<$BlogRSDUrl$>

diumenge, d’agost 28, 2005

La gent encara creu en el diable

Segon congrés mexicà d'exorcistes

MÈXIC DF, - Recentment es realitzà en la seu de la Conferència Episcopal Mexicana (CEM) el Segon Congrés Nacional D'Exorcistes, esdeveniment en què s'informà que en aqueix país es realitzen fins a cinc exorcismes al dia.

Segons escriu Marco Campillo, des de la dècada dels ‘60s s'ha arribat a aqueix nombre. Només al Districte Federal hi ha vuit exorcistes autoritzats per la Santa Seu per a realitzar exorcismes la missió de la qual segons expliquen, és expulsar el dimoni en nom de Jesús, tal com ho estableix l'Església Catòlica.

Un d'aquests vuit sacerdots és el Pare Pedro Mendoza qui assenyala que hi ha un exorcista per a “cada Vicaria (de l' arxidiòcesis) i tenim tots els dies, quatre o cinc casos. Tenim un dia d'oració d'alliberament amb 30 o 40 persones". “És un acte litúrgic especial, amb una oració especial de l'Església a la qual s'ha d'atenir l'exorcista per a realitzar-lo com quan un fa un sagrament", agregà.

Per la seva banda, el Pare Abel López manifesta que quan una persona es troba possesa pel dimoni es fa visible en el seu mode de mode d'actuar i parlar, doncs el seu to de veu tendeix

a ser més agressiu. No obstant, el diagnòstic de possessió ha de ser determinat per diversos especialistes científics. "Llavors el bisbe ha de enviar a psicòlegs, psiquiatres, metges perquè donen el seu diagnòstic, per a dir si està endimoniat, si està possés o no està possés", assegurà.

Font: Aciprensa.Com


divendres, d’agost 26, 2005

Un estudi científic posa en dubte l'eficàcia de l'homeopatia


Londres (Regne Unit)

La revista mèdica britànica The Lancet ha fet una dura crítica contra l'homeopatia en assegurar que és hora de reconèixer La "falta de beneficis" d'aquest tipus de medicina.

En el seu editorial d'aquesta setmana, aquesta publicació de referència en l'àmbit mèdic internacional assenyala que l'homeopatia no és millor que els placebo, tal com es desprèn d'un estudi portat a terme per un grup de científics.

La comunitat mèdica s'ha mostrat sovint dividida sobre els efectes beneficiosos de l'homeopatia, basada en la premissa que les malalties es curen amb remeis que produeixen els mateixos símptomes, però administrats en dosis infinitesimals.

Les troballes d'un estudi suís i britànic, que sotmeté diversos pacients a 110 tractaments homeopàtics i de placebo, demostren que la primera tècnica no és més eficaç que la segona, segons el setmanari. Els individus, que també s'exposaren a tractaments de medicinal convencional, sofrien asma, al·lèrgies i problemes musculars.

Tot i que algunes persones es van sentir millor després de sotmetre's a l'homeopatia, "això no té res a veure amb el que contenen" els seus medicaments, segons el professor Matthias Egger, de la Universitat suïssa de Berna.

Si aquesta tècnica sembla funcionar és per la forma en què se subministra la teràpia, ja que l'homeòpata sol oferir una atenció personalitzada al pacient, segons Egger.

En el seu article editorial, The Lancet assegura que els metges han de ser ara "valents i honestos sobre la falta de beneficis" d'aquest tipus de medicina.

No obstant, el setmanari deixa la porta oberta al dubte, en donar compte d'un informe que prepara l'Organització Mundial de la Salut en què es valora positivament l'homeopatia.

Font: EFE


dimecres, d’agost 24, 2005

HOME VOLADOR ALBIRAT A SÈRBIA

Les autoritats sèrbies estan investigant informes sobre un Superman de carn i os després que la gent afirmés haver-hi vist una figura encaputxada volant sobre les seves llars.
Centenars de veïns de Ljubovija afirmaren haver-hi vist una persona amb capa volant sobre els edificis "com si tingués una màquina invisible en la seva espatlla" i canviant de rumb al mig de l'aire, segons informà el rotatiu Blic. Digué un veí: "Semblava quelcom tret de Superman o de Batman. Ningú ha trobat una explicació racional al succés".
Les autoritats policials de la comunitat s'han negat a emetre comentaris.

Font: Ananova

La ment i les experiències extracorpòries

Psicòlegs a la Universitat de Manchester estan investigant la hipòtesi que les experiències extracorporals, comunament associades a fenòmens paranormals, poden tenir de fet les seves arrels en la manera com percep la gent i experimenta amb els seus propis cossos.

Estan demanant l'ajuda a membres del públic de tot el món en l'esperança de capturar dades d’almenys 500 persones, que poden o no haver tingut una experiència extracoropral out-of-body, OBE en angles).

Al voltant d'un 10% de la població té un OBE en algun moment, típicament implicant una sensació de flotar i veure el cos físic des de l'exterior. No és inusual que la gent tingui més d'un OBE, i també poden ocórrer com part d’una experiència propera a la mort més àmplia en circumstàncies amenaçadores per la seva vida.

Una enquesta en línia a www.freeresponse.org/muobe2005 estarà vinculada amb llocs web de parapsicologia a través del món. Estarà disponible durant les sis properes setmanes, i un resum dels resultats, que haurien de contribuir substancialment a la comprensió dels psicòlegs del fenomen, s'enviarà al lloc web a la tardor.

L'estudi de Manchester, finançat per la portuguesa Bial Foundation, que dóna suport a l'estudi científic de la natura física i espiritual d'home, utilitzarà un qüestionari en línia sobre percepcions i experiència corporal per a examinar diferències entre els que tenen i no han experimentat OBEs.

David Wilde, l'investigador que executava el projecte, deia: "Hi ha unes quantes teories pel que fa a per què la gent té OBEs. Un |lligam comú entre ells és la idea que en certes circumstàncies el cervell d'alguna manera perdi tacte amb la informació sensorial que entra del cos. Això provoca una sèrie de mecanismes psicològics, que poden conduir a algú a tenir la impressió d’un OBE.

"En aquest estudi aspirem anar una mica més lluny, mirant la manera amb la qual la gent veu i experimenta amb els seus cossos, i com - durant processos psicològics perfectament corrents - aquestes imatges i les experiències poden crear la impressió de veure els seus cossos des de l'exterior."


Font: The Guardian


dilluns, d’agost 22, 2005

Alliberen religiosos acusats de matar monja en exorcisme


L'exsacerdot i les quatre exmonges d'un convent ortodox de Romania, acusats de segrest i homicidi en un ritu d'exorcisme d'una religiosa, han sigut posats en llibertat a causa d'un error formal en el seu processament, indicaren avui fonts judicials a Bucarest.

L'antic sacerdot Daniel Corogeanu, de 29 anys, i les quatre monges del convent de la Santa Trinidad de Tanacu, al nord-est del país balcànic, van ser alliberats la setmana passada, després que un Tribunal d'Apel·lacions constatés els errors processals.

La monja Maricica Irina Cornici, de 23 anys, morí el passat 15 de juny per asfíxia i deshidratació, després de ser sotmesa a un ritual d'exorcisme realitzat per Corogeanu i les quatre monges. Corogeanu i els seus còmplices la segrestaren, l'amarraren a una creu improvisada amb cadenes assegurades amb cadenats, lligant-li mans, cames i abdomen, i la mantingueren sis dies emmordassada, sense aigua ni aliments, en un fred soterrani de l'església.

Els acusats reconegueren els fets, però declararen que ho feren pel bé de Cornici, a la que acusaren d'estar possesa pel diable. Els metges havien diagnosticat anteriorment la víctima una esquizofrènia.

Els cinc van ser excomunicats per l'Església Ortodoxa de Romania per "heretgia" i s'enfrontaven a penes d'entre 15 i 25 d'anys de presó per homicidi.

Font: EFE


diumenge, d’agost 21, 2005

El Museo de Trasmoz desvela el seus secrets de las bruixes que apareixen a les llegendes de Bécquer


El Museu de la Bruixeria de Trasmoz és una barreja de costums i tradició d'aquesta localitat de la comarca del Moncayo, on Bécquer situà una de les seves famoses llegendes, "Les bruixes de Trasmoz", durant la seva estada al monestir de Veruela.

El museu mostra diversos objectes, fotografies o escrits sobre les antigues fetilleres que visqueren a la zona.

Es tracta d'una exposició permanent que analitza el tema de les bruixes de Trasmoz des de la realitat, però també des dels mites i les llegendes.

D'una banda, el museu presenta una part on s'exposen documents i fotografies de dones acusades de bruixeria en Trasmoz, durant els segles XVIII i XIX.

La més antiga d'elles és la Dorotea, que visqué entre 1500 i 1600 a la localitat, va ser protagonista de la llegenda de Bécquer, però d'ella no es conserven fotografies.

La Tia Galga i la Tia Trenca, són dos de les més famoses. De la primera, es conserva una fotografia datada en 1893, i de la Tia Trenca es té constància que fou assassinada en 1864 per les persones de Trasmoz, com consta en diferents periòdics i escrits de l'època.

Dins del museu hi ha una part dedicada a les plantes medicinals usades per les bruixes per a curar algunes malalties. I també hi ha un espai que recull diferents objectes màgics de la zona, com a espills i cresols.

El museu, que compta amb un nombre de visitants a l'any d'entre 4.000 I 5.000, segons fonts d'aquest espai d'exposicions, obri les seves portes tots els caps de setmana i dies festius des de les 11,00 a les 14,00 hores, i des de les 17,00 a les 19,00 hores.

El preu de l'entrada és tan sols d'un euro, i es poden concertar visites guiades.

Font: Europa Press


dissabte, d’agost 20, 2005

Nessie espanta als turistes


El monstre del llac Ness 'apareix' per sorpresa davant de centenars de persones en un experiment d'un canal de televisió britànic.


Centenars de persones han presenciat aquest estiu les evolucions d'una criatura de 4,8 metres de longitud al llac Ness. “No és un tronc”, ha dit un dels testimonis. “Sé que he vist quelcom no fet per l'home”, ha indicat un altre. El que veren no era un tronc, efectivament; però sí alguna cosa de manufactura humana. En concret, obra de Jez Harris i el seu equip, creadors de 'animatronics' com Jabba l'Hut, el gàngster alienígena de 'el retorn del jedi', l'últim capítol de la primera trilogia galàctica de George Lucas.

La cadena de televisió britànica Channel Five volia comprovar com reaccionarien alguns dels milers de turistes que cada any viatgen a Escòcia per a veure a Nessie si, de sobte, aparegués davant dels seus nassos. Per a això, s'ha gastat 150.000 euros. La història s’explica a 'Loch Ness monster: the ultima't experiment' (El monstre del Llac Ness: l'últim experimento), documental que s'estrenarà el 28 d'agost al Regne Unit.

El projecte nasqué tard i només hi havia catorze setmanes per a tenir tot llest abans que acabés la temporada turística. La idea inicial era muntar a Lucy, com va ser batejat el monstre, damunt d'un minisubmarí pintat de camuflatge.

La criatura de fibra de vidre era una reproducció d'un plesiosauri, un rèptil aquàtic que s'extingí fa 65 milions d'anys. Quan faltava un mes per al dia D, en la primera prova aquàtica, la nau i el monstre s’esforçaren. Acabaren al taller. Al final, es descartà l'ús del submergible i James Wakerford, un antic comando expert en operacions encobertes, proposà un pla B: que tres submarinistes nedessin al costat de Lucy i controlessin els seus moviments.

Després d'un viatge de 800 quilòmetres, el monstre arribà sa i estalvi al llac Ness, on l'equip de rodatge elegí com a base un punt situat a 800 metres d'un 'camping' ple de turistes. Aprofitant la nit, Wakerford dirigí la maniobra d'immersió del plesiosauri, que al matí següent debutà davant del públic amb magnífics resultats. Encara que hi hagué gent que sospità, la majoria s'engolí l'ham. “Això demostra que la gent vol creure en el mite”, argumenten els productors.

Als dies següents, Lucy aparegué, amb el mateix èxit, davant dels passatgers d'un vaixell de 111 places, el capità del qual estava aliat amb els xicots de la tele, i prop de les ruïnes del castell d'Urquhart. “Crèiem que seria fascinant veure si el públic, amb una dieta a base d'efectes especials, creuria en Nessie. Els resultats són molt sorprenents”, admet Chris Shaw, programador de Channel Five.

Font: L. A. Gámez. El Correo Vasco


dijous, d’agost 18, 2005

Demanden Carlos Santana per acomiadar un treballador per tenir la consciència baixa quan fou calibrada

SANT RAFAEL, Califòrnia. El que era fins fa poc assessor personal de Carlos Santana interposà una demanda per acomiadament improcedent contra el veterà rocker, en la que argumenta que va ser despatxat després que la seva consciència fou "calibrada" i es determinà que estava molt baixa.

Bruce Kuhlman, de 59 anys, argumenta que l'esposa de Santana, Deborah, portà a un home conegut com "Doctor Donen" perquè els empleats poguessin estar més prop de Déu i per tant fossin millors treballadors.

"Segons Deborah, entre més calibrada estigués una persona amb el doctor Donen, seria millor empleat perquè estaria més 'evolucionada en l'espiritual", afirma la demanda.

El document argumenta que la "calibratge espiritual" li permetia a una persona desenvolupar un nivell de consciència més profund.

Kuhlman busca compensació monetària per salaris caiguts, angoixa emocional i temps extra no pagat, entre altres exigències.

Un portaveu del guitarrista de 58 anys i de la seva esposa digué que la parella no farà comentaris sobre la demanda, però es defensarà.

El 12 d'octubre s'efectuarà una audiència a la cort.


Font: Associated Press


dissabte, d’agost 13, 2005

Sobre ovnis i el decàleg del recent difunt Philip Klass


Una de les coses que més crida l’atenció quan hom llegeix sobre els OVNIs és que, per a la major part d’autors, no poder explicar amb seguretat o satisfactòriament del tot una observació d’un fenòmens lluminós o d’un altre índole, el converteix immediatament en inexplicable, i no inexplicat, com roman, com a molt, fins aquell moment.

Llavors, de manera o bé ingènua o bé mal intencionada, proposen interpretacions que no tenen altre fonament que els seus propis casos no explicats i per tant insubstancials per a cap a proposta no gratuïta: visites extraterrestres –majoritàriament–, fenòmens paranormals, viatges en el temps des del nostre propi futur o passat, éssers intraterrestres que viurien al l’interior del nostre planeta o sers d’una altra dimensió, més o menys com les ànimes dels espiritistes o els Mahatmes del teosofisme de la Blavatsky.

Recentment ha mort una persona que es dedicà a això que anomenen ufologia i que no era d’aquesta classe, Philip Klass. Sembla que es va interessar pel tema de les naus a partir de la publicació del famós cas de la Betty Hill i que buscava algun tipus de fenomen elèctric atmosfèric poc habitual. Però descobrir que no hi havia una explicació plausible que ho expliqués tot i es convertí en un dels infants terribles dels bastaixos de l’obscurantisme.

En el seu llibre Ovnis: l’enganyifa pública (1) proposà un decàleg de principis sobre el tema que resulta força compilador del que es pot dir sobre el tema.

1. Persones honestes i intel·ligents que s'exposen sobtadament a un succés breu i inesperat poden ser molt poc exactes a l'hora de descriure de forma precisa el que han vist, especialment si està involucrat un objecte no familiar.


2. Tot i les limitacions pròpies de la percepció humana quan s'exposa sobtadament a un succés breu i inesperat, alguns detalls recordats pel testimoni poden ser raonablement precisos. El problema a què s'enfronta l'investigador d'ovnis és tractar de distingir entre els detalls correctes i incorrectes. Això pot resultar impossible sense esbrinar el que ha estat en realitat l'ovni; en alguns casos, és un problema irresoluble.


3. Si una persona que veu un objecte inusual o desconegut conclou que probablement és una nau espacial d'un altre món, immediatament pot creure que l'objecte reacciona a la seva presència o les seves accions, quan en realitat no hi ha absolutament cap relació causa-efecte.


4. Els mitjans de comunicació que donen molta importància a un succés ovni quan es dóna a conèixer, solen després dedicar molt poc o gens d'espai o temps a informar sobre l'explicació del cas.


5. No hi ha observador humà, incloent els pilots aeris amb experiència, que pugui estimar correctament la distància, l'altitud o la grandària d'un objecte desconegut al cel, a menys que es trobi molt proper a un altre objecte familiar les dimensions o alçària del qual conegui.

6. Una vegada que les informacions periodístiques porten al públic a creure que pot haver-hi ovnis prop, hi ha molts objectes naturals o fets per l'home que, especialment de nit, poden adquirir característiques inusuals a la ment de testimonis predisposats. Els testimonis d'aquestes persones ajuden, al seu torn, a augmentar l'entusiasme de la gent, la qual cosa porta a més persones a esperar veure ovnis. Aquesta situació es realimenta fins que els mitjans de comunicació perden interès per l'assumpte; llavors la “onada” d'observacions acaba ràpidament.


7. Quan intenta esbrinar si un testimoni ovni és fraudulent, l'investigador ha de basar-se en les proves físiques, o en l'absència d'elles encara que haguessin d'existir, i no deixar-se influir per les aptituds i característiques dels individus involucrats en el succés.


8. La incapacitat dels investigadors, encara que tinguin experiència, a l'hora explicar convencionalment un cas ovni per falta d'informació, encara que hagin fet un gran esforç, no és una prova que recolzi la hipòtesi que naus d'altres móns visiten la Terra.


9. Quan es veu al cel nocturn una llum que es considera un ovni i s'informa a un operador de radar a què se li demana que busqui en la seva pantalla un blanc desconegut, gairebé segur que apareixerà un. De la mateixa manera, si es detecta un blanc inusual al radar de què se sospita que és un ovni i es demana a un observador que busqui una llum al cel nocturn, la trobarà.


10. Molts casos d'ovnis semblen misteriosos i inexplicables únicament perquè els investigadors no han dedicat l'esforç suficient a la seva anàlisi.

Tot això es una mica d’experiència crítica sumada a un pensament lògic. Però la gent prefereix somiar.


(1) Philip J. Klass Ufos: the public deceived. Buffalo: Prometheus Books, 1983.


This page is powered by Blogger. Isn't yours?