<$BlogRSDUrl$>

dimecres, de novembre 23, 2005


Mercè Piqueras redescobreix a “Cròniques de l'altra veritat” als qui no tingueren sort com a científics i van ser oblidats

Goethe, en les converses amb Eckermann, ho indica amb claredat: "Els problemes de la ciència són amb molta freqüència els de l'existència. Un sol experiment pot fer famós a un home i fomentar el seu felicitat burgesa. Per aquesta raó regna en les ciències una major severitat, tossudesa i enveja per les idees dels altres". I és possible que sigui així: les intrigues són inseparables del món intel·lectual, però en la ciència un sol experiment pot catapultar al científic a la fama i, com diu l'autor de ´Werther´, fomentar el seu felicitat burgesa. Watson i Crick, en un cop de Sort, descobriren l'estructura helicoïdal del ADN, i desbancaren a altres pacients candidats, potser més savis i preparats, però no tan llests. I des d'aquell moment - Watson tenia 25 anys i Crick 37- aquesta parella tingué obertes totes les portes del món.

Però la ciència està plena de noms que no tingueren tanta sort. Podríem citar el de Rosalind Franklin, que no sols véu com Watson i Crick utilitzaven les seves idees, sinó que poc després - possiblement a causa dels seus experiments amb raigs X- morí de càncer. El llibre de Mercè Piqueras tracta de tot això: com indica el títol, és la crònica de l'altra veritat, la batalla d'alguns científics contra l'anonimat i la defensa del seu treball. Piqueras és una de les nostres més brillants divulgadores de la Ciència, i aquest llibre està escrit amb molt d'afecte i saviesa, ponderant tots els arguments, però al mateix temps lluitant per donar-los una mica de glòria

Sobre noms caiguts en l'oblit. Com el de Beatrix Potter, l'autora del Conte del conill Peter Rabbit, que va ser una excepcional botànica, una gran coneixedora dels fongs i els líquens, a més d'una brillant il·lustradora. A Pesar del seu èxit literari, mai la comunitat científica reconegué el seu excel·lent treball micològic. O el de Marie Curie, que constantment véu la seva obra aombrada per la del seu marit. Però l'exemple potser més il·lustratiu és el d'Albert Schatz, el jove investigador que descobrí l'estreptomicina, l'antibiòtic amb el que es combaté la Tuberculosi. El relat de Piqueras dels esforços i riscs que corregué Schatz és esglaiador. No obstant, la comunitat científica tan sols recompensà el seu director de tesi, Selman Waksman, que rebé el premi Nobel.

És cert, un sol experiment pot fer famós a un home. ¡Fins i tot si aqueix home no és l'autor de l'experiment! Per això, la “tossudesa” dels científics. Schatz denuncià el seu director Waksman, però el litigi no féu sinó tancar-li definitivament les portes dels laboratoris nord-americans i europeus. Al final, hagué d'emigrar amb la seva família a Xile. Tampoc Goethe tingué sort com a científic: les seves teories transformistes no van ser ben acollides per l'ortodoxa comunitat científica alemanya. Prou injustament, perquè era un bon observador i un excel·lent filòsof de la naturalesa (Darwin el citaria com a precursor seu en la Introducció de ´L’origen de les espècies´). Però Goethe sempre lamentà no haver conquerit l'Olimp de la ciència. No pel de la felicitat burgesa, sinó tan sols per pura vanitat.

Tot això ens presenta Piqueras en forma de Novel·la sota un argument ben realista. Alarmada per la manca d’investigadors, la Generalitat publica un decret que insta les escoles a dedicar temps de l’horari escolar a familiaritzar els alumnes de secundària amb l’activitat científica. És llavors que els nois i noies d’un institut descobreixen que la ciència és alguna cosa més que una llista de conceptes de les assignatures que fa més «pal» estudiar.

Mentre regiren en les vides d’alguns científics, barrejades amb experiències personals, se n’adonen dels esforços, les injustícies i l’abnegació que hi ha darrera dels descobriments científics. I com més s’endinsen en aquest món, més en volen saber: cal treure tot el suc a la biblioteca de l’escola, als mestres, i encara gràcies del Google!

Cròniques de l’altra veritat posa en un context de ficció una situació tan real com preocupant: la dependència de la nostra civilització respecte de la ciència, i la manca d’implicació i de coneixement que la societat actual té d’aquesta realitat. Una contradicció que ha propiciat que la ciència i els seus protagonistes mostrin una cara oculta, inaccessible des de la nostra limitació quotidiana. Aquesta és, precisament, la història del com i el què es pot trobar en aquesta penombra, i del per què allò que hi trobarem ens deixarà fascinats.

Mercè Piqueras. "Cròniques de l'altra veritat". Barcelona: Rubes.

Martí Domínguez (La Vanguardia)

Editorial Rubes


This page is powered by Blogger. Isn't yours?