<$BlogRSDUrl$>

dijous, de febrer 17, 2005

El Fòrum de Debats de Catalunya organitza a Vic una conferència sobre Espiritisme

El Fòrum de Debats organitza aquest divendres, 18 de febrer, a les 8 a l'Espai B del Museu de l'Art de la Pell de Vic, una conferència amb el títol de "L'Espiritisme a Catalunya o les paradoxes de la modernitat" que tractarà dels orígens de l'espiritisme català a mitjans del segle XIX i la seva evolució durant una gran part del s. XX. així com de la seva relació amb els moviments socials més avançats de l'època (anarquisme, emancipació de la dona, lliurepensament, antimilitarisme ...).
Cal dir que l'espiritisme català, entre 1860 i 1939, fou un dels moviments socioreligiosos rupturistes més destacats d'Europa i, també, un dels més reprimits, el que potser explica que actualment sigui força ignorat fins i tot per historiadors i altres especialistes.
La conferència anirà a càrrec de Gerard Horta, doctor en Antropologia per la Universitat de Barcelona, d'on és professor, i un dels màxims especialistes en la qüestió. Ja ens en va donar importants pistes en el llibre De la mística a les barricades (Proa: 2001) amb el qual va obtenir el premi Carles Rahola d'assaig del 2001 i va aprofundir el tema de manera exhaustiva en la seva tesi doctoral publicada amb el títol de Cos i revolució (Edicions de 1984: 2004).
Horta també ha publicat tres llibres de poemes, col·labora en el suplement de Cultura del diari Avui i darrerament ha publicat l'assaig L'Espai dos (Edicions de 1984:2004) que és una crítica demolidora del Fòrum 2004 de Barcelona des d'una perspectiva antropològica.

Una notícia de VilaWeb.cat

dimarts, de febrer 15, 2005

La Ciutat hermètica

Exposició a Barcelona sobre Hermes

El passat tres de febrer es va inaugurar l'exposició que el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i el Centre d'Estudis de Simbologia , amb els suport de l'IMPUQiV, organitzen sobre la presencia d'Hermes, déu de les arts, el comerç i les ciències, en els edificis i monuments de Barcelona.
Els déus grecs i romans habiten Barcelona. Molts viuen a la intempèrie, als parcs i les places, perň també a les façanes dels edificis nobles, decorant-los. D'entre tota la família de deïtats, perň, destaca la presencia d'una, la que porta casc alat i sandàlies amb ales. Es tracta d'Hermes, el déu de les arts, el comerç i les ciències. Per descobrir els racons on s'amaga el també anomenat missatger diví, el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) ha organitzat una exposició fotogràfica, un cicle de tres conferencies i una ruta pels carrers de la ciutat.
«Volem que els ciutadans de Barcelona aprenguin a mirar cap a amunt i prenguin consciència d'una presencia tan evident en l'arquitectura de la ciutat com la d'Hermes», comenta Mireia Valls, coordinadora de l'exposició Barcelona hermètica.

El déu i la burgesia
Tot i que no és exclusiva de la capital catalana sinó que apareix representada en més o menys quantitat a tots els nuclis europeus, aquesta deïtat complexa, que es relaciona amb el comerç, va ser triada per nombrosos burgesos a l'hora de construir les seves cases al segle XIX, quan es van enderrocar les muralles medievals. De fet, la majoria de les 200 imatges que els organitzadors afirmen que han trobat de la deïtat es concentren a l'Eixample i Ciutat Vella. Barcelona Hermètica, que ha tingut el suport de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de l'Ajuntament, permet establir els vincles existents entre la ciutat i el déu grec, des d'un punt de vista bàsicament simbòlic, deixant potser de banda l'aspecte més arquitectònic de les peces tractades.


Un pont entre l’humà i el suprahumà
Fill de Zeus i la plèiade Maia, Hermes és el missatger dels déus de l'Olimp, d'aquí que sovint se'l simbolitzi amb unes ales al casc i als peus. Altres atributs amb què se'l representa és una barra d'or alada amb dues serps enroscades, el caduceu, que l'acredita en la seva feina d'emissari. És una deïtat grega que serveix de vincle entre l'home i els déus, entre l’àmbit natural i el supranatural. Convertit en Mercuri per la tradició romana, Hermes també és el guia dels viatgers - fins i tot en el darrer dels viatges, després de la mort -, guaridor diví - d'aquí que sovint es representi el seu caduceu a les farmàcies - i inventor de la lira i la flauta. A més, Hermes està molt relacionat amb el món de les arts i la ciència. Inventor del llenguatge, se'l considera un «desvetllador de consciències». També és la deïtat del comerç, i el dia de mercat, dimecres, treu el nom de la versió romana, Mercuri. Un esperit comercial que l'uneix amb Barcelona i la seva llarga tradició comercial amb els pobles de la Mediterrània

Basat en informació de El Punt


This page is powered by Blogger. Isn't yours?