<$BlogRSDUrl$>

dissabte, de desembre 03, 2005

La bruixeria wicca, una barrejadissa moderna


La bruixeria cada vegada apareix més a occident. Un tribunal holandès ha dictaminat que els costs de les lliçons de bruixeria poden tenir deducció en els imposts, informà el 31 d'octubre Associated Press.

El mes anterior, el tribunal de districte de Leeuwarden conferí el dret legal a sostreure els costs de l'ensenyament -incloent la bruixeria- de la declaració de la renda. Els costs poden ser substancials, segons una bruixa entrevistada per a l'article.

Margarida Rongen gestiona la “Granja de les Bruixes” en una província del nord. Els seus tallers costen més de 200 dòlars per cap de setmana, i més de 2.600 dòlars per un curs complet. Rongen declara que ha entrenat a més de 160 deixebles en les últimes 4 dècades.

A Anglaterra, la presó de Kingston en Portsmouth ha emprat un sacerdot pagà per a donar consell espiritual a tres interns que compleixen sentències per a tota la vida, informà l'1 de novembre el Telegraph. Els presos s'han convertit al paganisme i, segons les normes de la presó, se'ls permet un capellà de la mateixa forma que als cristians o a altres credos religiosos. Denegar-los un capellà pagà podria infringir els seus drets humans, declarà John Robinson, director de la presó.

Abans, el 17 d'octubre, el Times de Londres informà que es permetrà als sacerdots pagans utilitzar vi i vares en les cerimònies portades a terme a totes les presons. Seguint les instruccions enviades als directors de presó per Michael Spurr, director d'operacions del servei de presons, es permetrà als interns que practiquen el paganisme una vestidura sense caputxa, encens i una peça de joieria religiosa entre les seves pertinences personals.

Es donà als directors una completa guia sobre paganisme, basada en informació facilitada per la Federació pagana (Pagan Federation). També es permetrà als presos practicar el paganisme a les seves cel·les, incloent l'oració, el cant i la lectura de texts i rituals religiosos.

No se sap quants presoners pagans hi ha als presons d'Anglaterra i Gal·les, afegia el Times.
La pràctica de la bruixeria atrau a un creixent nombre de persones, especialment entre dones joves. Un intent recent de comprendre el seu atractiu és el llibre “Wicca’s Charm” publicat al setembre per Shaw Books.

L'autora és la periodista Catherine Edwards Sanders, i el llibre fou fruit d'un article que li encarregaren per a una revista. Encara que inicialment no es prengué seriosament la wicca, durant les seves investigacions Sanders arribà a apreciar que un fam espiritual genuïna portava a la gent a les pràctiques neopaganes.

Sanders, que es professa cristiana, defineix la wicca com una “religió politeista neopagana de la naturalesa, inspirada per diverses creences occidentals precristianes, que tenen com la seva deïtat central a la Deessa Mare i que inclou l'ús de màgia amb herbes”.

El llibre, que es limita a examinar la situació als Estats Units, admet que és difícil estimar el nombre dels adherits a la wicca. Sanders cita una estimació d'un grup, el Covenant of the Goddess, que diu que hi ha 800.000 pagans i adherits a la wicca a Amèrica del Nord. Una sociòloga, Helen Berger, l’any 1999 posà l'estimació en entre 150.000 i 200.000 pagans.
La wicca es compon de molts elements diversos, amb tot, Sanders identifica algunes creences comunes entre els seus seguidors. Aquestes són: tots els sers vivents tenen igual valor i els sers humans no tenen un lloc especial, i no estan fets a imatge de Déu; els qui s'adhereixen a la wicca creuen que posseeixen el poder diví dins d'ells mateixos i que són déus o deesses; el seu propi poder persona no es veu limitat per cap deïtat; i la seva consciència pot i ha de ser alterada a través de la pràctica d'un ritu i del ritual.


El que és important per a ells, explica Sanders, és l'experiència d'una realitat espiritual, i no la veritat o un cos de coneixements. No hi ha ortodòxia, text definit o creences base. I, encara que té arrels antigues, Sanders observa que es veu atret per la modernitat ja que pot ser modelat per a adaptar-se als desigs del consumidor espiritual.

El fer encanteris és un altre element clau de la wicca. Però Sanders observa que de totes les persones adherides a la wicca amb les que parlà, cap entrà per a utilitzar els encisos per a danyar altres persones. La majoria escull la wicca perquè no estan satisfets amb les esglésies i les religions organitzades i estan buscant una experiència espiritual que no poden trobar en un altre lloc. Un altre traç comú en la wicca és una obsessió pel medi ambient. La vida moderna ha perdut la seva connexió amb la terra, explica Sanders, i la wicca, amb el seu èmfasi en la naturalesa, els calendaris de les estacions, i les celebracions lligades a l’entrada d’equinoccis i solsticis, és tant una forma de recobrar aquesta connexió com també d'espiritualitzar la relació amb la terra. Molts dels seus seguidors també rebutgen la cultura consumista materialista.

Els grups pagans i de la wicca, de fet, han estat presents en algunes de les protestes antiglobalització dels últims anys. Sanders descriu algunes de les cerimònies de què fou testimoni en el 2002 durant el Fòrum Econòmic Mundial reunit a Nova York. Cridaven l'atenció sobre assumptes tals com el dany medi ambiental, el benestar dels animals i la preservació de la puresa de l'aigua.

L'aspecte ecològic de la wicca considera la inspiració en part de l'espiritualitat coneguda com Gaia. Gaia era la deessa de la terra dels antics grecs i als cercles neopagans s'ha transformat ara en la idea de la terra com un organisme viu, també anomenat amb idèntic nom.

El feminisme és un altre element important d'atracció de les persones per part de la Wicca. Sanders observa que les dones pertanyents a la wicca senten que les esglésies cristianes les tracten com a ciutadanes de segona classe, limitades a ensenyar a l'escola dominical.

Sanders estima que prop de dos terços dels neopagans als Estats Units són dones. Moltes d'elles practiquen alguna forma d'adoració a una deessa, normalment en forma de mare, que és una metàfora de la terra. Els rituals wicca també posen en relleu el concepte de potenciació, i es concedeix un paper de respecte a les funcions biològiques femenines.
A això s’afegeix la creença que el que estan fent els actuals creients en la deessa és reclamar l'herència d'un món primitiu en el que dominava una societat matriarcal pacífica. Aquest «mite matriarcal» manca de qualsevol evidència històrica, observa Sanders, però és una afirmació que es repeteix comunament.

De fet, Sanders dedica una secció del seu llibre a explicar com els rituals i els conjurs de la wicca no tenen arrels anteriors a l'any 1900, i són el resultat d'invencions i adaptacions d'un grup d'homes, especialment d'Aleister Crowley i Gerald Gardner.

Lluny de ser un renaixement de cert paganisme antic o societat matriarcal, la wicca és una invenció moderna masculina.

El desig d'experimentar l'espiritualitat de forma més directa i intensa és un altre factor d'atracció de la wicca. Algunes noies adolescents, observa Sanders, estan insatisfetes amb la cultura superficial adolescent i busquen quelcom que doni un significat més profund a les seves vides.

Però, en comptes de tornar-se a una religió tradicional per a satisfer aquesta necessitat, un creixent nombre experimenta amb la wicca. Sanders sosté que en part això és culpa d'algunes esglésies, que han perdut de vista el món espiritual i la realitat d'una relació amb Crist i la allunyament de l'Esperit Sant, reduint les seves activitats només a un exercici social.

Altres esglésies proporcionen poc en quant d'aliment seriós per a les ments inquisitives adolescents, especialment per a les femenines. Un altre factor que porta a les adolescents a la wicca, en compte del cristianisme és el desig de rituals i cerimònies. La cultura eclesiàstica moderna, observa Sanders, ha reduït la importància dels rituals religiosos i les celebracions solemnes, portant a la gent a buscar alternatives que ofereixin experiències sobrenaturals més tangibles.

Per a concloure, Sanders afirma que les seves investigacions l'han fet apreciar més el fam espiritual que porta a la gent a experimentar amb la wicca. Al mateix temps, escombra cap a casa quan sosté que el cristianisme ofereix tot el que els neopagans busquen: un missatge vertader fa dos mil anys i vàlid encara avui.
Wicca o cristianisme, desgraciats dels que necessiten d'aquestes bestieses.


Zenit


This page is powered by Blogger. Isn't yours?