<$BlogRSDUrl$>

dimecres, de novembre 09, 2005

Una organització espanyola d’escèptics promou una carta contra les bestieses d’un reportatge de Televisió espanyola

L’escrit redactat per l’associació recentment creada Cercle Escèptic recull alguna de les estrepitoses pífies del reportatge i dóna versions més satisfactòries que les analfabetes presentades per TVE. Les persones interessades poden subscriure la carta que només està en espanyol.
El text de Cercle Escèptic ofereix resposta a les principals preguntes que hom podria formular sobre l’inexistent enigma de Rennes-le-Château del qual periodistes catalans com Josep Guijarro se n’aprofiten a través de programes de ràdio i articles en revistes hispanes d’ocultisme.
Segon la carta, el passat 7 de novembre, Televisió Espanyola emeté en la 1a i 2a edició dels Telenotícies de la primera cadena un reportatge sobre el suposat misteri de Rennes-le-Château.
En diferents moments del dit reportatge es realitzaren afirmacions que no tenen cap base real. Per citar només algunes d'elles, la locució d'Àuria Lorenzo la carta assenyala:

"Té també, com tota aquesta zona, una llegenda de societats secretes que defensaven que Jesucrist i Maria Magdalena tingueren fills i que el seu llinatge, encara viu, seria l'autèntic Sant Grial."

No és cert que existeixin tals llegendes sobre la descendència de Jesús i Maria Magdalena ni a la zona ni a la localitat de Rennes-le-Château. Aqueixa invenció (no cap qualificar-la d'una altra forma ja que no existeix prova alguna que permeti sostenir aquesta afirmació) és obra de tres escriptors anglesos: Michael Baigent, Richard Leigh i Henry Lincoln i està continguda en la seva obra “The Holy Blood and the Holy Grail” la primera publicació de la qual data d'una data tan recent com 1982. Aquesta creença només la tenen molts turistes que visiten el lloc i que repeteixen els espavilats que fan diners gràcies a ells, però no és pas compartit per la gent del país.

"Un dels personatges que més ha contribuït a la llegenda d'aquest poble és el capellà Bérenger Saunière, protagonista del misteri del Priorat de Sió. Fou rector d'aquesta xicoteta església entre finals del S XIX i començaments del XX i s'enriquí de forma misteriosa."

La fortuna del pare Saunière no es produí de forma misteriosa ni té res a veure amb "Diuen que trobà un tresor el contingut del qual està poc clar, objectes de gran valor religiós com l'arca de l'Aliança, el canelobre de set braços jueu, joies visigodes i molt d'or" com tampoc amb un desig concedit per un geni sorgit d'una llum meravellosa, amb la troballa d'una olla plena d'or al final de l'arc de Sant Martí o qualsevol altra circumstància igualment improbable.

La realitat és molt més senzilla. El pare Saunière venia misses fent cas omís a les estrictes limitacions a la dita activitat imposades pel codi eclesiàstic. A més sol·licitava (i obtenia) donatius per a la construcció d'una residència de sacerdots ancians o malalts que mai s'edificà, fons que desvià per al seu propi ús. Pels dits motius fou jutjat i condemnat pel tribunal eclesiàstic de Carcassona.

"...i que el gastà en dones, viatges, festes i edificis cars abrigat per una misteriosa societat secreta."

Es conserva bona part de la comptabilitat del pare Saunière i en ella (a més de quedar demostrat que l'origen de la seva fortuna era el dalt indicat) no hi ha tals despeses en dones i viatges. D'altra banda quina societat secreta és aqueixa i en què consistí la seva protecció? Perquè ni en els processos eclesiàstics ni a la ruïna econòmica en la que acabà caient el pare Saunière al final de la seva vida hi ha la menor empremta que estigués abrigat per ningú. Es tractava del Priorat de Sió? Puix és un tant difícil perquè el pare Saunière morí en 1917 i el Priorat de Sió es fundà en 1956.

El Sr. Thibaux que és entrevistat en el transcurs del reportatge afegeix: "Aquest tresor es traduiria a molts milions d'euros al canvi actual. Ho sabem perquè es conserven factures que diuen que en deu anys l'abat Saunière gastà uns deu milions de francs or."

La comptabilitat conservada parla d'unes despeses que no arriben als cent cinquanta mil francs entre 1897 i 1910, molt lluny de la fantàstica afirmació de Thibaux, autor de la novel·la “Le secret de l´abbé Saunière”, que en realitat és una fusió de dues obres seves anteriors i “L´Or du Diable” i “Les Tentations de l´Abbé Saunière” que es van publicar fa 18 i 19 anys respectivament.

Tot i les mencions al Priorat de Sió en el seu reportatge, no inclogueren cap referència a què la suposadament mil·lenària ordre secreta va ser fundada, al 1956; que el seu impulsor; Pierre Plantard, era un ultradretà, antisemita i antimaçó que aspirava, ni més ni menys, que a ser reconegut com el legítim hereu de la corona de França i que en la seva ambició no vacil·là a convertir quatre rumors que circulaven en Rennes-le-Château sobre la fortuna del seu antic rector en un mite que va creixent perquè la gent prefereix llegir novel·letes que llibre d’història. Aquests procés el portà a terme amb l'ajuda de la seva mà dreta, Phillipe de Chérisey i de l'escriptor Gérard de Sède autors de l'obra “L´or de Rennes ou la vie insolite de Bérenger Saunière, curé de Rennes-le-Château” al 1967.


This page is powered by Blogger. Isn't yours?