin mossegat en el mateix costat, 16 vegades, només a ell i no a sa mare ni als seus germans", digué l'entomòleg Alfredo Ugarte. "Mai en la meva experiència com a expert en insectes havia conegut un cas semblant", agregà l'especialista.

AFP


dijous, d’octubre 27, 2005

A la beneiteria de l'esport com a espectacle de masses, cal sumar-hi les supersticions.

El cas del beisbol


Durant dos anys consecutius els seguidors del beisbol de Grans Lligues han estat testimonis del final de dues suposades "malediccions" que pesaven sobre dos dels equips de més tradició als EUA.


Mitges Blanques campions, l'última maledicció trencada

Aquest dimecres, els Mitges Blanques de Chicago -dirigits pel veneçolà Oswaldo Guillén- s’emportaren el campionat nord-americà després de 86 anys de sequera de trofeus a la seua vitrina.

L'última vegada que això havia succeït va ser en 1919, quan l'equip que competí en la final va ser acusat d'haver arreglat els jocs per a afavorir el joc brut a les apostes.

El cas fou un escàndol a l'època i els jugadors van ser expulsats de l'esport i se'ls anomenà des de llavors "els Mitges Negres". D'aquí la creença que aquest fet havia impedit a l'equip del sud de Chicago tornar a assaborir la glòria.

Cas semblant és el dels Mitges Vermelles de Boston, campions en 2004 després de 84 anys, els qui en aqueix llavors passaren de ser el millor equip de la lliga a arxivar una ratxa de derrotes tristament cèlebre.

Segons alguns, tot començà després d'haver venut a (el seu principal rival) els Yankees de Nova York al seu llançador estrella, Babe Ruth, que es transformà en un dels millors batedors de la història de la disciplina.

El resultat? Havia nascut la maledicció de "el bambino", qui mai hauria perdonat als Mitges Vermelles que l'haguessin venut.


Supersticions

Potser cap disciplina esportiva tingui tantes càbales com el beisbol. Les anomenades "malediccions" que persegueixen a alguns equips són la punta d'un iceberg de milers de supersticions que rodegen als qui juguen i gaudeixen de veure el beisbol.

En l'última final de campionat, es pogué veure a la majoria dels jugadors dels Astres d'Houston amb barbes a l'estil Chuck Norris: ningú se la volia afaitar per a no portar mala sort.

A la passada Sèrie Mundial, l'entrenador dels Mitjes Blanques, Oswaldo Guillén, rebé una samarreta de la selecció de futbol del seu país, directament de part de l'entrenador Richard Páez.

Guillén declinà posar-se-la, ja que sempre es col·locava davall de l'uniforme una samarreta de l'equip de futbol nord-americà, Chicago Fire, i canviar-se-la podria causar-li un revés a la seva fortuna.

Casos semblants, sobren: hi ha els qui es posen la gorra al revés, quan hi ha una jugada urgent; hi ha els qui mai es canvien (o renten) els uniformes (o calçotets) si es troben al mig d'una ratxa bona de cops; i hi ha tota una sèrie de rituals que es compleixen religiosament "pel bé de l'equip". Per això, les malediccions són potser fins i tot part del joc.


El proper a la llista

Als Cadells de Chicago els hauria condemnat una cabra.

En Chicago no hi ha un només equip, són dos els que es disputen l’afició d'aquesta ciutat nord-americana. Segons els puristes els Cadells de Chicago són els que tenen més tradició i, per descomptat, no pot faltar: també tenen la seva maledicció. La d'aquest conjunt és ara l'única i més antiga del beisbol nord-americà, doncs des de 1908 hi ha sequera de trofeus per a aquest equip.

Tot s'originà, a més, per una cabra. Fins a 1945 als Cadells no els havia anat tan malament, fins i tot estigueren prop de la glòria en diverses ocasions. No obstant, en aqueix fatídic any l'amo d'un bar, William Sianis acudí a un partit de la Sèrie Mundial -com solia fer acompanyat de la seva cabra mascota. Aparentment, l'animal deixava anar tals olors que les queixes del públic acabaren per provocar que Sianis fóra expulsat de l'estadi.

Però l'agreujat tingué la paraula final: "mai més guanyaran una Sèrie Mundial", hauria dit i no els pogué haver anat pitjor als Cadells des de llavors.

BBC


Els llamps de Catatumbo

El parlament de Veneçuela es presenta com una autoritat mundial sobre la capa d’ozó

El parlament de Veneçuela proposarà a les Nacions Unides que declare Patrimoni Natural de la Humanitat al llamp del Catatumbo, un fenomen que succeeix a l'occident del país i que segons els científics ajuda a la recuperació de la capa d'ozó del planeta.

La proposta feta davant de l'Organització Educativa, Científica i Cultural de les Nacions Unides (UNESCO) amb seu a París, va ser publicada pel govern veneçolà a la Gaseta Oficial que circulà el dimecres.

El llamp del Catatumbo es un fenòmen que es produeix sobre uns pantans de la regió del sud del Llac de Maracaibo, a l'estat de Zulia, i consisteix en descàrregues elèctriques entre els núvols a uns cinc quilòmetres d'altura, i que poden veure's des de 400 quilòmetres de distància.

El fenomen va ser documentat fins i tot per l'autor espanyol Lope de Vega al segle XVI i segons la proposta de l'Assemblea Nacional "és el fenomen de major poder energètic del món (...) convertint-lo en el principal regenerador de la capa d'ozó de la Terra".

El llamp, que apareix en l'escut d'armes i la bandera de l'estat de Zulia, i que ocorre entre 140 i 160 dies a l'any, seria el primer fenomen meteorològic en convertir-se en Patrimoni de la Humanitat en cas d'aprovar-se la proposta.

Reuters


dimecres, d’octubre 26, 2005

Els suposats segrestos per part d’extraterrestres són una construcció mental

El segrestos per part d’extraterrestres que algunes persones asseguren haver experimentat són una construcció mental pròpia d'individus susceptibles als "falsos records".

Segons el professor Chris French, director de la Unitat d'investigació de psicologia de l'anòmal del Goldsmiths College londinenc, els qui diuen haver sigut segrestats per marcians tenen un perfil psicològic concret, amb tendència a al·lucinar, a creure en tot el paranormal i a dissociar la realitat, la qual cosa pot conduir a patir una alteració dels estats de consciència.

French, expert en la relació psicològica amb el paranormal, comparà l'estat psicològic, que ha sigut presentat al Museu de la Ciència de Londres, de 19 suposats "segrestats" i 19 voluntaris elegits a l'atzar.

Descobrí que els que al·legaven haver entrat en contacte amb alienígenes tenien també l'hàbit de quedar-se "absorts" en els quefers quotidians, fantasiejaven i alguns patien "paràlisi del son".

En aquest últim estat la persona es desperta i sent que no pot moure's, encara que és conscient del que l’envolta. Sovint sofreix al·lucinacions auditives i visuals.

"A finals del segle XX, un nombre creixent de persones de tot el món començà a tenir experiències estranyes", explica French.

"El més corrent és que diguin que els alienígenes els tragueren del llit o el cotxe i, comunament, els descriuen com a sers de menys d'un metre, amb braços i cames llargs i caps enormes", afirma el professor.

Els "segrestats" solen explicar que els extraterrestres tenen "grans ulls negres a través dels quals es comuniquen telepàticament", afegeix.

"Solen narrar com de sobte es trobaren a bord d'una nau espacial on se'ls sotmeté a un examen mèdic, sovint dolorós, per a extraure'ls esperma o òvuls", relata l'expert.

Segons French, desenes de milers de persones en tot el món podrien experimentar records falsos d'aquest tipus.


Agències


dimarts, d’octubre 25, 2005

Una dona deia que se li apareixien fantasmes, la ingressen en un psiquiàtric i troben un cadàver al seu jardí

Podria ser el guió d'una pel·lícula d'Alfred Hitchcock. Una dona assegura que hi ha morts que se li apareixen a la seva casa, fins i tot que l'amenacen de mort. Ningú la creu i acaba en un psiquiàtric. El mateix dia que ingressa, una excavació inesperada descobreix un cadàver al seu jardí.

Liselotte Norman formà part d'un d’aquests grapats d'alemanys que fan de les extravagàncies del sud grancanari el seu mode de vida. Propietària d'un local de copes, visqué una dècada rodejada de l'entorn de la nit en platja de l'Anglès.

Fa ja alguns anys que Liselotte, coneguda com 'Lilo', començà a contar els seus amics que a la seva casa hi havia presència anormals de sers. A vegades els donava com extraterrestres i altres com a espectres. Els amics, que coneixien la seva vocació per l'alcohol, interpretaren primer els seus comentaris com a bromes i, posteriorment, com a simples efectes al·lucinògens producte de la seva vida nocturna.

La situació començà a agreujar-se. Per a Lilo els problemes augmentaren quan les obsessions començaren a provocar molèsties entre els seus veïns.

Tot i que insistia que hi havia gent enterrada al seu jardí, no sols ningú la cregué sinó que se li van anar tancant portes, la qual cosa potser li féu refugiar-se més en l'alcohol i a procurar no passar a la seva casa més que el temps necessari.

Se la cregué boja i ingressà en un sanatori mental el dia abans de trobar un cadàver al seu jardí.

Demència, sensibilitat o coneixement

Les preguntes que ara es fan molts és si Liselotte Norman coneixia el fet que al jardí de la casa en què vivia hi havia un cadàver enterrat, i això l'obsessionà fins a tornar-la boja, o si realment sentia presències paranormals i acabà ingressada davant de la pressió dels qui l'assenyalaven com trastornada.

Però si pensar que realment se li apareixien fantasmes és difícil de creure per a molts, més complex és considerar que les seves afirmacions i l'aparició de l'esquelet és pura casualitat.

Veïns, amics i operaris del complex en què tingué lloc la macabra troballa, asseguren que Lilo era incapaç d'haver comès un fet d'aquestes característiques. Hi ha qui apunta la possibilitat que un veí, amb qui se suposava que mantingué una relació sentimental fa alguns anys, podria saber alguna cosa del cas, encara que el veí, identificat com Rocher Dimitri, se n'anà de Canàries fa prop de tres anys, segons explicaren treballadors del complex de residencial.

Des de dimecres passat, Lilo està ingressada en un psiquiàtric a Alemanya, molt prop de la ciutat de Düsseldorf.

Yiyo Espino
Canarias 7


diumenge, d’octubre 23, 2005

L'Ertzaintza busca una pantera fantasma

Una telefonada d’Emilio Torvisco alertà ahir a la tarda a policia basca de l'existència d'una pantera a les voltants de l'hospital biscaí de Gorliz.

La policia ha reprès avui la cerca d’una pantera, amb gossos i escopetes, a la localitat biscaïna de Gorliz, després que veïns del lloc veiessin al felí, segons han informat fonts de la policia basca. La Creu Roja i la guàrdia urbana se sumà als tasques de cerca.

Un agent de la policia arribà a veure un animal dels característiques descrites pels veïns del lloc i li va disparar, encara que no pogué capturar-lo.

Aquest mateix matí han reprès les tasques labors de cerca.

Aquesta no és la primera vegada que la policia basca busca una pantera. A abril del 2003, una veïna del barri d'Urizar de Lemoiz denuncià haver-hi vist una i fins i tot hi ha una imatge borrosa d’un videoaficionat.

Després de la cerca durant diversos dies i fins i tot la col·locació de gàbies i esquers, els agents perderen la pista del felí, sense que tornes a aparèixer.

Des dels anys 60 que al Regne Unit són famosos aquests tipus d’albiraments de gran gats estranys, però evidentment ningú aconsegueix agafar-ne cap. És com la història del cocodril del pantà de Valmayor, a Madrid, que també havia vist la Guardia Civil i que tampoc va aparèixer per en lloc.

Aquests fenòmens no són estranys i crec sincerament que cal més aviat interpretar-los en el context de la psicologia, de l’antropologia i de la religiositat i no de la biologia.

Agències


divendres, d’octubre 21, 2005

Astròleg prediu la seva mort i s’equivoca

Centenars de persones arribaren a un poblat al centre de l'Índia per a corroborar si les prediccions d'un astròleg que havia anticipat la seva pròpia mort es complien. Però l'home de 75 anys seguí amb vida.

Kunjilal Malviya, oriünd de Madhya Pradesh, es tancà en el seu habitatge per a meditar després d'anunciar que moriria entre les 15 i les 17 hores.

Un policia confirmà que l'astròleg estava bé de salut i digué que la seua família afirmà que seguia vivint perquè molta gent resà per ell.

"Temem que la seva predicció es faci realitat perquè totes el que predigué es complí, fins i tot la mort del meu avi, digué el seu fill Anirudh. Un ganivet esmolat o un penya-segat l’haguessin ajudat a veure complida la seva predicció...

Agencies


dimecres, d’octubre 19, 2005

Detenen un home nu que feia bruixeria en una mena d'altar a Vilobí d'Onyar

Els Mossos van detenir ahir un home completament nu que feia pràctiques de bruixeria en una mena d'altar que es va improvisar amb nocturnitat a la terrassa del restaurant El Mirador de Vilobí d'Onyar, a tocar l'aeroport. A l'escenari hi tenia màscares, altaveus, plumes, atrapasomnis, collarets, rams, corbates i un llarg etcètera d'objectes varis, i com a música de fons sonaven melodies esotèriques. L'home, que va acabar al psiquiàtric, també va fer destrosses al restaurant invocant «el Senyor».

Ahir a la tarda, quan, malgrat la pluja, a la terrassa d'El Mirador encara se sentia la pudor d'encens i coses vàries cremades al matí, els qui havien vist aquell espectacle es feien creus del que havien presenciat. Un home completament nu, amb rastes al cabell, va ocupar literalment una de les terrasses del restaurant El Mirador i el vial que va a l'aeroport. Hi havia muntat una mena d'altar amb estris de bruixeria, com ara màscares, plomes, rams de flors i plantes, espelmes, encens, catifes de pells de vaca i objectes varis i difícilment catalogables. La presidència de l'escenari era ocupada per cadires, una nevera i un altaveu pel qual sonaven melodies esotèriques, i també creus fetes amb branques. Segons explica Ildefonso Fernández, propietari del local, a més dels ritus, l'home va començar a fer destrosses al local invocant «el Senyor». «Tirava pedres i cadires contra els vidres del local, i deia que el Senyor li havia ordenat que en trenqués un sí i un no», comenta l'amo.

Fernández va tenir constància que una mena de bruixot rondava pel seu local cap a les set del matí, quan diversos treballadors de l'aeroport anaven cap a la feina i van trobar-se amb el vial tallat pels estris i l'espectacle del bruixot. Van avisar els Mossos d'Esquadra i quan aquests van arribar, l'home no desistia, inicialment, de continuar amb els seus rituals.

Aleshores implorava als Mossos que el deixessin continuar amb l'espectacle, i s'identificava com un pallasso que havia muntat un circ. Els agents el van detenir sota l'acusació d'un delicte de danys i se'l van endur custodiat. L'home, Daniel Robles Rionegro, de Barcelona, va acabar al psiquiàtric i els Mossos li van deixar la detenció sense efecte.

Dutxar-se sota la pluja

El bruixot va fer altres bretolades en aquell marc, ja no estrictament emmarcades en pràctiques misterioses. El cuiner del restaurant explica que mentre ell dormia en una caravana del recinte, l'home el va despertar tot cridant i li va sacsejar la caravana, com si la volgués bolcar. També va ensabonar-se i s'esbandia sota la pluja que queia.

Quan els mossos van endur-se Daniel Robles detingut, el personal del restaurant va recollir tots els estris i els van entaforar al Nissan Patrol amb el qual havia arribat fins allà. De fet, el personal l'havia descobert cap a les tres de la matinada, quan encara no havia muntat el ritual però feia «coses estranyes». Per això, van avisar els Mossos, que aleshores li van comissar un parell de porros i li van aixecar una acta per tinença il·lícita de substàncies estupefaents.

El Punt, edició Comarques Gironines


dilluns, d’octubre 17, 2005

Un cas per a Roberto Alcàzar i Pedrín:
l’hipnotitzador robabancs

La possibilitat que un "lladre hipnotitzador" estigui donant voltes provocà el temor dels comerços de Moldàvia, i ja prengueren mesures tan extremes com evitar mirar als ulls als clients per la possibilitat que algun es tracte del curiós delinqüent.

Aquest tipus de mesures són més extremes als bancs, pel fet que l'onada de robatoris causada pel suposat hipnotitzador afectà a aquest tipus d'entitats.
Per aquest motiu, els gerents dels diferents bancs de Moldàvia resolgueren que els seus empleats tinguin prohibit fer contacte visual amb els seus clients.

El mètode que utilitzaria el lladre hipnotitzador, un criminal rus amb molta experiència i que és buscat per les autoritats tant moldaves com russes, seria el de parlar gradualment a la seva víctima fins a aconseguir posar-lo en el seu poder.

.Una vegada que aconsegueix el lliurament dels diners, desperta a la seva víctima del seu trànsit, deixant-lo sense records del seu robatori. D'aquesta manera, aquest hàbil lladre hauria pres més de 30 mil dòlars en la seva última "hipnosi".

Bé, com que la història és simplement impossible, hi ha diverses possibilitats en l’engany: la font Montevideo Portal; una font internacional de notícies; algun espavilat reporter a Moldàvia; o bé un rumor que corre per Moldàvia.

Montevideo Portal


Supersticions medievals
Una exposició documenta a Roma suposats miracles eucarístics



Coincidint amb el tancament de l'Any Eucarístic (octubre 2004-octubre 2005), s'inaugurà el15 d'octubre, al Col·legi Eclesiàstic Internacional Sant Carles Borromeo, en ple centre de Roma, la mostra fotogràfica internacional “I Miracoli Eucaristici” (Els miracles eucarístics).

Realitzada en col·laboració amb l'Institut Sant Climent I papa i Màrtir, la mostra, que romandrà oberta fins al 13 de novembre del 2005, ha estat a càrrec d'Antonia Salzano Acutis i muntada per Paola e Gabriella Bruni.
Paral·lelament s’ha publicat “Miracoli Eucaristici e li radici Cristiane dell'Europa” (Els miracles eucarístics i les arrels cristianes d’Europa).

ZENIT

dissabte, d’octubre 15, 2005

Les Trobades ufològiques europees de Châlons-en-Champagne certifiquen la mort de la ufologia

La ufologia viurà potser aquest cap de setmana la seva revolució. I no és una broma. Aquest petit univers, sacsejat diversos decennis per violents remolins, du a terme aquest cap de setmana, a Châlons-en-Champagne, al Marne, un estudi de l’estat de la qüestió. L'ocasió: les autoproclamades “Primeres trobades ufològiques europees”, que veuran els ovnis envair el parc de les exposicions de la ciutat per les pel·lícules i els debats, de les trobades. S’ha anunciat un centenar d’estants. S’espera un miler de visitants.

Enquestes. Bruno Bousquet, bomber, hi trobarà potser el foc. Fins fa poc, hi havia sempre una cosa en què la gent es fixava de Bruno Bousquet. Era la seva passió devoradora pels ovnis. Des de la seva adolescència, aquest occità Llenguadoc s’ha mogut animat per aquesta passió un tant irracional. Llavors, practicava com aficionat a la l'ufologia, l'estudi dels objectes volants no identificats. Bruno escrutava el cel, animava grups de recerca, trobava testimonis. Investigava, establia trajectòries de vol, redactava obres. La història ha durat vint-i-cinc anys. Però des de 2003, poc a poc, Bruno sent el seu interès esvair-se. El cansament el guanya. “Finalment, em dic: tot aquest temps gastat, per a què? Per a quin resultat? He recorregut milers de quilòmetres, he consagrat mesos a certes enquestes, per decidir-ne que un paio havia vist simplement un avió o un helicòpter. Conec a fons totes les teories, no m'assabento de res més des de fa anys. A més, el moviment ufològic està contaminat pels problemes sectaris. Algú com Raël ha desacreditat tots els altres. És tan difícil... Començo a abandonar.”

Malgrat el folklore de la manifestació de Châlons-en-Champagne, aquestes trobades testimonien en principi vel·leïtats d'obertura prou noves en aquest moviment cansat. Ben obligat: en aquest moment, l'ufologia busca un nova bufada. “Els més optimistes de nosaltres pensen que és un àmbit en convalescència. Jo, dic que estem retrocedint clarament”, s'entristeix Jean-Luc Rivera, editor especialitzat. “Els llibres es venen malament, els DVD, semblant. Es treu uns 2 000 exemplars com a màxim”, s'encareix Gérard Lebat, promotor original del cap de setmana.

Els plats voladors estan deprimits. Ja no atreuen les multituds, no apassiona els joves, i no agrada a les dones. A França, no són gaire més d’un centenar els que s’interessen de manera activa per la ufologia, i comparteixen un perfil comú: masculí, rural, i que almenys tenen 40 anys. Aquests són vertaders enamorats, dels adeptes a l'enquesta de terreny, de la intersecció d'informacions. Molts d'ells formen part dels escèptics, aquesta franja al si del moviment “que no creu en els petits homes verds, però només a la veracitat de certs testimonis sobre esdeveniments impossibles d'explicar racionalment”, persegueix Jean-Luc Rivera.

Cent ufòlegs, això no és molt. Són deu vegades menys que a mitjans dels anys 60. En aquella època daurada, la premsa local bullia de testimonis de “fenòmens paranormals”, en el transcurs dels quals diversos “objectes esfèrics”, de vegades similars a “melons volants”, bloquejaven el motor dels cotxes, paralitzaven els seus ocupants, després desapareixien “a dues vegades la velocitat del so”. Aquells anys, en l'excitació, es creen clubs i es fan butlletins. Una part del camp francès aguaita l'ovni, mig inquieta, mig somniadora. Més tard, una cèl·lula específica d'estudi d'aquests fenòmens és fins i tot creada al si del CNES, l'agència espacial francesa. Però aquesta passió ampliada, no durarà més que un temps.

Ja que ser ufòleg, és ser pacient. Només això. Com ho explica Jean-Luc Rivera, “ fa més de trenta anys que no hi ha hagut onades d'observacions d'ovnis a França. Llavors, per força, la gent es cansa. Fins i tot els més addictes, del temperament de Bruno Bousquet.

“No identificat”. Difícil de conserva la passió quan que milers d'hores d'enquestes no permeten concloure, en el millor dels casos, una menció de “no identificat”. Segon problema: “Qualsevol es pot declarar ufòleg”, rondina l'escriptor Gildas Bourdais. “Resultat, la televisió enfoca els guinyols, dels fanfarrons, els impostors que aspiren més per a Marcians o no sé què. Tanmateix, hi ha en tot cas gent seriosa, rigorosa, que continua reflexionant sobre l'assumpte. Però ells, no se'ls veu mai.” Alguns s’han fastiguejat fins el punt d'acabar tota activitat ufològica. Els altres han vist, contrariats, la seva credibilitat destruïda davant el gran públic.

Igualment, la xarxa Internet, si ha donat vitalitat al moviment ufològic, també ha tingut els seus efectes perversos. “El Web ha posat fi a la intersecció d'informacions, al treball de fons. Remors grollers són considerats, enviats arreu al món, sense cap comprovació,” es queixa un ufòleg aficionat.

Baralles. L'enemic ve també de l'interior. Malgrat la declaració de fraternitat d'aquest cap de setmana, l'ufologia francesa sembla sovint llesta per barrinar-se sola. “Cadascun continua fix en les seves conviccions, les seves teories, no hi ha mai debat”, observa Jean-Luc Rivera. “En el moment d'una trobada ufològica, un paio de quaranta anys m'ha dit que l’anul·les perquè m'interessava pels ovnis des de fa poc”, testimonia Stéphane, 22 anys, al capdavant d'un grup de joves ufòlegs francesos. “I és un comportament freqüent.” Aquests petit món s'estremeix sovint de les baralles d'enemics íntims. Els atacs personals són legió. Molts es queixen de la incapacitat crònica per a construir un saber comú. “Han construït les seves teories com dels edificis molt fràgils, llavors temen veure'ls desplomar-se si accepten la menor concessió”, pensa el sociòleg de les ciències Pierre Lagrange. El futur del moviment ufològic sembla doncs ben precari. Per ara, els seus membres es refugien en la nostàlgia. Bruno Bousquet, sempre : “He tornat a veure un vell amic no hi ha molt de temps. Havia abandonat completament la ufologia Tanmateix, quan ens hem vist, això ha estat el nostre únic tema de conversa. S'ha parlat dels ovnis durant deu dies. “

Liberation


Una trobada de crèduls sobre el Bigfoot

400 persones s’han reunit a Jefferson, Texas per a parlar sobre el Bigfoot (peugran), el ieti americà. El més cridaner, la proclama de les samarretes: “Bigfoot: Often Imitated, Never Invalidated” (Peugran: sovint imitat, mai invalidat). Una referència a que el fet que es descobreixin fraus i error d’atribució de proves, no eliminen la genuïna existència de l’ésser. I és que ja ho deien a la sèrie: “I want to believe”.

AP


Biòlegs a la recerca del diable

El troben i no té banyes

L'enigma dels jardins del diable

Diu la llegenda que allà, perduts a la selva amazònica, estan els jardins del dimoni. Es conta a més que un esperit amb clara vocació forestal els ha conreat durant centenars d'anys.

Megan E. Frederickson, investigadora del Departament de Ciències Biològiques de la Universitat de Stanford es dedicà a descobrir el dimoni.

Els jardins són extensions de bosc conformades gairebé que per complet per una sola espècie: Duroia hirsuta. L’explicació tradicional a una cosa aparentment impossible és evident: és el propi diable qui els conrea.

En acostar-se a l'arbre s'observa que és habitat per una formiga, Myrmelachista schumanni. De només uns mil·límetres, les seves colònies poden albergar 3.000.000 d'obreres i unes 15.000 reines! Se la troba en tota la regió occidental de l'Amazònia, des de Bolívia a Brasil, Perú i Equador. La formigueta es val per a alimentar-se d'altres insectes, homòpters, que succionen el pol·len de les flors de l'arbre i produeixen gotes riques en sucre, que mengen.

L'existència de boscs poblats a penes per Duroia Hirsuta podria obeir a un cas d'alelopatia, pel qual una espècie de plantes evita que altres creixin en el veïnat.


Les recerques

La investigadora, amb els col·laboradors Michael Greene i Deborah Gordon, s'ideà una forma per a capturar en acció a l'esperit dels jardins. Sembraren arbrets d'una espècie comuna a la regió, Cedrela odorata. Els plantaren dins i fora dels jardins, exposats i protegits de les formigues.

Les plantetes lliures de formigues prosperaren sense dificultat.Aquelles a l'interior del bosc, on les M. schumanni són ames i senyores, reberen una furiosa invasió d'obreres. A les 24 hores, els seus fulles presentaven necrosi i als cinc dies no tenien fulles.

En un segon experiment analitzaren si la formiga atacava només plantes que no eren el seu hostaler natural i si empraven domatia (les petites estructures en la part baixa del fulla localitzat a les axil·les de les venes primàries) per a reconèixer el seu hostaler

Plantaren llavors C. odorata amb i sense domatia artificial, igual que D. hirsuta. A les 24 hores una gran proporció dels fulles de C. odorata havien feta necrosi, però no hi havia una sola de D. hirsuta afectada.

En una anàlisi químic es trobà que les formigues inoculaven àcid fòrmic en els fulls. Va ser l'únic producte que es detectà. I encara que moltes formigues produeixen l'àcid, és la primera vegada que es publica el seu ús com a herbicida.

Les formigues ataquen altres plantes, indicà Megan, per a assegurar l'existència d'un bona nombre de D. hirsuta. Així només hi creix el jardí del diable.


Els mesuraments revelaren que la colònia de M. schumanni estudiada en aquest jardí de 351 arbres, tenia 807 anys d'existència. L'obra d'un petit i roí esperit.

En la investigació, presentada a manera de breu comunicació en la revista científica Nature, els investigadors explicaren que un estudi previ indicava que els jardins del dimoni obeïen a un cas d'allelopatia.

Una de les pistes del treball estigué en el coneixement que tenien d'estudis d'un cas de mutualisme planta-formiga entre una espècie no identificada de Myrmelachista i les plantes Tococa guianensis i Clidemia heterophylla, la qual cosa indicava que Myrmelachista pot crear àrees amb només el seu arbre hostaler amb l'ocupació d'un herbicida.

Un jardí del dimoni comença quan una reina M. schumanni colonitza un arbre de D. hirsuta. Amb el temps, els fills de l'arbre s'estableixen dins de l'àrea lliure de vegetació creada per les formigues.

La màgia cruel de les M. schumanni d'avui assegura la llar per a les formigues del futur, escrigueren els científics.
Després de la resolució de l’enigma dels jardins del dimoni, Megan E. Frederickson espera esbrinar si les formigues són capaces d'acabar amb arbres gegants, de 10 o 20 metres d'alçària.

Nature


dijous, d’octubre 13, 2005

Crèduls i desesperats

Busquen un gos amb un bruixot, un vident i un detectiu privat

Uns nois li van robar a un nen fa poc més d’una setmana. La família afectada està molt dolguda i ofereix una recompensa.

Moure cel i terra. Aquest és l’objectiu que s’ha marcat en José Antonio Avilés per trobar el gos que ara fa una setmana i dos dies, tres nois li van robar al seu fill mentre el passejava.

En aquest temps, en José Antonio, ha deixat d’anar a treballar i està fins a la matinada buscant a la Noa, una Yorkshire femella de quatre quilos de pes.

Totes les portes

La seva desaparició ja ha estat denunciada a la Policia i a la gossera municipal però la família no es conforma en quedar-se creuada de braços i ha decidit picar a més portes. En José Antonio ha parlat amb un bruixot i també amb un vident que, segons explica, té poders per trobar persones i animals desapareguts. Per si això no fos prou, en José Antonio ja s’ha entrevistat amb més d’un detectiu perquè l’ajudi.

El seu robatori es va produir al carrer Santiago Russinyol, a tocar amb el Passeig Maragall. Tres nois van anar cap al seu fill, que està molt afectat, li van agafar el gos i li van dir que li tornarien, però no ho van fer. El telèfon, per si algú el troba, és el 639 33 88 48.

Una estima desmesurada

Els casos de persones que arriben a estimar un gos com si fos una persona són freqüents, així com la forta tristor que provoca la seva pèrdua o mort, segons explica la psicòloga Roser Rodríguez Castro. En alguns casos, segons Rodríguez Castro, es deu al fet que les persones pateixen «sentiments d’aïllament» que provoquen que se sentin «més compreses pels gossos que per les persones que els envolten». Tanmateix, la psicòloga apunta que, en algunes ocasions, aquests sentiments es transformen en «dependències patològiques».

Jordi Mumbrú. 20 minutos.


dimecres, d’octubre 12, 2005

La inquisició contra la llibertat de creences

Una periodista de El Mundo TV s'infiltra en una reunió del grup raëlià

"Són una secta. És un paio a qui se li presentà un ovni. Són de l'amor lliure. Aquest tema es porten. Carden tot el que volen i amb qui volen. Hi ha unes ties boníssimes... Sensacionals". Això és el que narrava un cambrer respecte el que succeir el passat mes de setembre a l'Hotel Indalo Park de Santa Susanna.

Uns 500 membres de l'organització dels raëlians, es reuniren durant cinc dies en aquesta localitat del Maresme per a donar regna solta a les seves fantasies sexuals i extraterrestres.

Al cap del grup estan els dos màxims dirigents de la secta: el fundador, Claude Vorilhon, àlies Raël, i la seva bisba, Brigitte Boisselier, la presidenta de Clonaid, la científica que es féu famosa en tot el món fa tres anys quan assegurà haver clonat a un ser humà.

Una reportera de El Mundo TV contactà a través d'Internet amb el responsable dels raëlians a Espanya, Agustín Felipe, i aconseguí infiltrar-se amb una càmera oculta en el grup que publicità aquestes jornades com un Seminari de Meditació Sensual.

Encara que semblen un grup religiós que creu en els extraterrestres i gaudeixen amb el sexe, darrera dels raëlians s'amaga, segons la periodista, una organització perfectament jerarquitzada en la que, a més del seu presumpte interès científic pel clonatge, l'única cosa que compte són el desigs del seu líder a practicar el sexe amb les seves adeptes.

Segons Raël, el 13 de desembre de 1973 va ser “abduït per uns extraterrestres” -els elohim-, que li revelaren el secret de la humanitat i la missió de difondre'l: els humans som fruit d'un experiment biològic realitzat per sers d'un altre planeta.

Des de llavors, Claude Vorilhon organitza orgies maratonianes amb finalitas recaptadores per a construir una ambaixada a Jerusalem en la que rebre als extraterrestres.

El guany no sols és econòmic -assegura haver recaptat aquest estiu en el reialme espanyol més de 10 milions d'euros-, sinó també sexual. Com a líder del grup, Raël té dret per contracte a practicar el sexe amb un grup selecte de seguidores escollides per ell.

”Les àngels Cordó Daurat firmen un contracte pel qual no poden negar-te a jeure amb Raël si ell te'l demana. El segueixen a totes parts i es comprometen també a donar la vida per ell”.

Els assistents a les jornades de Santa Susanna creien fidelment les històries de Raël sobre els extraterrestres, la qual cosa per als autors del reportatge és molt pitjor que creuen en els miracles o en el judici final.

Per a la dones, era un honor ser triada per l'enviat per a formar part de la seva cort íntima: “Estic molt contenta. He estat amb el profeta i m'ha invitat a asseure'm al seu costat en la festa sensual. Ara -abans de ballar- m'ha invitat a anar amb ell”, comenta entusiasmada una dels àngels.

A la república francesa, segons el reportatge, diversos membres d'aquesta organització han sigut condemnats per abusos de menors: “Donen una educació als xiquets perquè comprenguin que el plaer és bo. Fins aquí estem d'acord, però açò pot ser malinterpretat per gent del moviment que ha tingut comportaments pederastes», apuntava Agustín.

El suposat desencant d'aquest Raëlià ajudà a la periodista a pujar esglaons dins de l'organització. Raël s'apropa a ella durant una de les festes i li oferí formar part del seu grup d'àngels Cordó Daurat: “Necessitem algú com tu a Espanya: dinàmica i hermosa. En el regne espanyol anem a començar moltes accions per a desenvolupar-nos”.

A partir d'aqueix moment, la periodista hagué d'enginyar-se-les per a evitar participar en la festes sexuals. El que no tingué més remei que acceptar van ser les condicions per a acudir a les jornades: donar-se una bona dutxa abans dels actes, olorar bé i portar molt poca roba.

El reportatge 'els àngels de Raël' fou emès ahir a les 23.30 Hores aproximadament per el canal espanyol Antena 3.


Els evangelistes també torturen com a l'Edat Mitjana

PRESÓ EN SUSPENSIÓ PER A DOS PASTORES EVANGELISTES PER UN EXORCISME QUE QUASI MATA A UN HOME A L’ARGENTINA

Dos pastors evangèlics foren condemnats a tres anys de presó en suspens després de ser trobats culpables del delicte “d’abandonament de persona amb agreujament". Els jutges donaren per provat que mantingueren en un temple a un home a qui intentaven "extraure-li" un dimoni que el posseïa a pesar de que la seva salut estava molt deteriorada.

Els condemnats són Claudio Zeballos, de 31 anys, pastor de l'Església Evangèlica Pentecostal de Neuquén, i Luís Martel, de 48, a càrrec del temple de l'Associació d'Esglésies temple Evangèlic Missioner, de Contralmirant Corder, a Riu Negre.

Els fets pels que van ser condemnats ocorregueren entre el 8 i el 18 de maig del 2002. La víctima, Isaac Muñoz, de 36 anys, havia perdut el seu treball i la seva esposa, Marta González, volia lliurar part de la indemnització a l'Església Pentecostal.

Segons consta en l'expedient judicial, l'home començà a patir un quadre depressiu agut i la seva esposa cercà el pastor Zeballos per a obtenir ajuda. Argumentant que Muñoz estava possés pel diable, el sotmeteren a ritus i el mantingueren uns dies al temple de Neuquén, després en la seva pròpia casa i, finalment, el portaren a l'església de Contralmirant Corder.

Segons diversos testimonis, l'home gairebé no menjava i com a tractament li administraven oli comestible. Això provocà que presentés símptomes de deshidratació greu i desnutrició. D'acord amb els metges que l'atengueren, salvà la seva vida perquè els seus germans el "rescataren" del temple de Riu Negre i el portaren a un hospital.

Els jutges de la Cambra Penal 1 (Emilio Castro, José Andrada i Héctor Dedominichi) digueren que els acusats no havien comès un delicte en sotmetre Muñoz als seus ritus religiosos, per la qual cosa rebutjaren l'acusació per privació il·legítima de la llibertat que havien formulat la querella i la fiscalia.

Però per majoria consideraren que cometeren el delicte d'abandonament de persona al no propiciar que un metge revisés a Muñoz, amb l'agreujant que estava en evident estat crític.

Els acusats digueren que fou l'esposa de Muñoz qui no volgué que el portessin a un metge, però els jutges consideraren que van ser ells els qui hagueren de prendre aqueixa decisió.

CLARIN


dimarts, d’octubre 11, 2005

Noves troballes a illa d'Indonèsia reforcen tesi sobre l'existència de "hobbits"

Indonèsia. Científics australians trobaren noves restes de sers diminuts en una Illa d'Indonèsia, que se sumen als descoberts fa un any i que els experts consideren pertanyen a una nova espècie humana.

Segons publica aquesta setmana la revista britànica Nature, els investigadors han trobat a l'illa de Flores una mandíbula i diversos ossos de dits i d'extremitats, així com el braç dret de l'exemplar original, una dona que hauria viscut fa 18.000 Anys.

La primera troballa -part d'un esquelet que incloïa el crani- sorprengué al món en suggerir l'existència d'una espècie nova de ser humà, caracteritzada per la seva xicoteta grandària de menys d'un metre d'alçada.

La menudesa d'aquests éssers motivà el seu nom, "hobbits", en al·lusió als Personatges creats per JRR Tolkien en la trilogia El senyor dels Anells.

Després del descobriment d'aquella primera femella, hi hagué científics que pensaren que no es tractava d'una nova espècie humana, sinó que podria tractar-se simplement d'un pigmeu o un ser humà afectat de microcefàlia, els símptomes del qual són un cervell inusualment petit i sovint nanisme.

Però la troballa de més restes reforça la hipòtesi que els éssers que habitaren Flores fa menys de 20.000 Anys pertanyien a una espècie fins a ara desconeguda de ser humà, amb uns traços comuns que difícilment poden atribuir-se a una malaltia.

"No sembla que el creixement anormal sigui una explicació plausible, ja que el nanisme relacionat amb el desenvolupament hormonal i la microcefàlia que es desenvolupa en humans va acompanyada d'uns membres i pelvis de proporcions normals", apunta Morwood en la revista.

Fa un any es trobaren també en una de les coves de l'illa indicis de foc i de fabricació d'utensilis, la qual cosa suggereix que els anomenats Homo floresiensis, a pesar del seu cervell de la grandària d'un pomelo, tenien capacitat intel·lectual.

Els últims descobriments han tingut lloc en la Cova de Liang Bua, en la mateixa illa de Flores, i inclouen l'avantbraç d'un nen que l’habità fa uns 12.000 Anys, així com altres ossos que semblen datar de fa 95.000 anys.

Segons les dades recopilades fins ara pels científics, els "hobbits" tenien el cap xicoteta i sense barbeta, els braços llargs en relació al cos, la pelvis en forma de campana i extremitats robustes, semblants a les dels ximpanzés.

Vivien en un món poblat per rates de la grandària de gossos, enormes llargandaixos i elefants pigmeus; d'aquests últims, anomenats stegodon, s'han trobat restes en una de les Coves, amb marques de ganivet.

El professor Daniel Lieberman, de la Universitat de Cambridge, a Massachusets (EUA), afirma a Nature que "les troballes de Liang Bua són emocionants, pels interrogants que plantegen", i espera que pugui arribar-se a un consens sobre l'origen dels ésser diminuts.

En un principi se suggerí que descendien d'una altra espècie humana, l'Homo erectus, que hauria arribat a Flores fa 800.000 Anys. No obstant, la grandària dels braços plantejà la possibilitat que provingués d'una espècie més primitiva, l'Australopithecus, encara que els traços generals d'aqueixa família no concorden amb els dels "hobbits".

Si al final resulta que es tracta d'una espècie humana nova, això significaria que l'humà modern convisqué amb altres homínids fa molt menys temps del que es pensa. Els últims indicis de tal convivència va ser quan els Homo Sapiens coexistiren a Europa i Àsia amb els Neanderthales fa 35.000 Anys.


EFE


diumenge, d’octubre 09, 2005

Madonna i el jues, un altre cop

JERUSALEM Una cançó del pròxim àlbum de Madonna dedicada a un rabí cabalista està generant crítiques entre alguns religiosos jueus, d'acord amb un informe difós el diumenge pel diari Maariv.

L'àlbum, "Confessions on a Danse Floor" ("Confessions sobre la pista de ball"), serà llançat el 15 de novembre i inclou una cançó anomenada "Isaac", sobre Yitzhak Llúria, un erudit del misticisme i la càbala que visqué en el segle XVI.

Els rabins que cuiden la tomba de Llúria i el seminari que porta el seu nom en la població de Safed, al nord del país, estan molestos per la cançó i creuen que és un intent de l'artista de treure profit del nom de l'erudit.

Madonna realitzà una gira per Israel en el 2004, quan visità diversos llocs importants per a la càbala, però no arribà fins a la tomba de Llúria.

La cantant i actriu cresqué com a catòlica, però es convertí en una seguidora de la càbala en els últims anys.

Madonna ha adoptat el nom hebreu Ester, porta un llaç roig en el seu canell per a rebutjar el "mal d'ull" i, segons alguns informes, s'ha negat a actuar els dissabtes, el dia de descans jueu.

AP


This page is powered by Blogger. Isn't yours?