<$BlogRSDUrl$>

dimecres, de desembre 21, 2005

Guerra entre traficants de misteris

Josep Guijarro demana ara contrastar la informació divulgada o presència escèptica en el programes

He meditat molt sobre si era adequat o no dir quelcom respecte al tractament que rebé l'anomenat Cas Terrassa en el programa “Cuarto Milenio”, diumenge passat en el canal Cuatro i, al final, arribo a la conclusió que la veritat només té un camí, que la meva crítica no és personal sinó professional i que si algú es pica serà perquè té motius.

Quina legitimitat tinc per a parlar del tema? Jo he nascut a Terrassa. Ser “ufòleg” a Terrassa és viure amb l'estigma constant de: “atenció no acabis com aqueixos dos” que, a la fi, va ser el missatge que el règim franquista volgué deixar a la ciutadania i funcionà. Però no és només això el que em legitima per a parlar amb propietat de l'assumpte. Fa la fredolica quantitat de 14 anys que Manuel Carballal i jo publicàrem a Año Cero núm 9, el resultat d'una complexa investigació sobre els suïcides de Terrassa. Aconseguírem entrevistar-nos amb familiars, amics, agents judicials, policies ... vam aconseguir reconstruir al mil·límetre les últimes hores d'aquests individus que, dit sigui de pas, res què veure amb la personalitat excèntrica que volgué donar-los Óscar Aibar en la pel·lícula “Platets Voladors”. Les mateixes i insidioses mentides que el cel·luloide mostrà es repetiren el diumenge a Cuatro. José Felix Rodríguez Montero (47 anys) i Juan Turu Vallès (19) mai van anar a l'hospital del tòrax perquè, entre altres coses, estava en ple funcionament al 1979. La meva pròpia mare va ser tractada de pneumònia aquí sense que fora “aqueix lloc a què tot el món anava a morir”. Tampoc és cert que es reunissin a la Coral dels Amics doncs les reunions del grup tenien lloc en Ca n’Anglada, al domicili de José Félix Rodríguez Montero. Aquest barri obrer era llavors un focus antifranquista (la plaça segueix anomenant-se popularment la ‘plaça roja’) i concloure ràpid l'assumpte dels suïcides com una lliçó que certes lectures i aficions eren pernicioses venia bé al règim. Els pretesos contactes mai tingueren lloc a La Mola, cim de la muntanya de St. Llorens de 1300 metres i, per tant, a més de 3 hores a peu des del sanatori que segons el reportatge estava al costat. La Mola no tingué significació ufològica fins als anys 80 quan el meu grup la UAIP començà a organitzar alertes allí. Els “suïcides” es reunien en la Muntanyeta, un lloc als afores de la ciutat on, a més, anaven a practicar astronomia.

Qui llavors està tan desinformat? La inexactitud d'aquestes dades sortí de la boca de Sebastià Arbonés Subirats, àlies D’Arbó qui recreà qual mala pel·lícula de Classe B tot l'assumpte dels suïcides i parlà d’oïda i a més malament. Una vegada més es passà de puntetes sobre si els pretesos contactes pogueren ser o no reals, si hi hagué o no altres persones implicades i qui componia la xarxa d'aqueixos suïcidis que esmentaren durant l'entrevista al plató. Perquè, en efecte, hi hagué un pla, hagueren més morts i hi hagué, també, contacte OVNI les fotos, del qual per cert, posseeixo (van ser obtingudes pels suïcides en les proximitats de Torrebonica i per això escolliren aqueix lloc).

El que és curiós és que podent tenir tots aqueixos documents, podent mostrar fotografies, veure l'evolució dels tipus al llarg de la seva “mutació” es conformen amb un D’Arbó que menteix més que parla.

Cert és que el mateix dia que estaven gravant el programa em telefonaren per a obtenir alguna fragment que inserir en el programa, però (acabat d'operar d'un genoll i amb el dia planificat no va ser possible ajudar), és que era una cosa de tal actualitat que no podia esperar ni un dia?

Aquí entra la responsabilitat d'Iker. Durant molt de temps he hagut d'aguantar enormes crítiques per assistir a programes de televisió en què es debatia a ganivet sobre aquests temes. Part d'aqueixes crítiques venien d'Iker. Crítiques que accepto i respecto. Precisament per això plantejo ara: és millor informar dins d'un contuberni antimisteri o desinformar sense contrapunt. M'explico. Iker té ara la responsabilitat de contrastar les informacions que divulga perquè no hi ha equilibri “escèptic” o contrapunt en el programa. Ell sap millor que ningú que D’Arbó no té ni la més remota idea d'açò (i de moltes altres coses) després si li dóna via lliure té un percentatge de la responsabilitat final. Si el teu portes un freak al programa saps el que va fer o dir no?

Ull, que ningú es porti a engany. No és que jo volgués tenir més protagonisme de què em donaven, és que si no se'm volia dur al meu es podia localitzar a testimonis, amics, o persones que estiguessin involucrades en l'assumpte. La legitimitat de D’Arbó per a parlar d'aquest tema és la mateixa que té, per dir quelcom, Pepito Pérez d'Alcorissa a l’Aragó és a dir, la d'algú que llegí els titulars de premsa de l'època, el treball de Manuel i meu i ja està. Ha de ser això la divulgació del misteri? És aqueix l'estàndard de serietat? Jo crec que no i el teu, què opines?

Reflexió de Josep Guijarro divulgada a nombroses llistes de misteri


This page is powered by Blogger. Isn't yours?